Hem entrat de ple a l’Advent; ha passat ja el segon diumenge d’Advent però litúrgicament la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria preval aquest diumenge.
Això no treu ni va deslligat del sentit que aquest Temps fort de l’Any Litúrgic té per a tots els cristians d’arreu del món.
És un temps realment entranyable que ens convida a treure allò de més bo que hi ha en nosaltres.¿Qui no es commou davant de qualsevol nadó? Aquesta tendresa i feblesa alhora del nouvingut ens provoca uns sentiments com cap altra cosa ens pot provocar.
L’home neix totalment desvalgut; curiosament de tots els mamífers és el més desvalgut. Tots els animalons s’espavilen com poden, però la persona humana precisa absolutament de tota l’atenció dels pares i no solament de les coses purament funcionals, sinó d’establir un vincle afectiu amb l’infant, sense el qual estaria perdut; la història de la humanitat n’és plena d’exemples.
Per la meva professió de pediatre he tingut a les meves mans un gran nombre de nadons que no sabria quantificar, però sí que puc dir que és l’experiència més bonica que una professió pot donar.
Ara imaginem que el nadó Jesús és en tot igual als nadons que tots hem tingut en braços, i pensem per un moment que aquest nadó és Déu, el mateix Déu de sempre que ha decidit buidar-se de la seva divinitat per encarnar-se en una Verge. Sembla fins i tot irracional; és un Misteri que mai no podrem desentranyar, però la fe ens empeny a creure-hi. I ho creiem, ho repetim en l’eucaristia de cada diumenge: “nasqué de Maria Verge”. Per tant té sentit tot l’any, però ara que esperem el Nadal en té molt més.
Josep Maria Lari
Fa 14 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada