Reflexions a la Paraula de Déu

Déu te guard plena de gràcia, el Senyor és amb tu (Lluc 26, 28)

Immaculada Concepció de Maria, una festa mariana a pocs dies del Nadal que ens alegra el cor a tots els creients. El dogma de la Immaculada té el seu fonament en la Sagrada Escriptura i en la tradició oral. Però ni una ni l’altra ho afirmen expressament.

La immunitat de Maria vers el pecat d’origen que ens comenta el Gènesis, pertany a la revelació de tot un conjunt de veritats que sota l’impuls de l’Esperit Sant se’ns dona a conèixer a través de la història cristiana. Déu posà enemistat entre la dona i la seva descendència en tot allò que és el mal.

A Maria la veiem a les imatges esclafant el cap de la serp mentre aquesta es proposa de ferir-la però sense aconseguir-ho. És una imatge d’un signe clar: el triomf sobre tot mal que culminarà Crist amb la destrucció del pecat i la victòria sobre aquest esperit del mal, acceptant la mort i vivint una resurrecció humanament incomprensible, però, que té una explicació i que és la salvació del gènere humà.

En aquesta salvació, Maria, la mare Immaculada, hi tindrà un paper transcendental. La ruptura de comunió en Déu i a l’interior de la parella humana representada per Adam i Eva, per voler de Déu, es va restaurar amb el nou Adam, Jesucrist, i la nova Eva, Maria, associada a ella i perseverada de tot pecat per la gràcia.

Ella, la mare del Verb encarnat, és la mare de tots els creients. El poble cristià des de sempre ha exalçat Maria i li ha posat noms diversos d’estima i de devoció, perquè ella és la gran intercessora nostra en aquest aquí i en aquest allà del nostre destí final. Que n’és de formós poder dir l’Ave Maria una vegada i una altra insistint que pregui per nosaltres ara i a l’hora de la nostra mort.

És ella la que ens portarà a la presència del Pare i del Fill per l’estima de l’esperit que va davallar sobre ella. La nostra confiança de cristians en Maria i el nostre agraïment ha de ser ple d’un amor que ens uneixi per seguir el seu camí com exemple de bondat i generositat.

Francesc Xavier de Dou