Davant d'aquesta sentència, com a comunitat cristiana, no ens en podem desentendre, i convidem a tots els membres de la comunitat, independentment de quines siguin les seves posicions polítiques, a fer una reflexió creient.
Nosaltres, com a Consell pastoral, tenim la gosadia d’aportar alguns punts a aquesta reflexió amb la intenció de contribuir-hi. Una reflexió que no pretén substituir les que es puguin fer des de la política, la sociologia, l’economia o la cultura:
1 És necessari, en primer lloc, pregar. Una pregària que no vol ser evasiva, sinó tot el contrari, pregària per la qual demanem a Déu que ens ajudi a tenir una mirada lúcida, sobre la realitat. Sabem que davant de qualsevol fet, i molt més quan aquest fet afecta la vida i el futur del nostre país, és impossible ser imparcial. Tots estem condicionats per la nostra història -tant col•lectiva com personal- per les nostres vivències , per la nostra visió del món, en el camp de l’economia, de la cultura etc. Per aquest motiu, és important pregar perquè, al màxim possible, sapiguem discernir i no ens deixem portar per ressentiments, ànsies de venjança, etc.
Hem de demanar que les nostres accions i pensaments estiguin inspirats per la justícia, la veritat, la llibertat, la fraternitat, fonaments de la veritable pau.
2 En fer una valoració de la sentència ens hem de preguntar si és JUSTA. Cal distingir entre justícia i legalitat.
La justícia és una virtut cardinal. Per als creients, el fonament de la justícia humana és la creació divina. Déu ha estimat, ha volgut i ha creat l'home i la dona com a subjectes de dret inalienable i qui ofèn aquest dret ofèn Déu. Déu fa justícia amb tot aquell que es perd: perdona, rehabilita, estima i torna justos. És per la gràcia d'aquesta seva justícia salvadora que la humanitat és capaç d'expressar justícia, bondat, amor i perdó.
Les lleis són el conjunt de normes que regeixen la vida, la convivència d’una societat. Regulen el bé comú. Castiguen el qui és
dolent. En una societat democràtica les lleis són promogudes per mitjà d’òrgans legislatius, escollits per la població. Sense menystenir el valor de la llei, important en tota societat, aquesta no sempre pot regular-ne justament la seva.
No és la nostra intenció denunciar aquesta sentència qualificant-la d’il•legal (per bé que són molts els professionals del dret que denuncien que no s’han complert tots els requisits legals) però sí que podem dubtar seriosament que sigui justa.
La història ens diu que al llarg dels segles, s’han aplicat sentències legals (seguint la jurisdicció del moment) però que eren totalment injustes. És el cas paradigmàtic de la condemna de Sòcrates, i per als creients la mort en creu de Jesús. Jesús, l’home just, fou sentenciat a mort, segons la llei. El mateix Jesús es va mostrar crític amb la llei... La llei s’ha fet per l’home i no l’home per la llei.
En el cas que ens ocupa, tenim la sospita que els jutges han volgut donar una sentència que fos exemplificadora. Aquí cal recordar les paraules de Caifàs que van motivar la sentència contra Jesús: ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Jn 11, 50).
En els Fets dels Apòstols llegim: Pere i els apòstols respongueren: -Cal obeir Déu abans que els homes (Ac 5,29)
3 El judici i ara la sentència no tan sols no han solucionat el conflicte entre Catalunya i Espanya -conflicte que no és nou, existeix de fa segles- sinó que l’han agreujat encara més.
És per aquest motiu que demanem a totes les parts implicades que encetin un camí nou, basat en el diàleg sincer, sense condicions prèvies, a partir del qual, amb honestedat, es puguin trobar camins imaginatius d’enteniment, en el qual no es busqui vèncer el contrincant, sinó que es cerqui per damunt de tot el bé comú,
Que es reconegui el dret d’autodeterminació dels pobles, com ha estat reconegut en democràcies avançades com les del Regne Unit i Canadà.
Que els mitjans de comunicació, cerquin per damunt de tot informar honestament l’opinió pública sobre la realitat de Catalunya i no presentin el nostre país com un escenari de violència i intolerància.
Que els polítics no utilitzin el conflicte català com una oportunitat de cercar vots. Que tots els membres de les nostres institucions, defensant el seus legítims projectes polítics, cerquin per damunt de tot camins de solució i no de confrontació.
A la societat catalana li demanem, i ens demanem, que continuem essent una societat pacifica que rebutja tota mena de violència vingui d’on vingui.
Aquests darrers dies, desprès de manifestacions pacifiques per les quals es mostrava el rebuig per la sentència, s’han produït a diversos llocs del país, aldarulls, i confrontacions violentes entre alguns manifestants i la policia (mossos d’esquadra i policia nacional). Conflictes que han acabat amb persones ferides i detingudes. Demanem que s’investiguin a fons les actuacions de tots el qui han participat en aquests actes, (manifestants i agents de policia) i que es revisin el protocols d’actuació de la policia.
Desitgem un ràpid restabliment a totes les persones (manifestants i policies) que han hagut de ser hospitalitzades com a conseqüència d’aquests fets. I demanem que siguin respectats tots els drets jurídics de les persones que han estat detingudes.
No es podrà aconseguir cap clima de diàleg i de cerca de camins de solució, mentre hi hagi dirigents socials i polítics a la presó o a l’exili; per aquest motiu demanem que es promogui una amnistia, que permeti reiniciar camins d’entesa.
4 Com a comunitat cristiana, demanem a l’Església catalana en general i als seus pastors en concret, bisbes i clergues, que ens esforcem, en el si de les nostres comunitats, a crear espais de diàleg i de pregària amb persones que, tenint sensibilitats polítiques diferents, ens sentim units per la fe en Jesucrist i per cercar, per damunt de tot, el bé, la justícia i la fraternitat, pilars que sostenen la veritable pau.
El Consell Pastoral
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada