Reflexions a la Paraula de Déu

Quan llegim la Paraula de Déu d’aquest diumenge, no fem més que rebre missatges sobre la veritable justícia. Aquella que enyorem tenir. El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres (Sir 35,12-14.16-18). El Senyor, jutge justíssim, ... m’assistia i em donà forces ... m’ha salvat de la gola del lleó (2Tm 4,6-8.16-18). Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit (Lc 18,9-14). Ens fa pensar en quantes contradiccions estem vivint en aquests temps convulsos. La més gran: tenir persones honorables tancades a la presó perquè han seguit el mandat del seu poble. Estan sent víctimes “d’homes de prestigi”, de fet d’uns mentiders que es deixen influir pels que manen i que també s’enalteixen a ells mateixos i s’entesten a humiliar tothom qui no pensa com ells.

Escrivim aquestes línies encara amb la panxa regirada per les imatges de violència als carrers de les nostres ciutats. Violència d’uns i d’altres. Això tampoc té res a veure amb la veritable justícia que proclamen les lectures d’avui. És, simplement la manifestació dels sentiments humans més baixos: ira, odi, venjança, enveja, ... Potser podríem fer com Sant Pau a la presó de Roma. Ningú el defensa, però ell té posada tota la confiança en Déu. Sovint, va bé escoltar altres pensadors. El Mahatma -ànima gran- Gandhi deia que la no violència és impossible sense humilitat (com deia la cita de Lc 18,14 de més amunt), que sempre que va actuar de manera no-violenta hi havia estat conduït i mantingut per la veu superior d’un poder invisible (ara, recorda la cita de 2Tm 4,17). Preguem a Déu, com ho fa el cobrador d’impostos: “Déu meu sigueu-me propici, que no soc digne de vos”.

El verset que acompanya l’Al·leluia tampoc deixa indiferent i és bo per posar punt i final, deixant-nos deures a fer: Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix, i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació (2Co 5,18).

Julià i Rosa