Són celebracions de l’Església que es remunten al segle VII quan ja se celebrava en record de tots els màrtirs, fins que el papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la basílica de Sant Pere i l’any 835 la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.
Es tracta d’unes festes molt arrelades al poble. La coneguda cançó “Quan els sants vagin marxant” en la qual manifestem “Oh Senyor també vull ser-hi”, expressa el nostre anhel de salvació, però, una cosa són els sants i una altra més humana són els difunts, festa que ens agermana definitivament a tots. La tradició popular de visitar els cementiris per retre homenatge als nostres difunts és del tot entranyable.
Sin matar la esperanza
-
Qué tentador resulta siempre adaptarnos a la situación, instalarnos
confortablemente en nuestro pequeño mundo y vivir tranquilos, sin mayores
aspiracione...
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada