Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


21 de juny de 2018

Anècdotes d’adolescent de l’Àngel Oliva

Fa uns setanta cinc anys, en plena època franquista, jo era deixeble dels Escolapis del carrer Balmes. D’aquella època recordo diverses vivències i és curiós que ara la meva memòria em traeix fàcilment en les coses recents però, en canvi, algunes coses de fa molts anys són com si fossin presents. M’atreveixo a oferir-vos alguns records del meu batxillerat.

Classe de religió

El pare Pio era més que una bona persona, una santa persona i nosaltres, salvant alguna escassa excepció, no. Teníem una gran facilitat per ignorar el que ens explicava el pare Pio i, entre rialles mig amagades, ens tiràvem boles de paper i alguna llibreta Aquesta situació es podria definir, avui, com a rebel·lió o sedició, però, malgrat l’època franquista en la que vivíem, es va considerar com un desordre general i sorollós. El pare Pio, amb la seva veu dolça i forçada, intentava establir l’ordre i la pau. Només ho va aconseguir donant un fort cop de puny a la taula i es va produir el silenci. Amb veu molt alterada ens va dir: “Estáis todos suspendidos”. De moment no ens va afectar massa però, al cap d’una estona, vam pensar: “avui és dimecres i dilluns vinent ens donaran la llibreta de les notes”, perquè seria final de mes i hauríem de tornar la llibreta signada pels nostres pares. Ja podíem pensar en excuses...

La festa setmanal era el dijous a la tarda i els dissabtes teníem classe. A la tarda del dissabte hi havia confessions. No era obligatori i normalment ens hi apuntàvem més per quedar bé amb els “padres” que per consciència de pecadors i, de vegades, no sabíem ben bé què dir al confessor. Aquell dissabte sí que sabíem què havíem de dir. Primer vam buscar el confessionari del pare Pio. No hi havia dubte perquè del confessionari en sortien els seus sabatots, un d’ells amb la sola mig oberta, que semblava que se n’estava rient. Al confessionari dels sabatots s’hi va formar una cua imponent perquè hi érem els quaranta companys.

Va arribar el final de mes i quan recollíem la llibreta de les notes quasi tremolàvem. Obrim la temuda llibreta i ens costava de creure: tots teníem un notable de religió.

Va arribar el dimecres, classe de religió. El pare Pio estava somrient i nosaltres no sabíem on mirar. El silenci i la tensió eren totals. El tema d’aquella sessió no era especialment apassionant: era l’apologètica. Tots vam estar tan atents que, avui, els que encara estem vius, sabem perfectament què és l’apologètica. A partir d’aquell dia sempre vam estar tots els companys, a classe de religió, amb un comportament exemplar i acompanyats del somriure bondadós del pare Pio.

Àngel Oliva

19 de juny de 2018

Fi de curs

Hem arribat a la fi del curs 2017-18; un curs marcat pels esdeveniments polítics que han sacsejat la vida del nostre país. Tots els coneixem prou bé perquè els hem viscut intensament, però sobretot el referèndum de l’1 d’octubre, la proclamada i no declarada República catalana, l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució espanyola amb l’empresonament i l’exili dels nostres governants, han tingut un gran efecte sobre la població, que demana incansablement el seu alliberament i retorn. En aquests moments, el fet que tant a Catalunya com a Espanya hi hagi governs nous obre una escletxa d’esperança per encetar un diàleg que tothom diu voler però que tots sabem que serà molt difícil.

Des del nostre àmbit eclesial, a la comunitat, hem anat fent el nostre camí de sempre sobretot en les accions pastorals i litúrgiques -“primum movens” de tota la nostra tasca- no ens atrevirem a dir que “com sempre”, perquè les nostres converses han estat plenes d’aquesta penosa situació que hem suportat estoicament, tot i que ens ha comportat molts moments de desànim, que no de dimissió ni renúncia, però sí que ho hem fet amb l’esperança i confiança que tenim posada en el Senyor i en el convenciment que més d’hora que tard s’arribarà a una entesa que posarà fi a les desavinences actuals. Ens hi ha ajudat la pregària comunitària estil Taizè que hem fet en tres ocasions: Quaresma, Setmana Santa i Pasqua.

El període de vacances que iniciem ens hauria de servir de reflexió de cara el curs vinent, en el qual haurem de treballar el nou Pla Pastoral Diocesà.

17 de juny de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses”

En les tres lectures d’avui hi veig la importància de les petites coses que podem i hem de fer els seguidors de Jesús per tal de construir un món nou, un món millor, amb humilitat i confiança, preocupant-nos de sembrar i no de recollir i a més amb la mirada posada en Jesús i atents al regal que és la vida que ens ha estat donada, gaudint i agraint l’amor gratuït de Déu.

Així, a la primera lectura, Ezequiel diu: “També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d’Israel...”.

Fixem-nos bé: prendrà un esqueix i el plantarà. A la segona lectura, Sant Pau diu: “Ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos, com quan en sortirem”, o sia, coratjosos i no pretenent rés més que ser plaents al Senyor. I Sant Marc, a l’Evangeli, ens relata dues paràboles de Jesús. En la primera, ressalta com la llavor, una vegada sembrada, creix sola sense la intervenció de l’home, i en la segona, compara el Regne de Deu a la més petita de les llavors –el gra de mostassa- que un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més grossa que totes les hortalisses.

Vivim molt preocupats per fer moltes coses però molt imbuïts de materialisme. Les nostres accions han de produir quelcom material i són tantes les injustícies i desgràcies que ens envolten que quedem saturats i és fàcil que caiguem en la temptació de pensar que nosaltres no hi podem fer res, que ja ens agradaria que canviés el món però és feina dels governants i dels poderosos. I no, això no és així. Jesús amb les paràboles de l’Evangeli d’avui ens crida a tots a sembrar la llavor d’un món nou, d’un món millor i no ens demana coses grans, sinò precisament coses petites -la més petita de les llavors- diu Jesús.

Potser ens cal deixar de banda l’afany de fer i fer, que ens porta a posar en primer lloc el materialisme, i aprendre a interioritzar, a contemplar, a prendre consciència de l’amor gratuït de Déu, agraint-li amb naturalitat i senzillesa i anar fent les petites coses que estan al nostre abast, la petita llavor: una ajuda a aquell veí, amic o familiar que sabem que ho necessita; saber escoltar a aquell que necessita ser escoltat encara que sigui un pesat; un somriure en un moment determinat; una actitud positiva però de denúncia davant les injustícies, etc. etc.

Podria anomenar-ne tantes de petites llavors que podem sembrar en el nostre dia a dia! Estiguem segurs que la nostra llavor és necessària i que un cop sembrada, creixerà sola camí d’un món nou.

Maite Cura

15 de juny de 2018

Celebració del Sagrament de la Confirmació

La celebració del sagrament de la Confirmació de dissabte passat va ser llarga i intensa, ben preparada pels onze adolescents, amb la guia dels catequistes.

Els confirmants van manifestar el desig d'emprendre la nova etapa deixant-se omplir per l'Esperit Sant, creixent al costat de Déu i ajudats per la pregària, en aquesta societat tant necessitada.

El bisbe Sergi Gordo els va instar a ser reconeguts com a testimonis actius per les conseqüències i els resultats de les seves accions que l'Esperit en ells els ajudarà a realitzar. Ens demana a tots a viure amb l'alegria de l'Esperit Sant.

La Comunitat els va obsequiar amb el llibre del Nou Testament.

10 de juny de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L'evangeli de Marc -sense parlar de la infància de Jesús- ens el presenta com un adult, la família del qual -mare i germans- va a buscar-lo per endur-se'l, perquè -deien- ha perdut el seny. Són episodis de l'evangeli, potser incòmodes, que ens parlen d'un Crist no sempre ben vist, i conflictiu.

Episodis en els que sovint no parem esment, per no dir mai. Però ja he comentat altres vegades com Jesús, amb tot el que feia i deia, va ser molt mal vist per les autoritats religioses del seu temps, i per molta «gent bona», oficialment «religiosa». Sovint aquestes persones, veient el què deia i feia -veient les «seves obres»- en comptes de descobrir en elles les obres de Déu, senyals de Déu, recargolaven la seva mirada (perquè el seu cor era recargolat), i les usaven com arguments en contra d'ell. Està posseït per Beelzebul... treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. (Mc 3, 22) llegim avui. I Crist respon contundent: Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. (Mc 3, 28-29).

El pecat contra l'Esperit Sant és el pecat contra la llum. És veure la llum... i negar-la, i encegar-se. Per això no té perdó. Perquè hom ja no pot veure la falsedat del seu propi relat, ja no pot reconèixer-ho, ni penedir-se d'ell. Ha quedat atrapat en ell, degut als seus ocults i inconfessables desitjos i objectius. I, no ens passa quelcom d'això avui dia a la nostra societat? És ben legítim desitjar la unitat d'Espanya. I un valor per a molts (a banda del que cadascú entén per unitat). Però construir un relat sobre manifestacions pacífiques, o sobre la declaració de la República de Catalunya, com una «rebelión y levantamiento tumultuoso y violento» (que suposa «violència armada»), ¿no és negar la llum? Quan molts juristes a Espanya, jutges a Europa, ciutadans i polítics d'arreu del món -molts d'ells sense cap interès partidari previ- no veuen violència per enlloc, ¿no estaran mostrant el recargolament d'un relat construït per interessos i objectius al marge de la «justícia» que es pretén defensar? Mantenir un relat que no s'aguanta en els fets, per poder condemnar i castigar als independentistes amb 30 anys de presó, ¿no és això un pecat contra l'Esperit Sant?

Les nostres emocions i ressentiments ens sacsegen i ens esclavitzen des del més pregon de nosaltres. Per això, més que mai, necessitem pregar sincerament amb el Salm d'avui per ser alliberats: «Des de l'abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam;». (Sm.129)

Santiago Quijano

9 de juny de 2018

La setmana dia a dia

Dimarts, 12
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 13
Trobada del grup de pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 12 del migdia.

6 de juny de 2018

El bisbe Gordo a Sant Ildefons

El dissabte vinent, dia 9 de juny, a les 6 de la tarda celebrarem l'Assemblea de fi de curs. En aquesta Assemblea participarà el Sr. Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo.

El passat mes d'abril, l'Església de Barcelona feu públic el Pla Pastoral Diocesà del Bisbat pels propers anys. Aquest Pla, amb el títol SORTIM, són les orientacions per a una conversió pastoral de l'Arxidiòcesi de Barcelona, i ha estat elaborat tenint em compte les aportacions que les comunitats diocesanes feren, entre elles també la nostra comunitat. El Sr. Bisbe ens explicarà els diferents apartats d'aquest document, així com ens donarà pistes de com aplicar-lo a la nostra realitat.

També en aquesta trobada se'ns comunicarà quin són els nous membres del Consell Pastoral.

A les vuit del vespre, el Sr. Bisbe presidirà l'Eucaristia, i conferirà el Sagrament de la Confirmació a deu adolescents de la nostra catequesi.

És una trobada important, per aquest motiu preguem la vostra assistència. És la primera vegada que el Bisbe Sergi visitarà la nostra comunitat, i també cal que tots tinguem coneixement i ens impliquem en el nou Pla pastoral.

5 de juny de 2018

Espai Obert

Com a cloenda del cicle que Espai Obert ha dedicat aquest curs a “Els fonamentalismes. Increment i amenaces”, Cristianisme al Segle XXI convida el proper dissabte 9 de juny a la sessió dedicada al “Fonamentalisme científic. El transhumanisme”. En parlarà Albert Cortina, advocat i urbanista.

La sessió tindrà lloc a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 i començarà a les 11 del matí.

4 de juny de 2018

La Unció dels malalts

Ahir, a l'Eucaristia de les 13'15, celebràrem el sagrament de la Unció dels malalts. És un moment important de la nostra comunitat, ja que en l'administració del sagrament, preguem pels nostres membres que pateixen alguna malaltia greu, o que a causa dels anys, les seves forces defalleixen.

La Unció dels malalts, com tot sagrament, té el seu fonament en el mateix Jesús. Llegint els evangelis ens adonem que una de les sol·licituds més constants del Senyor fou a favor dels malalts, i també que abans de guarir-los, els perdonava els pecats. En la Unció dels malalts es fa present el Senyor que guareix i perdona. Aquesta pregària pels malalts ja la trobem en l'església naixent. Així en la carta de sant Jaume llegim : Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre.( Jm 5, 14-15)

Fins la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, aquest sagrament s'administrava els darrers moments de la vida, i per aquesta raó era anomenat "Extrema unció". El sacerdot era cridat, sovint quan el malalt ja havia perdut el coneixement. En l'actualitat, en el nou ritual, no tan sols ha canviat el nom -ara es diu més pròpiament "Unció dels malats"- sinó també el significat. Per dir-ho amb paraules senzilles, ja no es concedeix com l'acompanyament de la mort, sinó per demanar a Déu la gràcia i el do de la fortalesa davant de les febleses físiques i també la gràcia del perdó. Aquest és el motiu pel qual el celebrem comunitàriament a l'Església i en ple coneixement. No és un sagrament per a moribunds, sinó per a persones que volen afrontar la vellesa o la malaltia amb l'ajut del Senyor.

La pregunta que sovint es fa, ¿és un sagrament que es rep només una vegada, o és aconsellable rebre'l sovint, especialment quan som conscients que estem a la tardor de la vida? En la constitució Apostòlica del beat Pau VI, sobre la Unció dels malalts es llegeix : "Aquest sagrament pot ser repetit si el malalt que ha rebut la Unció, s'ha restablert i desprès ha recaigut de nou en la malaltia, o bé si durant la malaltia el perill és fa més seriós". Això és només en casos excepcionals. Quan hi hagi un agreujament important de la malaltia, s'ha de repetir. Em sembla que seria banalitzar el sagrament rebre'l periòdicament sense cap causa greu que ho justifiqui.

El que hem de fer sempre és pregar perquè el do rebut en el sagrament continuï fructificant en nosaltres.

El fet d’administrar el sagrament en una Eucaristia dominical, és una invitació perquè la comunitat es faci present en la celebració. Pregant juntament amb les persones grans o malaltes volem manifestar que la comunitat no tan sols no es desentén de les persones més vulnerables, sinó que com passa en les famílies, són membres estimats i respectats, i que amb les seves precarietats són signes de la feblesa de tots, i ens evoquen la Passió del Senyor.

Avui, tota la comunitat de sant Ildefons està especialment convidada a pregar pels nostres malalts i ancians. Alguns d'ells no poden assistir a les nostres misses o reunions, no per això deixen de ser part important de la nostra comunitat. Ans tot el contrari, són ells qui amb la seva malaltia, amb la seva vellesa, i molt sovint amb el seu testimoni i conformitat ens evoquen que a l'Església les persones són importants no pel què fan, sinó pel què són. A ells els demanem que amb la seva pregària ens ajudin a tots a anar avançat en el nostre camí creient.

Josep m Jubany

3 de juny de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Comunicar-se amb Déu és el que importa!

Des de sempre Déu vol comunicar-se amb cadascuna de les persones, perquè tinguin contacte directe amb Ell. Déu ha omplert Moisès del seu Esperit, li comunica les paraules que vol transmetre al seu poble. Transmet l'Aliança -el testimoniatge, la comunicació- al seu poble. Déu estima les persones. Vol que siguin els seus interlocutors, vol que les persones tinguin cura de la seva creació. Vol trobar-se amb elles, vol que l'escoltin i que posin en pràctica la seva estimació a tot el seu poble, que són totes les persones d'aquest món.

Diu el Salm: "Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet?”. L'home s’adona de tot el que Déu fa constantment per a tots els qui l'estimen, i en dóna gràcies. El nostre pa de cada dia, la nostra bona acció de cada dia!

Jesús amb la Nova Aliança és el mitjancer-comunicador de Déu. Amb la bona nova de l'Evangeli i amb la seva mort ens fa hereus de l'Esperit de Déu, que Ell va rebre plenament al Jordà.

Compartir és el que importa, s'ha de desterrar la indiferència. En la tasca d'alimentar el món, Jesús ens ofereix el seu cos i la seva sang, el pa i el vi, signes dels aliments que hem de compartir, de manera que tota la família humana pugui viure en condicions dignes. És la responsabilitat de cadascun de nosaltres. Ho ha dit ben clar el Papa Francesc: "Estem cridats a proposar un canvi en els estils de vida, en l'ús dels recursos, en els criteris de producció, fins i tot en el consum". No podem conformar-nos a dir: ‘Un altre ho farà’."

Amb l'Eucaristia -acte de compartir-ho tot- que ens ofereix Jesús, ens hem de salvar, salvant tota la família humana. És el gran acte de comunicació amb Déu. Tinguem ben instal•lat aquest WhatsApp en el disc dur del nostre cervell. Estiguem atents a la veu del Pare: "Aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo".

Pere Rius

2 de juny de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Celebració conjunta de final de curs de la Catequesi familiar

Celebració comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts en l’Eucaristia de les 13,15

Dia de la Caritat

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Última sessió del curs del Grup de Cultura i Fe a un quart de vuit del vespre. Mn Josep m Jubany, rector de la comunitat, exposarà el tema: “Experiències d'un capellà en la seva vida parroquial."

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 21,30

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 6
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Assemblea de la Comunitat a les 6 de la tarda, presidida pel bisbe Mons. Sergi Gordo. Més tard en l’Eucaristia de les 8 del vespre celebrarà el Sagrament de la Confirmació

27 de maig de 2018

Reflexions a la paraula de Déu

Aneu a convertir tots els pobles

No ens parem pas a entendre el misteri de la Trinitat de Déu. Sant Agustí ja ho va pretendre i va haver d’abandonar el seu propòsit. Tanmateix l’Església dedica aquest diumenge, després de celebrar la presència de l’Esperit Sant en el nostre món, la dominica passada, a fer-nos conscients que Déu està enmig nostre sempre. Que el nostre món no és un món buit sense cap sentit sinó que tot camina vers Ell per mitjà de la persona de Jesús ressuscitat.

Certament partim de la Fe per acceptar aquestes interpretacions teològiques. I això no significa pas que no sorgeixin dubtes en el camí del nostre viure cristià. Moisès 1.300 anys abans de Crist va experimentar i patir els dubtes del seu poble alliberat dels egipcis i fer camí vers la terra promesa. Però durant el camí, quants entrebancs varen haver de superar! Crec que la Fe no és absència de dubte sinó fer camí.

Segurament nosaltres, homes i dones d’avui, podem comprendre més que els israelites del temps bíblic de Moisès. El nostre fonament és Jesús de Natzaret. Jesús ressuscitat està en Déu Trinitat i per nosaltres seguir Jesús té la seva dificultat perquè ens demana que servim i estimem, i això no sempre ens és fàcil. Però si vivim, com ens diu l’apòstol Pau, i ens deixem portar per l’Esperit de Déu, també nosaltres som fills. Això vol dir que el nostre pare és Déu.

En totes les èpoques de la història humana ha calgut anunciar amb el testimoniatge la presència de Déu. Els cristians ho podem fer amb convicció i fidelitat al missatge, ple d’humanitat, que hem rebut de Jesús. I sabem, per la nostra fe, que l’Esperit de Déu és en el nostre món i en l’univers sencer.

L’anunci en l’Evangeli de Mateu diu ben clar el que hem de fer: convertir a tothom, batejant en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Aquesta conversió no pot ser mai impositiva, hem d’anunciar amb el testimoni i esperar que l’Esperit vetlli pel nostre anunci, potser fet amb poca traça. Les dones i homes tenim desig de sentit, de veritat i de vida i cal presentar Jesús com el nostre mestre. La seva figura no deixarà indiferent a ningú.

Ignasi Garcia i Clavel

26 de maig de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Dia pro Orantibus


Dilluns, 28
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 29
Casal
Sant Ildefons: Ball Country a can Fàbregas

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3
Dia de la Caritat

24 de maig de 2018

És al cel el meu papà?

És la pregunta que un infant, en Manuel, fa al papa Francesc. Així d’espontani i clar: “És al cel el meu papà? Succeeix durant la visita que Francesc ha fet en una parròquia de la diòcesi de Roma.

Entranyable, el diàleg entre ells, entre les llàgrimes d’un fill que fa poc que ha perdut el seu pare i l’acollida paternal d’un Papa que es posa al nivell del que és més petit, més feble... En Manuel, en el moment de fer la pregunta es posa a plorar i el Papa li diu: “Vine, acosta’t, Manuel. En la trobada arriba el consol de la fe i de l’amor. Comença el diàleg, abraçats. Llavors, Francesc comenta en públic, amb permís d’en Manuel, el to i el contingut de la conversa.

La preocupació de l’infant és si el seu pare, tot i ser ateu, és al cel. Impressionant la força interior que el mou a preguntar, però més encara l’estimació pel seu pare, a qui el vol al cel.

¡Quina forma tan neta i transparent d’amor, capaç de superar la barrera de la mort i tots el prejudicis que tantes vegades ens impedeixen obrir-nos a la fe!

Aquest pare, papà, ateu, ha volgut batejar els quatre fills. Sorprenent. Era un home bo -diu el Papa-. I roman la pregunta del fill: “És al cel el papà?” El papa Francesc es demana: “Com està el cor de Déu davant d’un papà així? Déu té un cor de papà. I, davant d’un papà no creient, que ha estat capaç de batejar els seus fills i donar-los aquest valor als seus fills, penseu que Déu seria capaç de deixar-lo allunyat d’Ell?”

Tots els assistents responen amb un “No!” unànime. El papa Francesc li diu: “Mira, Manuel, aquesta és la resposta! Déu segurament està orgullós del teu papà. Perquè és més fàcil batejar els fills sent creient, que batejar-los sent no creient. Segurament a Déu li ha agradat molt això que ha fet el teu papà. Parla amb el teu papà, resa al teu papà”.

Hi sobren comentaris. Cal admirar i reflexionar. Fer silenci. L’amor i el cel es troben, com s’han apropat l’amor d’un pare pel seu fill i l’amor d’un fill pel seu pare. L’intermediari, la solució, ha estat Déu, que és amor. El papa Francesc ho ha fet evident.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
(Catalunya cristiana)



22 de maig de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

La celebració serà el diumenge 3 de juny Festa de Corpus Christi, en el marc de l’Eucaristia de les 13,15 del migdia.

Les persones interessades cal que ho comuniquin a la Secretaria de la Comunitat, la qual cosa pot fer qualsevol de nosaltres, familiar o no, de qui vulgui rebre aquest sagrament, evitant així el desplaçament de persones amb mobilitat limitada.

20 de maig de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Feliç i santa festa de Pentecosta per a tots. Avui rebem l’Esperit Sant. Que l’alegria, la fe i el valor inundin els nostres cors per rebre l’Esperit Sant que és la participació d’una nova vida de Déu.

No el sabem definir, però podem dir que ens habita sense posseir-nos, que ens inspira i ens fa més lliure per comprendre les coses de Déu en la mesura de la nostra capacitat, que ens guia i acompanya i ens ensenya a discernir i a estar encertats en el bon camí.

Amb la presència de l’Esperit Sant ressona l’al·leluia pasqual a la nostra vida. L’alegria triomfarà sobre la incertesa perquè la promesa de la vinguda de l’esperit sant mai més ens debilitarà.

L’esperit és també qui ens fa capaços d’estimar i de sentir-nos germans els uns dels altres, més enllà de totes les diferències. És l’imant que manté l’Església unida malgrat les divisions aparents. És la força misteriosa que actua més enllà dels confins de l’església visible, i acosta a tots els éssers humans a la veritat i a la bondat.

Avui no celebrem el record d’un esdeveniment que va succeir fa XX segles. En la Pentecosta en aquells primers deixebles, reconeixem les pentecostes d’avui i de sempre, perquè de ben segur l’esperit ens envaeix per actuar de manera sorprenent, creativa i eficaç en cada ésser humà, introduint-lo així en el camí de la salvació.

La festa de la Pentecosta ens convida a reflexionar en els dons de l’esperit en les nostres vides i a veure com nosaltres podem respondre.

Amb l’Esperit Sant nosaltres podem escollir conscientment com revifar la flama dels dons que Déu ens dóna, a nosaltres individualment i als grups d’església dels que formem part.

Mireia Galobart

19 de maig de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Anem a l’Escola Nausica. Pastissos i Country

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 23
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 27
Dia pro Orantibus

14 de maig de 2018

Fake news en la Jornada Mundial de la Comunicació Social

Diumenge 13 de maig coincidint amb la solemnitat de l’Ascensió del Senyor es celebrà la Jornada Mundial de la Comunicació Social.

El missatge del papa Francesc emès per a l’ocasió ens demana construir un periodisme de pau per desemmascarar les Fake News, és a dir, aquelles notícies falses, de naturalesa mimètica amb l’habilitat per capturar l’atenció dels seus destinataris i amb una ràpida difusió a través de les xarxes socials. D’aquesta manera es podrà redescobrir el valor de la professió periodística per tal d’establir una comunicació honesta des de la veritat.

Per poder reconèixer i prevenir aquestes falses notícies es necessita un discerniment atent i profund. La capacitat de discernir és un dels cinc eixos del nou Pla pastoral diocesà presentat recentment pel Cardenal Joan Josep Omella. “El canvi d’època que estem vivint i la creixent complexitat de la nostra societat ens demanen un esforç creatiu i una actitud humil d’escoltar i de servir”. Ens diu l’arquebisbe de Barcelona en el pòrtic de les Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona.

Com ens diu l’actual successor de Pere, la millor manera de prevenir les falsedats són les persones que, lliures de cobdícia, estan disposades a escoltar i permeten que la veritat emergeixi a través d’un diàleg sincer. Per tant, es necessita un periodisme fet per persones per a persones, comprès com un servei a tots, especialment a aquells que no tenen veu.

Aquest és el repte que seguirem afrontant amb el suport de totes les persones que integren la nostra arxidiòcesi. Escoltant i acollint, seguirem al servei de tots els diocesans amb l’ajut del Senyor.

Cordialment en Crist,

Ramon Ollé, D.P.
Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social

13 de maig de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui, les lectures descriuen el final de l’estada del Jesús material entre nosaltres. A partir de llavors hi continua sent, sí, però ja només el veiem i el toquem a través de la fe. Aquestes lectures deixen, també, indicacions molt clares del que s’espera de nosaltres, els que seguim el Jesús crucificat i ressuscitat.

Potser moltes frases que trobem a les lectures d’avui ens sonen com si haguessin estat afegides posteriorment, només per remarcar el caire diví de la missió que encomanen. Als Pastorets sí que hem vist fugir dimonis, però no sembla que fora de la fantasia n’hi hagi que es puguin veure i tocar. Aprendre llengües ens costa un niu i val més que no ho provem si tenim immunitat a les metzines. Al llarg de la història, els cristians també ens hem anat fent conscients de la infinita llibertat de Déu, que es pot manifestar segons convingui a cadascú a través de les Vedes dels hinduistes, de la Torà i dels Evangelis, a l’Alcorà, dels Moais de l’illa de Pasqua, dels tòtems dels animistes amerindis o de l’art, de la música i de la poesia.

Deixeu-nos-en prendre, doncs, només dues frases pel nostre comentari. Dues frases que ens sonen del tot autèntiques. Una és de la primera lectura, dels Fets dels Apòstols: “quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”. L’altra, de l’Evangeli de Marc: “aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat”.

Renoi, quins deures que ens va deixar Jesús! Ni més ni menys que ser testimonis d’ell ... i a tota la humanitat, fins als límits més llunyans de la terra. És una crida a l’acció, al testimoni constant. A tot arreu, estiguem on estiguem. No cal prendre el bastó i marxar a les antípodes. N’hi ha prou posant-se al costat dels més desvalguts i dels maltractats per la vida i per la societat. Ajudant, sí, però sent compassius (de patir amb tu) i, sobretot, sent-hi i escoltant. Alçant la veu quan convé. Demandant llibertat, justícia i equitat. Denunciant abusos i patiments provocats per la parcialitat de qui ostenta el poder, ...

Per posar final, tornem als Fets dels Apòstols: “homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?”. No ens hi encantem. El que hem vist i el que hem sentit és grandiós, monumental, però la collita és molta i pocs els segadors. Posem-nos ja a treballar.

Julià i Rosa

12 de maig de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de Pregària estil Taizè, a les 8 del vespre

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Concert de guitarra per Immaculada Balcells amb relaxació

Dijous, 17
Casal Sant Ildefons: Cantada de corals a Santa Cecília

Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

11 de maig de 2018

Moment de Pau, pregària a l'Esperit

Una nova Vetlla de pregària que es celebrarà el proper dilluns 14 a les 8 del vespre.

Una estona de reflexió i pregària a l’estil Taizè, el mateix estil de pregària que ja es va utilitzar l’Advent i la Quaresma, que va ser molt ben acollida per tots els assistents.

Tots hi som convidats.

Us hi esperem. Fem-la entre tots ben participada, els moments que vivim ho requereixen.

El Consell Pastoral

10 de maig de 2018

Enquesta Catequesi Familiar

El mes vinent es celebrarà la darrera sessió de la Catequesi Familiar d'aquest curs i creiem que és hora de valorar com hem fet les coses i què podem millorar.

Es per això que us demanem als pares i mares de la Catequesi Familiar la vostra opinió i suggeriments.

Si cliqueu aquí accedireu al qüestionari que ens servirà per conèixer la vostra opinió.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i molt bon estiu !!!

8 de maig de 2018

Gospel solidari

El proper dissabte 12 de maig, a les 21.30, es realitzarà a l'església de la nostra parròquia (Madrazo, 92) un concert de Gospel a favor de "Casa nostra, casa vostra", agrupació d'entitats que treballen en els àmbits de les migracions i els refugiats.

Hi intervindran els cors Sant Gervasi Gospel Friends i Gospel l'Amistat, dirigits respectivament per Emili Rosés i Josep Lluís Moreno.

6 de maig de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L'evangelista Sant Joan ens ha transmès les paraules que el Senyor pronuncià en el Darrer Sopar. Per copsar tot el seu significat cal submergir-se en l'ambient que foren pronunciades. Jesús sap que ha arribat la seva hora. Poques hores després començarà la seva Passió. Compartint la taula amb el seus deixebles, els obre el seu cor. Desitja que els seus amics no les oblidin. Són el seu testament.

En el fragment d'aquest diumenge hi ha un verb que surt repetides vegades: estimar. És curiós, en l'Evangeli de sant Joan la paraula amor, el verb estimar no surt mai en la seva primera part, en canvi a mesura que s'acosta la Passió, mort i resurrecció és omnipresent. L'explicació que jo hi trobo (si no és així, que em perdonin els exegetes) és que durant la seva vida pública, el Senyor no teoritza sobre l'amor sinó que el porta a terme. Tota la vida de Jesús està regida per l'amor. No cal dir-ho, el que cal és adonar-se que tot ho fa per estimació. Ara, al final, per si hi havia cap dubte, explicita de forma sublim el que ha estat la motivació més profunda del seu fer. Quan Ell ens diu que ens estima, sabem que és cert, l'avalen les seves obres.

La paraula amor és una paraula que moltes vegades la utilitzem molt a la lleugera, la banalitzem, la diem de pressa, sense adonar-nos de tot el que significa. Estimar, és donació, compromís, sortir d'un mateix, comunió. Jesús en la seva vida, mort i resurrecció ens explicita l'autèntic sentit d'aquest mot.

Ell ens estima, com el Pare l'estima. Amor complert, únic. Recordeu que és plena la comunió del Pare amb Jesús. El Senyor ens diu, el Pare i Jo som ú . Ens estima fins a donar la vida: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Donant la vida es dóna totalment. La vida és allò més preuat que posseïm. El Senyor ens diu ben clar que no es pot confondre aquest amor amb la generositat del superior envers l'inferior. És un amor que fa que siguem "els seus amics" (per cert, desprès de la Resurrecció ja no ens dirà amics, sinó que fa un pas més, ens anomena "germans").

Hi ha una dita castellana que diu "amor con amor se paga". Jesús ens convida que l'estimem com Ell ens estima, i encara diu molt més. Ell que és el primer a estimar ens dóna el manament d'estimar-nos els uns als altres. Gratis hem rebut l'amor, aquest amor s'ha de visualitzar en les nostres relacions i accions. Un amor així és font d'alegria. Un amor així, no és estèril, dóna molt de fruit.

Josep m Jubany

5 de maig de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 8
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Casal: concert de guitarra/relaxació ofert per Immaculada Balcells.

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 13
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

2 de maig de 2018

Assemblea de la Comunitat del passat dilluns 9 d'abril

Què fa l’Església en els nostres dies? Com sabeu aquest és el fil conductor de les nostres assemblees durant aquest curs. En l’assemblea del mes d’abril la nostra reflexió fou el treball que fa l’església de Barcelona amb la gent del mar.

La presentació anà a càrrec de Mn. Ricard Rodríguez Martos D. P. Delegat de l’Apostolat del mar, i director del centre Stella Maris de Barcelona. Amb el nom de Stella Maris es coneixen els centres de l’Església catòlica que hi ha arreu del món per atendre, acollir i ajudar a la gent del mar. El lema d’aquesta institució és ser la llar dels mariners.

Mn. Ricard és una persona amb una gran coneixement de tota la problemàtica que existeix al voltant del treball que fan la gent del mar, no sols a Barcelona, sinó, també, arreu del món. Ha estat capità de vaixell, professor de l’Escola de Nàutica de Barcelona i és consultor del Vaticà per aquests assumptes. El treball altruista que el centre porta fent des de fa 90 anys ha estat reconegut per l'Organització Marítima Internacional que va lliurar a l’entitat Stella Maris el premi Seafarers 'Centre of Year 2016, premi que reconeix el millor centre d'acollida de mariners del món.

Mn. Ricard, explicà les diferents activitats que porta a terme Stella Maris.

Acollida : Amb un grup de voluntaris es visiten als vaixells que arriben al port de Barcelona, i es posen a disposició dels tripulants per tot allò que creguin necessari.

Serveis tan variats com donar-los informació sobre la ciutat, acompanyar-los amb furgoneta al local de Stella Maris, o algun punt de la ciutat. Facilitar-los targetes telefòniques, o el correu electrònic perquè es puguin comunicar amb la família.

Assistència religiosa. A Stella Maris hi ha a disposició de tots els mariners, llibres religiosos, especialment bíblies amb diferents idiomes, però també llibres d’altres tradicions religioses especialment l’Alcorà. També se celebren eucaristies i actes ecumènics. Es facilita pels que són de religió musulmana l’adreça de les mesquites de la ciutat. I si cal se’ls acompanya als llocs de pregària.

Un servei religiós que és molt valorat és la presència de preveres als creuers. Stella Maris té acords amb algunes de les companyies de creuers, per assegurar la presència d’un sacerdot durant el trajecte. Aquest servei és molt estimat, no tant sols pels viatgers sinó i principalment pels tripulants. Cal tenir present que la majoria dels treballadors (molt nombrosos) d’aquests vaixells són de països molts pobres, i passen molts mesos lluny de les seves famílies, a vegades en condicions de treball molt precàries. Aquests agraeixen molt la presència de sacerdots, amb ells poden celebrar la fe, i també tenen algú amb qui parlar sobre els seus problemes personals.

Stella Maris, compta també amb un servei d’hostatgeria. Per un molt mòdic preu, la gent del mar que per qualsevol motiu necessita pernoctar a Barcelona, o s’ha quedat momentàniament sense vivenda, són acollits a les seves dependències. És molt valorat el lloc de trobada que hi ha a l’edifici. Allà poden reunir-se, descansar , disposen de bar i de biblioteca.

Un altre servei que ofereix Stella Maris, és l’assessorament jurídic. Assessorament que és molt necessari, especialment quan hi ha conflictes laborals, vaixells que han estat abandonats pels armadors, etc.

Barcelona, durant molts anys, va tenir la fama que vivia d’esquena al mar. Després de les explicacions de Mn. Ricard podem afirmar que no és el cas de l’Església de Barcelona. És important que tots coneguem aquesta implicació eclesial amb la gent del mar.

29 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tots temien Saule (Pau) a Jerusalem, com diu la primera lectura. És ben normal, per la seva recent persecució als deixebles de Jesús. Però quan saben com ha canviat i s’ha convertit, perquè ha vist el Senyor i Jesús li ha parlat, i com ha predicat a Damasc en el nom del Senyor amb total llibertat i persuasió, els deixebles l’acullen. I predica a Jerusalem com a Damasc, en el nom de Jesús (Ac 9, 26-28). D’altra banda, l’Església es va consolidant i creix gràcies al consol encoratjador de l’Esperit Sant (Ac 9, 31).

La primera carta de Joan resumeix amb claredat el compromís cristià, el mateix que coneix Saule en la visió de Jesús i que predica amb fermesa. Comença dient-nos: “no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1Jn 3, 18). Després parla del manament de Déu: “que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat” (1Jn 3, 23). És el manament nou de Crist (com recorda Joan en un altre lloc de l’evangeli: “tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres” Jn 13, 34). És el nucli de la vivència cristiana: creure en Crist acollint el seu amor per estimar com Crist ho ha fet. És una concreció del manament més gran de la Llei recordat en un altre lloc de l’evangeli de Mateu (: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. És el manament més gran i primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix” Mt 22, 37-39). I acaba dient la segona lectura: “Els qui guarden els seus manaments romanen en Déu, i Déu en ells. I coneixem que roman en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 24). Esment de l’Esperit en les dues lectures, preparant la Pentecosta.

En l’evangeli és encara més decisiu el verb ‘romandre’: “Romangueu en mi com jo en vosaltres. Així com les sarments, si no romanen en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no romaneu en mi” (Jn 15, 4). “El qui roman en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no roman en mi, és llençat fora” (Jn 15, 5-6). I “Si romaneu en mi i les meves paraules romanen en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus” (Jn 15, 7-8). Recordem precisament la força de la paraula: “ja sou nets gràcies a la paraula que us he anunciat” (Jn 15, 3).

Jordi Cors

28 d’abril de 2018

Festa del Treball

L’1 de maig se celebra la Festa del Treball. Pregarem pel món del treball, per tots els qui el conformen: treballadors, empresaris i institucions sindicals i socials.

La lluita contra l’atur ha de ser una prioritat per les importants conseqüències personals, familiars i socials que genera. El dret al treball és patrimoni de tots. La discreta recuperació econòmica que ens anuncien no és encara suficientment efectiva perquè arribi a totes les llars. Fa anys que els sous estan congelats i els contractes de treball, sobretot per a la joventut, són curts i a temps parcial. Cal mantenir la pau laboral i social des del respecte, la responsabilitat i la solidaritat.

23 d’abril de 2018

Festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta any coincideixen en la mateixa setmana les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patró i patrona del nostre país.

En aquests moments extremadament difícils de la nostra història demanem la seva protecció i que il•luminin els nostres polítics perquè trobin la manera de formar govern, de recuperar les nostres institucions, d’abolir l’aplicació sobre Catalunya de l’article 155 de la Constitució espanyola i avançar cap a la llibertat, i també que entre tots tinguem la capacitat de lluitar contra l’atur i la pobresa que genera, després de tants anys de crisi econòmica.

Demanarem també per l’Església catalana, que tot respectant la universalitat de l’Església, sigui sensible als anhels del nostre poble i es tinguin en compte les Esglésies locals, amb sensibilitat per les característiques que conformen el nostre poble i la nostra història.