Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


18 de desembre de 2018

Examen de consciència segons l'evangeli, segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

Les celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 19 a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 21 a les 8 del vespre


Tot seguit teniu l’examen de consciència que ens pot ajudar com a guia personal a preparar la celebració.


En aquell temps, la gent preguntava a Joan: "Així, doncs, què hem de fer"

A les portes del Nadal, prego perquè la festa del dia 25, no sigui només un esdeveniment social?

Sóc conscient el que significa que Déu s'hagi encarnat, i que tot home i dona gaudeix de la dignitat pròpia del Fills de Déu

Contemplo, medito i interioritzo les pàgines de l'Evangeli que ens narren el naixement de Jesús?

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.

Aquests dies de Nadal, me'n recordo dels pobres ?

Dedico part del meu temps a acompanyar a persones malaltes, soles, o que estan tristes?

Em preocupen i m'ocupen, les grans desigualtats socials? O penso que aquesta és una qüestió que han de resoldre únicament els polítics?

Si tinc una persona al meu servei, li pago el que és just?, em preocupo per la seva vida i per tot el que el pugui afligir?


Hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert"
Compleixo amb les meves obligacions fiscals?


Sóc una persona que afalago i vaig al darrera dels que més tenen, per treure'n un profit material, o de prestigi? I al mateix temps ignoro, o desprecio als més petits?

Judico i magnifico les limitacions dels altres (cultura, economia, intel·ligència) i sóc molt indulgent amb mi mateix?

Sóc capaç d'escoltar i acollir les opinions dels altres, o menyspreo i no escolto les raons que són contràries a la meva opinió?


Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.

M'interesso per tot el que succeeix en la nostra societat?

Procuro informar-me de la situació del país, dels greus problemes que pateixen els immigrants, per les persones sense sostre?

En tinc una opinió pròpia, o penso que aquestes qüestions no són el meu problema?

En les meves manifestacions: converses amb els amics i companys de feina, defenso els Drets humans?

En el tracte amb els altres, respecto la seva dignitat o els utilitzo per tot allò que a mi em convingui?

Ensenyo als meus fills, néts, que la violència i l'insult no són camins propis dels cristians?


Joan anunciava al poble la Bona nova

La persona de Jesús és per a mi font de joia, d'esperança? O el meu cristianisme sols és el compliment d'uns preceptes?

Em prenc seriosament el camí de les Benaurances?

Com anuncio la Bona Nova de Jesús, en els llocs que normalment convisc: família, treball, grups als que pertanyo...

17 de desembre de 2018

Concert de la Coral de la Comunitat de Casp

Diumenge vinent dia 23 a 2/4 de 8 del vespre la Coral Comunitat de Casp oferirà un concert a la nostra comunitat, després intervindrà en el cants de la Missa de 2/4 de 9 del vespre.

La coral comunitat de Casp neix de la inquietud del seu mestre Victor Borràs i Duran. Tant ell com la majoria dels membres de la coral, formem part de la Comunitat de vida cristiana de Casp. La comunitat de Casp fou creada el 1976, pels pares dels alumnes del col·legi jesuïtes de Casp, que aquell any feien la primera comunió. La Coral i la seva música són testimoni d'uns seguidors de Jesucrist, que fan dels seus cants una manera de pregar.

La Coral ha ofert concerts i ha acompanyat amb el seus cants la celebració de l'Eucaristia a diferents esglésies de Catalunya, Alacant i Andorra.

16 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Què hem de fer?

Estem finalitzant el temps d’Advent, temps en què l’Església ens convida a preparar i esperar amb alegria i confiança l’arribada de Jesús.

I l’Evangeli d’avui (Lluc 3, 10-18) ens presenta a Joan Baptista, el precursor: un home bo, just, auster i valent que va néixer al si d’una família temorosa de Déu, família de Jesús, anunciant la vinguda del Senyor. La gent acudeix al Jordà per fer-se batejar. Joan els predica la necessitat de practicar la virtut, la justícia dels uns envers els altres i la pietat amb Déu. En resum, una altra manera d’entendre la vida. Aquesta lectura de l’Evangeli d’avui és curta i clara: tan curta, que només consta de 214 paraules i tan clara que no té necessitat de cap paràbola per transmetre el missatge. «I doncs, què hem de fer?» preguntava la gent a Joan. La pregunta i la resposta, que segueixen vigents avui, consisteixen en ser responsables amb el proïsme. Exercir la solidaritat, que sovint oblidem, és un dels sentiments més satisfactoris que podem experimentar.

Fa poc llegíem el passatge del jove ric (Lluc 18, 18-30) on Jesús, amb un llenguatge dur i cantellut, li demana que vengui tot el que té i ho doni als pobres: ja coneixem la resposta del noi però també la resposta positiva de tants que a través del temps s’han donat i es donen als altres, lluitant per un món millor.

«No podrem mai estar contents pels problemes del món, però podem afrontar-los amb la seguretat de no estar col·laborant a fer-los més grans i potser fins i tot de posar-hi el nostre gra de sorra per canviar-los. Estic convençut que això ens donarà la joia serena, responsable i solidària a la que l’Església ens convida avui, en la proximitat d’aquest nou Nadal»*

Jesús, Joan Baptista i Oscar Romero i tants altres, foren víctimes de la maldat i la injustícia dels homes per predicar la voluntat de Déu: un món on regni la justícia, l’amor i la pau.

Sant Oscar Romero va dir: «No es voluntad de Dios que unos tengan todo y otros no tengan nada. No puede ser de Dios. De Dios es la voluntad de que todos sus hijos sean felices» (Homilia 10 de setembre de 1978, V p. 181)

Rosa Maria Olivella

* Gasch, Manel, monjo de Montserrat, Homilia, 16 de desembre de 2012

15 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió conjunta de la Catequesi familiar mensual (Grups A i B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 17

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Tercera i última sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a les 7 de la tarda

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Celebració del Perdó a les 12 hores i a les 20 hores

Divendres, 21

Celebració del Perdó a les 20 hores

Carta a Joaquim Forn

El Consell Pastoral de Sant Ildefons i Mn.Josep m Jubany han fet arribar aquesta carta a Joaquim Forn:

Barcelona. Advent del 2018

Benvolgut Joaquim,

A l'inici del temps litúrgic de l'Advent, el Consell Pastoral de la comunitat cristiana de Sant Ildefons comença a preparar la celebració del Nadal de Jesús, en aquest any 2018. Nadal, com vostè molt bé sap, és l'encarnació de Déu en la humanitat. Com ens ensenya el Concili Vaticà II, "el goig i l'esperança, el plor i l'angoixa de l'home contemporani sobretot els dels pobres i de tota mena d'afligits, són també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist".

Tot analitzant els motius de joia i tristesa que en aquests moments vivim, sobresurt i d'una forma molt punyent, la realitat que viu el nostre país, Catalunya, i de manera molt particular la injusta situació dels presos polítics, que de forma ignominiosa estan privats de llibertat, presó que amb un eufemisme se l'anomena provisional, quan tots estem d'acord que és una pena imposada per aquells que tenen afany de venjança.

El Consell Pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, li manifesta amb motiu de la proximitat d'aquest festes, la nostra estima envers vostè i tot les altres persones, que per motius similars als que se li imputen a vostè, es troben en diverses presons de Catalunya, o es veuen obligats a viure a l'exili. Aquest any serà el segon Nadal que el trobarem a faltar en la celebració del dia 24 de desembre. Per utilitzar una metàfora, a la taula de l'Eucaristia hi haurà un seient buit, el seu. La seva obligada absència ens motivarà, una vegada més a pregar per vostè, pel resta dels presos polítics i exiliats, i demanar que el Senyor, l'únic que veu el nostre cor, i sap les nostres intencions, faci justícia, i malgrat l'actitud obstinada de tants, susciti en els responsables d'aquesta injustificable situació, un canvi d'actitud. Pregarem perquè davant la confrontació, s'imposi el diàleg.

Li volem agrair també, el testimoni de fidelitat al país i d'estimació al seus habitants, que ens dóna des de la presó. Quan cada dia ens assabentem de casos de corrupció, de proclamació de eslògans que irradien odi, és una alenada d'aire fresc trobar-nos amb persones com vostès, que amb la seva actitud ens diuen que la política és l'art de servir a la comunitat, que el polític ha de ser aquell que esta disposat a tot pel benestar del poble. Joaquim, politics així, que exerceixen amb generositat, ens tornen l'esperança, en un món tan egoista com el nostre.

Ens hem assabentat que juntament amb els Srs. Jordi Sánchez, Jordi Turull, i Josep Rull, vostè ha començat una vaga de fam, davant d'aquest fet, generós i profètic, nosaltres li volem manifestar la nostra solidaritat, i com a creients , la nostra pregària, que fem extensiva als seus companys. Li agrairíem que fes arribar la nostra estima a tots els seus companys que pateixen amb vostè la presó, i d'una forma molt particular als qui que estan duent a terme la vaga de fam.

Rebi la nostra més entusiasta salutació i reconeixement,

Consell Pastoral, parròquia Sant Ildefons Barcelona
Josep m Jubany, rector

13 de desembre de 2018

Mn. Josep Maria Jubany nou Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi

El passat 27 de novembre el nostre rector Mn. Josep Maria Jubany va rebre una trucada telefònica del Cardenal Mons. Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, demanant-li si acceptava el nomenament d’Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi, després de l’elecció dels tres òrgans de l’Arxiprestat que reglamentàriament han de presentar una terna de noms al bisbe.

L’acceptació del nomenament per part de Mn. Jubany suposa un motiu de goig per a la nostra parròquia i per extensió de l’Església diocesana.

El felicitem ben de cor tot desitjant-li molt d’encert en aquesta nova tasca.

12 de desembre de 2018

Concert de Nadal a la Parròquia de Sant Ildefons de la Simfònica Tekhné


El proper dissabte dia 15, a les 17 hores, l’orquestra Simfònica Tekhné farà un concert al temple de la nostra parròquia.

El repertori serà:
- Obertura de Coriolà, de Ludwig Van Beethoven
- Obertura Fantàstica de Romeu i Julieta, de Peter YlyichTxaikovski
- Marxa en Re Menor, d’Anton Bruckner
- Intermezzo de la Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni
- Married Life (tema de la pel·lícula "Up"), de Michael Giacchino
- Habanera, d’Emmanuel Chabrier
- Un Nadal per a tu (estrena mundial) de Paulí Peña

La Simfònica Tekné és una orquestra de músics joves. La plantilla base de l’orquestra compta amb uns cinquanta membre, als quals s’hi afegeixen una desena en funció de les necessitats del repertori. La formació es troba sota l’aixopluc de l’Associació de Joves Músics de Barcelona. La Simfónica Tekné i l’AJMB volen impulsar que els joves que han acabat els estudis mitjans musicals amb qualitat però que han decidit professionalitzar-se en una altra camp, tinguin una via per poder continuar treballant i gaudint de la música en una orquestra no professional.

El director actual de l’orquestra és Josep Miquel Midán Seuba.

11 de desembre de 2018

Avui fa 10 anys de la mort de Mn.Joan Alemany

Avui, 11 de desembre, es compleixen 10 anys del traspàs del que fou rector de Sant Ildefons durant més de 30 anys.

Per recordar qui va ser Mn.Alemany, enllaçem un recull d'articles als que es poden accedir clicant aquí.

Agraïm a Déu el do d'haver-lo conegut i estimat. Que el seu record ens esperoni a seguir i aprofundir el sentit de comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

10 de desembre de 2018

La vaga de fam

El diari ARA del passat 4 de desembre publica un molt recomanable article d’Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, amb el títol “On sou, bisbes”, en el qual reclama que es manifesti la veu de la jerarquia eclesiàstica del nostre país davant del que ella i molts de nosaltres considerem la vaga de fam una injustícia més de les moltes que s’han produït al llarg del darrer any. Si bé totes són importants, aquesta darrera és un intent desesperat que ratlla l’intolerable perquè representa un últim recurs dels presos polítics per denunciar al món que s’estan vulnerant els seus drets individuals i que davant del judici a què seran sotmesos s’exposen al risc de passar molts anys de la seva vida a la presó.

No li falta raó a l’Isabel Turull fent ara aquestes manifestacions perquè la vaga de fam posa el dit a la nafra i qüestiona molt a fons quina ha de ser la resposta de tots els cristians i molt més dels qui ostenten el títol de ser els nostres representants.
“No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia”. Aquest fragment del seu article evidencia que el seu clam és a favor dels drets humans, que no té res veure amb el procés polític que viu el nostre poble des de fa 10 anys, i evidencia que el silenci no pot ser la resposta perquè nega el consol per part de qui més el necessita.

Es cert que els bisbes s’han adherit dues vegades al procés català; molt bé, la qual cosa, però, no els eximeix d’estar al costat i molt a prop dels qui voluntàriament han emprès un camí incert, dolorós per a ells, per a les seves famílies i per a molts de nosaltres. Com cita la Isabel: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36).

Josep Maria Lari

9 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I tothom veurà la salvació de Déu

Les lectures d’avui, plenament dins de l’Advent, tenen un marcat interès per descriure la relació entre el poble i D* així com també la situació geogràfica i la situació política del moment. Amb un poema es clou la cita del llibre de Baruc. En aquest retall de l’A.T. es diu: “D* farà que es vegi pertot la teva resplendor” referint-se al poble d’Israel. En la segona lectura és Pau el qui escriu a Filips i anima tota la comunitat a seguir fent el bé esperant l’arribada d’Israel, de manera que “tothom veurà la salvació”. Lluc, que ja ha viscut l’experiència del Crist, aquí ens parla principalment de Joan Baptista, el precursor, el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, i de Zacaries. Joan va viure l’espera per dues vies, la seva mare, segur, ja que en l’Evangeli se’ns diu, simbòlicament, que ell va saltar de goig dins del seu si, i la lectura dels textos proposats en la sinagoga que, ben segur, freqüentaven. Es tracta tot plegat d’una invitació a l’espera il•lusionada i agraïda de l’arribada al món del Senyor, ja que Nadal s’acosta i cal que ens preparem.

De veritat que ens costa centrar el nostre pensament en allò que realment ens està demanant la litúrgia a través de les lectures que ens proposa l’Església, plenes de simbolismes i de vegades de paraules grandiloqüents que ja no trobem en el nostre vocabulari quotidià i hem de fer un esforç per centrar l’interès en allò que se’ns vol explicar a través dels símbols ja en desús. Però tampoc no costa tant si s’hi presta una certa atenció a fi d’anar una mica més enllà del text i s’intenta veure, a través de les paraules concretes, la voluntat de qui s’expressa. Nosaltres, com la comunitat de Filips, solament hem de fer una cosa: seguir fent el bé, de manera que allò que intentem proclamar, el naixement del Crist, sigui de veritat un reclam cregut i viscut com el que vivia aquella comunitat de creients gràcies al coneixement que tenien de la Història del seu poble, sempre referida a D*, que esperaven la vinguda del Messies. Actualment, en les nostres parròquies, no hi ha un gran coneixement dels textos, més aviat n’hi ha molt poc. El llenguatge se’ns fa farragós i no tenim el costum de llegir la Bíblia. Els simbolismes se’ns escapen i amb això perdem els significats, allò que ens volen dir. No seria mala cosa intentar traduir, posar en llenguatge vulgar i més entenedor tot aquest llegat històric, que considerem sagrat i ple de saviesa, d’experiència, de pors, d’esperances, de seguretats, d’errors, de fe. De tots els sentiments humans que sentim, valgui la redundància, en el nostre interior i per als que cerquem respostes.

Sefa Amell

8 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 11
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal

Dimecres, 12
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 15
Trobada de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 16

Trobada conjunta dels grups A i B de la Catequesi Familiar a partir d'1/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal

7 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent: En temps d'incerteses, preguem amb esperança

Aquest proper dilluns dia 10, a les 8 del vespre, estem convidats a pregar comunitàriament. El títol de la pregària és ben explícit: En temps d'incerteses, preguem amb esperança.

El moment que vivim és greu, i ho és per molts motius. La situació del nostre país és de gran tribulació, vivim un veritable estat d'excepció. La prova més fefaent és la vaga de fam de quatre persones que legítimament han estat elegides democràticament per formar part del nostre Parlament. Independentment de les opcions polítiques de cadascú (tota opció política és respectable, mentre es defensi pacíficament i per les vies democràtiques), aquesta vaga és conseqüència d’una vulneració flagrant dels drets de les persones. Prova d'això és una presó preventiva de més d'un any, i la demora als recursos que han estat presentats al Tribunal Constitucional.

No podem restar insensibles a la política immigratòria dels governs europeus. Vivim amb l'ai al cor, sabent la sort de molts immigrants que són rebutjats als països europeus, i molts d'ells moren ofegats al Mediterrani en el seu intent d'arribar a Europa, o són abandonats a la seva sort.

Ens ha de preocupar i molt la manca d'habitatge, i els múltiples desnonaments que sofreixen tantes famílies. Ens ha colpit com hi ha persones que s'han suïcidat en el moment de ser desallotjades de les seves cases.

He posat aquests tres exemples, i en podria posar molts més. La incertesa i el dolor està present en el nostre món. És en aquest context que celebrem el temps d'Advent, temps d'esperança; temps de reafirmar la nostra fe en el Senyor que amb pobresa, celebrarem que va néixer fa dos mil·lennis, i va venir enmig nostre per anunciar que el Regne de Déu ja és una realitat. Regne de Veritat, de Justícia, d'Amor, de Llibertat, Regne de Pau, i de Santedat.

5 de desembre de 2018

Temps d'Advent i Nadal 2018

Inici d’un diàleg definitiu amb Déu

Entre tots hem aconseguit perdre el significat original de les paraules. Parlem molt i escoltem poc i, quan parlem, ens hem acostumat a repetir expressions i frases fetes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, perquè les han dites determinades persones de rellevància social o política, o perquè creuen traduir allò que aquestes persones han dit. Però aquest repetir mecànic, sense aturar-nos a esbrinar el significat de les paraules o prescindint del seu context, limita la nostra pròpia expressivitat, la nostra comunicació personal. Aquesta pobresa expressiva a l’hora de comunicar-nos contribueix al fet que la nostra esdevingui una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Tots sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida. El temps d’Advent/Nadal és una invitació a obrir-nos als altres i a l’Altre.

Els qui després de la seva mort van creure en Jesús, van expressar la seva fe dient que Ell és la “Paraula de Déu”. Durant aquest temps d’Advent hem de retrobar el sentit original d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. Ell és la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En la persona de Jesús el diàleg Déu/Home queda equilibrat: Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra pregària d’acció de gràcies a l’eucaristia acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida –fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent el dilluns 10 de desembre a les 8 del vespre

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquets moments difícils en què la pregària ens és tan necessària. Serà com les darreres que hem fet estil Taizè.

L’hem titulada: “En un temps d’incertesa preguem amb esperança”.

2 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé” Jr 33:16
“us demano que avanceu encara més” 1T 3:10
“i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home” Lc 21:36


El compliment de la promesa del Senyor es renova i s’anuncia en aquest fragment del profeta Jeremies quan diu: “de la dinastia de David naixerà un plançó bo que es comportarà amb justícia i bondat i serà anomenat: El-Senyor-és-el-nostre-bé”. Per més que de vegades dubtem, hem d’admetre que la promesa del Senyor s’ha mantingut fidel al llarg dels segles, i avui que ja som a les portes de Nadal, aquest “plançó bo”, anunciat pel profeta, el tenim a tocar. Preparem-nos bé per rebre’l.

Els cristians de Tessalònica van ser instruïts per Sant Pau amb amor perquè fossin sants i nets de culpa davant Déu. Pau reconeix el seu esforç sobre la manera de comportar-se i d’agradar a Déu, però va més enllà, els exhorta i els fa un prec en Jesús, el Senyor: “us demano que avanceu encara més”. És una manera de dir que no n’hi ha mai prou. Agradar a Déu ha de ser el nostre objectiu primer, i ben segur que ens hi esforcem, però no sempre ens en sortim, de vegades conscientment i d’altres insuficientment coneixedors de la nostra responsabilitat davant les realitats del món; per això, necessitem renovar periòdicament les promeses del baptisme perquè la nostra fidelitat no és, ni de bon tros, la fidelitat que Déu ha manifestat persistentment al llarg de tota la història de salvació.

Qui es podrà mantenir dret davant del Fill de l’home? Si ens inclinem davant del diner i del poder en l’àmbit social, i ens postrem davant la jerarquia en l’àmbit religiós, ¿com ens mantindrem drets davant Déu? Sembla impossible, oi? Però vet aquí que això és justament el que Déu vol. Després de donar als deixebles una visió apocalíptica dels temps que s’acosten, amb fenòmens esfereïdors tant a la terra com a l’univers, els diu en to conciliador: “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. Mantenir-nos drets davant d’Ell i a més amb el cap ben alt, per més que sembli impossible, amb aquestes paraules de Jesús queda clar que no ho és. Si Jesús-Déu confia en nosaltres i vol que compartim amb Ell el seu regne, no podem defraudar-lo. Estiguem ben alerta amb la pregària.

Josep Maria Lari

1 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es reflexionarà sobre el punt ( 21,15 - 24 ) Jesús posa a prova Simó Pere i l'encara amb el Deixeble Amat

Dimecres, 5

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

30 de novembre de 2018

Nova sessió de Cultura i Fe

El proper dilluns 3 de desembre a les 19,15 h. tindrà lloc en els locals de la parròquia la primera sessió de Cultura i Fe.

El teòleg i biblista Josep Rius- Camps professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i co-autor del llibre “Lluc demostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el còdex Beza” ens parlarà de:

El text convencional de l’evangeli de Lluc després del Còdex Beza


El Còdex Beza es el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre evangelis.

29 de novembre de 2018

Els nostres escoltes (cau Joan Maragall) segellen els fonaments del curs

Aquest darrer cap de setmana totes les unitats de l'agrupament van marxar d'excursió!

Des de Castors i Llúdrigues fins a Trucs 1 i 2, passant per Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, i Pioners i Caravel·les.

Va ser un cap de setmana destinat a la coneixença, confiança i amb l'objectiu de començar a posar els fonaments del que de ben segur que serà un gran curs!

28 de novembre de 2018

Catequesi Advent/Nadal

Presentem el programa de la Catequesi d’Advent/Nadal que tindrà lloc el proper mes de desembre.

Seran tres sessions dirigides per Anton Ramon Sastre al llarg de les tres primeres setmanes de desembre, sempre en dimarts a les 19:00 hores, concretament els dies 4, 11 i 18 de desembre de 2018.

Esquema del contingut de les trobades:

Estimar la nostra realitat humana
Com afrontar la crisi actual
Tolerància o convivència
Comunicació – comunió – comunitat
Elegir ser humà: l’odissea de Jesús

Naixement i infància de Jesús segons Sant Lluc

Les narracions de la infància de Jesús
L’objectiu de l’evangeli de Sant Lluc
Estructura literària
Missatge de salvació

El sentit transcendent de l’encarnació

L’Esperit de Déu
El Baptisme de Jesús
La presència humana de l’Inefable

26 de novembre de 2018

Esplai Sant Ildefons

El cap de setmana del 10 i 11 de novembre l’Esplai Sant Ildefons va anar a celebrar la Castanyada al Montseny.

Com cada any, famílies, infants i monitors van passar plegats el cap de setmana.

Dissabte van fer diverses activitats i jocs i després de sopar van cantar cançons amb les guitarres tot menjant castanyes i moniatos.

Diumenge van fer una petita excursió pels voltants, una estona de reflexió per grups i finalment van dinar plegats una bona botifarra amb bolets!

Com cada any, va ser un cap de setmana molt especial i màgic per a petits i grans.

25 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei del món

Les tres lectures d’avui ens parlen de la reialesa i, a primer cop d’ull, ens presenten una contradicció: qui és rei? ¿Qui té poder, qui s’asseu al tron, qui porta el ceptre, com sembla indicar l’Antic Testament? O bé ¿qui “és testimoni de veritat”, qui estima i qui allibera, com sembla indicar el Nou? Aquestes dues idees de reialesa que a la Terra són frontalment contradictòries es reconcilien en la figura de Jesús. I és que només aquell qui estima i és testimoni de la veritat té el poder.

Fixem-nos una mica més en aquesta paraula, “poder”. Poder és també un verb que indica possibilitat. El poder de Jesucrist té a veure amb la força transformadora de l’Amor i la Veritat. Només estimant es transforma allò més profund de les persones: el cor. Per la força de l’amor, és a dir, pel seu poder, per la seva capacitat d’obrir possibilitats, el cor humà pot esdevenir quelcom totalment nou.

No sabem quina mena de rei esperaven els profetes de l’Antic Testament, no sabem quina mena de rei esperaven els grans sacerdots, no sabem quina mena de rei esperaven Pilat o Herodes, no sabem quina mena de rei esperaven els deixebles i la gent de Galilea i Judea. Segurament, no esperaven un home de Natzaret, fill d’un fuster, que tocava leprosos, dinava amb corruptes, i comprenia les prostitutes. Segurament, es feia difícil acceptar un regne dels febles, dels discapacitats, dels pecadors.

I és que el regne dels seguidors de Jesucrist és més aviat una manera de fer, de ser. La resta li quedava lluny a Jesús; pensava que la resta no és res més que la conseqüència de la manera de fer que a ell li semblava bona, i a través d’ell podia ser, pot ser, ha de ser bona per a la resta de la família humana.

El que passa és que nosaltres, les persones, anem molt curtes de vocabulari, i ens quedem amb els conceptes forts, com regne, rei, senyor... Però si Jesús regna és precisament perquè no ho fa com esperem els humans que regni un déu. El misteri de la Bona Nova de Jesús és que Déu s’ha fet humà, profundament com nosaltres, i a partir de la seva humanitat decideix donar exemple del que és possible, també per nosaltres: regnar estimant-nos. Jesús, el del regne de l’esperança, ens acompanya i fa camí amb nosaltres.

Només ens queda preguntar-nos: quina mena de regne i quina mena de rei estem preparats per esperar i rebre nosaltres?

Família Vives Requena

24 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 27
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de novembre de 2018

Jornada Mundial dels pobres

L'any passat el Papa Francesc va establir que un diumenge del mes de novembre se celebrés a tota l'Església Catòlica la Jornada mundial dels pobres. La jornada d'aquest any se celebra aquest diumenge.

L'objectiu d'aquesta Jornada ens l'explica el mateix Bisbe de Roma en el missatge que ha adreçat a totes les comunitats cristianes : La Jornada Mundial dels Pobres pretén ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix als pobres de tot tipus i de tota regió perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit. I és que Déu no deixa de commoure's pel clam dels pobres. El Papa ens recorda, tot just al començament del seu escrit, les paraules del salmista : "Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta" (Sl 34, 7). Déu els escolta, i el seu clam no cau en el buit. Tots recordem moltes escenes tant de l'Antic Testament, com de l'Evangeli, on se'ns mostra com Déu no és indiferent al clam dels més desvalguts.

Personalment, reconec que em fa certa angúnia parlar dels pobres, en primer lloc perquè jo no sóc pobre, i per més que m'esforci, mai no podré saber per experiència pròpia el que significa no tenir el mínim per viure amb dignitat, el patiment per no poder portar un mos de pa a la família, la soledat que significa viure pobre en un món on per tot arreu es fa elogi i propaganda de l'opulència. Per aquest motiu és molt important que, si bé mai no ens podrem identificar amb ells, al menys imitem, salvant totes les distàncies, a Déu que sempre escolta als pobres.

La meva experiència de molts anys de col·laborar amb persones i institucions que treballen en el món de la caritat, és que un dels mals que més afligeixen als pobres, és que són invisibles per a molts. Els pobres fan nosa. No els volem veure perquè posen en qüestió la nostra societat opulenta, i a vegades perquè no ens inquietin fem un gest generós com pot ser donar una almoina. El Papa ho expressa tot dient:"S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés, que es pensa que amb un gest d’altruisme n’hi ha prou per quedar satisfets, sense haver de comprometre’s directament".

Els pobres ho poden ser per molts motius, alguns ja ho són des del moment del seu naixement, altres perquè no han tingut sort en la vida, per les seves limitacions i un llarg etc. Ara bé, hi ha un motiu que és central i bàsic: els pobres són víctimes d'una societat que exclou, que no ajuda, que no té cura envers el feble. Els pobres és una de les manifestacions més greus del pecat del món. Tornant al missatge del Papa, ell ho expressa amb aquestes paraules : "La pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals tan antics com l’home, però que són sempre pecats, que involucren tants innocents, produint conseqüències socials dramàtiques."

El papa Francesc en el seu missatge exhorta a l'Església i a cadascú dels creients, que escoltem al pobre , els hi sapiguem donar respostes, i treballem per un món més just on puguin ser alliberats.

Una Jornada que ens ha de fer reflexionar.

Josep m Jubany

18 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Esperem un cel nou i una terra nova

El proper diumenge, festa de Crist Rei, finalitza l’any litúrgic. Es fàcil d’establir un paral·lelisme amb els cicles de la vida i l’any litúrgic, tot té cicles similars; naixem, creixem, arribem a la plenitud i arriba el final. També l’any litúrgic passa per aquestes etapes: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua, Pentecosta i ens trobem al final amb un llenguatge que no és fàcil d’entendre,un llenguatge que els experts l’anomenen Apocalíptic -aquesta paraula en grec vol dir “Revelació”- revelació d’una realitat que coneixem bé, que el món no funciona sempre segons els plans de Déu: calamitats, guerres, desastres de tota mena, és però, també la revelació d’una esperança, que Déu vetlla i salva el seu poble. Molt sovint -massa sovint- tenim tendència a fixar-nos més en el que no va bé; ens cal reconèixer les llavors del Regne que ja es donen.

Recordem el gest de la viuda pobra de l’evangeli del diumenge passat. Jesús va saber veure tot el que de positiu hi havia en aquell gest, irrellevant als ulls dels altres. Jesús ens invita a estar atents per entendre la realitat que vivim. Vigilar no vol dir viure amb una mena de tensió psicològica, vol dir donar a cada moment la importància que té entendre cada situació que vivim com una crida de Déu, estar atents a les persones que ens envolten, a les circumstàncies que vivim, en certa manera cada moment passat és l’últim, no tornarà.

La vinguda de Jesús en poder i majestat, tal com diu Jesús, serà quan es mostrarà la realitat tal com és, tal com diu un altre text de l’escriptura”veurem un cel nou i una terra nova on regnarà la justícia”. La vinguda de Jesús serà sinònim de posar les coses al seu lloc. A nosaltres ens toca treballar per fer un món més just i més fraternal. Serà llavors quan les coses se situaran totes al seu lloc, al lloc que els pertany, i la presència de Jesús serà una realitat.

Lluís Saumell

17 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat
a les 8 del vespre

Dimarts, 20
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 24
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

15 de novembre de 2018

Trobada mensual de la Comunitat del mes de novembre

El dia 21 d'octubre es compliren el cinquanta anys de la mort del qui fou abat de Montserrat Dom Aureli M Escarré. L'Abat Escarré fou una personalitat cabdal en els anys grisos del franquisme. De tots és coneguda la seva defensa de la llibertat i la democràcia en el període de la dictadura. En el temps en que fou Abat de Montserrat es distingí per la restauració del monestir, per la seva acollida a persones de diferents sensibilitats i per ser una veu profètica en moments de silencis imposats. Fou una persona polièdrica, que ja en vida aixecà adhesions i també crítiques. Els darrers anys de la seva vida, ja malalt, els visqué a Itàlia, com un exiliat.

El Consell Pastoral hem cregut que era important, amb motiu de l'aniversari de la seva mort, recordar amb agraïment l'Abat Aureli, conegut, també com l'Abat de Catalunya.

Per aquest motiu hem convidat al Sr Aureli Argemí, antic secretari de l'Abat, que l'acompanyà en el seu desterrament a Itàlia.

El Sr. Aureli Argemí i Roca, també és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

El títol de la seva xerrada serà: Missatge per a avui, d'Aureli M. Escarré, abat de Montserrat (en el cinquantè aniversari de la seva mort).

Serà el proper dilluns 19 de novembre a les 8 del vespre.

13 de novembre de 2018

Debats a Sant Ildefons

Tot seguit és reprodueix el resum publicat a cristianismexxi.cat del debat realitzat a la nosstra parròquia el mes passat:

El dissabte dia 20 d’octubre “Cristianisme al segle XXI” va organitzar un debat a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons sota el títol La justícia en temps miserables, amb la intervenció de Jordi Agustí, Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, i el professor d’Ètica de la Universitat de Girona, Dr. Ramon Alcoberro. Malauradament el Magistrat quedà bloquejat la vigília pels aiguats de Castelló i no va poder assistir a l’acte, per la qual cosa, el mig centenar llarg de persones assistents no van poder gaudir de la ponència del filòsof, cosa que va permetre un diàleg profund i divers d’una hora, que els assistents aprofitaren i agraïren, fent honor al títol general d’aquets actes: “Debats a Sant Ildefons”.

Ramon Alcoberro, a qui el Col·legi d’Economistes de Catalunya va fer Col·legiat d’Honor per la seva web de Filosofia, reconeguda internacionalment, treballa amb Donna Zuckerberg (germana del cofundador de Facebook), començà la intervenció explicant la gran preocupació que hi ha al món, especialment als EUA, per la crisi de les humanitats i l’actual transformació cultural, que és més una mutació que una evolució, vist que empreses com la dels discos es van trobar d’improvís sense demanda al poc temps d’establir-se les xarxes socials. Per això avisà del poder totalitari que poden prendre determinades tecnologies —els controls dels màilings i les fake news serien bons exemples— sense contrapesos polítics. Els Drets Humans, per a ell, no surten dels lemes de la Revolució francesa (llibertat, fraternitat i igualtat) sinó de la segona guerra mundial, quan tanta gent s’havia quedat sense referent nacional i es volgueren protegir les persones com a posseïdores de dignitat (l’ésser humà com a finalitat en si mateix i no com a mitjà o objecte) i de drets abans de ser ciutadans de cap lloc determinat. I, en aquest punt del caient totalitari de certes tecnologies, alertà, l’humanisme cristià hi té alguna cosa a dir.

11 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar-nos tal com som

Una de les missions que té la comunitat cristiana de qualsevol temps és la de donar testimoni de la seva fe en la persona de Jesús. La comunitat hauria de ser com la petita llum oscil•lant d’un quinqué, però que il•lumina a tots els qui es troben en una estança de la casa, o com els granets petits de sal que assaboreixen tot el menjar de la família reunida al voltant de la taula. Són imatges que Jesús proposava als seus seguidors, donant-los a comprendre que no cal ser molt rics o molt importants, ni fer coses extraordinàries, per mantenir l’eficàcia del seu missatge enmig de l’obscuritat de la nit del món i per damunt dels grans discursos construïts amb paraules buides. Malauradament, no sempre la comunitat cristiana -de la qual nosaltres en formem part- ho ha entès així al llarg de la història. Durant molt de temps ha confiat i ha fiat la força de la paraula a la vistositat dels temples o a la força de l’espasa o a l’esplendor de les cerimònies del culte.

Jesús és lluny d’aquests paràmetres i les lectures d’aquest diumenge ens ho recorden. Els exemples són dues persones vídues i pobres, és a dir, persones soles, amb obligacions domèstiques i sense recursos, però amb una fe sincera que els neix del més profund del cor. La vídua de Sarepta sap que una de les obligacions més importants del bon israelita és la d’acollir i ajudar al pelegrí en les seves necessitats; la vídua del Temple sap que la Llei l’obliga a fer l’ofrena del delme per petits que hagin estat els guanys. Les dues ho fan, amb angoixa i esforç, per ser fidels en allò que creuen.

Donar testimoni de Jesús, com a missió que la comunitat cristiana assumeix, és ser fidel a la seva persona i a la seva paraula. Ell no va ser gran, ni ric, ni es va imposar per la força sobre les persones. Ell, a tots els qui se li acostaven i el volien escoltar, els acollia, els consolava, els alliberava dels seus mals, i no li feia res que fossin d’una classe o d’una altra. Es donava a tothom sense fer distincions. El signe més gran de la seva donació per a tots és la seva mort. La Creu que avui presideix la nostra assemblea ens recorda que donar testimoni de Jesús, participar del pa de vida, és donar-nos als altres tal com som. Sense fer càlculs de les nostres forces i sense fer distincions.

Anton Ramon Sastre


10 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Dia de l'Església diocesana i Diada de Germanor

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 17
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels pobres

8 de novembre de 2018

Pau VI i Espanya

El diumenge passat dia 14 d'octubre el Papa Francesc canonitzava Giovanni Baptista Montini, Pau VI. Amb motiu d'aquesta efemèride he cregut convenient reproduir un article que vaig escriure al full informatiu, amb motiu de la seva beatificació, ara fa 4 anys, que em sembla que en aquests moments que vivim és bo recordar quina va ser la seva actuació durant els anys de la dictadura franquista.

6 de novembre de 2018

Cadena de pregària per les vocacions

Amb el lema: “Faci’s en mi, segons la vostra paraula” a totes les diòcesis amb seu a Catalunya es durà a terme aquesta Cadena de Pregària per les vocacions.

Aquesta iniciativa vol fer-se ressò d’aquelles paraules del Mestre: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors” (Mt 9,38).

Com ja és costum, a la nostra arxidiòcesi de Barcelona, els dies que tenim assignats son: dijous 8, diumenge 18, i dimecres 28 del mes de novembre.

4 de novembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, com? Per què? No és qüestió de saber-ho, és qüestió de com fer-ho perquè sigui un amor de veritat. Hi ha qui sense estimar ningú creu que és suficient estimar Déu. És evident que això no pot ser evangèlic perquè preguntant a Jesús pel primer manament, el Mestre afegeix un segon manament igual que el primer i va fer possible que units i equiparats tots dos, fos impossible separar-los mai més. L’amor a Déu i al pròxim caminen paral•lels per la seva importància per l’amor a Déu i als germans. No ho diu perquè l’home s’hagi de posar a la categoria de Déu sinó perquè desitja ser estimat en els homes, amb el mateix amor que se li manifesta a ell.

Jesucrist, paraula i imatge de Déu, que assumí la condició humana, tenia clar que estimar l’home és estimar Déu perquè s’identifica amb tots els éssers humans, d’una manera particular amb els pobres i els qui sofreixen. És lògic, doncs, el raonament que conclou l’evangelista Sant Joan que diu “qui estima Déu però no estima el seu germà és un mentider”.

Alguns, però, responent a les enquestes de carrer sobre la religió creuen que aquesta és negativa perquè diu no al divorci, no a l’avortament, a les relacions sexuals lliures, etc però de fet estan dient un “SÍ” majúscul a l’amor fidel planificat i un sí a la vida i a la dignitat i vocació superior de tota persona. Jesús el defineix com un amor positiu i radical quan diu “estima amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces”. Aquesta manera de fer-ho val més que qualsevol holocaust i sacrifici.

Afirmació que va merèixer l’aprovació del Senyor, el lletrat de l’escena evangèlica d’avui. Aquest havia respost sensatament i és veritat que l’amor és més important que tota pràctica puntual i formalista. Aquest és el primer valor de l’economia de Déu i ho ha de ser també en l’economia dels batejats.

L’Església ha de potenciar l’amor sempre, i més quan sorgeixen opcions dispars, inevitables en el seu si i en les seves comunitats cristianes i religioses. També en els àmbits socials i culturals de tots els temps ja que l’amor és l’eix central de totes les relacions humanes i a tots els nivells. Igualment ha de vetllar per les manipulacions que facin sentir-nos titelles d’un espectacle. Res no hi ha tan fort com l’amor i per això quedem-nos amb aquest pensament “ estimem Déu, als germans i a nosaltres mateixos amb un amor sincer”.

Francesc Xavier de Dou

3 de novembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió Ramon Maria Nogués parlarà del tema: Quin futur té la religió a casa nostra?

Dimarts, 6
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

2 de novembre de 2018

Notícies dels monitors de l’Agrupament Escolta Joan Maragall

L'Agrupament Escolta i Guia Joan Maragall va començar el cau el passat dissabte 20 d’octubre.
Encetem un any ple de motivació i il·lusió, enguany amb 20 caps i 70 infants.

També volem aprofitar per fer una crida ja que queden places buides a les edats de 5 a 7 anys (castors i llúdrigues) i a les de 8 a 10 (llops i daines).

Si sabeu d'algú interessat/da, que contacti amb la nostra secretària Bruna. Aquí teniu el seu correu: basebruna@gmail.com

30 d’octubre de 2018

Breu resum històric de les festivitats de Tots Sants i dels Fidels Difunts

A les primeries del segle VII, el Papa Bonifaci IV en comptes d’enderrocar el Panteó de Roma el purificà i el consagrà en honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà de celebrar cada dos anys una festa en la diada de la seva dedicació.

Més tard, el Papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la Basílica de Sant Pere i l’any 835 la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.

El Papa Gregori IV va designar l’1 de novembre per a la seva celebració i va ordenar al mateix temps que fos considerada com una de les festes principals de l’any litúrgic. A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que s’ha perpetuat fins els nostres dies. Per això el dia de Tots Sants va seguit del dia de dedicació als morts o com es coneix actualment, la diada de commemoració dels Fidels Difunts.

És costum arrelat en el poble celebrar la missa i dur flors al cementiri als difunts, costum que té el seu origen en la civilització romana, per la qual cosa s’estén a totes les cultures influïdes per l’antiga Roma.

28 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Rabuni feu que hi vegi” Jesús feu que hi vegi !!!

Sant Marc ens vol fer veure com un home mancat de llum, desorientat, incapaç de caminar i sense una trajectòria a la vida, però que no ha perdut l’esperança de sortir de la foscor, sap reconèixer en Jesús l’autèntic guia, i amb la seva ajuda i seguint-lo a Ell troba el camí correcte de la vida. Així ens presenta un cec, assegut a la vora del camí, que sabent que Jesús està a prop li demana a crits ajuda: “Rabuni feu que hi vegi”. I Jesús no el deixa sinó que li diu “Vés, la teva fe t’ha salvat” i a l’instant hi veu i el segueix camí enllà.

Són molts els moments en què ens trobem perduts en la foscor, incapaços de seguir el nostre camí, que és el que ens ha ensenyat Jesús. Tendim a instal•lar-nos en la comoditat, a deixar-nos portar pel sistema materialista del que formem part, per les seguretats i els egoismes. Sovint fem cas de les tècniques de moda per viure millor, estar sempre en forma i aconseguir un benestar segur. Tanquem, així, els ulls als ideals que ens exigeixen veritable sacrifici i generositat.

Si ens deixem vèncer per aquesta manera de viure, alguna cosa mor en nosaltres i és la moda o el sistema en què estem immersos el que viu en nosaltres, renunciem al nostre creixement, ens deixem portar per la rutina, la indiferència i el benestar, cecs a la autèntica vida, com el cec Bartimeu.

El relat del cec Bartimeu ens mostra el camí per sortir d’aquesta ceguesa: no cansar-nos de demanar a Jesús, amb fe i esperança: “Jesús feu que hi vegi” .

Jesús és la llum per fer de la nostra vida una autèntica vida d’amor als altres, per sortir de nosaltres mateixos, deixant enrere comoditats, egoismes i tècniques per obtenir benestar segur, lliurar-nos als altres, com feu Ell, com autèntics cristians que diem ser.

Maite Cura

27 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

25 d’octubre de 2018

Desè aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera

Bisbe auxiliar de Barcelona des del 1991, va deixar una empremta profunda pel seu fort compromís catalanista i la seva defensa aferrissada d'una conferència episcopal pròpia.

Va ser molt estimat popularment i la seva sobtada pèrdua molt sentida. Des d’aquí volem retre-li homenatge amb un dels seus escrits, concretament el de la seva estada a Terra Santa, publicat en el llibre “El nostre Nadal” el setembre de 2009, recull que aplega textos escrits per ell en temps diversos, per commemorar el primer aniversari de la seva mort.

Tot i el temps que ha passat des que ho va escriure no ha perdut ni un bri de vigència.

Des del record de la terra de Jesús

Vinc de la Terra Santa, la terra on va néixer Jesús. La terra que passada pel cor i per la fantasia d’innombrables cristians i cristianes, es fa present, aquests dies amb els nostres pessebres de suro i de guix, de cascades de plata i d’estels que espurnegen.
Però... quin contrast més punyent! Els nostres pessebres parlen de pau, com el primer de fa dos mil anys. Avui, en canvi, la terra del Senyor és la viva imatge de la tensió i de l’odi, de la incertesa i de la por. M’han dit, els que hi viuen, que no és fàcil a Israel veure riure la gent...

Mireu si n’han estat de creatius el nostres pessebristes: figuretes de pastors camí de la cova; i de dones amb cistells de fruita i pollastres; i de músics amb el flabiol i la cornamusa; i dels que s’escalfen vora les brases; i de la filosa, i de la que fa bugada arran del riu; i del pagès que apila la palla al paller; i fins d’aquell altre que, arrupit, s’arrecera per tal d’esquivar mirades indiscretes...

Però mai no els passa per la ment de posar al pessebre el que jo acabo de veure a les portes de Betlem: soldats joveníssims, de cara enfurrunyada, amb la metralleta a les mans, controlant els pelegrins amb malfiança... I, més enllà el mur sinistre que no para d’avançar, seccionant i separant. Una altra vegada, com tantes al llarg de la història, la terra de Jesús és trasbalsada i el seu pessebre, sollat.

Subsisteix, tanmateix, la fe dels nostres germans i germanes de l’Església mare de Jerusalem, la de la primera predicació evangèlica, la de Pere i Jaume, la d’Esteve i Pau... Subsisteix, però en la pobresa i l’aïllament. Cada dia són menys els cristians a Palestina: es veuen forçats a emigrar. Ens necessiten, però nosaltres hi pensem poc.

Entre l’estrèpit dels d’un bàndol i de l’altre, ens passen desapercebuts.

Però hi són: els he vist patir en silenci. Per això aquest any no sabria mirar el pessebre, sense patir el pessebre vivent de Palestina d’avui. Aquest any no podria repetir amb els pastors del primer Nadal:

“Arribem-nos a Betlem”... sense sentir-me empès a una més plena comunió amb els germans i les germanes de la terra de Jesús. Aquest any no sabria felicitar-vos, amigues i amics, sense fer-me’n ressò, ni que sigui amb els tan escassos decibels d’una nadala.

22 d’octubre de 2018

Trobada Mensual del mes d'octubre

El passat diumenge dia 14 , el Bisbe de Roma, Francesc, canonitzava a Roma el Papa Pau VI i el Bisbe del Salvador, Óscar Romero. Dues personalitats, que per diferents motius han deixat una petjada en l'Església i el món. Pau VI, és per damunt de tot el Papa del Concili, ell el va portar a bon port, i també el papa del diàleg de l'Església i el món.

Óscar Romero és un del màrtirs del nostre temps. La seva vida va ser lliurada, fins a la mort, per defensar la causa dels camperols i del indefensos del Salvador. El seu assassinat va commocionar al món, però, com el grat de blat, que ens parla l'Evangeli, el seu assassinat va servir per conscienciar al món de les greus desigualtats i injustícies que hi ha en els nostres dies. La seva mort va ser i és font de vida. El Consell Pastoral, amb voluntat de donar a conèixer la història d'Óscar Romero, ha organitzat pel dissabte dia 27 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, una sessió informativa, on un membre del Comitè Óscar Romero ens glossarà la figura del màrtir, i després es projectarà la pel·lícula: “Romero”, on es presenta la figura de l'Arquebisbe màrtir, contextualitzada en l'època en què va viure.

El Consell Pastoral, us convida a participar-hi, i també a que difongueu aquest acte, entre els vostres amics i totes les persones que els pugui interessar.



21 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens inviten a reflexionar sobre dos temes fonamentals, recurrents en el nostre imaginari religiós: el del «sacrifici», necessari per apaivagar la divinitat i la necessitat de «donar la vida per poder viure llargament».

El primer desperta en molts de nosaltres inquietud i confusió davant d'aquella vella imatge del Déu Altíssim -ofès pels nostres pecats, que exigeix el sacrifici de les nostres vides per rescabalar l'honor i l'obediència que li és deguda, contrari al Déu amorós i compassiu que vetlla per les criatures que ell mateix ha creat, i a les que sosté en l'existència. Confusió entre «Moloc» -déu fenici a qui se li ofereixen en sacrifici vides humanes (particularment nadons) i el «Pare» -del qui ens parla el Crist- en qui trobem la vida.

El Senyor s'ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes [de tots]... viurà llargament... (Is. 53, 10). El text sembla dir també que cal donar la vida per viure llargament. Diversos textos bíblics els hem llegit en aquest sentit.

Déu demana a Abraham -per posar-lo a prova- que li ofereixi en holocaust el seu únic fill Isaac (Gen. 22, 2). I Crist ens diu que «si el gra de blat no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit» (Jn. 12, 24). No ho hem llegit malament? Com Déu pot demanar quelcom contrari al seu ésser? Com pot demanar que se li ofereixi en sacrifici -o en holocaust- la vida de persones -inclosa la del seu fill- per apaivagar-se? El Senyor mateix ho rebutja expressament quan diu: «Han incitat al pecat el poble de Judà dedicant a Baal recintes sagrats...per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m'havia acudit mai» (Jer. 32, 35).

I jo, en la meva pregària, li dic al Crist: «Senyor, això no és veritat. Si tritures el gra de blat, si el mates, no surt res, no neix cap espiga. Cal que renunciï a ser gra de blat -cert- i que deixi la seva forma inicial i es transformi, però no que mori».

Penso que interpretem el que és una expressió simbòlica de forma equivocada, i així la fem destructiva, i contrària a l'ésser de Déu. M'agrada la lectura no sacrificial de la vida de Jesús que fa René Girard i que recull Marie Balmary: «no és pas Jesús qui se sacrifica per obeir el seu Pare, que li demanaria la vida, sinó que Jesús, home de pau, refusa, ni que li costi la seva vida, matar, sacrificar l'altre». (El sacrifici prohibit. Pag. 237).

Necessitem saviesa per discernir el patiment que destrueix la vida, del patiment que la genera.

Santiago Quijano