Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


17 d’octubre de 2018

Debats a Sant Ildefons

Una nova sessió dels Debats que Cristianisme al Segle XXI organitza a la nostra parròquia tindrà lloc el proper dissabte 20 d’octubre a les 11 del matí.

En aquesta ocasió, i tenint en compte les circumstàncies per les que passa el nostre país i alguns dels seus polítics empresonats, es proposa un debat per parlar de la justícia. El títol és “La justícia en temps miserables” i com a convidats hi participaran Ramon Alcoberro Pericay, filòsof, i Jordi Agustí Julià, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem. Moderador Lluís Busquets.

16 d’octubre de 2018

Crida a la col·laboració musical en les nostres pregàries estil Taizé

Davant la tràgica prolongació i augment de situacions de conflicte arreu del món i molt especialment les que ens toquen de més a prop en el nostre país, en el Consell Pastoral ens hem qüestionat i creiem que no podem deixar de pregar, hem de ser persistents en la pregària, atents a les paraules del Papa Francesc que diu que Déu sempre escolta als seus fills que clamen a Ell des del dolor i l’angoixa.

Per això volem repetir i, si és possible, intensificar, les pregàries a l'estil de Taizé que varem fer el curs passat. Properament anunciarem les dates. Naturalment, es tracta de pregàries obertes a tothom, però per tal de preparar-les fem una crida a qui vulgui col·laborar amb guitarres o algun altre instrument musical o cants, que es posi en contacte amb secretaria. Serà molt benvingut.

15 d’octubre de 2018

L’Assemblea de cada mes passa a dir-se Trobada mensual de la Comunitat

L’hàbit ha fet que el nom d’Assemblea hagi persistit al llarg de molts anys. Inicialment, quan la Comunitat creixia al ritme del Concili Vaticà II tenia la seva raó de ser, perquè era moment de decidir moltes coses en assemblea, però ja fa uns quants anys que aquest nom no s’escau al format actual. Per aquesta raó el Consell Pastoral va decidir en la seva darrera trobada canviar el nom pel de “Trobada mensual de la Comunitat”.

14 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L’obra de les nostres mans

Tots els que vam poder seguir de prop el Concili Ecumènic Vaticà II, sentírem l’alè de l’Esperit que ens transmetien els Pares que hi estaven reunits. Hem d’aprofitar aquesta saviesa per parlar de Déu a tots els que estan al nostre costat, i explicar l’Evangeli de Jesús amb el nostre testimoniatge de cada dia. Aquest ha de ser el nostre compromís. Déu ens demana anunciar l’Evangeli amb el nostre treball diari, deixar el nostre benestar quan els nostres germans ho necessiten, i posar de la nostra part tots els mitjans que siguin necessaris. Com diu el Salm, “que puguem veure la vostra obra, que els nostres fills vegin la vostra glòria, que l’amabilitat del Senyor reposi damunt dels seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans.”

Tenim a les nostres mans riqueses incommensurables per ajudar els nostres germans. Les nostres riqueses: el temps, l’enteniment, la nostra professió, el nostre escalf, les paraules de confort, la nostra misericòrdia, la nostra salut, i més! Portem en tot moment, a totes les persones que tractem, l'amor de Jesús: a casa, a la feina, a la facultat, al lleure, en l'esport... sempre amb la nostra paraula i amb el nostre testimoniatge.

Com podem ser coherents, si esperem per a nosaltres una vida eterna, sense ajudar als necessitats d’aquest món amb problemes? Problemes de feina, de fam, de malalties, d’habitatge, d’escola... El Regne de Déu comença per a tots aquí a la Terra. La nostra actitud, descrimina o globalitza? Separa o uneix? Aprofitem tota aquesta riquesa per servir els nostres germans més propers i els més pobres. Aquesta gratuïtat de servei és el signe del Regne de Déu que Jesús vingué a portar. És així com contribuirem a servir a la humanitat sencera.

Pere Rius

13 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 15
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts,16
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial del Domund per a l'evangelització dels pobles

12 d’octubre de 2018

Canonització de Pau VI i Óscar Romero al Vaticà

El proper diumenge, dia 14 d’octubre, el Bisbe de Roma, Francesc, canonitzarà en la Basílica de sant Pere del Vaticà, a dos grans personatges de l'Església catòlica del segle XX, al Papa Pau VI i a l'Arquebisbe del Salvador, Óscar Romero.

La canonització significa que l'Església reconeix l'exemplaritat de les seves vides, i ens els proposa com a models de santedat, i com intercessors nostres davant de Déu. Quan alguna persona no ens acaba d'agradar, per qualsevol motiu, acostumem a dir col·loquialment, aquest no és sant de la meva devoció. Doncs bé, aquestes dues personalitats si que són sants de la meva devoció. Cadascú per motius diversos, però tots dos són gran referents, no tant sols eclesials, sinó també de la societat civil del segle XX.

Pau VI, fou el Papa, que portà a port el concili Vaticà II, convocat i tot just començat pel seu predecessor Sant Joan XXIII. Óscar Romero fou una veu profètica enmig de les grans injustícies que hi havien al Salvador. Veu que només es va emmudir quan una bala assassina li va arrabassar la vida. En llegir les biografies d'aquests dos nous sants, hom s'adona de les grans convulsions que es van viure la segona meitat del segle XX, en l'església Catòlica i en l'Amèrica Llatina

Us anuncio, que el dissabte dia 27 a 2/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc la primera trobada mensual d’aquest curs de la nostra comunitat. Estarà dedicada a la figura de l'Arquebisbe Romero. Projectarem una pel·lícula sobre la seva vida, que serà comentada per Mn. Peio Sánchez, gran expert en cinema, i membre dels Comitès Óscar Romero. És un desig del Consell Pastoral, i també meu, que la gran personalitat del bisbe màrtir, sigui coneguda. Recomano que hi assistiu, i que ho feu saber als vostres amics. Cal conèixer els testimonis del segle XX.

Referent al Papa Pau VI, la seva obra és més coneguda. En un proper Full escriuré sobre un aspecte que no se sap tant, com Pau VI fou un gran demòcrata, la qual cosa fou motiu que més d'una vegada s'enfrontés públicament amb el nominalment règim catòlic del general Franco.

Gràcies a la disponibilitat de Mn. Lluís Saumell, i de Mn. Xavier Dou, que em substituiran, aquest cap de setmana aniré a Roma a participar de la celebració d'aquestes canonitzacions. Em fa especial il·lusió, ja que l'Arquebisbe Romero ha estat per a mi un exemple de fidelitat, de llibertat, i de bisbe identificat amb els més pobres. Pau VI fou el Papa dels meus primers anys de prevere, i li haig d'agrair molts del seus escrits. Seria molt llarg enumerar tots els seus documents, però si se n'ha destacar algun és, Evangelii nuntiandi. L'anunci de l'Evangeli. Al meu parer, el millor document pontifici de segle XX.

Segur que molts ja ho fèieu, encomanem a aquests dos nous sants la nostra Església, perquè sigui sempre defensora dels més febles, i no renunciï a dialogar amb el món dels nostres dies

Josep m Jubany

11 d’octubre de 2018

Presentació d’un curs per a les parelles que no es volen casar per l’església

Avui en dia els joves disposen de pocs mitjans per preparar-se i aprofundir en la seva relació de parella, la convivència, fer créixer el seu amor, la creació d’una família, etc.

El CPM (Centre de Preparació per al Matrimoni) porta molts anys dedicat a la formació de les parelles que es casen per l’Església. Actualment hi ha moltes parelles amb propostes diferents, que no es volen casar per l’Església, però que s’estimen i tenen projectes i, també, dificultats semblants.

Per això el CPM ha preparat un curs “on line” amb la intenció d’ajudar a aquestes parelles en la seva relació.

El curs s’anomena “SOM PARELLA” i està basat en la mateixa temàtica i mètode de treball però pensat per servir a tothom qui decideixi preparar-se seriosament per la vida de parella.

Trobareu informació d’aquest curs en uns fulletons al final de l’església. L’adreça d’internet és: www.parellaiconvivencia.cat

9 d’octubre de 2018

Jornada pel Treball Decent

El passat diumenge 7 d'octubre, l'Església diocesana de Barcelona celebrà la Jornada pel Treball Decent. És una jornada compartida amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), el moviment sindical mundial i el moviment mundial de treballadors cristians.

La Plataforma pel Treball Decent de Barcelona, plataforma formada per diverses entitats, (Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de Pastoral social, Càritas, Justícia i Pau, SEDASE, Mans Unides, Acció solidària contra l'atur) ha programat per aquest migdia a les 12, a l'Església de Santa Maria del Pi, una Eucaristia, i la proclamació d'un manifest.

És una jornada que pretén sensibilitzar a la societat de la precarietat del treball. Ja de tots és conegut que amb la crisi econòmica que hem patit aquests darrers anys, s'han fet més grans els desequilibris socials, mentre una gran part de la població s'ha empobrit, ha crescut el nombre de persones més riques.

També cal denunciar la precarietat en el treball. Tots coneixem treballadors i treballadores que viuen amb l'angoixa de saber que el contracte del seu treball té data de caducitat. Lluny queden aquells temps en què quan algú era contractat per alguna empresa important, o per una entitat bancària, tenia un treball per vida. Aquesta precarietat és causa que siguin molts els que no poden afrontar compromisos familiars, ja que no tenen el futur assegurat. El 28% dels contractes signats el 2018 en el conjunt d’Espanya és de menys de set dies (quan el 2007 eren el 15%). Això fa que moltes persones transitin contínuament entre situacions d’ocupació i situacions d’atur. A més, les darreres dades de l’EPA indiquen que pràcticament la meitat de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores.

Una altra de les conseqüències de l'actual mercat de treball, és que tenir treball i per tant cobrar un sou, no és garantia de poder arribar a fi de mes. En aquest aspecte hem fet una regressió molt gran. La situació actual em recorda el que m'expliquen que succeïa en temps de la postguerra, quan el salari no era suficient per satisfer les necessitats bàsiques de la família. L’any 2017 391.400 persones (un 12,2% de les que treballaven a Catalunya) no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en un 0,2% (8.900 persones més) en relació al 2016 i un 3,6% en relació al 2008.

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, les entitats d’Església reiteren que és prioritari construir una societat que creï treball per a tothom, facilitant l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per als projectes de vida personals i familiars. Per això fan una crida reivindicant amb tota fermesa les mesures següents: Polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives. Mesures per afavorir la conciliació laboral. Sou mínim interprofessional de 1.000 € al mes. Total implementació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Qualificació i dignificació de tots els llocs de treball, especialment els de les feines més senzilles, com és al cas de les treballadores domèstiques. Eradicació del frau per garantir que les empreses paguin allò que els pertoca. Solidaritat i acollida amb les persones nouvingudes que garanteixi la plena integració social. Reconeixement i suport a la tasca de les entitats del tercer sector social i a les iniciatives d’economia social, cooperativa i solidària.

Josep m Jubany

7 d’octubre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Rebre el regne com un nen

Hi ha un objectiu principal en Jesús: la comunitat, la qual dona suport al viure de les persones, ens ensenya el camí del compartir i ens apropa a l’altre. Jesús vol que les relacions d’amor es fonamentin en la sinceritat i la confiança, per això assenyala com n’és d’important treballar pel respecte entre les persones que es donen i esmercen esforços per viure construint i no destruint.

Tanmateix Jesús parteix de l’honradesa personal a l’hora de construir comunitat de vida, sustentada en la donació i l’amor i això és el que demana per les unitats familiars.
Quan els fariseus tempten Jesús per posar-lo en dificultats el volen fer comprometre. Ell referma el precepte de Moisès i ressalta la duresa de cor que tenien els homes i dones del seu temps i en aquest fragment de l’Evangeli adverteix contra l’adulteri, perquè traeix l’amor i la confiança mútues, virtuts que cal preservar en les relacions personals.

El text, per si mateix, és força contundent. Sabent, però, com Jesús acull i comprèn sempre, no ens podem quedar en la literalitat de l’afirmació i cal anar més enllà. Ell sempre acull i encoratja a fer camí i a resoldre, en bé de les persones, totes les situacions de dificultat en les quals es poden trobar avui moltes famílies. Es remet al Gènesi recordant que en origen Déu ens va crear bondadosament. Una bondat que volia que persistís en la nostra manera de fer i actuar.

Finalment ens demana que tinguem la bona fe i la ingenuïtat dels nens. És tal com vol que rebem el Regne de Déu.

El vincle del Crist amb la comunitat-família de creients, és a dir l’Església, entesa com a Poble de Déu, és constant i molt fort. Cal sempre tenir-ho clar i actuar en conseqüència. Per arribar i construir el Regne ens ensenya el camí: el seu seguiment en tots els àmbits de la vida. Aquest Regne, que com hem reflexionat altres vegades, cal començar-lo a construir en el món present, sabent que des de les nostres febleses no el podrem abastar del tot, però sí que avançarem si prenem per nord i guia la persona de Jesús i persistim malgrat les defallences.

Ignasi Garcia i Clavel

6 d’octubre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 10
Reunió de pares inicial de la Catequesi a les 19,30 h

Dissabte, 13
Activitats de l’Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda.

Dissabte, 13 i Diumenge, 14
L’Agrupament Escolta Joan Maragall celebren una festa

2 d’octubre de 2018

XVena Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes

La Secretaria General del Sínode dels Bisbes va anunciar que les dates de l'Assemblea General del Sínode dels Bisbes amb el lema: "els joves, la fe i el discerniment vocacional", convocat pel papa Francesc per al 2018, seran del 3 al 28 d'octubre. D'altra banda el Sant Pare va nomenar el cardenal Sergio da Rocha, arquebisbe de Brasília, Brasil, relator general del Sínode.

Així ha estat establert pel papa Francesc després d’haver consultat, com és propi, a les conferències Episcopals, les Esglésies orientals catòliques sui iuris i la Unió dels Superiors Generals, a més dels suggeriments dels Pares de l’Assemblea sinodal precedent i el parer del XIV Consell Ordinari.

El tema de la propera Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes és l’expressió de l’atenció pastoral de l’Església cap als joves i la continuïtat del que emergeix de les recents assemblees sinodals sobre la família, amb els continguts de l’Exhortació apostòlica post-sinodal Amoris Lætitia. Tindrà l’objectiu «d’acompanyar els joves en el seu camí existencial cap a la maduresa perquè, a través d’un procés de discerniment puguin descobrir el seu projecte de vida i realitzar-lo amb alegria, obrint-se a la trobada amb Déu i amb els homes i participant activament en l’edificació de l’Església i de la societat».

"Rere les petjades del deixeble estimat" (en referència al 4t evangeli) era el fil conductor del Document preparatori del Sinode, que tenia 3 parts: Els joves en el món d'avui; Fe, discerniment i vocació; i l'acció pastoral adient a les noves generacions.

Per a aquest Sinode el Papa Francesc ha demanat que totes les diòcesis del món col·laborin a fer una anàlisi exhaustiva de la realitat dels joves i de l'acompanyament que s'està realitzant des de l'Església, per poder donar la millor resposta al reptes i dificultats que actualment presenta la pastoral de joventut.

30 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom qui fa el bé en nom de Jesús és dels nostres, encara que no sigui de la colla. Per raons històriques i doctrinals els cristians ens hem dividit en diverses esglésies i comunitats.

Malgrat les pregàries, els fòrums de diàleg i algunes reflexions, costa molt de recuperar la unitat perduda. Però en la pràctica del bé podem actuar ja plenament units, això és un gran testimoni pel món i un gran estímul per a l’ecumenisme. Els diferents grups i sensibilitats dintre de l’església catòlica pequem de desconeixement mutu i fins i tot de desconfiança.

Tolerància zero amb el mal, però es troba molt unit a nosaltres, com l’ull, la mà, el peu. El mal sempre ha de ser combatut vingui d’on vingui. Recordem la paràbola del blat. Jesús ens adverteix que la tria no serà feta fins a la fi dels temps.

Les teves paraules, Senyor, sempre són paraules de vida, no són paraules políticament correctes, poden ferir sensibilitats. Hi ha consciències que necessiten ser sacsejades. Hi ha massa injustícia, massa desigualtat, massa corrupció i massa egoisme en el nostre món.

La teva paraula és penetrant com una espasa de doble tall. Sisplau no passis de llarg sense treure a la llum els meus pecats, les meves incoherències i les meves falsedats, només tu pots curar la ferida.

Demanem al Senyor que sigui bondadós amb nosaltres, que ens enriqueixin els dons de la vostra gràcia, per tal que corrent cap a la terra promesa esdevinguem hereus dels béns celestials.

Mireia Galobart

29 de setembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Inici de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera sessió del curs del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 2
Primera reunió del curs de Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de setembre de 2018

Eucaristia d’inici de curs - Homilia de Mn. Josep m Jubany Diumenge -16 de setembre de 2018

Amics, amigues,

Amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i el dimarts i el dimecres amb la tornada dels infants a l' escola, es reinicien també a la nostra comunitat les activitats normals del curs. El divendres passat es va reunir el Consell Pastoral. Com és costum va ser una reunió on es varen començar a fitxar els objectius d'aquest curs 2018-2019. El curs que comencem està ple d'incerteses, i també de desafiaments, i molt condicionat pel que hem viscut, i vivim en l'actualitat, tant a nivell eclesial, com social i polític.

A nivell eclesial, fa temps que comprovem amb molta tristesa que certs sectors de l'església porten a terme una campanya en contra la persona del Papa Francesc, campanya que no ha dubtat d'acusar-lo de mentider i encobridor de pederastes. Cal dir-ho ben clar, el Papa no és ni un mentider, ni un encobridor, i encara més, cal dir també ben clar, que a aquests difamadors, el que veritablement els preocupa no és la vergonyosa i aberrant qüestió de la pederàstia, sinó el que pretenen és que la figura del successor de Pere perdi credibilitat moral davant de l'opinió pública. El que aquests difamadors no accepten són les reformes i denúncies que porta a terme el bisbe de Roma. No ho diuen, però el que realment ataquen és un Magisteri Papal que vol ser evangèlic. Per posar només alguns exemples, el que es combat és el seu programa d'una Església pobra pels pobres que hagi tingut l'agosarament de dir que el capitalisme mata, que hagi denunciant la política de molts països sobre la immigració, que hagi tingut la valentia de revisar la moral matrimonial, posant de relleu que l'església ha de ser misericordiosa envers els que han fracassat en el seu matrimoni, que hagi corregit el catecisme de l'Església catòlica, per afirmar que és contrària a la doctrina Catòlica, en tots casos, la pena de mort i molt més. En definitiva, pel que se l'ataca i difama és perquè vol una Església que sigui mare misericordiosa i no jutge sense entranyes.

Nosaltres, com a comunitat de Sant Ildefons, hem de mostrar, sense caure en fanatismes de papolatria, la nostra adhesió al seu programa, i també la nostra fidelitat a la seva persona.

També haurem d'estar atents al Sínode dels bisbes que se celebrarà el mes d'octubre a Roma. Sínode dedicat als Joves. Tots estarem d'acord que l'absència de joves en les nostres esglésies és molt preocupant.

A nivell diocesà, l'Església de Barcelona ens ha proposat un Pla diocesà de pastoral, per ser treballat per totes les institucions diocesanes els propers anys . El Consell pastoral va començar el divendres passat a treballar com concretar-lo en la nostra comunitat. Segons el programa establert per la comissió diocesana, enguany s'ha de treballar l'apartat dedicat a Jesucrist, i el de la fraternitat. Ens equivocaríem si penséssim que aquest pla és la panacea que solucionarà tots els nostres problemes.

25 de setembre de 2018

Agraïment a les persones responsables de la “Borsa de Treball”

Una de les senyes d'identitat de la nostra comunitat de Sant Ildefons és la seva dimensió social. Per a nosaltres, com per a tot creient que vulgui ser fidel a Jesús, ha de fer del manament nou el motiu principal de la seva vida. Les paraules de Jesús en la Cena del Dijous Sant: "Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jn 15,12), han de ser el distintiu de les comunitats cristianes. Ubi caritas Deus ibi est, (allà on hi caritat, Déu hi és present). Les nostres celebracions i catequesis no tindrien cap sentit si no hi hagués amor.

El manament de l'amor s'ha de traduir en fets concrets. Per aquest motiu, amb senzillesa, a la nostra comunitat hi ha persones que es dediquen a visitar malalts, un servei de Càritas coordinat amb Càritas Diocesana, el banc d'aliments Adrià Trescents, les col·lectes que es fan a favor d’institucions que estan al servei dels més necessitats, col•lectes com la de Càritas, Mans Unides, la de l'acció solidària contra l'atur, la de la Nit de Nadal per alguna institució que treballi pel quart món, i també un tant per cent de la nostra migrada economia va dedicat a la caritat.

Un dels serveis que ha funcionat durant molts anys, gairebé trenta, és el de la "Borsa de treball". Amb senzillesa i rigor, aquest servei posava en contacte a persones que cercaven feina, amb persones que necessitaven algun treballador, generalment en l'àmbit familiar. Avui, us anuncio que a partir d'aquest mes de setembre, aquest servei finalitza les seves activitats. No és per falta de ganes, ni per cansament de les persones que se n'han responsabilitzat. El motiu és que les normatives legals cada vegada són més exigents, i fan del tot inviable que un servei com el nostre, amb una infraestructura molt senzilla , però eficaç, sense cap mena de reconeixement legal, pugui continuar.

En nom de la comunitat vull donar les gràcies a les persones que durant aquests anys se n'han responsabilitzat : Mercè Montaner, Mercè Fonoll, Marisol Rocha. Ho han fet de forma discreta però molt eficaç. Desconec el nombre de persones que durant aquests anys han atès, però han estat moltes. No han regatejat ni hores, ni gestions, per poder assolir el seu objectiu, que persones sense feina poguessin trobar treball.

Cada dilluns i dijous al matí estaven presencialment a la nostra comunitat, i desprès durant la setmana feien mil i una gestió. I el més important és el tracte que tenien amb els usuaris del servei, amb respecte, atenent-los sense cap tipus de superioritat i escoltant les seves angoixes.

Personalment em sap greu la fi d'aquest servei, però les circumstàncies s'imposen. Trobaré a faltar les moltes persones que venien a cercar feina a la Borsa de treball. Persones que no demanaven ni diners, ni aliments, sinó treball. El treball, el "guanyar-se la vida" és indispensable perquè les persones puguin viure amb dignitat. A la Borsa de treball s'ajudava a dignificar persones.

El dia 7 d'octubre se celebra el dia del Treball decent. Les responsables de la Borsa de treball, tenien molta cura que el treball que oferien fos un treball decent. Això és que els treballadors rebessin un salari just, un tracte humà, i que es complissin tos els requisits legals.

Repeteixo, en nom de la comunitat i propi, gràcies per aquest servei. L'absència de la Borsa de Treball ens obliga a tots. Si per les raons exposades a la nostra comunitat hem hagut de suprimir aquest servei, ens obliga a tots a intensificar els altres serveis existents.
Josep m Jubany

24 de setembre de 2018

Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i patrona de captius

Ho celebrarem com cada any el dia 24 de setembre. Sempre hem celebrat el to festiu de la jornada i aquest any ho farem igual. La ciutat lluirà esplendorosa amb tots els actes a celebrar sobretot al carrer. També sempre hem tingut en compte el seu patronatge de captius; hem pregat no solament per demanar el seu alliberament sinó també perquè conforti els seus cors i els del seus familiars mentre compleixen la pena que els ha estat imposada. Però enguany hem de contemplar com a les nostres presons hi ha tancades preventivament persones honorables representants del nostre poble, que el seu únic delicte, si és que es pot dir així, ha estat permetre que els catalans votéssim un referèndum d’autodeterminació. I aviat en farà un any.

Encomanem-los a redós de la Mare de Déu de la Mercè, que vetlli per ells i elles i que a nosaltres ens ajudi a trobar el camí de la llibertat.

22 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim al profeta Amós: aquell que enganyi, robi o estafi als seus germans no serà oblidat per Déu. Sona a maledicció gitana, eterna. I ho és! És el mateix que el papa Francesc deia fa uns dies: “els mafiosos no són cristians”. El missatge és clar i directe. No es tracta de si hem estat afortunats i disposem d’una situació econòmica o una altra. Cal que siguem nets i transparents. Que no especulem, posant preus per sobre del que és just, que no ens aprofitem mai de la gent necessitada, ni d’aquells que són o se senten més febles que nosaltres. Sobretot, que no enganyem mai a ningú! Aquests dies estem patint una tempesta d’acusacions entre polítics. Sembla que tothom hagi enganyat a tothom. Ens preguntem com podem tolerar que uns mentiders i estafadors pretenguin guiar la nostra societat. Si han enganyat o defraudat, són éssers indignes de la confiança de ningú i menys de la nostra.

Quina ironia, però, quan llegim l’evangeli de Lluc. Sembla com si tots haguéssim de córrer a fer pactes amb el dimoni. No, ben segur que no es tracta d’això. El missatge de fons no s’allunya gens del d’Amós: si fem trampes amb els béns terrenals –sense cap valor– i estafem als nostres germans, com pot ser que pretenguem administrar bé els béns que valen més que això? Per desgràcia, trobem massa exemples a la nostra església de gent que ha fugit amb diners, de gent que no ha respectat ni infants, ni dones, ni refugiats, ni empresonats, ... però que pretén encara continuar fingint que és un bon administrador de la vida de la comunitat. Hem començat a veure atacs durs – duríssims – des de dins de la nostra mateixa església contra el papa Francesc per haver intentat posar fre al que tant el profeta Amós com l’evangeli de Lluc denuncien. Posem-nos-hi decididament al costat, amb fets i pregàries. Que no se’n surtin els falsos, els estafadors ni els torturadors!

Julià i Rosa


19 de setembre de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 d'octubre, acabat el temps d'estiu i a les portes del nou curs escolar.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

16 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I vosaltres, qui dieu que sóc?

En el bell mig del seu llibre, l'evangelista Marc ens recorda la pregunta que Jesús va fer al seus deixebles: "I vosaltres, qui dieu que sóc?". No és una pregunta qualsevol, ans tot el contrari, és la gran pregunta. La resposta és clau per saber si els interlocutors de Jesús han entès qui és Ell, i què significa ser seguidor seu.

L'escena té lloc a Cesarea de Felip. Jesús deixa la seva estimada Galilea, i es dirigeix cap a Jerusalem. Allà, a la ciutat santa, patirà, serà rebutjat, crucificat, i ressuscitarà. Cal que ho sàpiguen els que l'acompanyaran en el seu viatge. Viatge que és tot un programa de vida, de vida d'amor, de lliurament envers els altres.

Si proposéssim aquesta pregunta als nostres amics, podríem comprovar que les respostes són múltiples i diferents, per alguns seria un pregunta que no té cap sentit, Jesús és totalment absent en les seves vides; per altres un record entranyable de la seva infantesa, però que ara ja adults, no té cap sentit; per altres un mestre de moral que és bo seguir el seus consells ètics; també és possible que ens responguessin, que el programa de Jesús és molt exigent, això fa que se'l sentin molt llunyà ja que no és per a ells, i així un llarg etcètera.

Ara la pregunta se'ns fa a tots nosaltres. És una pregunta que no podem respondre, sense haver meditat profundament sobre la nostra condició de creients. No podem respondre amb fórmules que llegim en el catecisme. La resposta que ens demana el Senyor, és en la meva vida de cada dia qui és per a mi Jesús. ¿Quin paper té la persona de Jesús en les decisions que prenc, en l'estil de vida que porto, en les esperances que em motiven? en definitiva, en el sentit de la meva vida. Veritablement en el meu jo més profund, qui és Jesús per a mi?

Pere, va respondre: Vós sou el Messies. L'Apòstol apunta en bona direcció, però no acaba d'encertar en la diana. Per a Pere, Jesús és el guaridor, el consolador dels febles, persona que cal escoltar i admirar, però seguir-lo fins a la Creu és tota una altra cosa. I per a nosaltres, qui és Jesús?

Josep m Jubany

12 de setembre de 2018

Convocatòria del Consell Pastoral d'inici de curs

El Consell Pastoral es reunirà divendres dia 14 de setembre a 2/4 de 6 de la tarda. És un Consell extraordinari on parlarem de les prioritats del nou curs i de com aplicar a la nostra Comunitat el Pla Pastoral Diocesà de l'Arquebisbat, que porta per títol "Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l'arxidiòcesi de Barcelona" i té com eslogan "Sortim".

La Comissió permanent ha preparat un text on s’han reproduït els textos del Pla Pastoral i algunes propostes de concreció. Segons el Bisbat, aquest curs s'ha de treballar el punt 1: Jesucrist, i el punt 4: la fraternitat. El text és llarg, no cal que tot s'hagi de fer, ni tampoc són propostes tancades, tot el contrari, són per ser debatudes entre tots. Anirà bé tenir propostes per escrit.

Ordre del dia:

1. Lectura, i aprovació, si s’escau, de l’acta de la darrera reunió.
2. Lectura i comentari de l’Evangeli de diumenge vinent.
3. Estudi de les propostes presentades per la Comissió Permanent
4. Designació d’una o un membre per a la Comissió Permanent
5. Designació de dos representants al Consell Arxiprestal
6. Calendari i temes de les Assemblees
7. Inici de la catequesi
8. Torn obert de paraules

La Comissió Permanent


10 de setembre de 2018

La Diada. Festa Nacional de Catalunya

La celebració de la diada ve marcada com els darrers anys per la manifestació que hi haurà a Barcelona amb la intenció d’omplir la Diagonal, enguany amb l’afegit nogensmenys important de l’existència de presos polítics i exiliats pels fets de l’1 i el 27 d’octubre passats, pendents des de fa ja més de 10 mesos d’un judici, les conseqüències del qual marcaran el futur més immediat. L’anomenat “procés” s’està allargant tant en el temps que està condicionant reaccions contràries, del tot legítimes, però que haurien de servir per afavorir el diàleg entre les parts, més que no pas ser causa d’enfrontaments.

Celebrem-la com el que és, la nostra festa nacional, amb joia, amb civisme, pacíficament i amb el somriure que sempre ens ha caracteritzat.

8 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“«Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu … Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cantarà” (Is 35, 4-6). Isaïas ens diu a la primera lectura aquestes paraules de coratge, que ens anuncien, com ho anunciava aleshores al poble d’Israel (que tornava de l’exili), els prodigis alliberadors de Déu. Precisament el salm responsorial d’avui lloa la fidelitat i justícia del Senyor, que es manifesta en aquesta mena de prodigis i en d’altres accions salvadores “fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els qui han ensopegat, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, sosté les viudes i els orfes”. Després, a l’evangeli, veurem com és Jesús qui fa aquestes accions guaridores.

La segona lectura és continuació de la carta de Jaume. Ara parla de la distinció de persones, de la discriminació, que no s’adiu gens amb la fe en Jesucrist (Jm 2, 1). Ho fa amb un exemple gràfic: el tracte amb favoritisme en una reunió, segons que hi arribi un ric o un pobre, atenent sols als elements externs (Jm 2, 2-3). L’exemple ens invita a eixamplar-ho avui a totes les discriminacions, quan s’atén més a altres aspectes (raça, naixement, cultura, religió ...) que a la persona per ella mateixa. I afegeix que, actuant així, “¿no sou uns jutges de criteris malvats?”. I conclou:“¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne?”

L’evangeli de Marc ens descriu una de les accions guaridores que Isaïas ens ha anunciat: la curació d’un sordmut. Jesús se l’enduu tot sol, li fica els dits a les orelles i escup tocant-li la llengua amb la saliva. Mira al cel, sospira i diu “Efatà” (imperatiu arameu que vol dir “obriu-vos”). I a l’instant hi sentí i parlava correctament (Mc 7, 33-35). Jesús els prohibeix que ho diguin a ningú, però encara ho pregonaven més, i deien admirats: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7, 36-37). Que Jesús, que sempre guareix, ens faci rics en la fe, sense por, i ens obri els sentits i el criteri per no discriminar ningú i tractar tots els humans com a persones!

Jordi Cors

5 de setembre de 2018

Inscripció Catequesi curs 2018-2019

Comença un curs nou i la Comunitat de Sant Ildefons convida als pares i mares a compartir la Fe amb els seus fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista. El curs començarà el dilluns 1 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
21-10-1828-10-18Tots Sants
18-11-1825-11-18Advent
16-12-1816-12-18Nadal
20-01-1927-01-19Epifania i El missatge de Jesús
17-02-1924-02-19Quaresma
17-03-1924-03-19Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
28-04-1928-04-19Sortida conjunat - Pasqua
19-05-1926-05-19Pentecosta
16-06-1916-06-19Celebració conjunta de final curs

El dia 16 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 30 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna

Inscripcions presencials: dimecres 19 i dijous 20 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

4 de setembre de 2018

Primer diumenge de setembre

Per a molts han acabat les vacances, per a d’altres tot just comencen, i altres, que molt probablement tenim ben a prop, no poden fer-ne ni tan sols gaudir d’uns dies d’esbarjo; raons? moltes, totes les que vulgueu, però per sobre de tot la pobresa i la malaltia. Fins i tot alguns dels qui sí que hem fet vacances ens hem vist atrapats per episodis feridors que no respecten el calendari per fer el seu debut en el moment menys pensat. Hem suportat una onada de calor intensa com mai que en gran part ha estat responsable de moltes indisposicions i de 23 morts comptabilitzats a Catalunya per l’anomenat “cop de calor”; i encara hi ha qui dubte del canvi climàtic. La Comunitat no ha generat notícies rellevants. Aviat n’hi haurà.

Continuem tenint els nostres polítics empresonats per delictes que no han comés i exiliats per la mateixa raó, amb la proximitat d’un judici aquesta tardor del que encara avui es desconeix de què seran acusats i amb quines garanties.

El gran problema de les migracions per les causes que tots coneixem continua causant centenars de morts al mar, a més de les pasteres que queden a la deriva atapeïdes de gent, amb dones embarassades i nens petits, rescatades per vaixells d’ONG’s que topen amb grans impediments per ser acollits en algun port europeu.

Els accidents de trànsit a les nostres carreteres han augmentat un 36% respecte l’any passat; causes? els informes oficials diuen que l’excés de velocitat i conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues són les més freqüents, però també la distracció al volant per atendre els missatges del telèfon mòbil, o fins i tot escriure’n mentre es condueix! Quina barbaritat! Qui ho fa no solament posa en risc la seva vida sinó la de tots els que circulem amb prudència desplaçant-nos per treballar o simplement cercant el lleure. Ja teníem assumit que no es poden fer ni atendre trucades al mòbil -per això hi ha els aparells anomenats “mans lliures”- però joguinejar amb els missatges durant la conducció és un despropòsit monumental.

L’esfondrament del pont de l’autopista de Gènova amb 41 morts comptabilitzats fins ara, molts ferits i cinc desapareguts posa de relleu com és de fràgil la seguretat viària quan el manteniment d’aquestes estructures no es fa correctament.

La violència de gènere no ha fet vacances; quatre nous casos de dones assassinades a Catalunya a mans d’uns indesitjables que es creuen amos de les seves vides amb dret a menystenir-les i maltractar-les de forma denigrant.

El terrorisme també ha fet acte de presència a Londres si bé sense conseqüències greus però suficient per recordar-nos que no podem baixar la guàrdia, i que les forces de seguretat han de mantenir un nivell molt alt d’eficàcia per mantenir-la.

Una notícia molt positiva: el Papa Francesc ha tret definitivament del Catecisme de l’Església Catòlica la justificació de la pena de mort que encara contemplava, només per a casos excepcionals, l’última edició de 1992. A poc a poc anem avançant.

Ara és moment de reflexionar sobre aquests esdeveniments i d’altres no menys importants que no caben no aquest espai.

Josep Maria Lari

2 de setembre de 2018

Costums, tradicions o llibertat per estimar

A l’Evangeli d’avui no s’esmenten els versets 9-16 i 16-23 els quals completen el sentit del missatge de Jesús en aquest fragment.

¿Què ens vol dir Marc amb tota la discussió dels fariseus, els mestres de la llei respecte als deixebles de Jesús? Ni els fariseus eren tots dolents ni els deixebles uns desconsiderats. L’evangeli deixa clar que les tradicions i costums humanes que poden ser molts respectables, no s’han de confondre hipòcritament amb el comportament honrat que ens dicta el nostre cor. Així ho assenyala Jesús parlant del fet d’atendre uns pares grans els quals no poden ser abandonats amb el pretext d’un vot fet en el temple.

Per tant, amb les seves respostes Jesús desmitifica tot ritual i accepta la vida humana en totes les seves dimensions: espirituals, físiques i orgàniques sense tabús. I conclou aquesta seqüència dient que la veritable maldat “es cou” en el cor humà. D’ell en surten les rancúnies, els odis, les venjances, les estafes … Tot això és el que destrueix l’ésser humà i les societats i és el que hem de vigilar, cuidar i atendre, més que posar l’accent en els aliments i els rituals externs.

Ara bé, quan el missatge de Jesús arrela en la nostra vida actuem amb la llibertat de l’amor que va més enllà de les imposicions legals, dels compliments rutinaris i els adoctrinaments establerts, perquè és un missatge que eixampla el cor i ens ajuda a focalitzar la nostra atenció sobre les necessitats dels germans. Honorar o estimar Déu no està renyit amb l’estimació als altres, però s’honora Déu quan s’honora a l’ésser humà. Per això és d’admirar i agrair la tasca que fan tants voluntaris i tantes persones de bé que defensen i protegeixen la vida i els drets de tants immigrants i refugiats que volten pel món. Complir religiosament amb tot el que està manat i no sortir a l’encontre dels que ens necessiten, segons el missatge alliberador de Jesús, és igual a no fer res. Potser, nosaltres no ens llancem al mar per salvar vides, però els que estan al nostre voltant ofegats per una economia precària, per l’abandó, sense llar…, els veiem? Què fem?

Esther Bochita

30 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (i 5)


IV. Conclusión

34. Frente a la inmensidad y omnipresencia de los actuales sistemas económico-financieros, nos podemos sentir tentados a resignarnos al cinismo y a pensar que, con nuestras pobres fuerzas, no podemos hacer mucho. En realidad, cada uno de nosotros puede hacer mucho, especialmente si no se queda solo.

Muchas asociaciones con origen en de la sociedad civil son, en este sentido, una reserva de conciencia y responsabilidad social, de la que no podemos prescindir. Hoy más que nunca, todos estamos llamados a vigilar como centinelas de la vida buena y a hacernos intérpretes de un nuevo protagonismo social, basando nuestra acción en la búsqueda del bien común y fundándola sobre sólidos principios de solidaridad y subsidiariedad.

Cada gesto de nuestra libertad, aunque pueda parecer frágil e insignificante, si orienta realmente al auténtico bien, se apoya en Aquel que es Señor bueno de la historia, y se convierte en parte de una positividad, que va más allá de nuestras pobres fuerzas, uniendo indisolublemente todos los actos de buena voluntad en una red que une el cielo con la tierra, verdadero instrumento de humanización del hombre y del mundo. Esto es lo que necesitamos para vivir bien y nutrir una esperanza que esté a la altura de nuestra dignidad de personas humanas.

La Iglesia, Madre y Maestra, consciente de haber recibido en don un inmerecido depósito, ofrece a los hombres y las mujeres de todos los tiempos los recursos para una esperanza fiable. María, Madre del Dios hecho hombre por nosotros, tome de la mano nuestros corazones y los guíe en la sabia construcción de aquel bien que su Hijo Jesús, a través de su humanidad hecha nueva por el Espíritu Santo, ha venido a inaugurar para la salvación del mundo.

El Sumo Pontífice Francisco, en la audiencia concedida al Prefecto de la Congregación para la Doctrina de la Fe, ha aprobado las presentes Consideraciones, decididas en la Sesión Ordinaria de este Dicasterio y ha ordenado su publicación.

28 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (4)

26. Algunos productos financieros, incluidos los llamados “derivados”, se crearon para garantizar un seguro contra riesgos inherentes a determinadas operaciones, incluyendo a menudo una apuesta hecha sobre la base del valor presuntamente atribuido a dichos riesgos. Subyacentes a estos instrumentos financieros están los contratos en los que las partes todavía pueden evaluar razonablemente el riesgo fundamental contra los cuales se pretende asegurarse.

Sin embargo, para algunos tipos de derivados (en particular, las llamadas titulizaciones o securitizations), se ha observado que a partir de las estructuras originarias y vinculadas a inversiones financiarías individuales se construían estructuras cada vez más complejas (titulizaciones de titulizaciones), en las cuales es cada vez más difícil –en realidad, prácticamente imposible después de varias de estas transacciones– establecer en modo razonable y ecuo su valor fundamental. Esto significa que cada paso en la compraventa de estos títulos, más allá de la voluntad de las partes, opera de hecho una distorsión del valor efectivo del riesgo que el instrumento debería proteger. Todo ello ha favorecido el surgimiento de burbujas especulativas, que han sido importantes concausas de la reciente crisis financiera.

Es evidente que la improvisa aleatoriedad de estos productos –el desvanecimiento creciente de la transparencia de lo que aseguran– que, en la operación original no es percibida, los hace cada vez menos aceptables desde el punto de vista de una ética respetuosa de la verdad y del bien común, ya que los transforma en una especie de bombas de relojería, listas para explotar antes o después, esparciendo su falta de fiabilidad eco­nómica e intoxicando los mercados. Hay aquí una carencia ética, que se vuelve más grave a medida que estos productos se negocian en los llamados mercados extrabursátiles (over the counter) –expuestos al azar, cuando no al fraude, más que los mercados regulados– y sustraen linfa vital e inversiones a la economía real.

25 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Moments de crisi

L’Evangeli de Joan (el final del capítol 6) d’aquest diumenge del mes d’agost, ens pot portar a recordar qualsevol situació de crisi, de dubte, de falta de decisió que sovint vivim a nivell personal, social o col·lectiu. Durant la seva estança a Judea, Jesús ha alimentat materialment milers de persones, els ha parlat de Déu, del Pare bo que sempre acull els fills, els ha parlat amb paraules i amb paràboles però arribem a un moment de profunda crisi: no l’entenem. Aquestes paraules que fa servir són molt difícils per a nosaltres, arribant fins i tot a l’escàndol dels propis deixebles. I aleshores molts dels seus seguidors el van deixar, tristament després d’haver viscut amb il·lusió les paraules de Jesús.

Quanta gent hem conegut que hagi deixat el camí que Jesús ens proposava? Quantes vegades hem parlat amb amics o familiars que s’escandalitzen de les misèries de l’Església, o que ens diuen que el missatge del Crist, tot plegat no és més que una utopia de la que ens hem de despertar. Potser ens parlen de la distància enorme que separa les paraules de l’Evangeli de la nostra pràctica quotidiana o que les paraules són molt boniques però la realitat del món no hi té res a veure. Ens tracten sovint com a il·lusos, innocents, utòpics i poc realistes.

Jo crec que en qualsevol crisi, sempre trobarem tot tipus d’excuses i justificacions que ens deixaran tranquils però que, si hi pensem bé, no ens convenceran realment perquè amb Jesús, el que falla és no reconèixer la transcendència de la seva afirmació: tot el que jo us dic ve de Déu, les paraules que jo us he dit són Esperit i vida. I davant d’aquesta afirmació, Pere es rendeix completament: a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.

Pere manifesta amb la seva afirmació molt més que un sentiment personal per Jesús, o el reconeixement que va ser una gran persona o fins i tot una afirmació corporativa, si parlem en termes ‘eclesials’...Pere, sempre tan simple, tan directe, manifesta la convicció que Deu ens salva i que Jesús té sempre les paraules i les accions necessàries per demostrar-ho. Jesús els ha mostrat tantes vegades  que Déu era amb ells que no poden tenir dubtes malgrat que sovint no l’entenguin. Així, Pere decideix continuar amb Jesús en un veritable acte de Fe, en majúscula.

Lluís Sánchez Rissech


22 d’agost de 2018

Aspectes econòmics i financers (3)

III. Algunas puntualizaciones en el contexto actual

18. Para ofrecer orientaciones éticas concretas y específicas a todos los agentes económicos y financieros – quienes lo requieren cada vez más – se tratará ahora de formular algunas puntualizaciones, útiles para un discernimiento que mantenga abiertas las vías hacía aquello que hace al hombre verdaderamente hombre y le ayude a evitar poner en peligro tanto su dignidad como el bien común.

19. El mercado, gracias al progreso de la globalización y la digitalización, puede compararse con un gran organismo, en cuyas venas corren, como linfa vital, inmensas cantidades de capitales. Sirviéndonos de esta analogía, podemos por tanto hablar también de la “salud” del mismo organismo, cuando sus medios y aparatos procuran una buena funcionalidad del sistema, en el cual el crecimiento y la difusión de la riqueza van de consuno. Salud del sistema que depende de la salud de cada una de las acciones realizadas. Con semejante salud del sistema-mercado es más fácil que sean respetados y promovidos también la dignidad del hombre y el bien común.

De modo semejante, cada vez que se introducen y difunden instrumentos económicos y financieros no fiables, que ponen en serio peligro el crecimiento y la difusión de la riqueza, creando puntos críticos y riesgos sistémicos, se puede hablar de una “intoxicación” de ese organismo.

Se entiende así la exigencia, cada vez más advertida, de introducir una certificación de las autoridades públicas para todos los productos que provienen de la innovación financiera, al fin de preservar la salud del sistema y prevenir efectos colaterales negativos. Favorecer la salud y evitar la contaminación, incluso desde el punto de vista económico, es un imperativo moral ineludible para todos los actores comprometidos en los mercados. Esta exigencia demuestra asimismo la urgencia de una coordinación supranacional entre las diferentes arquitecturas de los sistemas financieros locales.

18 d’agost de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu


Continuem llegint fragments del capítol 6 de l'Evangeli de Sant Joan. Capítol conegut com el sermó del Pa de Vida. Avui , Jesús ens ha sorprès amb afirmacions, que per la seva rotunditat, es feien incomprensibles als seus oients.

La primera d'aquestes afirmacions és: Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. El Senyor s'identifica amb el pa. Pels seus oients el pa significava l'aliment pel que havien de treballar de sol a sol, el cansament de la feina diària, la preocupació per alimentar la família, la fam i la malaltia quan aquest faltava. Ara, Jesús, com aquell que no diu res, té la gosadia de dir, que el pa és ell. Un pa que no tant sols satisfà les nostres necessitats de subsistència , sinó que té la virtut de donar-nos la vida. Un pa que no necessita cap tipus de blat, ni de forn, perquè ja ens és donat, i per si no fos poc , s'atreveix a dir, que ha baixat del cel.
La segona afirmació: "Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món."

Cada vegada és més fort, no n'hi ha prou en veure els signes, en creure, ara és tracta de menjar la carn del fill de l'home. Un dels verbs utilitzat es podria traduir per mastegar. Cal mastegar la carn ( o millor dit, el cos). Una carn que ens assegura per sempre la vida. La reacció del jueus fou d'estranyesa i es preguntaven tot esverats: "Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar".
Nosaltres, desprès del Dijous sant, estem en millors condicions d'entendre aquestes afirmacions. Quan a nosaltres ens fascina una persona, diem en llenguatge col·loquial, que devorem les seves paraules, però aquí la cosa va més lluny, sabem que la Paraula de Jesús, és ell mateix. Ell és la Paraula de Déu feta carn. Celebrar l'Eucaristia i combregar significa això, entrar en comunió total amb ell. 

Ell, se'ns dóna, amb el Pa i Vi consagrat, i així ens dóna la vida, la vida que no és la biològica, sinó la Vida de Déu, del Déu de l'amor. En L'Eucaristia, no només escoltem la seva Paraula, paraula que ens instrueix, sinó que rebem tota la seva persona. El seu cos, enforteix la nostra existència, la seva sang corre per les nostres venes i ens dóna la vida (cal tenir present que pels jueus la vida es trobava en la sang). Sant Joan ens parla amb un realisme que ens pot sorprendre, suposo que la intenció de l'evangelista és fer-nos adonar que l'Eucaristia no és un ritus, ni un record del passat, sinó que cada vegada que la celebrarem és el mateix Senyor Ressuscitat, que amb una presència misteriosa, però real, se'ns dóna a tots. L'Eucaristia, ens ha de transformar, ens ha d'unir amb tots el creients,  amb tots els homes i dones de bona voluntat, ja que el pa és un del sol, i és donat per a tots.


Volem un món millor, treballem per la pau, estem al costa dels pobres, en definitiva desitgem que la Vida de Déu sigui realitat enmig nostre. L'aliment que ens donarà la força necessària és el Pa viu, baixat del cel.

Josep m Jubany