Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


20 de gener de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol” (1Co 2, 4). I un de sol és el Senyor a qui servim amb els diversos serveis que ens ha encomanat i un de sol és el Déu que a través de nosaltres fa els prodigis (1Co 2, 5-6). Així, en la segona lectura d’avui, comença Pau a parlar-nos dels dons de l’Esperit. Hi usa tres noms: Esperit, Senyor i Déu, no per un motiu estilístic de no repetir el nom diví, sinó per una clara al·lusió a la Trinitat (Déu Pare – el Senyor Jesús – l’Esperit). Entre nosaltres, afegeix, un rep el do de la saviesa penetrant, un altre, el del coneixement a fons, un altre, el de la fe en l’Esperit, o de la inspiració profètica, i encara uns altres, el de guarir o de fer miracles o de discernir els esperits, o bé el de parlar llengües misterioses o d’interpretar-les (1Co 2, 8-10). I acaba dient Pau: “Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons en particular a cadascú tal com ell vol” (1Co 2,11).

En la primera lectura, el profeta Isaïas, en la tercera part del seu llibre, tornat ja el poble d’Israel de l’exili, fa un clam d’esperança, centrat en Jerusalem, recordant les promeses del Senyor que ara es compliran. Hi esclatarà la justícia i hi brillarà la salvació (Is 62, 1). Els pobles i tots els reis contemplaran la seva glòria (Is 62, 2). Rebrà un nou nom del Senyor, l’“Estimada”, i la terra ara retrobada, el nom d’“Esposa” perquè el Senyor en serà el marit (Is 62, 4-5). Imatge nupcial que reforça la confiança en l’amor del Senyor pel seu poble. Hi respon el cant de lloança del salm responsorial per la salvació del Senyor, cant a la seva glòria, poder, santedat (Sl 95, 2-3.7-9).

Els dons de l’Esperit i l’amor salvador del Senyor Déu, espòs per al seu poble, il·luminen el relat de l’evangeli de Joan. Delicat inici dels senyals inherents a la missió salvadora del Senyor Jesús. Precisament en unes noces, Maria té la saviesa solidària, que serà profètica, de suscitar el primer miracle (Jn 2, 11), que Jesús rebutja d’entrada perquè no ha arribat la seva hora (Jn 2, 4). No és per una mort, ni per una malaltia o la possessió d’un esperit, ni per la fam d’una multitud, sinó sols per un entrebanc nupcial, que podria semblar prou resoluble. Però és la sensibilitat humana de Maria, detallista i empàtica, qui ho suggereix amb delicadesa de manera decisiva al seu fill. I Jesús li fa cas. I “així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell” (Jn 2, 11).

Jordi Cors

19 de gener de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial de les Migracions


Dilluns, 21
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 23
Sant Ildefons, Patró de la nostra Parròquia

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

16 de gener de 2019

La Festa de Sant Ildefons

El dimecres 23 de gener l'Església celebra la festa de sant Ildefons, titular de la nostra comunitat. Nosaltres ho celebrarem el dissabte vinent dia 19 amb una Eucaristia presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo.

Amb motiu de la festa de sant Ildefons cada any es publica una memòria de les activitats que hem realitzat durant l'any que acaba de finalitzar. Tot llegint la memòria hom s'adona que la nostra comunitat, malgrat les seves moltes precarietats, és una comunitat viva. Ara és el moment de donar gràcies a Déu per tots el dons que d'Ell hem rebut durant l'any 2018, i també de demanar-li que per intercessió de Sant Ildefons, el nostre patró, ens renovi l'esperança, ens faci forts en l'amor i caritat, i enmig d'un món tan secularitzat com el nostre, ens faci créixer en la fe.

Més enllà del que hi ha escrit en la memòria, hi ha un balanç de la vida de la nostra comunitat que sovint fem d'una forma oral. Un comentari molt generalitzat és que cada vegada els membres de la nostra comunitat som gent més gran, els participants a les nostres misses cada vegada tenim els cabells més blancs. Això és cert, pura evidència. Ara bé, tenim un contrapunt que són les nostres catequesis d’infants i d’adolescents. Són gairebé 180 famílies que participen en les misses de la catequesi familiar. El que succeeix és que molt poques d'aquestes famílies s'integren en la vida normal de la nostra comunitat. Aquí hi ha tot un desafiament. La catequesi és possible perquè hi ha al darrere una comunitat cristiana. Participar en la catequesi no és només adquirir uns coneixements sobre què significa ser deixeble de Jesucrist. Es també formar part d'una comunitat en la que se celebra la fe, i ens estimula a practicar la caritat. Com fer adonar de la importància de formar part d'una comunitat cristiana per poder ser un veritable creient, aquest és per a mi un dels gran reptes que tenim i que volia compartir amb vosaltres.

Aquest any la festa de Sant Ildefons té un relleu especial. En L'Eucaristia amb motiu de la festa, farem un reconeixement i agraïment al P. Ferran Aguiló pels molts anys que ha col•laborat amb la nostra comunitat, especialment presidint l'Eucaristia de les 12 del migdia els dies feiners i redactant l'examen de consciència que servia de preparació per les celebracions comunitàries de la Penitència. Com ja és conegut, el P. Ferran, per motius de salut, ha deixat de presidir les eucaristies del migdia. A tots ens ha sabut molt de greu, a ell i a nosaltres. El P Ferran, persona docta, amb un gran sentit de l'humor, és per damunt de tot una gran persona, i una persona bona, digne deixeble de Sant Francesc. En la missa donarem gràcies al Bon Déu per tot el que hem rebut d'ell.

I com l'any passat, abans de l'Eucaristia, a les 7 de la tarda hi haurà un concert de la coral Diaula, dirigida per Blanca Martí. Coral que cantarà algunes parts de la Missa. Us convidem a tots a participar de l'Eucaristia, i us agrairíem que ho féssiu saber a les persones que durant molts anys han participat de la Missa presidida pel P. Ferran. Així com agraïm a la Coral Diaula la seva desinteressada participació.

Josep m Jubany

14 de gener de 2019

Festa de Sant Ildefons

El dissabte dia 19 celebrarem la festa de Sant Ildefons. A les 7 de la tarda concert del Cor Diaula, dirigit per Blanca Martí. A les 8 del vespre Eucaristia presidida pel Bisbe auxiliar Sergi Gordo. En aquesta Eucaristia se li retrà un homenatge al P. Ferran Aguiló pel seu servei generós durant gairebé trenta anys a la nostra comunitat. El Cor Diaula cantarà algunes parts de la Eucaristia. Us convidem a tots a participar-hi.

13 de gener de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Experiència clau

Joan el Baptista invita al poble a distanciar-se i oposar-se de les injustícies del poder civil, econòmic i religiós. Jesús se sent interpel·lat per aquesta crida i l’accepta amb total disposició interior fins a la fi.

“Jo us batejo només amb aigua, però ...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. Aquí trobem la línia ascètica i dura de Joan el Baptista i la de Jesús, que és el bateig en l’Esperit, que expressa l’essència de la seva ensenyança i la seva total unitat amb el Pare.

Per a un jueu, tot esdeveniment és una actualització de la Torà, i a la seva llum es pot interpretar tota vivència humana. L’Esperit ens remunta a la creació, i en el passatge del diluvi universal, Noè deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat, però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca. Noè va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. Però va esperar encara set dies i deixà anar de nou el colom i aquesta tercera vegada ja no va tornar. (cfr Gn 8,8-9). El colom havia trobat un lloc on posar-se i reposar a la terra, l’olivera. Lluc com a bon coneixedor de la Torà actualitza i interpreta aquest passatge donant-nos la clau de qui és Jesús: És aquell sobre qui l’Esperit Sant pot trobar repòs i acolliment humà total.

Mentre Jesús pregava, el cel s’obrí, és a dir, que entre Jesús i el Pare hi ha hagut una comunicació molt fonda, sense cap impediment, Déu ha manifestat en Ell tota la força del seu Amor. Les paraules del Pare ajuden a entendre quin és el contingut de la pregària de Jesús. “Ets el meu Fill...”Aquesta experiència clau i entranyable li va capgirar la vida de tal manera que va deixar el seu ofici d’artesà i va anar al desert per assimilar-la i va dedicar tota la seva existència a transmetre’ns la joiosa i compromesa experiència d’ésser fills i filles de Déu.

La dedicació de Jesús a la seva missió ¿no serà perquè vivia immers i marcat per l’Esperit que el dinamitzava des de dins? Perquè la manera de ser i d’actuar de Jesús no s’improvisa. Ell no feia coses per Déu ni per a Déu, vivia en Déu.

Esther Bochita

12 de gener de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 14
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual
de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 15

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de gener de 2019

Trobada Mensual de gener

El proper dilluns dia 14 a les 8 del vespre tindrem la Trobada Mensual de la Comunitat corresponent al mes de gener. El tema serà:

Raimon Panikkar, a cent anys del seu naixement


Ponent: Antoni Bassas, periodista


Raimon Panikkar (Barcelona, 2 de novembre de 1918 - Tavertet, 26 d'agost de 2010) és un dels gran pensadors del nostre temps. Se l'ha considerat com el Ramon Llull del nostres dies. Va cultivar especialment la cultura índia, la filosofia de les religions. El seu pensament és deutor de la saviesa oriental i de la tradició occidental. Aquest mes d'agost és commemorà el centenari del seu naixement, al carrer Rector Ubach de la nostra ciutat.

El ponent serà Antoni Bassas, periodista, ben conegut per tots per les seves col·laboracions al diari ARA i a altres mitjans de comunicació. Antoni Bassas va dirigir durant molts anys el programa de ràdio "El matins de Catalunya Ràdio", en el que cada setmana , durant deu anys , mantenia una incisiva i amena conversa amb Raimon Panikkar. Fruit d'aquestes converses ha publicat un llibre: "El matí amb Raimon Panikkar".

La nostra trobada serà una ocasió per conèixer la persona i el pensament d'aquest català universal. Molts varem fruir amb les seves paraules, plenes de saviesa, en el recordat programa d'Antoni Bassas.

8 de gener de 2019

Concert dedicat a Antonio Vivaldi

El proper diumenge, 13 de gener, a les 6 de la tarda, el cor Contrapunto Vocale interpretarà el seu habitual concert d'hivern, per tancar les festes nadalenques, a la nostra parròquia.

El concert estarà dedicat enterament al compositor venecià Antonio Vivaldi (1678-1741), del que s'oferiran diverses peces instrumentals a càrrec de l'Orquestra Barroca de Barcelona, diverses àries per a soprano, i dues peces corals, el "Beatus Vir" i el molt conegut "Gloria", la peça forta del concert. És un projecte compartit entre Contrapunto Vocale i Quòdlibet Grup Coral, de Molins de Rei.

Degut a la participació d'orquestra i solistes professionals, ha estat inevitable fixar una entrada de 10 € per persona.

6 de gener de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Les tres visions de l’Estel

La Festa de l’Epifania és una festa bonica, tendra, màgica, sovint malaguanyada pel consumisme que ens retrata uns Reis d’Orient que ens animen a comprar joguines, perfums o els darrers dispositius electrònics....

Però, ara que sembla que la monarquia va de baixa, us convido a una altra lectura d’aquests tres personatges. I si el Rei Melcior fos un científic que cerca l’origen de l’Univers i els enigmes del món a través de la Filosofia i la Història?

Un savi que quan veu un estel llunyà que brilla en el firmament i es fa present en la seva vida, canvia la seva perspectiva i deixa de mirar al cel i als llibres, per mirar als homes i dones del seu voltant, el seu goig i el seu patiment, la seva angoixa i la seva felicitat. I se’n fa càrrec.

I si el Rei Gaspar fos un polític d’aquells que malauradament emplenen els nostres Parlaments, més preocupat pel seu benestar i el del seu partit polític per sobre del benestar i la voluntat dels ciutadans que els han escollit?

Un polític que, en veure l’estel, s’adona que el seu veritable paper i missió com a representant cívic i democràtic dels ciutadans d’aquest país és representar amb força i energia la voluntat del poble que l’ha escollit.

Lluitar per la dignitat de les persones i les causes, per la dignitat del nostre país enfront a l’autoritarisme. I si el Rei Baltasar fos un refugiat en una pastera que intenta travessar la mar Mediterrània i que, amb tota mena de dificultats, espera arribar a la costa italiana o espanyola on l’esperen els guardacostes que el retornaran de males maneres al seu país d’origen?

Un refugiat que veu l’estel de Betlem des del mar i, de sobte, sap que ha de confiar que serà rescatat, que serà acompanyat durant tot el seu procés d’adaptació a la nova societat i, des d’allà, lluitarà perquè tots els que segueixen sofrint les condicions de repressió, pobresa i por, allà o aquí, tinguin una vida digna d’un ésser humà.

Aquesta nova lectura que us proposo podria ser un conte de Nadal a l’estil Charles Dickens o podria ser un desig sincer de confiar en la transcendència de l’Infant Jesús que neix cada Nadal, pobre entre els pobres, que ens diu que un món nou encara és possible.

Ens toca a nosaltres escollir.

Lluís Rissech

5 de gener de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 8
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

4 de gener de 2019

La nostra carta als Reis

Ara que s’apropen els Reis tots escrivim la carta per demanar allò que més desitgem. Com deu ser la carta de, per exemple, una nena de cinc anys? “Astimats reis: buica ampurteu el Mic, el Lolo mi loromolon i el joc de les cadiras de culors per jugar am als meus cusins”.

Com deu ser la carta d’un infant desatès pel seu pare? “Estimats Reis, vull que el meu pare vingui a veure’m quan jugo a bàsquet, que no miri el mòbil quan està amb mi i que em renyi menys i m’abraci més”.

Com deu ser la carta del fill d’una malalta de càncer? “Aquest any no us demano res per a mi, només desitjo que la mare no vomiti, no tingui tant fred ni tant formigueig a mans i peus, quan li posen la quimio, i que aquesta vegada faci efecte…”

Com deu ser la carta de la mare amb filles adolescents? “Bons Reis, que puguin caminar tranquil·les pel carrer, anar i venir sense cap mena de perill, tornar sempre a casa sanes i estàlvies”.

Com deu ser la carta de l’immigrant sense papers? “Reis, vosaltres que sou Mags, que la policia no m’aturi pel carrer, que no em tanquin al CIE... Que el tanquin, el CIE, i que els qui volem viure i treballar aquí puguem arreglar els papers”.

Com deu ser la carta dels qui estan a punt de ser desnonats? “Estimats Mags, que el banc ens condoni el deute i ens faciliti un d’aquests pisos buits”.

Com deu ser la carta de molts ciutadans del nostre país? “Estimats Reis, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats”.

Com deu ser la carta de molts periodistes? “Reis Mags, volem informar i per fer-ho ens cal poder descriure tots els fets que observem, amb precisió i veracitat, sense manipulacions ni mentides. I volem expressar la nostra opinió, amb respecte i plena llibertat”.

I, més enllà de tots aquests desitjos tan nobles, la majoria dels quals també són els nostres, quina carta voldria per a la nostra comunitat cristiana? “Estimats Mags, que més que mags sou savis, concediu-nos de veure-hi, de sentir-hi i de no tenir por. Concediu-nos una mirada ampla, neta i transparent, per veure-hi enllà, sense vels ni filtres, i per veure-hi ençà, des del cor.

Concediu-nos una orella fina, atenta al so estrident i al murmuri suau, a la paraula ofensiva i a l’amable, a la paraula nècia i a la sàvia, al crit d’alegria i al plor, a la música, al silenci més pregon...

Concediu-nos de no tenir por. No tenir por de dir el que hem vist i sentit. No tenir por de canviar la rancúnia pel perdó, la culpa per l’acceptació del perdó de Déu, la mentida per la veritat, el dolor per la joia. No tenir por d’estimar plenament."


Griselda Gasulla en nom de la Comunitat

3 de gener de 2019

Trobada mensual del mes de novembre: l' Abat Escarré

En el marc de les trobades mensuals, el dilluns dia 29 de novembre, el Sr. Aureli Argemí ens parla sobre la personalitat de Aureli M Escarré, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. L'Abat Escarré va morir a Barcelona el 21 d'octubre de 1968, pocs dies desprès, que ja molt malalt, va tornar a Catalunya , tornava d'un exili de tres anys a Viboldone , prop de Milà (Itàlia).

Ens hem de congratular d'haver pogut comptar amb el testimoni del Sr. Argemí. El Sr. Argemí fou el secretari fidel i el confident d'Escarré, durant els anys que l'Abat va viure lluny de la seva estimada Catalunya i del monestir de Montserrat, la seva llar natural. El Sr Argemí començà la seva acurada presentació, recordant les paraules que l'Abat Cassià M Just, pronuncià en el funeral del P. Abat, el 25 d'octubre. Cassià M. Just confessà públicament que no s'havia estat just amb Aureli M Escarré, el qualificà com un dels homes més clarividents i coratjosos de Catalunya i la personalitat més estimada del país.

Explicà la seva actuació en acabar a la guerra, seguin les indicacions de l'Abat Marcet, s'afanyà per tornar al Monestir, abans que ho fessin les tropes anomenades nacionals, i d'aquest manera impedí que el bàndol vencedor lliurés el Monestir a monjos foranes. L' Abat Marcet, l'elegi prior de la comunitat benedictina, i quan aquest per motius de salut presentà la seva dimissió, Aureli M Escarré, a l'edat de 33 anys, fou escollit abat de la comunitat.

L'abadiat del Dom Aureli, fou molt fructífer. Preocupat per la reconciliació entre els catalans i volent guarir les ferides de la guerra, promogué, en 1947, les festes de l'entronització de la Mare de Déu Montserrat. Festes que mobilitzaren gran part del país, i on per primera vegada s'utilitzà el català públicament i a on expressament es deia que tothom hi estava convidat a participar-hi, i ningú s'havia de sentir exclòs.
Enfront d'una església molt tancada en si mateixa, i d'un regim nacional catòlic, infongué a l'espiritualitat i litúrgia montserratina la romanitat. Això és la fidelitat a l'Església de Roma, signe de d'universalitat.

Desitjava que Montserrat fos la casa pairal, i un lloc de referència, per aquest motiu es preocupà de la formació dels monjos, enviant a molts d'ells a estudiar a l'estranger. Dugué a terme tot un seguit d'actes per la revitalització de la llengua, promogué l'estudi i divulgació de la Bíblia, amb edicions populars del Nou Testament. Vetllà per la litúrgia. Dialogar amb la joventut més inquieta. Tothom va trobar amb l'Abat Escarré un gran interlocutor ,independentment de les seves ideologies politiques .

El 14 de novembre de 1963 van ser publicades al diari francès Le Monde unes declaracions de l'Abat Escarré d'oberta oposició a la dictadura, entrevistat pel periodista José Antonio Novais per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent Aquestes declaracions van permetre donar a conèixer un corrent d'opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic per al seu país i una funció i una actitud diferents de l'Església en el seu conjunt.

Arran d'aquestes declaracions i també d'un clima enrarit al Monestir, l'Abat es veié obligat a exiliar-se a Viboldone ( Lombardia). Foren uns any de molta tristor per Dom Aureli, que es veié privat del seu títol d'Abat.

Fins aquí, només un petit tast del que fou la xerrada del Sr. Aureli Argemí, Tots els que l'escoltarem, varen agrair molt el testimoni del conferenciant i ens ajudà a valorar, encara més , a aquell que fou conegut com l'Abat de Catalunya, graciés a ell Montserrat fou i és, un lloc d'espiritualitat, però, també de referència per Catalunya.

Josep m Jubany

2 de gener de 2019

Homilia de Mn. Jubany a la Missa del Gall

Amics, amigues,

Bon Nadal!

Manllevant les paraules del salm 125, cal que avui proclamen que és magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, és magnífic i amb quin goig ho celebrem.

És magnífic el que acabem d'escoltar en l'Evangeli que acabem de proclamar: "Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit." Amb una volguda sobrietat, l'evangelista Sant Lluc ens diu, que en la foscor d'una cova de Betlem, Déu s'ha fet home. Mentre a Betlem no hi havia lloc, ni tant sols a l'hostal, en Maria troba un acolliment commovedor, "Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal".

El Déu infinit, es fa finit, el Déu immortal és fa mortal, el Déu etern és fa com un de nosaltres. Trencant així tots els esquemes que ens havien fet de Déu. Nosaltres ens imaginem un Déu majestuós i omnipotent i ell se'ns presenta amb la fragilitat d'un nen, feble i indefens. Ens ofereix la tendresa de l'Infant acabat de néixer. Com es pot sentir por d'aquest Déu? Teresa de Lisieux diu, "jo no puc témer un Déu que s'ha fet petit per mi... l'estimo".

I tot això passa enmig de la història de la humanitat, no és un relat mític. L'Evangelista Lluc ens emmarca el temps en què va tenir lloc el naixement de Jesús: quan a Roma, governava Cèsar August, i Quirini era governador de Síria. Se'ns descriu el moment polític en què es vivia: en el transcurs d'un cens, i el lloc concret on va succeir el naixement: a Betlem de Judea. Betlem, el llogaret on mil anys abans havia nascut David.

Les dates que ens transcriu Lluc, ens són dites, perquè l'Evangelista vol subratllar, que el gran missatge d'aquesta nit (dia) és que Déu s'ha encarnat, això és, s'ha fet carn en la nostra història. És per aquest motiu que aquest Nadal del 2018 ha de ser per a tots nosaltres quelcom més que una festa familiar, o un pretext per fer-nos regals, cal que també siguem conscients dels temps que ara i aquí vivim. És un dia que celebrem que l'Emmanuel–Déu amb nosaltres- ha vingut per donar-nos amor i esperança en aquest any 2018.

1 de gener de 2019

Jornada Mundial de la Pau

L'Església celebra avui dia 1 de gener de 2019, la 52ª Jornada Mundial de la Pau. Per la celebració d'aquesta Jornada, el papa Francesc ha fet públic un missatge amb el títol, “La bona política està al servei de la pau”.

Publiquem el fragment d’inici del missatge del Papa amb motiu d’aquesta Jornada:

“Pau en aquesta casa”

Jesús, a l’enviar els seus deixebles en missió, els va dir: «Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres» (Lc 10,5-6).

Donar la pau està en el centre de la missió dels deixebles de Crist. I aquest oferiment està dirigit a tots els homes i dones que esperen la pau enmig de les tragèdies i la violència de la història humana[1]. La «casa» esmentada per Jesús és cada família, cada comunitat, cada país, cada continent, amb les seves característiques pròpies i amb la seva història; és sobretot cada persona, sense distinció ni discriminació. També és la nostra «casa comuna»: el planeta en què Déu ens ha col•locat per a viure i al que estem cridats a tenir cura amb interès.

Per tant, aquest és també el meu desig al començament del nou any: «Pau en aquesta casa».

31 de desembre de 2018

Feliç any 2019 !

Comencem un any nou amb el desig de felicitat per a tots, una felicitat que es recolza en la pau i la justícia, ho sabem prou bé.

Cada any ho fem i no volem deixar de fer-ho per més que la pau i la justícia en aquest nou any no estan garantides al nostre país.

30 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Sagrada Família. Una invitació per a tots

Comencem per una anècdota real; llevat els noms:

Maria, casada i amb descendència, volia passar una jornada de silencia a un convent de monges de clausura, participant en les mateixes activitats que les religioses. Així ho va comunicar a l’hostatgera, que sense cap rebuig i veient d'entrada que no portava les ungles pintades, Teresa, l’hostatgera, no hi posà cap inconvenient, però la va advertir que si li preguntaven el motiu de la presència de Maria al menjador, per exemple, respondria que era membre de la sagrada família. I aclaria, dirigint-se a la Maria "no formes part d'una família? I qui pot negar que no sigui sagrada?"

I prenent els textos de la litúrgia d'avui, sempre recordant el temps en el que foren escrits , no és cert que en el fons ens aconsellen que estimem. Fixem-nos que Pau als colossencs els recomana que no amoïnin els seus fills (segons la traducció interconfessional de la Bíblia, en grec amoïnar significa molestar (indegudament fins al punt que l'altre s'encengui); o bé a Siràcida (primera lectura) al verset 2, del capítol tercer després d'haver demanat que els fills escoltin els consells del pare, ho justifica "perquè el senyor dóna honor al pare en els fills i confirma l’autoritat de la mare damunt d'ells". Un llibre traduït el segle segon a/c parlant de la autoritat de la mare! Sorpresa, però cal destacar que com a fonament de l’autoritat hi ha l'estimació.

Com encara sorprèn més que Jesús, als dotze anys, no tornés amb la comitiva dels pares, perquè havia d'estar a casa del seu Pare.

Atès que totes i tots formem part d'una família, física o espiritual, seria bo que seguíssim l'exemple de l’hostatgera, que no va tenir por de qualificar a la Maria com a membre d'una sagrada família.

Josep M. i Angelina

26 de desembre de 2018

Felicitació de Nadal 2018

A les portes de Nadal desitjo amb tot el cor a tots els que formeu la comunitat de sant Ildefons un Bon i Sant Nadal, en companyia de les vostres famílies i amics.

Nadal ens el gran regal de Déu. Ell ha volgut formar part de la nostra família - sant Joan ho diu de forma ben explicita- Déu ha plantat el seu tabernacle, la seva tenda, enmig nostre. Tot contemplant el misteri del naixement de l'Infant Jesús, ens adonem que el millor que ens ha pogut passar és que els nostres anhels, i també les nostres inquietuds, estan en mans de Déu, el Déu bo que ens estima i que vol compartir la nostra existència.

En el nostre País estem passant moments molt convulsos, no cal que ho us recordi, però segur que a moltes de les famílies que tindreu la bona voluntat de llegir-me, també hi ha fets, problemes que us preocupen. El que va succeir a l'establia de Betlem fa més de 2000 anys, és la prova rotunda que Déu en Jesús, no tant sols ens fa costat, sinó que compassiu, comparteix amb tots nosaltres les nostres penalitats . Malgrat que a Jesús se li van tancar les portes de l'hostal, hi va trobar l'escalf amorós de Josep, Maria, els pastors, els mags, i fins tot un bou i una mula. També per nosaltres, en aquest Nadal que se'ns tanquen tantes portes, tenim el somriure i l'amor d'un Infant que neix. Infant que és acaronat per Josep i Maria, i anunciat amb joia per uns àngels.

És per tot això, que amb la felicitació us convido que us deixeu contagiar per l'alegria del Nadal. Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Com expressem amb una cançó, " la nostra alegria ningú no ens la prendrà".

Joia i festa, als pobres, Déu amb Jesús és un de vosaltres. Injustament us manca el necessari per viure, però el que teniu vosaltres, i no els rics, és el favor del Nen Jesús.

Joia i festa als malalts, a les persones grans, les forces s'afebleixen, necessiteu de l'ajuda d'altres, el Fill de Maria està al vostre costat, i quan els moments són durs, Ell us diu que ha vingut perquè no estigueu sols.

Joia i festa, els que esteu privats de llibertat a la presó, pel motiu que sigui (comuns, polítics), al centre d'internament d'estrangers, us poden engarjolar, però per Nadal i a la ciutat de David, ha nascut el qui porta la pau per a tots els homes.

Joia i festa, els qui heu hagut que deixar el vostre país, els que us heu vist rebutjats en les nostres societats benestants, el 25 de desembre celebrem que el Déu fet home també fou un immigrant i patí persecució pel cruel Herodes.

Joia festa, a tots vosaltres, estimats membres de la nostra comunitat de Sant Ildefons, a les vostres famílies, a tots els que estimeu, sigueu creients o no. Per Nadal, tot contemplant el pessebre, revifem la nostra esperança, i a tots se'ns encomana la tendresa de l'establia.

I quan aquests dies ens asseguem al voltant de la taula, i els menuts de casa ens facin somriure amb les seves cançons o amb les seves paraules, recordem que l'amistat familiar ens evoca el gran amor que Déu ens té. Nosaltres, amb Jesús, formem part de la gran Família de Déu, som el seus fills. I com deia el poeta, no ens oblidem dels pobres. D'aquesta forma l'Infant somriurà.

Bon Nadal!

Josep m Jubany, rector

25 de desembre de 2018

Bon Nadal !


Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia.

Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra

23 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

El goig

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Hem llegit avui aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Quina sorpresa més extraordinària que té Isabel quan ve a visitar-la Maria, la seva cosina. Totes dues esperen un fill i Isabel, sorpresa i admirada, exclama amb un goig irrefrenable aquestes paraules que són a l’inici d’aquesta nota. És tanta l’emoció d’Isabel que les pronuncia cridant amb totes les forces perquè sap que el fruit de les entranyes de Maria és el Fill de Déu. Fins i tot la criatura que també espera Isabel salta de goig en el si de la seva mare.

El relat evangèlic d’avui és molt oportú, ara que s’acosta Nadal, aquesta festa tan important, però encara ho és més quan celebrem la Pasqua i sabem que Jesús va ressuscitar. Ell va néixer com qualsevol de nosaltres, tot i que era el Fill de Déu, però va ressuscitar vencent la mort i en fem festa, la més gran.

Aquest Nadal hi haurà goig a la nostra família i quan mirem la taula tan ben parada envoltada de cares alegres potser caurà alguna llàgrima veient que hi falta algú, algú que ha arribat al final del camí de la vida. Malgrat això, celebrem aquesta festa familiar perquè és Nadal i us recomano que procureu participar de la celebració de la Missa del gall o del pollet i la vostra festa serà més plena.

És un bon moment per recordar tots aquells que pateixen fam, guerres, discriminacions, en un món que els gira l’esquena, un món del qual en formem part.

Un sentit record pels nostres amics i amigues polítics víctimes de la injustícia i de l’empresonament. També pels nostres amics i amigues polítics exiliats víctimes de la mateixa injustícia. Aquest Nadal, com el de l’any passat, serà dur per als nostres amics. No m’agrada la frase que he posat abans “sentit record”, perquè no és prou descriptiva, sembla quelcom puntual. Diàriament en molts moments pensem en ells i elles amb angúnia i preocupació, en especial amb els nostres amics en vaga de fam.

Molt sovint em permeto somiar que un dia, al més aviat possible, a la nostra nació catalana podrem exercir el dret a decidir, ratificat per moltes nacions i fins i tot per l’Estat espanyol (que ja és molt somiar) i amb un resultat que donés a Catalunya la plena llibertat; llavors cridaria de joia amb totes les meves forces tal com ho va fer Isabel quan va rebre la visita de Maria.

Àngel Oliva

21 de desembre de 2018

Col·lecta de Nadal de Càritas

El proper diumenge 23 de desembre es farà l’habitual col·lecta de Nadal de Càritas que té com a lema: “Sigues part de la solució contra la pobresa” i que vol donar resposta a l’emergència habitacional que viuen moltes persones que no tenen una llar adequada, assequible i segura.



18 de desembre de 2018

Examen de consciència segons l'evangeli, segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

Les celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 19 a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 21 a les 8 del vespre


Tot seguit teniu l’examen de consciència que ens pot ajudar com a guia personal a preparar la celebració.


En aquell temps, la gent preguntava a Joan: "Així, doncs, què hem de fer"

A les portes del Nadal, prego perquè la festa del dia 25, no sigui només un esdeveniment social?

Sóc conscient el que significa que Déu s'hagi encarnat, i que tot home i dona gaudeix de la dignitat pròpia del Fills de Déu

Contemplo, medito i interioritzo les pàgines de l'Evangeli que ens narren el naixement de Jesús?

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.

Aquests dies de Nadal, me'n recordo dels pobres ?

Dedico part del meu temps a acompanyar a persones malaltes, soles, o que estan tristes?

Em preocupen i m'ocupen, les grans desigualtats socials? O penso que aquesta és una qüestió que han de resoldre únicament els polítics?

Si tinc una persona al meu servei, li pago el que és just?, em preocupo per la seva vida i per tot el que el pugui afligir?


Hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert"
Compleixo amb les meves obligacions fiscals?


Sóc una persona que afalago i vaig al darrera dels que més tenen, per treure'n un profit material, o de prestigi? I al mateix temps ignoro, o desprecio als més petits?

Judico i magnifico les limitacions dels altres (cultura, economia, intel·ligència) i sóc molt indulgent amb mi mateix?

Sóc capaç d'escoltar i acollir les opinions dels altres, o menyspreo i no escolto les raons que són contràries a la meva opinió?


Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.

M'interesso per tot el que succeeix en la nostra societat?

Procuro informar-me de la situació del país, dels greus problemes que pateixen els immigrants, per les persones sense sostre?

En tinc una opinió pròpia, o penso que aquestes qüestions no són el meu problema?

En les meves manifestacions: converses amb els amics i companys de feina, defenso els Drets humans?

En el tracte amb els altres, respecto la seva dignitat o els utilitzo per tot allò que a mi em convingui?

Ensenyo als meus fills, néts, que la violència i l'insult no són camins propis dels cristians?


Joan anunciava al poble la Bona nova

La persona de Jesús és per a mi font de joia, d'esperança? O el meu cristianisme sols és el compliment d'uns preceptes?

Em prenc seriosament el camí de les Benaurances?

Com anuncio la Bona Nova de Jesús, en els llocs que normalment convisc: família, treball, grups als que pertanyo...

17 de desembre de 2018

Concert de la Coral de la Comunitat de Casp

Diumenge vinent dia 23 a 2/4 de 8 del vespre la Coral Comunitat de Casp oferirà un concert a la nostra comunitat, després intervindrà en el cants de la Missa de 2/4 de 9 del vespre.

La coral comunitat de Casp neix de la inquietud del seu mestre Victor Borràs i Duran. Tant ell com la majoria dels membres de la coral, formem part de la Comunitat de vida cristiana de Casp. La comunitat de Casp fou creada el 1976, pels pares dels alumnes del col·legi jesuïtes de Casp, que aquell any feien la primera comunió. La Coral i la seva música són testimoni d'uns seguidors de Jesucrist, que fan dels seus cants una manera de pregar.

La Coral ha ofert concerts i ha acompanyat amb el seus cants la celebració de l'Eucaristia a diferents esglésies de Catalunya, Alacant i Andorra.

16 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Què hem de fer?

Estem finalitzant el temps d’Advent, temps en què l’Església ens convida a preparar i esperar amb alegria i confiança l’arribada de Jesús.

I l’Evangeli d’avui (Lluc 3, 10-18) ens presenta a Joan Baptista, el precursor: un home bo, just, auster i valent que va néixer al si d’una família temorosa de Déu, família de Jesús, anunciant la vinguda del Senyor. La gent acudeix al Jordà per fer-se batejar. Joan els predica la necessitat de practicar la virtut, la justícia dels uns envers els altres i la pietat amb Déu. En resum, una altra manera d’entendre la vida. Aquesta lectura de l’Evangeli d’avui és curta i clara: tan curta, que només consta de 214 paraules i tan clara que no té necessitat de cap paràbola per transmetre el missatge. «I doncs, què hem de fer?» preguntava la gent a Joan. La pregunta i la resposta, que segueixen vigents avui, consisteixen en ser responsables amb el proïsme. Exercir la solidaritat, que sovint oblidem, és un dels sentiments més satisfactoris que podem experimentar.

Fa poc llegíem el passatge del jove ric (Lluc 18, 18-30) on Jesús, amb un llenguatge dur i cantellut, li demana que vengui tot el que té i ho doni als pobres: ja coneixem la resposta del noi però també la resposta positiva de tants que a través del temps s’han donat i es donen als altres, lluitant per un món millor.

«No podrem mai estar contents pels problemes del món, però podem afrontar-los amb la seguretat de no estar col·laborant a fer-los més grans i potser fins i tot de posar-hi el nostre gra de sorra per canviar-los. Estic convençut que això ens donarà la joia serena, responsable i solidària a la que l’Església ens convida avui, en la proximitat d’aquest nou Nadal»*

Jesús, Joan Baptista i Oscar Romero i tants altres, foren víctimes de la maldat i la injustícia dels homes per predicar la voluntat de Déu: un món on regni la justícia, l’amor i la pau.

Sant Oscar Romero va dir: «No es voluntad de Dios que unos tengan todo y otros no tengan nada. No puede ser de Dios. De Dios es la voluntad de que todos sus hijos sean felices» (Homilia 10 de setembre de 1978, V p. 181)

Rosa Maria Olivella

* Gasch, Manel, monjo de Montserrat, Homilia, 16 de desembre de 2012

15 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió conjunta de la Catequesi familiar mensual (Grups A i B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 17

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Tercera i última sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a les 7 de la tarda

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Celebració del Perdó a les 12 hores i a les 20 hores

Divendres, 21

Celebració del Perdó a les 20 hores

Carta a Joaquim Forn

El Consell Pastoral de Sant Ildefons i Mn.Josep m Jubany han fet arribar aquesta carta a Joaquim Forn:

Barcelona. Advent del 2018

Benvolgut Joaquim,

A l'inici del temps litúrgic de l'Advent, el Consell Pastoral de la comunitat cristiana de Sant Ildefons comença a preparar la celebració del Nadal de Jesús, en aquest any 2018. Nadal, com vostè molt bé sap, és l'encarnació de Déu en la humanitat. Com ens ensenya el Concili Vaticà II, "el goig i l'esperança, el plor i l'angoixa de l'home contemporani sobretot els dels pobres i de tota mena d'afligits, són també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist".

Tot analitzant els motius de joia i tristesa que en aquests moments vivim, sobresurt i d'una forma molt punyent, la realitat que viu el nostre país, Catalunya, i de manera molt particular la injusta situació dels presos polítics, que de forma ignominiosa estan privats de llibertat, presó que amb un eufemisme se l'anomena provisional, quan tots estem d'acord que és una pena imposada per aquells que tenen afany de venjança.

El Consell Pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, li manifesta amb motiu de la proximitat d'aquest festes, la nostra estima envers vostè i tot les altres persones, que per motius similars als que se li imputen a vostè, es troben en diverses presons de Catalunya, o es veuen obligats a viure a l'exili. Aquest any serà el segon Nadal que el trobarem a faltar en la celebració del dia 24 de desembre. Per utilitzar una metàfora, a la taula de l'Eucaristia hi haurà un seient buit, el seu. La seva obligada absència ens motivarà, una vegada més a pregar per vostè, pel resta dels presos polítics i exiliats, i demanar que el Senyor, l'únic que veu el nostre cor, i sap les nostres intencions, faci justícia, i malgrat l'actitud obstinada de tants, susciti en els responsables d'aquesta injustificable situació, un canvi d'actitud. Pregarem perquè davant la confrontació, s'imposi el diàleg.

Li volem agrair també, el testimoni de fidelitat al país i d'estimació al seus habitants, que ens dóna des de la presó. Quan cada dia ens assabentem de casos de corrupció, de proclamació de eslògans que irradien odi, és una alenada d'aire fresc trobar-nos amb persones com vostès, que amb la seva actitud ens diuen que la política és l'art de servir a la comunitat, que el polític ha de ser aquell que esta disposat a tot pel benestar del poble. Joaquim, politics així, que exerceixen amb generositat, ens tornen l'esperança, en un món tan egoista com el nostre.

Ens hem assabentat que juntament amb els Srs. Jordi Sánchez, Jordi Turull, i Josep Rull, vostè ha començat una vaga de fam, davant d'aquest fet, generós i profètic, nosaltres li volem manifestar la nostra solidaritat, i com a creients , la nostra pregària, que fem extensiva als seus companys. Li agrairíem que fes arribar la nostra estima a tots els seus companys que pateixen amb vostè la presó, i d'una forma molt particular als qui que estan duent a terme la vaga de fam.

Rebi la nostra més entusiasta salutació i reconeixement,

Consell Pastoral, parròquia Sant Ildefons Barcelona
Josep m Jubany, rector

13 de desembre de 2018

Mn. Josep Maria Jubany nou Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi

El passat 27 de novembre el nostre rector Mn. Josep Maria Jubany va rebre una trucada telefònica del Cardenal Mons. Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, demanant-li si acceptava el nomenament d’Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi, després de l’elecció dels tres òrgans de l’Arxiprestat que reglamentàriament han de presentar una terna de noms al bisbe.

L’acceptació del nomenament per part de Mn. Jubany suposa un motiu de goig per a la nostra parròquia i per extensió de l’Església diocesana.

El felicitem ben de cor tot desitjant-li molt d’encert en aquesta nova tasca.

12 de desembre de 2018

Concert de Nadal a la Parròquia de Sant Ildefons de la Simfònica Tekhné


El proper dissabte dia 15, a les 17 hores, l’orquestra Simfònica Tekhné farà un concert al temple de la nostra parròquia.

El repertori serà:
- Obertura de Coriolà, de Ludwig Van Beethoven
- Obertura Fantàstica de Romeu i Julieta, de Peter YlyichTxaikovski
- Marxa en Re Menor, d’Anton Bruckner
- Intermezzo de la Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni
- Married Life (tema de la pel·lícula "Up"), de Michael Giacchino
- Habanera, d’Emmanuel Chabrier
- Un Nadal per a tu (estrena mundial) de Paulí Peña

La Simfònica Tekné és una orquestra de músics joves. La plantilla base de l’orquestra compta amb uns cinquanta membre, als quals s’hi afegeixen una desena en funció de les necessitats del repertori. La formació es troba sota l’aixopluc de l’Associació de Joves Músics de Barcelona. La Simfónica Tekné i l’AJMB volen impulsar que els joves que han acabat els estudis mitjans musicals amb qualitat però que han decidit professionalitzar-se en una altra camp, tinguin una via per poder continuar treballant i gaudint de la música en una orquestra no professional.

El director actual de l’orquestra és Josep Miquel Midán Seuba.

11 de desembre de 2018

Avui fa 10 anys de la mort de Mn.Joan Alemany

Avui, 11 de desembre, es compleixen 10 anys del traspàs del que fou rector de Sant Ildefons durant més de 30 anys.

Per recordar qui va ser Mn.Alemany, enllaçem un recull d'articles als que es poden accedir clicant aquí.

Agraïm a Déu el do d'haver-lo conegut i estimat. Que el seu record ens esperoni a seguir i aprofundir el sentit de comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

10 de desembre de 2018

La vaga de fam

El diari ARA del passat 4 de desembre publica un molt recomanable article d’Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, amb el títol “On sou, bisbes”, en el qual reclama que es manifesti la veu de la jerarquia eclesiàstica del nostre país davant del que ella i molts de nosaltres considerem la vaga de fam una injustícia més de les moltes que s’han produït al llarg del darrer any. Si bé totes són importants, aquesta darrera és un intent desesperat que ratlla l’intolerable perquè representa un últim recurs dels presos polítics per denunciar al món que s’estan vulnerant els seus drets individuals i que davant del judici a què seran sotmesos s’exposen al risc de passar molts anys de la seva vida a la presó.

No li falta raó a l’Isabel Turull fent ara aquestes manifestacions perquè la vaga de fam posa el dit a la nafra i qüestiona molt a fons quina ha de ser la resposta de tots els cristians i molt més dels qui ostenten el títol de ser els nostres representants.
“No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia”. Aquest fragment del seu article evidencia que el seu clam és a favor dels drets humans, que no té res veure amb el procés polític que viu el nostre poble des de fa 10 anys, i evidencia que el silenci no pot ser la resposta perquè nega el consol per part de qui més el necessita.

Es cert que els bisbes s’han adherit dues vegades al procés català; molt bé, la qual cosa, però, no els eximeix d’estar al costat i molt a prop dels qui voluntàriament han emprès un camí incert, dolorós per a ells, per a les seves famílies i per a molts de nosaltres. Com cita la Isabel: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36).

Josep Maria Lari

9 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I tothom veurà la salvació de Déu

Les lectures d’avui, plenament dins de l’Advent, tenen un marcat interès per descriure la relació entre el poble i D* així com també la situació geogràfica i la situació política del moment. Amb un poema es clou la cita del llibre de Baruc. En aquest retall de l’A.T. es diu: “D* farà que es vegi pertot la teva resplendor” referint-se al poble d’Israel. En la segona lectura és Pau el qui escriu a Filips i anima tota la comunitat a seguir fent el bé esperant l’arribada d’Israel, de manera que “tothom veurà la salvació”. Lluc, que ja ha viscut l’experiència del Crist, aquí ens parla principalment de Joan Baptista, el precursor, el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, i de Zacaries. Joan va viure l’espera per dues vies, la seva mare, segur, ja que en l’Evangeli se’ns diu, simbòlicament, que ell va saltar de goig dins del seu si, i la lectura dels textos proposats en la sinagoga que, ben segur, freqüentaven. Es tracta tot plegat d’una invitació a l’espera il•lusionada i agraïda de l’arribada al món del Senyor, ja que Nadal s’acosta i cal que ens preparem.

De veritat que ens costa centrar el nostre pensament en allò que realment ens està demanant la litúrgia a través de les lectures que ens proposa l’Església, plenes de simbolismes i de vegades de paraules grandiloqüents que ja no trobem en el nostre vocabulari quotidià i hem de fer un esforç per centrar l’interès en allò que se’ns vol explicar a través dels símbols ja en desús. Però tampoc no costa tant si s’hi presta una certa atenció a fi d’anar una mica més enllà del text i s’intenta veure, a través de les paraules concretes, la voluntat de qui s’expressa. Nosaltres, com la comunitat de Filips, solament hem de fer una cosa: seguir fent el bé, de manera que allò que intentem proclamar, el naixement del Crist, sigui de veritat un reclam cregut i viscut com el que vivia aquella comunitat de creients gràcies al coneixement que tenien de la Història del seu poble, sempre referida a D*, que esperaven la vinguda del Messies. Actualment, en les nostres parròquies, no hi ha un gran coneixement dels textos, més aviat n’hi ha molt poc. El llenguatge se’ns fa farragós i no tenim el costum de llegir la Bíblia. Els simbolismes se’ns escapen i amb això perdem els significats, allò que ens volen dir. No seria mala cosa intentar traduir, posar en llenguatge vulgar i més entenedor tot aquest llegat històric, que considerem sagrat i ple de saviesa, d’experiència, de pors, d’esperances, de seguretats, d’errors, de fe. De tots els sentiments humans que sentim, valgui la redundància, en el nostre interior i per als que cerquem respostes.

Sefa Amell

8 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 11
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal

Dimecres, 12
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 15
Trobada de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 16

Trobada conjunta dels grups A i B de la Catequesi Familiar a partir d'1/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal

7 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent: En temps d'incerteses, preguem amb esperança

Aquest proper dilluns dia 10, a les 8 del vespre, estem convidats a pregar comunitàriament. El títol de la pregària és ben explícit: En temps d'incerteses, preguem amb esperança.

El moment que vivim és greu, i ho és per molts motius. La situació del nostre país és de gran tribulació, vivim un veritable estat d'excepció. La prova més fefaent és la vaga de fam de quatre persones que legítimament han estat elegides democràticament per formar part del nostre Parlament. Independentment de les opcions polítiques de cadascú (tota opció política és respectable, mentre es defensi pacíficament i per les vies democràtiques), aquesta vaga és conseqüència d’una vulneració flagrant dels drets de les persones. Prova d'això és una presó preventiva de més d'un any, i la demora als recursos que han estat presentats al Tribunal Constitucional.

No podem restar insensibles a la política immigratòria dels governs europeus. Vivim amb l'ai al cor, sabent la sort de molts immigrants que són rebutjats als països europeus, i molts d'ells moren ofegats al Mediterrani en el seu intent d'arribar a Europa, o són abandonats a la seva sort.

Ens ha de preocupar i molt la manca d'habitatge, i els múltiples desnonaments que sofreixen tantes famílies. Ens ha colpit com hi ha persones que s'han suïcidat en el moment de ser desallotjades de les seves cases.

He posat aquests tres exemples, i en podria posar molts més. La incertesa i el dolor està present en el nostre món. És en aquest context que celebrem el temps d'Advent, temps d'esperança; temps de reafirmar la nostra fe en el Senyor que amb pobresa, celebrarem que va néixer fa dos mil·lennis, i va venir enmig nostre per anunciar que el Regne de Déu ja és una realitat. Regne de Veritat, de Justícia, d'Amor, de Llibertat, Regne de Pau, i de Santedat.

5 de desembre de 2018

Temps d'Advent i Nadal 2018

Inici d’un diàleg definitiu amb Déu

Entre tots hem aconseguit perdre el significat original de les paraules. Parlem molt i escoltem poc i, quan parlem, ens hem acostumat a repetir expressions i frases fetes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, perquè les han dites determinades persones de rellevància social o política, o perquè creuen traduir allò que aquestes persones han dit. Però aquest repetir mecànic, sense aturar-nos a esbrinar el significat de les paraules o prescindint del seu context, limita la nostra pròpia expressivitat, la nostra comunicació personal. Aquesta pobresa expressiva a l’hora de comunicar-nos contribueix al fet que la nostra esdevingui una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Tots sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida. El temps d’Advent/Nadal és una invitació a obrir-nos als altres i a l’Altre.

Els qui després de la seva mort van creure en Jesús, van expressar la seva fe dient que Ell és la “Paraula de Déu”. Durant aquest temps d’Advent hem de retrobar el sentit original d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. Ell és la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En la persona de Jesús el diàleg Déu/Home queda equilibrat: Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra pregària d’acció de gràcies a l’eucaristia acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida –fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2018

Vetlla de pregària d’Advent el dilluns 10 de desembre a les 8 del vespre

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquets moments difícils en què la pregària ens és tan necessària. Serà com les darreres que hem fet estil Taizè.

L’hem titulada: “En un temps d’incertesa preguem amb esperança”.

2 de desembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé” Jr 33:16
“us demano que avanceu encara més” 1T 3:10
“i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home” Lc 21:36


El compliment de la promesa del Senyor es renova i s’anuncia en aquest fragment del profeta Jeremies quan diu: “de la dinastia de David naixerà un plançó bo que es comportarà amb justícia i bondat i serà anomenat: El-Senyor-és-el-nostre-bé”. Per més que de vegades dubtem, hem d’admetre que la promesa del Senyor s’ha mantingut fidel al llarg dels segles, i avui que ja som a les portes de Nadal, aquest “plançó bo”, anunciat pel profeta, el tenim a tocar. Preparem-nos bé per rebre’l.

Els cristians de Tessalònica van ser instruïts per Sant Pau amb amor perquè fossin sants i nets de culpa davant Déu. Pau reconeix el seu esforç sobre la manera de comportar-se i d’agradar a Déu, però va més enllà, els exhorta i els fa un prec en Jesús, el Senyor: “us demano que avanceu encara més”. És una manera de dir que no n’hi ha mai prou. Agradar a Déu ha de ser el nostre objectiu primer, i ben segur que ens hi esforcem, però no sempre ens en sortim, de vegades conscientment i d’altres insuficientment coneixedors de la nostra responsabilitat davant les realitats del món; per això, necessitem renovar periòdicament les promeses del baptisme perquè la nostra fidelitat no és, ni de bon tros, la fidelitat que Déu ha manifestat persistentment al llarg de tota la història de salvació.

Qui es podrà mantenir dret davant del Fill de l’home? Si ens inclinem davant del diner i del poder en l’àmbit social, i ens postrem davant la jerarquia en l’àmbit religiós, ¿com ens mantindrem drets davant Déu? Sembla impossible, oi? Però vet aquí que això és justament el que Déu vol. Després de donar als deixebles una visió apocalíptica dels temps que s’acosten, amb fenòmens esfereïdors tant a la terra com a l’univers, els diu en to conciliador: “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. Mantenir-nos drets davant d’Ell i a més amb el cap ben alt, per més que sembli impossible, amb aquestes paraules de Jesús queda clar que no ho és. Si Jesús-Déu confia en nosaltres i vol que compartim amb Ell el seu regne, no podem defraudar-lo. Estiguem ben alerta amb la pregària.

Josep Maria Lari

1 de desembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es reflexionarà sobre el punt ( 21,15 - 24 ) Jesús posa a prova Simó Pere i l'encara amb el Deixeble Amat

Dimecres, 5

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

30 de novembre de 2018

Nova sessió de Cultura i Fe

El proper dilluns 3 de desembre a les 19,15 h. tindrà lloc en els locals de la parròquia la primera sessió de Cultura i Fe.

El teòleg i biblista Josep Rius- Camps professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i co-autor del llibre “Lluc demostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el còdex Beza” ens parlarà de:

El text convencional de l’evangeli de Lluc després del Còdex Beza


El Còdex Beza es el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre evangelis.

29 de novembre de 2018

Els nostres escoltes (cau Joan Maragall) segellen els fonaments del curs

Aquest darrer cap de setmana totes les unitats de l'agrupament van marxar d'excursió!

Des de Castors i Llúdrigues fins a Trucs 1 i 2, passant per Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, i Pioners i Caravel·les.

Va ser un cap de setmana destinat a la coneixença, confiança i amb l'objectiu de començar a posar els fonaments del que de ben segur que serà un gran curs!

28 de novembre de 2018

Catequesi Advent/Nadal

Presentem el programa de la Catequesi d’Advent/Nadal que tindrà lloc el proper mes de desembre.

Seran tres sessions dirigides per Anton Ramon Sastre al llarg de les tres primeres setmanes de desembre, sempre en dimarts a les 19:00 hores, concretament els dies 4, 11 i 18 de desembre de 2018.

Esquema del contingut de les trobades:

Estimar la nostra realitat humana
Com afrontar la crisi actual
Tolerància o convivència
Comunicació – comunió – comunitat
Elegir ser humà: l’odissea de Jesús

Naixement i infància de Jesús segons Sant Lluc

Les narracions de la infància de Jesús
L’objectiu de l’evangeli de Sant Lluc
Estructura literària
Missatge de salvació

El sentit transcendent de l’encarnació

L’Esperit de Déu
El Baptisme de Jesús
La presència humana de l’Inefable

26 de novembre de 2018

Esplai Sant Ildefons

El cap de setmana del 10 i 11 de novembre l’Esplai Sant Ildefons va anar a celebrar la Castanyada al Montseny.

Com cada any, famílies, infants i monitors van passar plegats el cap de setmana.

Dissabte van fer diverses activitats i jocs i després de sopar van cantar cançons amb les guitarres tot menjant castanyes i moniatos.

Diumenge van fer una petita excursió pels voltants, una estona de reflexió per grups i finalment van dinar plegats una bona botifarra amb bolets!

Com cada any, va ser un cap de setmana molt especial i màgic per a petits i grans.