Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


24 d’abril de 2019

Catalunya, ¿encara cristiana?

Ser cristià vol dir creure en Jesús de Natzaret com a “revelador” del Misteri de Déu i entrar en el seu moviment profètic. Si partim d’aquesta definició (que deu ser prou correcta), analitzant els paràmetres amb que es mesuren les creences de les societats, es pot dir que a mig termini Catalunya com a societat no serà cristiana. Això no implica que no estigui amarada de molts valors cristians a partir dels que s’ha constituït la societat europea, ni que no hi hagi a Catalunya nombroses comunitats cristianes més aviat menors.

No és que la societat catalana anterior fos globalment una fidel creient en Jesús, però tenia unes estructures cristianes ben definides i àmpliament participades per la gran majoria de la població, situació que permetia que aquesta majoria orientés en aquelles estructures les seves inquietuds religioses i les seves conductes. Aquesta situació fou la que marcà l’experiència de la generació que avui te de 60 a 90 anys.

La generació següent (30-60 anys actualment) va ser educada en el cristianisme però de forma majoritària ha anat abandonat la fe cristiana. L’altra generació (més joves de 30) manifesta una ignorància greu del cristianisme (no coneix ni les beceroles culturals bàsiques) i lògicament no te pràctica cristiana.

Aquesta dimissió de la fe s’ha produït en el termini curt de tres generacions, i per tant a una velocitat vertiginosa i en plena normalitat cultural. És una implosió pacífica. Els pares que han vist frustrades les seves aspiracions de transmetre la fe cristiana es consolen comprovant que els seus fills i nets “són bones persones i generosos”.

23 d’abril de 2019

Festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Enguany coincideixen en una mateixa setmana les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons molt estimats de Catalunya, en uns moments difícils i incerts marcats pel judici dels presos polítics (que porten més d’un any en presó preventiva) per la situació dels exiliats i per les famílies de tots ells. Pregarem perquè siguin tractats amb justícia, i també pels jutges, els advocats i els testimonis, i perquè els siguin respectats els drets humans.

Més enllà de les celebracions festives d’aquests dies, dels llibres, de les roses i dels llaços grocs, demanarem la seva intercessió per totes les necessitats del nostre país; que els nostres governants sàpiguen trobar-hi solucions i que la nostra solidaritat vers els més necessitats es vegi sensiblement reforçada.

21 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Segons Mateu.- Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol. Havien trobat l’entrada tancada però en aquell moment un àngel feu rodolar la pedra i els va dir: no tingueu por, vosaltres /.../ aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu. Pel camí el mateix Jesús se’ls fa present i les saluda. Elles el van abraçar emocionades. Ens podem preguntar per què l’àngel no es va presentar davant dels deixebles, ell mateix, i els ho va comunicar directament? L’estratègia de Jesús que va preferir presentar-se en persona a les dones, és del tot intencionada per donar-los a elles, precisament, la primícia que d’altra manera no haurien tingut, i s’haurien mantingut en l’anonimat, tot i l’expressa voluntat de Jesús, que va voler fer-les testimonis de la seva mort i resurrecció. Efectivament ha estat fins a dia d’avui quan hi ha dones que volen ser reconegudes com a deixebles i apòstols i no en son encara.

Segons Marc.- Déu meu, per què m’has abandonat? És el crit d’angoixa i de dolor de Jesús, home com nosaltres, davant de la mort imminent. Jesús llençà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos de dalt a baix. Tot s’havia complert. Passat el repòs del dissabte les amigues de Jesús van proveir-se dels olis aromàtics i es van encaminar cap al sepulcre. En arribar-hi van veure la pedra retirada i hi van entrar. Hi havia un noi vestit de blanc que els va dir: Ha ressuscitat, no és aquí.
Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu.
Aquell mateix matí es feu present primer a Maria Magdalena. Ella va anar a dir als que estaven afligits i ploraven, que havia vist al Senyor, però no la van creure!

Segons Lluc.- Les dones van arribar molt de matí de diumenge al sepulcre, portant els olis aromàtics que havien preparat per ungir el cos. Van arribar i van entrar al sepulcre però el cos no hi era. Aleshores van veure dos homes que els van dir: per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí, ha ressuscitat. Van córrer a anunciar-ho.Eren Maria Magdalena, Joana i la mare de Jaume, però les seves paraules els van semblar un absurd i no les van creure!

Segons Joan.- Maria Magdalena plorava a la vora del sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, ells li diuen: dona, per què plores? Es girà enrere i veié un home i no s’adonà que fos Jesús amb l’atabalament que duia. Ell li diu: Dona, per què plores? Qui busques? I abans d’esperar resposta Jesús li diu: Maria! Ella a l’instant el reconeix i se li llença als peus i li diu Mestre! Després d’això Magdalena, corpresa, va anar a trobar la colla i els diu: He vist el Senyor!

Sefa Amell

20 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Dissabte, 27
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 28
Sortida conjunta dels dos Grups de Catequesi familiar mensual

18 d’abril de 2019

Tríduum Pasqual: Dijous, Divendes i Dissabte Sants

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 18: És dia feiner.
e suprimeixen totes les Misses del matí
A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYOR, dia 19: És dia festiu.
Se suprimeixen totes les Misses
A les 10 del matí: Via Crucis
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà a la parròquia de Sant Ildefons.

A les 6 de la tarda:
Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor
Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la Paraula de Déu
2.- La Gran Pregària Catòlica
3.- L’Adoració de la Creu
4.- Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 20: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.
VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2.- Anunci de la Pasqua
3.- Litúrgia de la Paraula
4.- Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5.- Celebració de l’Eucaristia

DIUMENGE DIA 21
DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

NOTA 2 - Com que la Vetlla Pasqual de la vigília s’acaba tard, la Missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.
També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 9 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

16 d’abril de 2019

Setmana Santa

Fa uns dies amb el lema “Al peu de la Creu, amb els qui pateixen” alguns de vosaltres participàreu en la nostra comunitat a una vetlla de pregària . Fou un moment intens de pregària. Els textos, les lectures, els cants, el silenci ens ajudà a resar, a contemplar la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, a sentir-nos solidaris amb tots els homes i dones, que aquí a casa nostra o arreu del món pateixen qualsevol tipus de sofriment. Amb els ulls fixos en aquell que va ser traspassat, vàrem interioritzar que Jesús clavat en Creu, i amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraçava a tots, i patia i se solidaritzava amb tots els que pateixen.

Pels creients en Jesús, aquest dies són una ocasió per reflexionar i meditar el que és el centre de la nostra fe: Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Una de les millors maneres és la participació atenta i activa a les celebracions litúrgiques pròpies d'aquests dies. Subratllo participació atenta i activa, perquè aquestes celebracions siguin realment fructuoses cal que assaborim tot el que signifiquen. Cal que abans d'anar a l'església, llegim les lectures que allà es proclamaran, i ens adonem de tot el missatge que ens transmeten. Permeteu-me que us convidi com un bon exercici espiritual per aquest dies, que seguint el que vàrem fer fa uns dies, dediqueu temps a continuar contemplant la Creu, i sobretot al Crucificat.

La Creu, amb tot el que té de barbàrie i crueltat. En els primers segles del cristianisme, la Creu era motiu d'escarni i burla i molts no podien entendre com hi havia persones que la podien adorar. Sant Pau se'n fa ressò d'aquest rebuig quan escriu: Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans (1 Cor 1, 23-24). Pels romans la Crucifixió era la pena de càstig per als esclaus pròfugs o per subversius contra l'imperi romà, i la mort en creu es considerava la més vergonyosa de les penes. Ciceró va dir "Tot el que tingui a veure en la creu deu mantenir-se lluny dels ciutadans romans, no només dels seus cossos, sinó fins i tot del seus pensaments, ulls, i orelles". Però no eren només els romans, també els jueus tenien una gran adversió pels que havien estat penjats en la creu: "tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu". (D 21, 23). No és, doncs, estrany que hi haguessin manifestacions públiques ridiculitzant la creu. A Roma en el Palatí s'ha trobat un gravat, que representa un crucificat amb cap d'ase, i a sota una inscripció que diu: “Alexamano adora al seu Déu".

És per això important que no oblidem tot el que significa la Creu, i sobretot el qui en ella és crucificat. Quan alcem els ulls i la contemplem, per a nosaltres els creients no tant sols hi veiem una persona que: No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. (Is 53,2), sinó que hi veiem, aquell que dóna la seva vida per a nosaltres. I cal que escoltem les seves darreres paraules: Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. (Lc 23, 33-34). En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23,43). Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare.(Jn 19, 27). Elí, Elí, ¿lemà sabactani?que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Mt 27,45). Tinc set. (Jn 19,28). Tot s’ha complert. (Jn 19, 30). Pare, a les teves mans confio el meu esperit. (Lc 23, 46). Aquestes set paraules, que segons els diferents evangelistes són les que pronuncià Jesús a la Creu, són el seu testament, el seu darrer missatge.

Contemplar la Creu, llegir una narració de la Passió, escoltar el que des del patíbul ens diu, és una forma de viure la setmana Santa. En Ell, hi veié el gra de blat que mor, mor per donar fruit.

El fruit és la Pasqua!
Josep m Jubany

13 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

No pot ser que els mateixos que reben Jesús amb palmes a Jerusalem com a Fill de Déu i cridant: “Beneït el qui ve en nom del Senyor, hosanna a dalt del cel”, siguin els qui dies més tard exigiran a Pilat la seva mort i no pararan fins aconseguir-ho: Crucifica’l! Crucifica’l! l’escridassen gairebé vociferant.

No, no poden ser els mateixos, d’una banda hi ha els qui veuen en Jesús quelcom més que senzillament un home, i de l‘altra, els qui veuen en ell un perill perquè desestabilitza l’ordre constituït i la llei de Moisès; el temen pel canvi tan radical que les seves paraules i els seus actes provoquen i arrelen en el poble jueu.

Els primers, ja convertits, diran que qui torna la salut als malalts, la vista als cecs, fa que els paralítics caminin, expulsa dimonis, els leprosos queden purificats, perdona pecats i ressuscita morts, per força Déu ha d’estar en ell. Com? Ningú no ho sap, però reconeixen que Jesús no només és un home, ni tan sols un profeta, és algú diferent a qui cal seguir perquè només ell té paraules de vida eterna.

Els altres, els seus enemics, diran que qui treballa en dissabte, qui a la Sinagoga fa seves les paraules d’Elies i es proclama a si mateix “l’ungit del Senyor”, qui expulsa els mercaders del temple, qui es fa amb cobradors d’impostos i prostitutes, qui permet que una dona pecadora vessi una ampolleta de perfum valuós sobre els seus peus i plorant els hi eixugui amb els seus cabells, qui salva una dona adúltera de ser apedregada només dient “qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”ha de ser un impostor que cal eliminar, guiats només per la por de perdre els seus privilegis.
Comencem, doncs, una setmana de sentiments amb significats oposats.

D’entrada una alegria desbordada; s’intueix que el Senyor és a prop. Alegria que durarà ben poc, tot just fins el moment en què Jesús fou arrestat a l’hort de les oliveres per la traïdoria de Judes, on comença la seva Passió i el camí fins a la creu on donarà la vida pels nostres pecats tot perdonant els seus botxins.

Aleshores el sentiment és de consternació, de desolació, de fracàs, de tristor... Jesús és mort. Endarrere queda tot el que Jesús ha dit i fet, que tant havia arrelat en el cor dels qui el van seguir. De sobte tot s’ha fos... no queda marge per l’esperança.

No entenen res, ni tan sols en les paraules de Jesús, ara plenes de sentit: “destruïu aquest temple que jo el reconstruiré en tres dies”, hi troben ara consol.

Aquest llarg fragment de l’Evangeli, no va més enllà, acaba narrant com Josep d’Arimatea desclavà el cos de Jesús, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no hi havia estat posat ningú.

Josep Maria Lari

9 d’abril de 2019

Celebracions Comunitàries del Perdó

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó de Quaresma tindran lloc:

- Dimecres dia 10: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 12: a les 8 del vespre.

Examen de consciència a la llum de Jn 8, 1-12 ( Jesús i la dona adúltera)

"Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig"

Els escribes i fariseus s'erigeixen en guardians de la moral. Han trobat a una dona en flagrant delicte. En tenen prou per detenir-la. La jutgen, no saben, ni volen saber res de la seva situació personal. Sorprèn que només és acusada la dona. On és l'home amb qui ha comès adulteri?
La dona és la persona més feble. Discriminem les persones per raó del seu sexe?, de la seva ètnia? de les seves creences? de les seves idees polítiques? de la seva condició social?

I digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Deien això per temptar-lo.
Demanen a Jesús que faci de jutge, Jesús ens dirà uns versets més endavant: Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico a ningú.
I nosaltres jutgem a lleugera? Ens sentim superiors quan podem criticar, acusar als altres de malifetes? Jutgem, segons el que diuen les normes, sense compassió?
Detestem el pecat però estimem als pecadors? Quin sentit té per a nosaltres la paraula misericòrdia? Estem promptes a ajudar a aquells que van equivocats. O preferim acusar-los públicament, encara que això comporti que els acusats vegin que se'ls ensorra la seva reputació? Ens dediquem més a criticar als altres, que a corregir-los?

Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.
La dona és el pretext, no és el compliment de la llei allò que veritablement volen, busquen un motiu per acusar a Jesús.
Utilitzem a les persones pel nostre benefici? Som conscients que pels seguidors de Jesús, el més sagrat és la dignitat de tots els homes i dones?

Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta.

Jesús no atén a les demandes dels acusadors. El seu gest és d'indiferència i menyspreu.
¿Nosaltres sabem distanciar-nos de les notícies, proclames, tafaneries que acusen a persones concretes o a col·lectius de ser culpables dels mals en el món de l'economia? en el camp de l'ordre públic? o fàcilment donem crèdit a les tafaneries i difamacions? Abans de jutjar som capaços de reflexionar?

Llavors, Jesús es va posar dret i digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. En sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells.

La mirada i la paraula de Jesús capgira la situació. Ara són ells, els acusadors que es veuen acusats.
Sabem confrontar amb sinceritat la nostra vida amb la paraula i la mirada de Jesús? El reconeixement dels nostres pecats ens porta a la conversió?
Som conscients que tots som pecadors? Veiem la brossa a l’ull del germà i no ens adonem de la biga que hi ha en el nostre? Som capaços de perdonar les febleses dels altres, perquè també nosaltres en tenim moltes?
Valorem de diferent forma els pecats sexuals, que els altres pecats que atempten a les persones? als col·lectius familiars? a la justícia social? a la moral familiar?

Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.

Jesús no condemna; perdona, salva, compadeix, allibera, i ens exhorta a seguir-lo.
Som conscients que desprès de rebre el perdó de Déu la nostra vida ha de canviar?

7 d’abril de 2019

D’ara endavant

“Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.” Hi ha, per a mi, dos lligams essencials en les tres lectures i el salm d’avui: aquest “d’ara endavant”. D’ara en endavant relliga el moment present, l’ara i aquí, amb el futur. Ens relliga per tant amb la reconfiguració personal a partir del seguiment de Jesús de Natzaret. Ho farem en la mesura de les nostres forces, la de cadascun i cadascuna de nosaltres, és clar, en una conversa personal amb Ell.

Cal dir que l’Evangeli ens ho complica molt quan ens posa Pau de Tars com a exemple. Bé, els sants serveixen per a això, oi? Fan d’exemple i ens demostren que amb forces humanes és possible acostar-nos a Déu. En tot cas no ens cal arribar a la santedat extrema de Sant Pau per fer de la nova naixença diària en Jesús un exercici continuat, un camí, de canvi de vida permanent. Jesús ho demana amb senzillesa a la dona, sense escarafalls, sense admonicions. Al cap i a la fi, què en sabem, nosaltres, de la vida dels altres?

Mirar de reconfigurar-nos vol dir fer una gimnàstica diària, una “cursa”, en paraules de Sant Pau. Una pràctica quotidiana que, fent-nos millors a nosaltres, millora la col·lectivitat a la que pertanyem. Val a dir que ho fem enfocats a un Déu personal i vivent, que ens parla, que ens interpel·la individualment i que ens impulsa a esdevenir el seu poble, el que converteix els nostres deserts particulars en valls pròsperes, plenes de vida, plenes del sentit que busquem més sovint del que volem reconèixer.

Els temps canvien, i les imatges. Però crec que tots podem entendre què simbolitza el desert de la Bíblia: el desert pot ser un lloc de pèrdua i un lloc de perills, però també un lloc de silenci, de trobada i de revelació. El desert és, en resum, la nostra vida. Les lectures d’avui ens conviden a confiar en l’obertura de camins en el desert, en el naixement de rius i de vida. És a dir, ens conviden a viure la nostra vida des de la fe en una novetat regeneradora i fecunda, una fe que no condemna sinó que acull, que no defalleix sinó que persevera des de l’alegria i la lloança. Que així sigui.

Família Vives Requena

6 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Quarta (i última) Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. La Professora Laia de Ahumada, Filòloga i escriptora, ens parlarà de "Exemples de bondat"

Dissabte, 13
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 14
Diumenge de Rams. Inici de la Setmana Santa

4 d’abril de 2019

El perdó en família

La capella del Santíssim ha estat el lloc ideal per a la celebració del Sagrament del Perdó de la Catequesi Familiar amb els nens i nenes més grans i les seves famílies, tot preparant-nos per la Setmana Santa que vindrà. En un ambient recollit i íntim hem reflexionat per obrir-nos al perdó de Déu amb les Benaurances.

Ens hem preguntat si estem disposats a compartir les coses, ja que Déu vol que tots els homes i dones puguem ser iguals perquè el Regne és dels pobres en l'esperit. Com que són els humils els qui posseiran la terra, hem pensat si realment no ens sentim superiors als altres i estem disposats a ajudar. Hem reflexionat sobre si tenim ganes de buscar la veritat i el que és just, perquè només els que tenen fam i set de ser justos seran saciats. Déu ens vol pacificadors i no pacífics, la justícia de Déu consisteix en estimar!

Hem acollit el perdó de Déu, hem pregat junts agafats de les mans i n'hem donat gràcies. Ha estat la primera vegada que els nens i nenes de quart de catequesi participaven de la celebració i ens hem sentit comunitat en el Perdó.

Mercè Corbella

1 d’abril de 2019

Vetlla de pregària de Quaresma Al peu de la Creu amb els qui pateixen

La creu que hi ha a la capella del Santíssim és realitzada per l'escultor Josep M Subirachs. Cal agrair a l'artista que hagi pogut mostrar amb la seva obra, el patiment de Jesús a l'hora suprema de la seva mort. Us confesso que passo molt de temps contemplant-la. En ella no tant sols hi veiem el Crist sofrent, sinó, i sobretot, com ens vol abraçar a tots. La imatge recorda les paraules de l'Evangeli : Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i trobareu el repòs que tant desitjàveu.

En el nostre món hi ha moltes persones que sofreixen. Penso en les persones que pateixen la soledat, la marginació, que no tenen el mínim necessari per mantenir dignament la família, els que estan malalts, els que es troben privats de llibertat, els que són jutjats amb l'única acusació de ser fidels als seus ideals, i tants altres patiments. Per tots aquests homes i dones que troben en la Creu la solidaritat de Jesús. Ell des del patíbul, tot donant la vida, els mostra que Déu té entranyes de misericòrdia, no és un Déu impassible. No tant sols es solidaritza amb els que sofreixen, sinó que consola, dóna esperança i els infon ànims, perquè puguin alçar-se de la seva postració, i es rebel·lin contra les injustícies. La Creu no és resignació, ans al contrari, és la denúncia feta pel mateix Jesús, de què el mal que hi ha en el nostre món, no és volgut per Déu. Déu, amb Jesús a la Creu ens diu que un altre món és possible, i que hem de treballar perquè sigui una realitat enmig de nosaltres.

La Creu no és muda, el Crist de Subirachs que contemplem, ens parla a tots nosaltres, en la seva bellesa artística ens interpel·la, ens diu que si de veritat creiem amb el Crucificat, no podem restar de braços plegats davant de les injustícies del nostre món. És per aquest motiu que a vegades s'ha qualificat el signe de la Creu com un element revolucionari. Ja que ella ens proclama que no hi pot haver veritable amor a Déu, si no estimem, no de paraules, sinó de fets, a tots els desheretats de la terra.

En l'Evangeli, Jesús ens exhorta de manera intensa que preguem. La pregària és el mitjà necessari per interioritzar tot el missatge de la Creu. Tot resant fem nostres els anhels que van portar a Jesús a donar la seva vida. Com a comunitat cristiana no podem deixar de pregar insistentment. Per aquest motiu us convidem a tots a participar en la pregària que el dimecres dia 3, a les 8 del vespre, celebrarem a la nostra comunitat. El lema és ben expressiu. Al peu de la Creu amb els qui pateixen. Com a creients, com a comunitat cristiana, resarem, escoltarem la paraula de Déu, llegirem reflexions, cantarem, tot demanant al Déu de Jesús, que ens ajudi a ser solidaris amb els més febles, a treballar per un món on hi hagi menys dolor, i que el Senyor conforti i ajudi als crucificats dels nostres dies.

La pregària realitzada a l'estil de Taizé, ha de ser un moment fort de la nostra quaresma. I també ens ajudarà a preparar-nos perquè la propera setmana santa, no sigui només dies d'esbarjo, sinó uns dies que vivim profundament el misteri de la Creu i de la Resurrecció.

El Pla pastoral diocesà ens convida aquest any a posar l'accent en la centralitat de Jesucrist, i a incrementar la fraternitat. Resant pels que pateixen, denunciant les injustícies, ens acosta a Jesucrist i a augmentar la fraternitat

Josep m Jubany

31 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El Pare bo

No fa gaires dies, assistia a una conferència que un professor de teologia feia a uns nois i noies de batxillerat de 17 i 18 anys. Al final de la conferència hi va haver un torn de paraules i una noia va preguntar-li al professor a quina edat s’és més feliç. El professor, amb un to molt distès, li va comentar que la felicitat no és patrimoni d’una edat concreta sinó que és fruit d’un estat interior.

Aquesta pregunta ens situa per fer una reflexió sobre la paràbola del fill petit, que amb la seva decisió de marxar de casa, buscava la seva felicitat. Ell va pensar que amb els diners de l’herència del seu pare, i lluny de la seva mirada podria ser feliç. Vet aquí l’error. Ell posava la felicitat en una cosa externa, els diners, el passar-s’ho bé... es va equivocar. No va trobar la felicitat. No és aquesta la situació de moltes persones?

Molta gent avui vol veure’s alliberada de Déu. Déu desapareix de la societat actual i de les consciències, i talment com en la paràbola el Pare guarda silenci, però el buit interior i la fam d’amor poden ser els primers signes del nostre allunyament de Déu. El jove reflexiona i veient la seva pròpia buidor recorda el rostre del Pare i dintre seu es desperta el desig d’una llibertat nova. Reconeix el seu error i pren una decisió: aniré a trobar el meu Pare. També a nosaltres ens cal posar-nos en marxa per anar a l’encontre del Pare, molta gent ho faria si conegués aquest Déu que segons la paràbola de Jesús “corregué a tirar-se-li al coll i el besà”.

Justament aquest any les conferències quaresmals que organitza la nostra comunitat juntament amb el CIC tenen com a tema la bondat: De què parlem quan parlem de bondat? Quins són els nostres models de bondat? Quins són els trets de la persona bona? Aquestes són les preguntes que ens farem. Precisament l’evangelista Lluc és el que ens parla del bon samarità, i sobretot ens parla del Pare bo. Com podem veure, aquesta paràbola ens vol ensenyar fins a quin punt arriba l’estimació de Déu. El Pare és feliç pel retorn del fill petit i fa una gran festa per festejar el seu retorn.

Dissortadament falta el fill gran, un home de vida correcta i ordenada però amb un cor dur i ressentit que en arribar a casa humilia públicament el seu pare, intenta destruir el seu germà i s’exclou de la festa. El pare surt a trobar-lo. També aquest és estimat pel Pare, també l’acull i l’incorpora a la festa. El fill gran representa els qui es pensen que vivint al seu costat ja és suficient. Però són incapaços d’estar oberts als altres i ser acollidors. No s’adonen que no han entès res del que representa l’amor del Pare. És una bona paràbola per reflexionar quin ha de ser el nostre compromís i com ens cal situar la nostra vida de creients.

Lluís Saumell

30 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de març de 2019

Estona de reflexió i pregària el 3 d'abril

El proper dimecres 3 d'abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la capella del Santíssim de la nostra parròquia una trobada a l'estil Taizé per fer una estona de reflexió i pregària sota el títol "Al peu de la creu amb els que pateixen". Tots hi som convidadts.

24 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La conversió: creixement i maduresa

A poc a poc, avancem en el camí que ens proposen les celebracions dominicals de la Quaresma. En iniciar-lo potser vam fer el propòsit de revisar com n’és de ferm i d’intens el nostre seguiment de Jesús.

D’una manera o altra, tots hem estat cridats a formar part de la comunitat cristiana per mitjà del baptisme i a la vigília de Pasqua recordarem i tornarem a fer nostres els compromisos que un dia vam prendre i que, any rere any, hem estat renovant. Potser la lliçó que podríem treure de les lectures d’aquest diumenge és que el temps passat de la nostra vida, que la nostra història, no pot ser mai un carnet que, com a cristians, ens faci mereixedors d’un estatus privilegiat ja aconseguit, confortable i definitiu, perquè, quan un s’ha compromès en el seguiment de Jesús, mirar enrere serveix de ben poc.

Sant Pau ho explicità molt bé a la carta que dirigí als cristians de Corint, en la que, tot recordant la història d’Israel travessant el desert i la fidelitat de Déu al seu poble fent meravelles, al final“una gran majoria no foren agradables a Déu i per això quedaren estesos pel desert”. La nostra història d’ahir és per continuar-la fent avui, perquè “els segles passats s’encaminaven cap els temps que vivim”. Aquestes frases populars, plenes de tautologies, com que “el passat és passat” o que “el que està fet, està fet”, tenen un punt de realisme: cal mirar endavant, cal continuar vivint, cal seguir caminant.

L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix uns comentaris de Jesús sobre alguns fets que havien escandalitzat a les persones que l’envoltaven. Pilat havia profanat el sacrifici ofert a Yahvé en el temple, mesclant la sang d’uns revolucionaris galileus executats amb la sang dels sacrificis, i Jesús els recordà també la tragèdia de divuit persones damunt les quals es desplomà la torre de Siloè i els va matar. Es tractava, doncs, d’una mort tràgica en ambdós casos per a tots aquells homes i en ambdós casos Jesús va fer el mateix advertiment: “si no us convertiu, tots acabareu igual”. És evident que Jesús no parla de la mort física, sinó de la mort que s’instal·la en el cor dels homes tot i estar vius, si no estan disposats a canviar de vida.

En aquest context es narra la paràbola de la figuera plantada a la vinya i que no dona fruit. Fa temps que sembla haver-se tornat estèril, ocupa terra fèrtil però sembla seca. L’amo creu que cal tallar-la, però el vinyater, el que l’ha cuidada durant anys, creu que se li hauria de donar més temps. Un temps per poder esponjar la terra i tirar-hi més fems. És com el nostre temps de quaresma: un temps de gràcia, un temps de maduració, un temps de noves oportunitats. “Convertiu-vos”.

Anton Ramon Sastre

23 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Jornada pro-Vida

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre


Dilluns, 25
Segona Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Pare
Josep Miquel Bausset, Mestre de novicis i juniors de Montserrat, ens parlarà de "Bondat i Santedat"

Dimecres, 27
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 30

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de març de 2019

El sentit del dejuni i l’abstinència

Amb motiu de l'inici de la quaresma he rebut una pregunta que no per òbvia , m'ha sorprès. Algú m'ha demanat si encara estava vigent en l'Església, la llei del dejuni i abstinència durant el temps quaresmal. M'ha sorprès perquè feia molt de temps que ningú m'havia preguntat sobre aquesta prescripció, i per aquest motiu és normal que hi hagi qui es pregunti si encara està en vigor. Ara bé, la qüestió que immediatament es planteja és quin sentit té en els nostres dies.

Aquesta pregunta, m'ha recordat un sopar i una conversa a casa d'uns amics, un divendres quaresmal de fa anys. Ras i curt, els fets van anar d'aquesta manera: vaig ser convidat a dinar a casa d'una família coneguda. Són persones creients, bones persones, però no gaire practicants. Em vaig adonar que m'obsequiaven amb un dinar on no hi havia carn. I a les postres m'ho van fer notar. Desitjaven que no em sentís incòmode, i encara que per a ells la llei de l'abstinència no tenia cap sentit, van pensar que jo, capellà, n'era fidel complidor. Cal dir que els vaig agrair la deferència. Com és normal, tot seguit, es va encetar una conversa sobre quin sentit té, avui dia, aquest manament de l'Església.

Els vaig respondre el que jo penso sobre aquesta qüestió. No ens podem quedar amb la lletra de la llei, sinó amb l'esperit. La lletra mata, l'esperit vivifica. Els profetes en l'Antic Testament, Jesús en l'Evangeli, ens diuen repetides vegades que cap compliment de aquest tipus de llei, no té sentit si no va acompanyat de misericòrdia, i que sigui expressió d'una caritat eficaç envers els altres, especialment el més pobres.

17 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” (Mt 17, 5-C)

Jesús, uns dies després d’anunciar la seva mort i resurrecció als deixebles, es va emportar Pere, Jaume i Joan a dalt d’una muntanya per pregar. L’anunci manifestat per Jesús provocà un daltabaix en l’ànim dels deixebles que tenien posades les esperances en un triomfalisme polític, semblant als de molts altres jueus que vivien aquesta expectativa amb una certa fruïció.

La crisi sorgida per la notícia anticipà una lluita agònica a Getsemaní i la dispersió de molts seguidors. Jesús va voler recórrer a l’oració per demostrar que no era la fugida la millor solució sinó que el que s’acostava era l’expressió necessària d’una comunió íntima, vital, amb el Pare. En aquell contacte personal amb Deu és quan es produeix una transfiguració de la seva persona, que deixà perplexos als ulls dels qui l’acompanyaven.

El seu rostre i els seus vestits irradiaven una resplendor en tota la seva persona, com un anunci de la seva divinitat i la seva glòria, com a Fill únic del Pare. Un fet visible que portà a dir aquesta aclamació per part dels deixebles “que n’estem de bé aquí dalt”, i que a la baixada de la muntanya s’apoderà a tots ells una nova energia a Jesús i als acompanyants, que els portà a Jerusalem, a la ciutat on morien els profetes.

Sens dubte que la pregària feta en un clima propici va fer possible tenir una fortalesa superior per lluitar vers la contrarietat que s’acostava. L’oració ho es tot a la vida cristiana perquè s’entra en comunió personal amb Déu, s’adquireix la confiança filial amb Ell per l’amor que li hem de donar a fi de correspondre al seu. Però també és una manera de dignificar-nos a nosaltres, éssers humans, tot obrint-nos a la seva voluntat de salvar-nos.

Així descobrim i valorem la transfiguració però de fet el que es transfigura és Déu, malgrat que nosaltres no ho entenem per les limitacions a les que estem sotmesos com humans. És ara en la Quaresma que hem de descobrir tot el que hi ha de llum, de vida, de joia en el nostre fer camí, colze a colze, amb tants germans que compartim la mateixa fe i que no volem defallir.

Pujar a dalt d’aquesta muntanya ens ha de portar a tots l’optimisme més viu i autèntic de totes les nostres expectatives de vida perquè tot pot canviar dins nostre.

Francesc Xavier de Dou

16 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. La Professora Teresa Solà, Doctora en teologia i filosofia, ens parlarà de " La Bondat en la Bíblia"

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

14 de març de 2019

Els monitors de l’Agrupament Escolta comparteixen experiències

Hola a tothom! Aquest cap de setmana algunes de les unitats hem marxat de sortida… i ha estat genial!

Els Llops i Daines han anat a Sant Pere de Ribes on han treballat el projecte i han fet entrega dels foulards d'una manera molt màgica....

Els Ràngers i Noies Guia han anat a Manresa on han treballat sobre el maltracte animal i han avançat amb el seu magnífic projecte, un vídeo clip...

Els Pioners i Caravel·les han anat d'excursió a Martorell on entre altres han treballat el gènere, i han preparat la vaga del 8-M...

Els Trucs 2 han anat al Refugi del Pla del Prat a Campelles, on han fet excursioneta, han treballat el gènere, han començat a organitzar les intendències i finalment han fet una magnífica barbacoa.

El cap de setmana que ve és el torn de Castors i Llúdrigues i de Trucs 1. Fins llavors! Adéu!

Martí Valerio

13 de març de 2019

Conferències Quaresmals 2019: Sessions de Reflexió i Diàleg organitzades per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons

Estan programades per als dies 18 i 25 de març, i 1 i 8 d’abril, quatre dilluns seguits, a les 19,30 h. a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

El tema genèric per a les quatre sessions serà: LA BONDAT.

¿De què parlem quan parlem de bondat? ¿Quins són els nostres models de bondat? ¿Quins són els trets de la persona bona?

En aquest cicle de conferències quaresmals volem aprofundir sobre l’experiència de la bondat i ho farem endinsant-nos en la Bíblia a fi d’escatir quina noció de bondat s’expressa en les grans narracions i paràboles dels textos sagrats. També reflexionarem sobre el vincle entre bondat i santedat seguint les lúcides reflexions del Papa Francesc. La bondat, però, no és patrimoni d’una determinada religió. És una aspiració universal, un anhel que s’ha manifestat en diferents cultures i filosofies i que s’ha fet real en molts exemples anònims de tots els temps.

Seguirem el següent programa:

18 de març: La bondat en la Bíblia - Prof. Teresa Solà. Doctora en teologia i filosofia

25 de març: Bondat i santedat - Prof. Pare Josep M. Bausset. Mestre de novicis i juniors de Montserrat

1 d’abril: La bondat en la filosofia - Prof. Francesc Torralba. Doctor en filosofia i en teologia

8 d’abril: Exemples de bondat - Prof. Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora

11 de març de 2019

Convocatòria per rebre el sagrament de la Confirmació

El dissabte 11 de maig a les 8 del vespre l'Arquebisbe de Barcelona, cardenal, Joan Josep Omella, conferirà el sagrament de la Confirmació a un grup de nois i noies que han participat de la catequesi a la nostra comunitat.

També podran rebre el sagrament de la Confirmació totes aquelles persones , siguin adolescents, joves o adults que no han estat confirmats.

El Catecisme de l'Església Catòlica diu: Tot batejat encara no confirmat pot i ha de rebre la Confirmació. Ja que Baptisme, Confirmació i Eucaristia formen una unitat... sense la Confirmació la iniciació cristiana queda inacabada.

Rebre la Confirmació pot ser l’oportunitat per repensar la nostra fe, i demanar a l'Esperit Sant que vivifiqui en nosaltres el seus dons.

Tots els que desitgeu rebre el Sagrament de la Confirmació, deixeu les vostres dades a la secretaria de la comunitat (de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 17 a 19 hores) fins el dimecres dia 20. I us convidem a assistir a unes sessions de preparació.

El dilluns dia 25 de març a les 20 hores ens trobarem tots els interessats , i procurarem buscar un horari que vagi bé a tots els participants. Seran quatre sessions.

10 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“No temptis el Senyor, el teu Déu”

A l’Evangeli d’avui, primer diumenge de Quaresma, un dels temps litúrgics que a mi em convida més a la reflexió i a la pregària, tot preparant la Pasqua Lluc ens relata el pas de Jesús pel desert durant 40 dies (40 dies són també els de la preparació per la Pasqua) i les temptacions de què és víctima Jesús. El temptador incita a Jesús tres vegades.

En la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar a Déu per convertir les pedres en pa, té gana, però no cedeix, no abusa del seu poder per obtenir avantatges materials, Jesús respon: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”.

En la segona temptació, el temptador mostra a Jesús tots els reialmes de la terra i li proposa dominar el món si es sotmet a ell i Jesús tampoc no cedeix, sinó que respon:”L’Escriptura diu: adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.

En la tercera temptació, Jesús no vol tirar-se daltabaix del temple, no es deixa enganyar per molt que el temptador li digui que els àngels el guardaran i el duran a les palmes de les mans, i respon: “Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu”. El temptador s’allunyà de Jesús, esperant que arribés l’oportunitat.

Veiem, doncs, com Jesús no es deixa seduir ni pel plaer, ni per l’èxit, ni pel poder. Certament que l’oportunitat li arribà al temptador i no l’ha deixat encara, és ben present avui aquí entre tots nosaltres, en el que impera en la societat, el que es porta, el que està de moda.

En la nostra vida quotidiana, el nostre dia a dia, constantment som temptats com ho fou Jesús. Fàcilment ens deixem seduir pel nostre benestar, cerquem amb afany cobrir totes les nostres necessitats materials i el nostre plaer, oblidant als qui els manca tot. Ens deixem seduir, també, pel poder, l’èxit i el prestigi personal. I, fins i tot, tendim a justificar-nos en nom de Déu, tot pregant i demanant-li que ens ajudi i ens salvi, en definitiva, que els àngels ens duguin “a les palmes de les mans”.

Amb les seves respostes al temptador, Jesús ens ensenya que estem molt equivocats, que si volem seguir-lo, hem d’anar a contracorrent, si cal, però no ens hem de deixar temptar, que ni les necessitats materials, ni el poder, ni el prestigi no ens faran feliços i que no si val emparar-se en la pregària a Déu per quedar-nos tranquils, desprès de caure en la temptació.

La felicitat l’obtindrem seguint-lo a Ell i els seus ensenyaments, amb convenciment, amb amor als altres, compartint, donant, creant vida sense explotar els altres, servint-los i pregant, sí, però no pensant que Déu ho arreglarà tot. No, som nosaltres els que hem de treballar.

Déu, amb la pregària, ens ajudarà a obtenir la força necessària per implicar-nos en la construcció d’un món més just, on tots els humans puguin viure en pau i llibertat, que és el que ens va ensenyar Jesús.

Maite Cura

9 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimecres, 13

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 dela tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia del Seminari

6 de març de 2019

Temps de Quaresma

En els escrits antics, la immensitat del desert se’ns presenta moltes vegades com un espai simbòlic ambivalent, on és possible l’encontre amb les forces alliberadores de les divinitats, però també amb les forces demoníaques i esclavitzadores del mal. Aquest espai apareix també en les Escriptures amb la tota la seva ambigüitat,on és possible tant la vida com la mort, que són probablement els extrems de tensió més forts que podem experimentar els éssers humans. El poble jueu, l’escollit de Déu, va passar quaranta anys caminant pel desert, després de creuar les aigües del Mar Roig i abans no va entrar a la terra promesa. Jesús, el fill estimat de Déu, va estar quaranta dies al desert, després de ser batejat a les aigües del Jordà i abans d’iniciar la seva predicació sobre el Regne, com escoltarem a l’evangeli del primer diumenge de quaresma. Els temps dels que parlen aquests passatges de les Escriptures son sobretot l’expressió d’una experiència viscuda amb una intensitat inusual. Enmig de la soledat del desert, el temps passa molt a poc a poc, es fa llarg i feixuc, tant per al poble com per a Jesús, perquè allí s’hi juguen el seu futur, tot depenent de la reflexió que facin i de les decisions que finalment prenguin.

Durant el temps de quaresma la litúrgia fa una invitació a l’església d’avui dia, a totes les comunitats cristianes i també a tots els seguidors de Jesús en particular, a reproduir l’experiència del desert, és a dir, a allunyar-nos un xic dels problemes quotidians i experimentar el silenci, l’aïllament i la soledat, per poder reflexionar, amb serenor però amb sinceritat, sobre on ens trobem respecte a les exigències de l’evangeli i de quin és el camí que hem de seguir en el futur. És una actitud exigent i, segurament, el temps que esmercem per fer aquest exercici també se’ns farà feixuc, però és necessari per prendre compromisos en ordre a renovar les nostre vides en el seguiment de Jesús.

A l‘inici de la quaresma, el Dimecres de Cendra, se’ns proclama un evangeli molt important per comprendre quina és l’actitud i la disposició per recórrer o retrobar el nostre camí. És el mateix fragment de l’Evangeli de Sant Mateu que es proclama cada any, perquè és una invitació a practicar determinades accions, que tradicionalment diem que són pròpies d’aquest temps: la caritat, la pregària i el dejuni. Però el que cal subratllar és que aquest evangeli ens indica com s’han de practicar aquestes accions. Ajudar els altres en les seves necessitats, posar-nos davant Déu cercant la seva voluntat i decidir-nos a emprendre un camí d’austeritat no es pot dur mai a terme donant lliçons als altres. Cal fer-ho en silenci, però amb eficàcia. Amb poques paraules, però amb fets decidits. Sense proclames de grans principis, sinó amb compromisos concrets.

Al final de la quaresma, celebrarem de nou la Pasqua del Crist i de nou també la tensió entre la mort i la vida que esperem.

Anton Ramon Sastre

3 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Diuen que «no s'han de barrejar la política i la religió». Cert, no s'han de «barrejar». S'han de «combinar». En la «barreja» cada element es manté heterogeni en la subdivisió. La política va per una banda i la religió per una altra. Malgrat es posin juntes, no s'afecten mútuament. En la «combinació» és diferent. Cada element penetra en l'altre, es fa una sola cosa amb ell, i així generen un nou ésser. La «religió», o millor encara, la «fe», per ser creïble, cal que afecti i transformi profundament la nostra mirada i la nostra actitud sobre la vida i el món.

Sobre la política, sobre l'economia, les relacions laborals, la cultura, tot. I, per suposat, sobre la justícia, i la forma d'impartir-la. Cal que generi quelcom nou. La Paraula de Déu d'avui ens interpel·la en la nostra situació política: «Com el forn posa a prova els atuells del terrisser, la prova de l'home és quan delibera» (Siràcida 27, 5). Avui hi ha una gran deliberació a Espanya respecte a Catalunya.

El judici a l'independentisme ens està posant a prova a tots, està posant a prova Espanya. Els «polítics, presos» perquè han comès actes il·legals (en ser coherents amb el mandat que van rebre a les urnes), son convertits en «presos polítics» en ser acusats d'allò que no han fet, per tal de poder-los condemnar a molts anys de presó. I els líders de dues associacions pacifistes són acusats també de violència, negant l'evidència del que hem vist i viscut, i dels vídeos que ho testimonien.

S'han construït relats «imaginaris» (a criteri -i «sentència»- de juristes i jutges de prestigi, a Espanya i a l'estranger). Alerta! «la prova de l'home és quan delibera». «Com el fruit demostra com han conreat un arbre, les paraules revelen el que pensa una persona».(Siràcida 27,6): «Nazis», «terroristas», «insolidarios», «¡a por ellos!», «nos hubiera ido mejor quedarnos con Portugal en lugar de quedarnos con Cataluña», «españolizar a los niños catalanes», «golpistas», etc, etc. I els qui s'omplen la boca de la paraula «unitat», no paren d'atiar l'odi contra els catalans (contra tots, siguin o no independentistes). I polítics de primera línia diuen que, si la llei actual no permet acusar (i condemnar, és clar) els «rebels» independentistes, caldrà canviar la llei perquè se’ls pugui acusar i condemnar.

És igual el que han fet. I és igual el que diuen les lleis. L'important és castigar-los i condemnar-los. «...en les paraules es posen a prova les persones» (Siràcida 27, 7). La nostra fe en el Crist no ens diu si hem de ser independentistes o no. Però sí que ens diu que hem de buscar la veritat i la justícia. Busquem-la. «Si vas darrere la justícia, l'aconseguiràs» (Siràcida 27, 8)
Santiago Quijano

2 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 5

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

1 de març de 2019

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
A
ctivitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de febrer de 2019

La Vetlla de Pregària amb l’equip de redacció de la revista Galilea 153

La pregària estava anunciada com “Pregària amb els Salms”.

Els salms són les pregàries de l'Antic Israel, formem part de la Bíblia, i com a tal són inspirats per l'Esperit. El llibre dels salms ha estat el llibre de la pregària personal del Crist. Pregar amb el salm és adreçar-se a Déu amb les mateixes paraules de Jesús.

D'aquí ve la importància dels salms, quan els recitem mai no ho fem sols. Ho fem amb el mateix Senyor.

Ens hi va ajudar l’equip de redacció de la revista Galilea 153, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL).

El nom “Galilea” ens porta a la regió on transcorre gran part de la vida pública de Jesús, i a més és el lloc on els deixebles veuran Jesús. A l’Evangeli, Galilea és la terra presentada com l’escollida per Déu, com a seu de l’Evangeli i de la revelació del Fill de l’Home.

El número 153 remet a Joan 21, 11. És el nombre de peixos grossos que pesquen els deixebles en l’aparició del ressuscitat en el llac.

El primer número de la revista va aparèixer el maig de 2018, és de publicació bimensual i es pot obtenir per subscripció en paper i també via on line.

24 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3
Dia d'Hispanoamèrica

Reflexions a la Paraula de Déu

L’essència del parenostre

Vivim moments en què hem de tenir molt present el que llegim a la primera lectura d’avui, del Primer llibre de Samuel. En la nostra vida, en el quefer de cada dia, ens hem de respectar. Hem d’oferir la nostra mà i la nostra paraula per obrir camins d’entesa, ponts de diàleg, tornar bé per mal. La vida i la llibertat de les persones és el bé més preuat.

Diu el Salm: “No m’amaguis la mirada en hores de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis en respondre’m”. Confiem en el Senyor. La nostra vida no és fàcil, tenim molts moments de dissort, no ens deixem abatre. El Senyor vetlla per tots. La nostra confiança en Ell ha de ser plena.

Com hem d’actuar? Diu Sant Pau als Corintis: “El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel”. De la mateixa manera que ens ocupem diàriament del primer home, del nostre cos terrenal, millorant-lo i alimentant-lo perquè estigui ple de vida, ens hem d’ocupar del segon home, de l’esperit, l’ànima, que prové del cel, i que també hem de millorar i alimentar. Aquest cos nostre espiritual és el que torna a Déu. No hi torna sol, anirà acompanyat dels cossos espirituals del proïsme: dels germans a qui hàgim ajudat, dels germans perseguits a qui hàgim procurat refugi, i més. La salvació, Déu la vol per a tots els homes.

Jesús ens ho diu: “L’Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. El parenostre és l’essència de les lectures d’avui. Hem de tenir clar que la salvació és per a tots. Els que ens sentim fills de Déu hem de treballar en el món que ens envolta perquè la pau sigui realitat. Ferms, ajudant les famílies desestructurades que coneixem. Ferms, ajudant els immigrants que vénen a casa nostra. Ferms, perdonant els qui ens injurien, calumnien i ens priven de llibertat.

Pere Rius

20 de febrer de 2019

Rius-Camps a "Signes dels temps"

El passat 10 de febrer, el programa de TV3 "Signes dels temps" va emetre una entrevista a Josep Rius-Camps, conductor del grup de Reflexió Bíblica a la nostra parròquia, que tot seguit podem tornar a veure.

19 de febrer de 2019

Nota dels bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors

En les darreres setmanes, l’Església Catòlica a Catalunya s’ha vist sacsejada per algunes notícies referides a abusos de menors, que ens omplen de vergonya i de dolor, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots.
Els abusos a menors, que condemnem rotundament, i la cultura que els fomenta o justifica és un greu problema que afecta tota la societat. I l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada.

Demanem perdó a les víctimes i ens solidaritzem amb el seu dolor; i també a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església.

Sofrim i preguem per les víctimes, que han quedat marcades en la seva vida. En solidaritat amb tots els qui hagin patit algun tipus d’abús i amb les seves famílies ens comprometem a col•laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment.

L’Església actuarà amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. Així mateix, prenem el compromís d’adoptar rigoroses mesures de prevenció, que impedeixin la seva repetició, a partir de la formació d’aquells a qui els seran confiades tasques de responsabilitat i educatives.

Creiem que és just valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com volem recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència. Molt de treball ben fet així ho avala.

En aquests moments, reiterem el nostre ferm compromís amb el compliment de la legislació vigent canònica i civil, i que passa per: posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús fonamentat. I estem atents al que el Papa Francesc reunit pròximament amb els Presidents de les Conferències episcopals del món determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli.

Demanem que a totes les celebracions religioses de les nostres diòcesis, el proper dimecres de cendra, dia 6 de març, en començar la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es dejuni d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del papa Francesc que assenyala que «l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen».

Barcelona, 12 de febrer de 2019

18 de febrer de 2019

Debats a Sant Ildefons Cicle 2018-19

Organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI el proper dissabte 23 de febrer a les 11 del matí, tindrà lloca a la sala d’actes de la Parròquia el debat que serà la segona part del darrer debat “La Justícia en temps miserables”.

Hi intervindran:

Carme Herranz
, lletrada del Col·lectiu Ronda: La justícia avui

Jordi Agustí, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem: Els entrellats de la Magistratura

Presentarà i moderarà l’acte: Josep Maria Gasch

El procés català ha tret el vel de persones i institucions i ens n’ha deixat veure el seu veritable rostre.

Hem vist com s’han trepitjat els drets humans i civils de la forma més grollera; hem vist com s’han mantingut en presó preventiva, contra les opinions de la majoria de juristes de prestigi de tot l’Estat Espanyol, presos polítics i capdavanters d’organitzacions que sempre han actuat pacíficament. Hem vist com s’han construït relats de violència on no n’hi va haver. Davant les agressions sofertes, la gran majoria de la societat catalana ha respost amb actituds assenyades i manifestacions de no violència.

Això no obstant, hem sentit damunt nostre atiats molts odis des dels “¡A por ellos!” de les FCSE als xats d’alguns magistrats que sostenien les doctrines del Dret Penal de l’Enemic a ultrança. Des de “Cristianisme al segle XXI”, que seguim desenvolupant el cicle d’“Espai Obert” Església catalana i reconstrucció nacional (properes sessions 23 de març i 15 de juny), també vam iniciar aquest nou curs de controvèrsies, amb un primer debat “Debat a Sant Ildefons”, titulat La justícia en temps miserables, en el qual el professor d’Ètica Ramon Alcoberro ens explicà els envitricolls del denominat Dret Penal de l’Enemic.

17 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús alçà els ulls i digué...

La vida quotidiana és sovint complicada i en ocasions feixuga i difícil de gestionar. Tanmateix nosaltres amb més o menys dificultats anem avançant, però hi ha una gran part de la Humanitat que viu intentant subsistir com pot.

Solament a tall d’exemple pensem en l’agressivitat que es respira arreu, també a Catalunya i a l’Estat, les guerres, la fam, la riquesa mal repartida, la cobdícia instal·lada en el cor de tanta gent... Davant aquest panorama, avui, Jesús, ens posa davant les Benaurances. Segur que a la seva època devia sorprendre amb un discurs tan contracorrent del pensament i de la manera de comportar-se els seus contemporanis.

Avui ens passa el mateix. Ens sorprèn Jesús en les Benaurances. Feliços els pobres.. els qui passen fam .. els qui ploren.. els qui seran odiats per la causa de Jesús.. A nosaltres ens fa por la pobresa material i potser no som tan conscients d’altres pobreses que també les hauríem de saber descobrir en nosaltres i en els altres. Potser els països occidentals no som perseguits pel fet de creure en Jesús d’una manera directa, tot i que el món del capital i del consum li fa nosa Jesús. D’altra banda hi ha nacions on hi trobem la persecució dels cristians ben viva actualment. Aquests germans nostres viuen en perill i a vegades han lliurat la vida.

No es tracta, ara, de repassar tot el text bíblic que avui ens proposa Lluc, però sí que aniria bé que rellegíssim la nostra vida en clau de Jesús. En el contrapunt del text de l’Evangeli d’avui hi trobem els rics -no tots ho som- però el cert és que ho som una mica. Encara que amb dificultats i alguns de nosaltres sense, anem tips, no sempre riem, però ho fem força vegades i certament que ens agrada que parlin bé de nosaltres.

De ben segur que en el nostre jo hi ha pobreses i riqueses, felicitats i desil•lusions, encerts i errors perquè no som pas únicament persones unidimensionals. Davant la nostra manera de sentir i de viure, què cal fer? Cal fer camí deixant-nos impregnar per l’Esperit de Jesús, tot procurant ser sincers i coherents, sense complaences, però sense pessimismes ni falses morals. Sense angoixes, però procurant avançar.

Per això, com llegim en Jeremies, cal refiar-se de l’ajut del Senyor encara que a vegades no el sabem trobar ni el sabem veure “ Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. “ ... “ en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. “

Ignasi Garcia i Clavel

16 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

12 de febrer de 2019

Reflexió sobre la pregària de petició (i II)

La pregària de petició demana estar obert al que s'anomena "signes del temps". Això exigeix tenir els ulls i les orelles ben atents per poder detectar les tristeses, angoixes, i també les alegries del nostre món. En la pregària de petició posem davant de Déu el batec del nostre món, i li demanem que amb el seu ajut, nosaltres col·laborem perquè avanci el seu Regne, i Ell consoli, ajudi i doni esperança als que sofreixen, als que treballen per l'Església, pel món, als que desitgen viure amb més plenitud l'Evangeli en qualsevol situació de la seva vida, i un llarg etc.

La pregària de petició és una expressió d'amor. Només serà veritablement sincera la nostra oració, si la fem com una mostra d'estimació profunda per les persones que es troben involucrades en l'objecte de la pregària.

La pregària de petició és a la vegada oració i compromís. Tot demanant a Déu el seu ajut per una intenció concreta, li demano que em doni forces i ànims, perquè jo també posi el meu cor i les meves forces per fer possible l'objecte de la meva demanda. I aquí cal fer una observació important, sovint en les celebracions litúrgiques se'ns presenta una pregària per algunes persones, esdeveniments i situacions que no es troben entre les nostres preocupacions, o potser sobre un esdeveniment que ni tant sols hi havíem pensat. És una bona ocasió per interessar-nos per aquesta qüestió.

En la pregària de petició hi trobem consol, esperança i fins i tot companyia. Ja que amb ella expressem la nostra profunda fe en què Déu no s'oblida de nosaltres. Dit de manera molt planera, els homes i dones a vegades, quan més els necessitem, ens fallen. Déu es manté fidel i atent sempre. Ell sempre ens escolta, ell sempre està a prop nostre. En la pregària de petició allarguem la nostra mà a Déu amb la seguretat que Ell ens l'agafarà i l'encaixarà amb la seva.

El gran perill de la pregària de petició és la seva banalització. No tot pot ser objecte de pregària. Déu no és un rei Mides que converteix en or tot el que toca. Demanar a Déu que ens estalvií fer el que a nosaltres pertoca, demanar a Déu que m'afavoreixi en la loteria, per posar algun exemple gràfic, no tant sols no és lícit, sinó que convertim Déu amb un ídol. A Déu se li pot demanar i se li han de demanar, "coses bones". En L'Evangeli, Jesús diu que el Pare concedirà l'Esperit Sant a tots els que preguin amb insistència. En el Parenostre demanem el pa, i que es compleixi la voluntat de Déu aquí a la terra com es fa en el cel.

Per últim, l'exemple de pregària de petició el trobem en les darreres hores de Jesús, a l'Hort de les Oliveres. Allà Jesús demana al Pare que no es faci la seva voluntat (la de Jesús), sinó la Voluntat del Pare. Hem de pregar, i ho hem de fer amb insistència, sinceritat i confiança, perquè vingui a nosaltres el seu regne (el regne és pau, justícia, llibertat, veritat i caritat).

Josep m Jubany

10 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu és el que ens fa la primera crida. Ens ha vingut a veure i de vegades no en som prou conscients. Ens pensem que som nosaltres que decidim creure i participar en la vida de l’església. Però de fet ha estat ell qui ha tingut la primera idea. Potser per mitjà dels hàbits familiars, de la vida d’una escola o del caliu d’una comunitat parroquial ens segueix i ens fa una crida. Sigui com sigui és ell qui ens ve a buscar. Ara ens toca a nosaltres donar el següent pas. Adonar-nos de les nostres limitacions i descobrir que juntament amb Ell podem anar més lluny, superant la nostra mediocritat i fent que la nostra vida sigui profunda. Aquesta experiència ens purifica, ens allibera i ens fa albirar una plenitud fins aleshores desconeguda. Tot això ens esperona i ens fa seguir buscant, ens anima a superar la fe per acollir-la com un repte i una aventura que val la pena. Assumim i agraïm que Déu sigui el primer en retrobar-nos.

Se’ns fa difícil admetre que som uns privilegiats per haver-te conegut i preferim pensar que estem fent un favor, però quan ens deixem endur per la joia de la trobada amb tu és quan renunciem a pensar en nosaltres mateixos, quan deixem de pensar en el que no dóna fruit, quan abandonem les nostres rutines per obrir-nos a les teves sorpreses.

Descobrim cada dia un món diferent, ple d’oportunitats, ple de vida i ple d’ocasions per retrobar-te. Un món que necessita ser transformat i que també ens transformi a nosaltres per dins. Però tan sols ho podem fer si Tu estàs amb nosaltres.
Gràcies Senyor per fer-nos ser capaços de sortir dels nostres egoismes i fiar-nos que amb tu podem anar mar endins; fes que sempre estiguem atents a la teva crida.

Mireia Galobar

9 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Jornada Mundial del Malalt

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia