Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 de juny de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Festivitat de la Santíssima Trinitat

No ens cansaríem mai de llegir aquest meravellós poema de l’Antic Testament. “M’infantà com a primícia de tot el que ha fet”. “No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües i jo ja existia”. “Jugava per tota la terra i compartia amb els humans les meves delícies”. És exquisit. Si en aquell llunyà món antic descriuen així la saviesa -amb majúscula: la Saviesa, perdó- i la veuen encarnada al món, què se n’ha fet? On és?

Al nostre entorn, tot és soroll. De tot se’n fa una causa de guerra. Els diaris, la televisió, la ràdio que escoltem quan al matí encara estem mig adormits, ... ens apedreguen amb notícies que ens fan mal. Sí, ens fan mal a l’ànima. Els interessos personals, “la poltrona”, han passat al davant de tot. Tant se’n fa del que la gent del poble diguem, pensem o votem. Tenim notícies de persones íntegres i pacífiques empresonades injustament. També, de bojos que metrallen innocents, de gent que mor de gana perquè algú impedeix que els arribi l’ajut que se’ls envia. De guerres, de terroristes, d’accidents, ... Soroll!

Què se n’ha fet de la Saviesa? De fet, tampoc cal córrer massa per trobar-la. Mirem els i les que a la nostra petita comunitat fan costat als malalts i tothom qui se sent dramàticament sol. Acostem-nos al Raval. Hi ha voluntaris – sí, voluntaris de veritat, que no cobren ni cerquen poltrones – que ajuden a la gent. Mirem a l’Amèrica Llatina. A més d’aprenents impresentables de dictador, trobarem laics i capellans treballant colze a colze per tirar endavant comunitats populars. Anem a ... tants llocs! Sempre hi trobarem gent bona, a qui no fan por les càrregues pesades. Gent il·luminada per l’Esperit. “L’Esperit de veritat que ens guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”, com diu l’Evangeli de Sant Joan.

Julià i Rosa

15 de juny de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
A partir d'1/4 d'11 del matí se celebrarà la cloenda d’aquest curs amb la participació conjunta dels dos grups de la Catequesi familiar, que acabarà com sempre amb la celebració de l’Eucaristia a 1/4 d’1 del migdia

Dia Pro Orantibus

Dimarts, 18
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Diumenge, 23
Dia de la Caritat

13 de juny de 2019

Enquesta Catequesi Familiar

El proper diumenge 16 de juny es celebrarà la darrera sessió de la Catequesi Familiar d'aquest curs i creiem que és hora de valorar com hem fet les coses i què podem millorar.

Es per això que us demanem a les mares i als pares de la Catequesi Familiar la vostra opinió i els vostres suggeriments.

Si cliqueu aquí accedireu al qüestionari que ens servirà per conèixer la vostra opinió.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i molt bon estiu !!!

9 de juny de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Pentecosta

Molts jueus havien peregrinat a Jerusalem per celebrar la festa de la Pentecosta. Cinquanta dies desprès de celebrar la pasqua jueva, els israelites donaven gràcies a Déu pels dons rebuts de la terra, i també recordaven l'Aliança que Déu establí en el Sinaí, per mitjà de Moisès, amb Israel. Els Apòstols durant aquella diada es trobaven reunits tots junts en una mateixa sala, encara estaven atemorits, tenien por, ja no tenien el Senyor físicament enmig d'ells, eren conscients que havien de ser testimonis de la Resurrecció, però no tenien esma, estaven plens de dubtes, eren homes de poc esperit.

L'Evangelista Lluc, gran narrador, ens explica amb imatge poètiques i suggerents, el fet extraordinari. De sobte vent i foc, inundaren la casa, i aquells homes reberen l'Esperit Sant. Ja no eren pobres d'esperit, sinó plens de l'Esperit Sant. A partir d'aquell moment tot canvià. De porucs, passaren a ser agosarats, de muts a testimoniar amb veu alta que el Crucificat havia ressuscitat. I com si això fos poc, es produí un altre prodigi, tots els forasters que havien anat a Jerusalem, els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

L' Aliança del Sinaí, quedava substituïda per l'Aliança nova, una aliança per tots els homes, de qualsevol llengua, poble o condició social. El gran do que es rebia ja no eren els fruits de la terra, ara el do que Déu donà a tothom és l'Esperit Sant. En la Pentecosta es compleix el que Jesús els havia dit en el darrer sopar, " us enviaré, el Defensor, l'Esperit Sant".

Pentecosta, festa de l'Esperit Sant, l'Esperit de llibertat, l'esperit que reconeix la diversitat, l'esperit que capgira la por amb la gosadia, l'esperit que com el vent ho remou tot, que com el foc il•lumina, i ens dona força.

Pentecosta, tot és nou. L'Esperit és creador, tot ho renova, i enderroca tot allò que ens encadena a la monotonia, a la mediocritat, a ser esclaus de normes caduques. Ara és l'hora de l'Església, d'una comunitat que adori a Déu en Esperit i Veritat.

El dimecres vinent la nostra comunitat de sant Ildefons vol reviure la Pentecosta. Aquest és el motiu pel qual tots estem convocats, a les 8 del vespre, per pregar tot demanant : Esperit Sant, omple els nostres cors.

Tant de bo que no tanquem els nostres cors, i com els primers Apòstols, portem un alè d'aire nou, l'alè de l'Esperit Sant, a les nostres famílies, amics, institucions, església. El nostre món necessita d’aquest Esperit, que no oblidem, ell és el pare dels pobres.

Josep m Jubany

8 de juny de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Celebració comunitària de la Unció dels malalts a la una del migdia

Dimecres, 12

Vetlla de Pregària, a les 8 del vespre

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Divendres, 14
Concert de cloenda. Coral Mata de Jonc, a les 7 de la tarda

Dissabte, 15
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 16
A partir d'1/4 d'11 del matí se celebrarà la fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació conjunta dels dos grups

Dia Pro Orantibus

6 de juny de 2019

Esperit Sant, omple els nostres cors

El proper dimecres dia 12, a les 8 del vespre, tindrà lloc a la capella del Santíssim de la nostra parròquia una pregrària a l'estil Taizé per viure més intensament la Pentecosta i per permetre que l'Esperit Sant ompli els nostres cors.

4 de juny de 2019

La unció dels malalts

Diumenge vinent a la eucaristia de les 13'15, en la nostra comunitat s'administrarà el sagrament de la Unció dels malalts. És una celebració que no ens pot passar desapercebuda, i que té un sentit comunitari molt important. En ella s'ha de visualitzar el paper insubstituïble que tenen els malalts i les persones grans en la nostra parròquia.

Aquest sagrament té el seu fonament bíblic en la carta de Sant Jaume: Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre. (Jm 5, 14-15).

Com tots sabeu, durant molt segles aquest sagrament era conferit a persones que es trobaven a les portes de la mort, el seu nom ja era molt significatiu : Extrema unció. Fou el Concili Vaticà II qui va revaloritzar aquest sagrament, insistint que no era un sagrament de morts, ni tant sols de moribunds, sinó de vius. En la constitució sobre la sagrada litúrgia llegim: "l'Extrema Unció, que també es pot anomenar, i amb més encert "Unció dels malalts", no és només el sagrament d'aquells qui es troben en extrem perill de mort. Per això, el temps apropiat per a rebre-la certament ja ha arribat quan el fidel comença d'estar en perill de mort per malaltia o vellesa” (SC n 73). Cal felicitar la praxi actual d’administrar comunitàriament aquest sagrament.

Algunes reflexions que em suscita l'administració d'aquest sagrament.

Tots els qui per motius de salut veuen minvades les seves facultats, aquells que no poden portar una vida totalment autònoma i necessiten d’ajuts especials, tenen la possibilitat de donar un sentit a la seva situació: identificar-se amb el Crist sofrent. No hem de desitjar la malaltia, i tots tenim l'obligació de fer tot el que estigui al nostre abast per tenir una vida sana. Ara bé, quan aquesta és present, és un moment que podem identificar-nos amb aquell que va patir per tots nosaltres. Podem intensificar la nostra vida creient. (I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell, Rm 8, 17).

La malaltia i la vellesa també pot ser viscuda com un temps de gràcia. És quan millor ens podem adonar de la nostra fragilitat. Tots els que hem passat per moments greus de malaltia, ho sabem. T’adones de la teva petitesa, i agraeixes les atencions que reps de les persones que et rodegen i et cuiden. També és un moment per agrair a Déu tot el que d'Ell rebem, ja que som conscients de les nostres pròpies limitacions.

2 de juny de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Aclameu Déu amb entusiasme. (...) / Rei de reis a tot el món.” (Sl 46, 2-3). És el salm responsorial d’avui. Aquest diumenge, aclameu-lo per les seves meravelles, com ho són l’ascensió de Jesús al cel, que ens obre l’esperança de l’acolliment definitiu de l’home en la situació permanent de plenitud divina, i la promesa del proper do de l’Esperit. I Pau, en la segona lectura (Ef 1, 17-23), després del cant de lloança amb què comença la carta als efesis (Ef 1, 3-14), ens desclou la riquesa inabastable dels dons divins amb una pregària. Pregària espiritual, profunda, per tal que arribem a conèixer des de dins i a fons l’abundància i plenitud del que Déu atorga als creients en Jesucrist: “que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell (...), que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades (...) l’eficàcia de la seva força poderosa (...) amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel (...) Tot ho ha posat sota els seus peus, (...) té en totes les coses la plenitud.” (Ef 1, 17-20. 22-23).

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, i l’evangeli són obra de Lluc. Al final de l’evangeli i a l’inici dels Fets ens narra l’ascensió de Jesús. Abans, s’aparegué als apòstols durant 40 dies, parlant-los del Regne de Déu, i els confià la seva missió (Ac 1, 2-3), i els deia que “el Messias havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió per al perdó dels pecats” (Lc 24, 46-47). I, sobretot, els anuncià el do de l’Esperit: “la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.” (Ac 1, 4-5), “us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.” (Lc 24, 49), “quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, (...) fins als límits més llunyans de la terra.” (Ac 1, 8). I mentre els beneïa, s’enlairà davant d’ells. I se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria. Com nosaltres, agraïts d’aquesta entrada de l’home en la plenitud de Déu.

Jordi Cors

1 de juny de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Darrera reunió del curs del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 5
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 8
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 9
Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

31 de maig de 2019

53ª Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

El proper diumenge es celebra la 53ª Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, com sempre el diumenge abans de Pentecosta, i el papa Francesc fa arribar un missatge, publicat en la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, el 24 de gener.

“Som membres els uns eels altres” (Ef 4, 25). De les comunitats a les xarxes socials a la comunitat humana» Es un document que ens convida a reflexionar sobre el fonament i la importància del nostre estar en relació; i a redescobrir, en la vastitud dels reptes del context comunicatiu actual, el desig de l’home que no vol quedar-se en la seva pròpia solitud, que tot seguit es pot llegir:

Missatge del sant pare Francesc per a la 53a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2019
2 de juny de 2019 (Solemnitat de l’Ascensió del Senyor)

Benvolguts germans i germanes,
Des que Internet ha estat disponible, l’Església sempre ha intentat promoure’n l’ús al servei de l’encontre entre les persones i de la solidaritat entre tots. Amb aquest Missatge, voldria convidar-vos una vegada més a reflexionar sobre el fonament i la importància del nostre estar-en-relació; i a redescobrir, en la vastitud dels desafiaments del context comunicatiu actual, el desig de l’home que no vol romandre en la seva soledat.

Les metàfores de la «xarxa» i de la «comunitat»
L’ambient mediàtic és avui tan omnipresent que resulta molt difícil distingir-lo de l’esfera de la vida quotidiana. La xarxa és un recurs del nostre temps. Constitueix una font de coneixements i de relacions fins fa poc inimaginables. Malgrat això, a causa de les profundes transformacions que la tecnologia ha imprès en les lògiques de producció, circulació i gaudi dels continguts, nombrosos experts han subratllat els riscos que amenacen la recerca i la possibilitat de compartir una informació autèntica a escala global. Internet representa una possibilitat de compartir una informació autèntica a escala global. Internet representa una possibilitat extraordinària d’accés al saber; però també és cert que s’ha manifestat com un dels llocs més exposats a la desinformació i a la distorsió conscient i planificada dels fets i de les relacions interpersonals, que sovint assumeixen la forma del descrèdit.

S’ha de reconèixer que, per una banda, les xarxes socials serveixen perquè estiguem més en contacte, ens trobem i ajudem els uns als altres; però per un altra banda, es presten també a un ús manipulador de les dades personals amb la finalitat d’obtenir avantatges polítics i econòmics, sense el respecte que es mereixen la persona i els seus drets. Entre els més joves, les estadístiques revelen que un de cada quatre nois s’ha vist embolicat en episodis d’assetjament cibernètic.

30 de maig de 2019

Premi Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi Garcia i Clavel

El dimarts d’aquesta setmana, al Centre parroquial del Patriarca Abraham, se li va lliurar a Ignasi Garcia i Clavel el premi Convivència i Diàleg Interreligiós.

L’Ignasi és prou conegut a la nostra comunitat per la seva persistent pertinença a Sant Ildefons que ve de molt lluny i a la qual ha ofert sempre el seu suport i col·laboració a tots els rectors de la parròquia, molt particularment a Mn. Lluís Saumell. Ha estat membre del Consell Pastoral en temps de Mn. Alemany i la seva opinió en les reunions de la comunitat ha estat sempre molt valorada i apreciada.

El felicitem ben de cor per aquest merescut premi que concedeix el Grup de Treball Estable de Religions.

Tot seguit reproduim l'entrevista que li ha fet Glòria Barrete a Catalunyareligió.com amb el suggerent títol de: "Sempre he procurat no deslligar la fe del compromís"- També es pot accedit clicant aquí.

Ignasi Garcia Clavel: "Sempre he procurat no deslligar la fe del compromís"

El Grup de Treball Estable de Religions –GTER– lliura aquest dimarts el Premi en Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi Garcia Clavel. Als seus 76 anys, Ignasi Garcia Clavel és actualment president de la Fundació Escoles Parroquials, president del patronat de Sant Felip Neri, i membre de la Casa de la Misericòrdia de Barcelona, entre d'altres coses. Nascut a Barcelona, Garcia Clavel es qualifica com a 'remenetes'. Amb ell repassem la seva trajectòria en què destaquen càrrecs com delegat del govern a Barcelona, director general de Presons o el càrrec del primer director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Ignasi Garcia Clavel és del barri de La Sagrera de Barcelona. Nascut dins una família catòlica, el seu germà entra al Seminari Menor de Tiana just quan ell acaba de néixer. La seva mare i la seva tieta eren unes catòliques fervoroses. La seva tieta, que vivia amb ells, administrava els dos altars principals de la parròquia i s'encarrega també de rentar la roba a un capellà. Un context i un ambient marcats pel nacionalcatolicisme. De família obrera però de pensament clàssic, Ignasi Garcia Clavel defineix la seva mare com "una lluitadora i una dona d'empenta". Qualifica el seu pare com un bon home, discret, tímid, i influït per l'ardor religiós de la mare. "El meu pare posava la feina i la bondat", afirma Garcia Clavel, i ma mare era 'remeneta', una mica com jo mateix. Li agradava remenar les cireres, "li agradava mangonejar", i ho feia a casa. Recorda del que li han explicat que a casa seva van amagar una monja, així com casulles i objectes litúrgics en el forat de la xemeneia de la cuina. Era una família marcada per les conviccions catòliques, que els va portar inclús a patir algun registre.

En aquest context de postguerra neix l'Ignasi Garcia Clavel. Es vincula a la parròquia de Crist Rei de La Sagrera, i amb catorze anys entra a formar part de la JIC, la Joventut Independent Catòlica. Un moviment híbrid, que no estava definit per classes, sinó que agrupava oficinistes, o gent de botigues. "Tot i que jo era de família humil, no em sentia obrerista", explica Garcia Clavel. Paral·lelament, del 1960 al 1966 treballa a la fàbrica Gèneros de Punt Rafel, on amb vint-i-un anys és Cap d'una secció. Havia deixat d'estudiar perquè no s'hi veia fins que un dia el seu cap li diu que no pot ser que no tingui estudis. Comença a estudiar el Batxillerat Superior a les nits mentre treballa a la fàbrica nou hores diàries. Fa preuniversitari al Milà i Fontanals i entra a la Universitat per estudiar Filologia. "Fent preuniversitari descobreixo la passió per l'educació", explica, "era més gran que els meus companys d'estudi i em va semblar que l'escola necessitava mestres", es veia educant. I així ho va fer. Mentre estudia la carrera universitària exerceix de professor al Sant Felip Neri fins que el fan director de l'escola, on ho serà durant onze anys, fins al 1984.

29 de maig de 2019

Visitació de la Benaurada Verge Maria

El proper divendres 31 de maig se celebra aquesta festivitat litúrgica, un passatge evangèlic que reflecteix la trobada de la Verge Maria amb la seva cosina Elisabet, tinguda per estèril, les dues embarassades respectivament de Jesús i Joan, conegut com el Baptista, dos episodis singularment significatius de l’Evangeli de Lluc, en el que pren una especial rellevància el Càntic de Maria com a resposta a la salutació de la seva cosina.

El “Sí”que Maria va donar en el seu moment a l’àngel va arrelant en el seu cor fins a esclatar en aquest Càntic que mostra la seva joia per l’encarnació de Jesús.

Càntic de Maria, “El Magnificat” Lc 1, 46-55


La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

26 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Promesa, do i tasca

“L’Esperit que enviarà el Pare en el meu nom us ho ensenyarà tot
i us recordarà tot el que jo us hagi dit”


És una gran sort conservar aquesta ensenyança concreta de Jesús als deixebles. Molt sovint no parem l’atenció a la presència de l’Esperit sobre la que Jesús insisteix, i que a Ell li va canviar la vida des de l’experiència en el Jordà..

Aquesta experiència de Jesús el va identificar amb el Pare, per això en les seves últimes ensenyances als seus, d’una manera persistent posa l’accent en l’aprenentatge que es capta o copsa a partir de la vivència de l’Esperit.

Com assumim en la nostra quotidianitat l’experiència vital de l’Esperit? Al llarg del seu ensenyament Jesús va instruir, introduir als seus deixebles en una nova forma de vida, i el que els deia era tan nou que el mateix Jesús va percebre que no havien assumit ni assimilat aquest missatge, per això amb molta paciència remarca que l’Esperit els recordarà tot el que ell els hagi dit.

Com fer per connectar amb l’Esperit? Sabem que és el gran regal que hem rebut de Déu, però com el desenvolupem? És ben cert que no el podem definir, però sí, podem percebre els efectes de la seva presència i acció. L’Esperit és promesa, do i tasca. No és un afegit a la nostra vida, és allò més íntim a nosaltres. De part de Déu la promesa s’ha acomplert, i el do ha estat entregat amb escreix i de part nostra és tasca que s’inicia amb l’atenció, l’obertura, la presa de consciència, la disponibilitat en el servei incondicional als germans sense comptar, mesurar ni pesar. No es tracta d’un esforç titànic sinó d’una resposta amorosa a l’oferiment de Déu.

L’ensenyament de l’Esperit és el mateix que el de Jesús, però l’Esperit ens intrueix des de dins, és l’artífex del nostre creixement i el podem reconèixer o descobrir com a amor gratuït i desinteressat, com a amor que ens és transmès, com a força de vida, com dinamisme interior i personal i com a criteri d’acció que impulsa la nostra conducta, els nostres valors i pensaments i com amor que es fa visible en les obres. Per tant, la presència de l’Esperit és dinamisme d’amor i de vida per qui l’acull.

Esther Bochita

25 de maig de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 28
Tercera i última sessió de la Catequesi d’adults de Pasqua a les 7 de la tarda a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Amb el tema: La Pasqua: Misteri i Presència

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

24 de maig de 2019

Celebració comunitària de la Unció dels malalts

El diumenge 9 de juny, Diumenge de Pentecosta, a la una del migdia, com ho fem cada any durant la Pasqua, celebrarem el Sagrament de la Unció dels malalts.

Demanem a les persones interessades en rebre el sagrament que ho comuniquin a la Secretaria de la Comunitat al més aviat possible. No cal que qui tingui dificultats per desplaçar-se ho faci personalment. Qualsevol persona pot fer-ho en el seu nom.

23 de maig de 2019

Dia del malalt

El Secretariat Diocesà de la Pastoral de la Salut ens ha fet arribar un cartell per a la campanya del dia del malalt que serà el proper diumenge sisè de Pasqua.

En les nostres celebracions, especialment en les dominicals, veiem que en la comunitat reunida hi ha l’absència de germans i germanes malalts que donades les seves circumstàncies de salut, anys, etc. han quedat impossibilitats de la presència física. A casa, hospitalitzades, en residències, ateses per familiars, cuidadors professionals, depenen i fan el seu camí amb la dependència dels altres que sempre hauran d’agrair i molt. Es obvi que la pregària per a ells és constant així com el nostre record, afecte i solidaritat.

Fa més de quaranta anys que em dedico a la pastoral de la salut juntament amb seglars voluntaris/es. Visitem i alimentem l’esperit de tots ells que tenen el dret de ser estimats i valorats. Mes enllà de l’amistat que es trava amb ells la nostra ajuda consisteix en fer-los conèixer la paraula de Déu i alimentar-los amb l’Eucaristia. Molts d’ells ens han anat deixant per viure la Pasqua, és a dir, per fer el pas de la vida caduca a la vida Eterna. La comunitat no voldria que cap d’ells se sentís orfe de Déu ni dels germans i per això setmana rere setmana, mesos i anys, els acompanyem. Quan es creu oportú d’acord amb ells i la família un prevere de la comunitat administra en el lloc habitual la unció dels malalts. Aquest sagrament s’administra també dins la comunitat un cop a l’any per a totes aquelles persones que ho demanen.

Tots els qui ens dediquem a aquesta pastoral coincidim en una cosa, és molt més el que nosaltres rebem d’ells que el que podem donar-los personalment. I l’Evangeli ens diu que estimar Déu és el més important i que estimar a germans és semblant i ja no diguem si aquests són malalts, impossibilitats o gent molt gran. No deixem d’acompanyar-los sempre.

Francesc Xavier de Dou

20 de maig de 2019

Celebració del Sagrament de la Confirmació i primera visita a la Comunitat de l’actual arquebisbe de Barcelona, Cardenal Mons. Joan Josep Omella

El passat dissabte dia 11 en l’Eucaristia de les 8 del vespre disset nois i noies de la Comunitat van rebre el Sagrament de la Confirmació de mans del nostre Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella en la seva primera visita a la nostra comunitat.

La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal i ens fa forts en la fe.

La presència del Cardenal va donar relleu a tota la celebració. En tot moment es va mostrar molt proper, en primer lloc als confirmants, però també amb tota la comunitat que l’acollia. Les paraules de la seva homilia van ser encoratjadores del que ha de ser la vida del cristià, sense deixar-nos vèncer per falses seguretats i posant la nostra esperança en l’Esperit Sant sempre present en les nostres vides

El manifest i les pregàries que van fer fraccionadament un per un tots els nois i noies que es confirmaven, va posar de relleu la seva voluntat de convertir-se en defensors de la fe, de fer de Jesús el centre de les seves vides i de portar el nom de Crist arreu donant testimoni del seu evangeli, conscients que l’Esperit Sant defensor els ajudarà tota la vida a ser fidels amb la responsabilitat que la confirmació els confereix.

Prèviament a les 6 de la tarda Mons. Omella va ser invitat a reunir-se amb els Consells Pastoral i Econòmic, en primer lloc per conèixer-nos i també per rebre de primera mà la informació de la marxa de la comunitat.

La parròquia ha complert aquest any 70 anys de la seva fundació. No era fàcil resumir en el curt espai de temps que disposàvem tot el que la comunitat ha fet i fa. En primer lloc un petit resum històric dels quatre rectors que hem tingut fins ara, i que tots coneixem prou bé, explicant-li una mica el tarannà de cada un d’ells i com Sant Ildefons ha estat sempre un referent de catalanitat i d’església progressista. La seva feligresia no s’ha quedat en els límits territorials del barri on està situada, sinó que al llarg dels anys ha acollit molta gent diferent de tot Barcelona. Se li va fer entrega del la Memòria de l’any 2018, perquè pugui valorar tot el que la comunitat va fer.

Seguidament van parlar diferents membres del Consell Pastoral per donar-li a conèixer amb més detall les activitats pastorals que es duen a terme. La Catequesi d’infants en les seves dues versions, la setmanal i la familiar mensual, va ocupar gran part de les explicacions per les quals el bisbe va mostrar molt d’interès compartint els criteris que els i les catequistes li van comentar.

Els integrants del Consell econòmic li van detallar les característiques actuals de l’economia posant l’èmfasi en les conseqüències que té la creixent secularització de la societat i l’envelliment dels feligresos.

Mons. Omella ens va deixar veure el seu tarannà obert i acollidor i ens va estimular per treballar el Pla Pastoral de l’Arquebisbat: “Sortim” en el qual tota la Diòcesi està immersa en aquests moments.

19 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Una lectura de la realitat en clau Pasqual

Les lectures d’aquest diumenge són un bon exemple del temps Pasqual en que vivim: esperança i incertesa, joia i dubte, valor i por. Però pel meu gust les ordenaria d’una forma una mica diferent, a veure què us sembla:

Potser l’Evangeli de Joan seria la meva primera lectura: Jesús ens anuncia que el seu final s’acosta, ens acull sota la seva protecció i ens envia al món només amb allò que som, homes i dones de bona voluntat amb el manament de l’amor de Déu que Jesús anuncia, això és tot el que som. No tenim res més, simplement hem de ser testimonis.

Després, la lectura dels Fets dels Apòstols, on els deixebles del Crist passen per tribulacions i dificultats com les que nosaltres mateixos sovint hem de passar. Si ara parléssim en termes de ‘moda’, la Sangha (comunitat) del Crist s’atreveix a vèncer la por, a sortir a anunciar al món el que volem i proposem. I malgrat tot, les dificultats seguiran encara. Segurament durant molt temps encara.

La darrera lectura, per a mi, seria la de l’Apocalipsi: un Cel nou i una Terra nova, Déu amb les dones i els homes, eixugarà totes les llàgrimes, no hi haurà més mort, crits ni sofriment perquè el mal i les coses d’abans hauran passat. Com sempre, en temps de Pasqua, un missatge d’esperança per nosaltres cristians i per la nostra societat i també pel nostre país.

Passem doncs del manament del Crist, per les dificultats del seu anunci fins a la certesa que entre tots serem capaços de donar forma a un món nou, de construir una societat més fraternal, justa, generosa i compassiva. I hem de tenir molt present que, per bastir aquesta nova societat, hem de ser nosaltres mateixos fraternals, justos, generosos i compassius. Si no comencem per nosaltres mateixos, no anirem enlloc. Recordeu el que Gandhi deia : ‘Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix’.

En el nostre país, darrerament, tenim la impressió que tots som més dolents, que aquesta societat es comporta ara d’una forma egoista, rancuniosa i venjativa. I el patiment que això genera en molts, és immens: judicis, testimonis, falsedats, presons injustes. Però no ens equivoquem, som les persones les que som egoistes, rancunioses i venjatives. Som les persones que hem de canviar i esperem que la llum de Pasqua ens hi ajudi.
Lluís Rissech

18 de maig de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Segona sessió de la Catequesi d’adults de la Pasqua a les 7 de la tarda a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Amb el tema: La Vida

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 26
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

14 de maig de 2019

Glossa de la sortida conjunta a Valldonzella de la catequesi familiar: Volem ser Llum

Un gran mural del ciri Pasqual va presidir la Benvinguda a la sala capitular i també l’Eucaristia a la capella modernista del Monestir de Valldonzella. El ciri és el símbol de la Llum del Crist Ressuscitat, el tema al voltant del qual tots els grups de la Catequesi Familiar vam celebrar la Pasqua amb activitats diverses, agrupats per edats dels nens i nenes però participant-hi també els pares i mares.

Vam aprofitar els diferents racons del Claustre per passejar amb els ulls tapats, confiant en el company que guiava, en moments diferents els tres grups de més grans; ens vam adonar de l’important que és caminar amb llum i ben acompanyats. Els de 4t, però, abans havien jugat a ‘Saber i guanyar’, amb preguntes relacionades amb la Pasqua i profetes actuals. Els més petits i més atrevits van aprofitar el parc del costat per a treballar la confiança, la pau i l’acollida, amb una bona adaptació del joc de les cadires a països i migrants. El grup de 3r van jugar amb l’auca de l’Eucaristia, i els de segon, a la sala gran, van emprar el conte de l’estel que porta els nens a indrets on sempre es comparteix.

La celebració eucarística va servir per posar en comú de manera resumida i gràfica el que havíem treballat cada grup. Els de sisè van reconèixer que ens faltava empatitzar, transmetre pau, confiar, estimar la diversitat, donar i acollir per tal de poder ser Llum, i en vam demanar perdó tots junts. Les pregàries van estar ben preparades pels grups de 3r i de 5è; les vam acabar plegats repetint “Obrim els ulls a la injustícia”. La processó d’ofrenes l’organitzava el grup de 4t, portant unes espelmes simbolitzant la seva Llum. Al moment de la Pau, el grup de 1r va mostrar-nos els coloms i mans de colors que havien fet amb el missatge “Sigui la Pau amb vosaltres”.

La celebració va finalitzar amb els suculents menús compartits pel grup de 2n, que reflectien, amb els tres plats, on són, on necessiten i on faran nova Llum, com per exemple: “1r: Sushi de compartir amb alegria. 2n: Pasta amb pesto d’esforç. 3r: Gelat d’alegria amb els amics i obediència a casa amb toping d’aprofitar el temps a tot arreu”.

Hi va haver moments per a tot, també per conèixer-nos i dinar plegats i fins i tot per a córrer pel claustre a l’estil ‘Carros de foc’. L’escalfor que vam sentir compensava la humitat del dia i agraïm a les monges del Monestir l’acollida que ens han tornat a oferir aquest any.
Mercè Corbella

13 de maig de 2019

Invitació a reflexionar sobre la Pasqua

Durant el Temps de Pasqua, la comunitat cristiana celebra tot sovint el bateig de nous membres que demanen d’incorporar-se a la comunitat, celebra també la primera participació a l’eucaristia d’altres persones que prèviament han fet una catequesi bàsica per conèixer millor la persona de Jesús i, fins i tot, hi ha moltes parelles que opten per celebrar el seu matrimoni durant aquest temps per la seva significació. Totes aquestes celebracions ens indiquen que aquest temps té una dimensió molt especial respecte a d’altres moments de l’any litúrgic. És per aquest motiu que la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons posa a disposició de tots els seus membres la possibilitat d’aprofundir la fe en el que anomenem EL MISTERI DE LA PASQUA DEL CRIST, que constitueix el centre de tota celebració cristiana.

Sou tots convidats, doncs, a les trobades de reflexió dirigides per Anton Ramon Sastre que tindran lloc els dimarts 14, 21 i 28 a les 19:00 hores als locals de la parròquia. La temàtica de cada sessió la trobareu al Full Informatiu de la setmana passada i al blog de la Comunitat; a més està especificada als cartells que hi ha al tauler d’anuncis i a l’atri de l’església.

12 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens han suggerit dues reflexions, molt relacionades.

La primera, de l'Evangeli, quan Jesús manifesta que les seves ovelles reconeixen la seva veu. És a dir per ser del seu ramat hem de conèixer la seva veu. I ens preguntem, ¿quina és la seva veu?

La resposta és fàcil, sols cal recordar-la, si bé per qüestions d'espai concretarem sols uns punts. Recordem els advertiments que ens fa Jesús a aquells que volem escoltar la seva veu: "Estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen... i vosaltres estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi, sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.. . i sereu fills de l'Altíssim que és bo amb els desagraïts i els dolents ...(Lluc VI-27. 35).

Està clar per tant que per ser del ramat del Mestre cal practicar els seus consells. I això entenem que significa compartir, compartir els béns, compartir la bellesa, compartir la pena, compartir el dolor, no cercar el benefici si ajudem als necessitats, treballar per una societat més justa, en definitiva realitzar les obres de misericòrdia, i per tant en un temps com el que vivim, suportar els defectes del proïsme i perdonar les ofenses, és a dir, perdonar a tots els polítics que les darreres setmanes ens han bombardejat amb mentides, i que ens aconsellen que no acollim els forasters, immigrats, sense sostre, famolencs, o que no redimim els presos i captius.

I la segona reflexió ens porta a la joia que ens dóna la no discriminació palesada per la lectura dels Fets dels apòstols: Al ramat hi caben els no jueus, és a dir qualsevol persona, això sí, que escolti la paraula i estigui disposada a seguir-la i disposada també a suportar persecucions, exili, presó.

Angelina i Josep M.

11 de maig de 2019

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de maig de 2019

Trobada de la Comunitat del mes de maig: 75 anys de Càritas ajudant, acompanyant i promocionant als més febles

Aquest curs Càritas Diocesana ha celebrat el 75 aniversari de la seva fundació. Tots hem sentit parlar de la gran tasca que fa aquesta organització caritativa de l'Església de Barcelona. Sempre, però molt més en els darrers anys amb motiu de la forta crisi econòmica, Càritas ha estat al costat dels més febles.

El Papa Benet XVI escrivia " L'església mai no pot sentir-se dispensada de l'exercici de la caritat organitzada dels creients"(“Déu és amor” n 29).Càritas, és l'organització que en nom de tota l'Església de Barcelona exerceix la caritat organitzada.

Coneixem Càritas? Sabem, més enllà de què reparteix menjar i roba, quines activitats fa? Les seves activitats són beneficència, o veritable caritat i justícia?

Aquest aniversari és una oportunitat perquè coneguem de primera mà quina és la tasca d'ajuda, d'acompanyament i de promoció que fa Càritas diocesana.

El dilluns dia 13 a les 8 del vespre ens en parlaran Marta Flujà i Calderon, tècnica de sensibilització de Càritas Diocesana de Barcelona, acompanyada de Dolors Arbonés, referent de Càritas Diocesana de Barcelona a l'Arxiprestat de Sant Gervasi. Esperem la vostra assistència. Coneixent més Càritas també t'assabentaràs de la realitat de la pobresa a casa nostra.

7 de maig de 2019

L’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella presidirà la celebració del Sagrament de la Confirmació en l’Eucaristia de les 8 del vespre del proper dissabte dia 11

Ens trobem en ple temps de Pasqua. Aquest dies proclamem, plens de joia, que Crist ha ressuscitat. Pasqua és un cant a la vida. Diumenge vinent, IV diumenge de Pasqua, l'Església ens convida a contemplar a Jesús, com el Bon Pastor. I en l'Evangeli llegirem com Jesús afirma: Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Allò que el Pare ha donat a Jesús, som tots els qui, amb més o menys coherència, escoltem la veu del Senyor, el nostre Bon Pastor. Hem d'agrair, i molt, que en temps de turbulències, estem en bones mans, en els mans del Pare.

Enguany, la nostra comunitat de sant Ildefons celebrarà d'una manera especial aquesta Jornada del Bon pastor. El dissabte a la missa vespertina de les 8 del vespre un grup d'adolescents que han participat durant sis cursos a la catequesi familiar, rebran el sagrament de la Confirmació. Rebent el do de l'Esperit Sant, aquests nois i noies finalitzaran la catequesi d'iniciació cristiana. La celebració del dissabte vinent és un gran motiu de joia pels nois i noies que seran confirmats, pels seus familiars, pels catequistes que han dedicat temps en la seva preparació, i de forma molt significativa per tota la comunitat de Sant Ildefons.

Vull posar l'èmfasi en l’aspecte comunitari i eclesial de la confirmació. La celebració no pertany només als qui rebran la confirmació i a les seves famílies, sinó a tota la comunitat. Som tots el qui ens trobem cada diumenge per celebrar l'Eucaristia a la nostra comunitat, que tindrem l’oportunitat de reviure una nova Pentecosta. Reunits al voltant de l'altar, tots pregarem perquè l'Esperit ens il•lumini, ens doni esperança i força per ser testimonis del Crist ressuscitat. I també, amb la nostra presència manifestarem la nostra estima als nois i noies que seran confirmats. Els mostrarem que tenen un lloc a la nostra comunitat, i que ens alegrem i molt que vulguin ser deixebles de Crist enmig nostre.

La celebració de la Confirmació serà presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella. És la primera vegada que l'Arquebisbe visitarà la nostra comunitat, i ho fa en un diumenge tan significatiu com el Diumenge del Bon Pastor. Un motiu més que ha de motivar la nostra participació. El Bisbe de la diòcesi és el que presideix la caritat de tota l'església que fa camí al bisbat de Barcelona. Participar en l'Eucaristia que ell presideix és un signe de comunió amb totes les comunitats barcelonines. Escoltar les seves paraules, en un diumenge tan significatiu com el del Bon Pastor, és una oportunitat per conèixer més personalment el nostre bisbe. Tota la Comunitat hi és especialment convidada.

Prèviament a la celebració de la Confirmació, el Bisbe s'haurà trobat amb els consells Pastoral i d'Economia de la nostra comunitat. En la conversa li exposarem els anhels, neguits i moment que viu la nostra Parròquia, i escoltarem, també, els missatges que cregui oportuns donar-nos.

Acabo recordant les paraules de Jesús. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Els nois que seran confirmats, la nostra comunitat estant en mans del Pare. Dissabte vinent, presidits pel nostre Bisbe, en donarem gràcies.

Josep m Jubany

6 de maig de 2019

Pasqua 2019 - Sessions de catequesi d’adults

El Temps de Pasqua és una ocasió per reflexionar amb calma sobre la vida a la que hem estat cridats i sobre el sentit de les nostres celebracions. Esteu convidats a assistir a les trobades que tindran lloc els dimarts, dies 14, 21 i 28 de maig, a les 19:00 hores, en els locals de la Parròquia de Sant Ildefons, dirigides per Anton Ramon Sastre, segons el següent programa:

1. La mort
a. El Misteri de la nostra mort:
     1. Revelació de la finitud humana
     2. Absència: trencament de lligams
b. El Misteri de la Mort de Jesús: 
     1. Testimoni d’una fidelitat
     2. Revelació de l’amor de Déu

2. La vida
a. Progrés i pessimisme en els nostres dies
b. Les benaurances: ¿una alternativa utòpica?
c. El desert com a símbol: encontre o temptació
d. ¿Què és la vida eterna? (Mc 10, 17-22)

3. La pasqua: Misteri i Presència

a. El nostre temps: temps de gràcia (Festa de la Pentecosta)
b. ¿Què vol dir ressuscitar?
c. La comunitat cristiana confessa la Resurrecció de Jesús
d. Signes evangèlics de la presència del Ressuscitat:
     1. L’amor: dimensió ètica de la vida cristiana
     2. L’eucaristia: comunitat i comunió (Lc 24, 13-35)

5 de maig de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui dels Fets dels Apòstols hi podem llegir: “...i quan el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: - Us vam prohibir severament ensenyar res més en nom de Jesús...”. Tots sabem que Jesús ensenyava a Jerusalem i per tot arreu dient: primer estimar Déu per sobre de totes les coses i els homes i les dones, encara que siguin els teus enemics, com a tu mateix. Estimar ho entenc perfectament amb les meves limitacions. Pel que fa als enemics: és a dir, els qui menteixen grollerament, els qui practiquen la injustícia, els prepotents o els qui no respecten la presumpció d’innocència, els qui practiquen la presó preventiva de forma irresponsable... i n’hi ha més. El que passa és que estic pensant en el judici de la vergonya i haig de fer un esforç immens per estimar aquesta mena d’enemics. Mireu, em totes aquestes accions d’aquesta gent; amb un exemple pot quedar més clar. Si em trobés la jutgessa Carmen Lamela, que per cert té concedida la medalla de la Guàrdia Civil, que és la instructora de la causa contra els nostres amics empresonats en el judici de la vergonya i que ara aquesta senyora ha ascendit de categoria i està com a titular del Tribunal Suprem de Justícia, si me la trobés pel carrer caiguda a terra, no dubteu que l’ajudaria a aixecar-se i m’interessaria per la seva salut. Possiblement els meus pensaments serien contradictoris. repugnen

Deixeu-me canviar de tema; a l’Evangeli d’avui hi trobo un passatge curiós, que diu així: “Quan clarejava, Jesús s’atura vora l’aigua, però els deixebles no el reconeixen. I quan Jesús els demana quelcom per a menjar la resposta és negativa”. És realment sorprenent ja que l’havien vist diverses vegades després de la resurrecció i fins i tot en una d’elles se’ls havia aparegut quan estaven amagats per por dels jueus; Tomàs, però, aquella vegada no hi era. Ja sabeu com va acabar aquesta història. Els apòstols havien conviscut amb Jesús molt de temps i havien patit la seva mort i celebrat la seva resurrecció i ara l’ignoraven. Jesús va haver de fer el miracle de la pesca extraordinària per identificar-se. No puc evitar tornar a pensar en el judici de la vergonya quan és evident que els nostres amics empresonats són innocents, no costa gaire adonar-se que ells no han comès cap delicte i tot el tribunal no és capaç d’identificar la veritat. Allà en aquella platja a la vora del mar i a la matinada i amb el cansament d’una pesca frustrada podem entendre que els apòstols no identifiquessin Jesús. Però en el Tribunal Superior de Justícia tot és evident: els nostres amics acusats no han comès cap delicte. És fàcil identificar la veritat i els jutges ho tenen davant seu: no ho veuen o no ho volen veure. Un dia tot brillarà com la llum del sol que surt entre les aigües a la matinada a la vora del mar, serà la veritat. Per a mi el fragment estrella d’aquest Evangeli d’avui és aquest: “... Jesús li pregunta per tercera vegada si l’estimava i Pere contesta: - Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: - Pastura les meves ovelles.”

Àngel Oliva

4 de maig de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

2 de maig de 2019

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La pròxima celebració comunitària del Baptisme serà el diumenge 12 de maig a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

1 de maig de 2019

Primer de maig. Festa del Treball. Festa laboral a tot Europa.

L'horari de misses es correspon amb la dels dies feiners, se suprimeix, però, la missa de les 8 del matí, amb la qual cosa només se celebrarà l’Eucaristia de les 12 del migdia. El dret al treball és patrimoni de tots. Els indicadors de les xifres d’atur mostren una lenta però sensible disminució en els darrers anys una vegada “diuen” que recuperada ja la forta crisi econòmica a la que el nostre país s’ha vist sotmesa la darrera dècada.

Aquesta valoració és insuficient i a més enganyosa perquè no té en compte ni la precarietat de sous de moltes feines ni les grans i greus diferències entre homes i dones. A més cal tenir en compte que l’atur residual actual en molts casos és de llarga durada i afecta a persones cada cop més joves. Per tant, no podem dir que el problema estigui ni tan sols en vies de solució. La solidaritat amb aquestes famílies ha de ser un objectiu de primer ordre, i els nostres governants haurien de complir el que prometen en campanyes electorals com les actuals.

Pregarem perquè el Senyor infongui la seva llum sobre tots nosaltres, però molt especialment sobre els qui en són directament responsables.

30 d’abril de 2019

Vetlla Pasqual: Homilia de Mn. Josep m Jubany - Dissabte 20 d’abril de 2019

Amics, amigues,

Ens hem reunit aquesta nit per celebrar la Vetlla pasqual, la més important de les celebracions de l'Església. Sant Agustí anomenava aquesta vetlla, com la mare de totes les vetlles. La litúrgia d'avui és plena de signes que volen manifestar la grandesa del que celebrem. La llum del ciri de pasqua ens evoca Jesús com la llum del món. L'aigua ens recordarà la nostra condició de batejats i la nostra dignitat de Fills de Déu. En l'Eucaristia confessarem que Jesús se'ns dóna amb el seu cos i la seva sang i acabem d'escoltar les lectures pròpies d'aquesta celebració.

Les lectures de l'Antic Testament ens evoquen la fe del poble d'Israel, i ho fan amb un llenguatge i algunes expressions que potser grinyolen a les nostres orelles, com per exemple : "cavall i cavaller al mar ha submergit", ara bé, totes tenen un fil conductor. La vida és un do de Déu; Déu ens ha creat per pura gratuïtat, Déu ens estima amb un amor fidel, i en els moments del perill, la lectura de l'Èxode, està a prop de nosaltres, ja que no vol que la humanitat visqui en l'esclavatge, sinó en la llibertat, i la seva voluntat és que tots nosaltres visquem d'acord amb la dignitat en que hem estat creats. I hem estat creats a imatge i semblança seva per aquest motiu, els profetes ens han recordat que ens dóna un cor nou, un cor que bategui amb amor . Una història que amb raó, ha estat qualificada com una història de salvació.

I tota aquesta història de fidelitat, d'amor, de gratuïtat, troba la seva plenitud en Jesús de Nazaret, el Rabí que passà pel món fent el bé. I que va tenir la gosadia de dir que qui em veu a mi, veu al Pare. Aquest Jesús és el que Divendres contemplàvem penjat en una creu, com un proscrit. Ell que va estimar als seus fins a l'extrem, va morir com un criminal qualsevol. Cal dir-ho ben clar, Jesús morí sol i fracassat. Però tot canvià un matí de Pasqua, quan a unes dones els adrecen les paraules que hem escoltat en l'Evangeli. Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí: ha ressuscitat.

28 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La pau sigui amb vosaltres

L’Evangeli que llegim avui és l’anomenat de la Misericòrdia i com tots els relats evangèlics sempre el trobem nou. Abans de començar a pensar, he buscat a l’Enciclopèdia Catalana la definició de misericòrdia: «Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer...» I m’ha semblat que abans de redactar la definició, el col•laborador potser havia llegit aquest evangeli.

Perdonar: Jesús perdona els seus deixebles, l’han abandonat en els dies terribles. Al peu de la creu només hi veiem segons relata sant Joan 19:25 «... la seva mare, i la germana de la seva mare Maria, la de Cleofàs, i Maria, la Magdalena». Ja abans l’ha traït Judes i negat Pere. Malgrat tot els perdona: per dos cops els diu «La pau sigui amb vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Socórrer: sap que estan esporuguits, per por als jueus, diu l’Evangeli i potser també de si mateixos per la seva actuació.

Tot i això els acaba dient: «Rebeu l’Esperit Sant», que és la llum i la força que necessiten per començar la missió que els encomana.

D’exemples de misericòrdia en trobem molts en la vida de Jesús. El veiem: curant malalts, a la resurrecció de Llàtzer, on Jesús es va posar a plorar; retornant a la vida la filla de Jaire; alimentant multituds; al sermó de la muntanya on amb les benaurances ens deixà una lliçó de vida (Mt 5, 7) «Sortosos els compassius, perquè seran compadits». I ja a la creu, mentre patia el pitjor martiri va dir «Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan» (Lc 23,34). No oblida encomanar a Joan que tingui cura de la seva mare, no vol deixar-la sola amb el seu dolor.

Un home jove sense sostre fa no massa temps em va dir «A mi, Déu no m’ha abandonat mai, i a vostè tampoc l’abandonarà».

En aquest món que ens envolta, ple d’injustícia, misèries, tristeses i amargor, hem de recordar el següent: «Així és que fem d’ambaixadors de Crist, però és Déu el qui fa, a través de nosaltres, aquesta invitació...». 2 Cor 5, 20.

Siguem missatgers d’esperança, no podem oblidar les paraules de Sant Benet (RB, 4, 74): «No desesperar mai de la misericòrdia de Déu»

Rosa Maria Olivella

27 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sortida conjunta dels dos Grups de Catequesi familiar mensual

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 4
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

24 d’abril de 2019

Catalunya, ¿encara cristiana?

Ser cristià vol dir creure en Jesús de Natzaret com a “revelador” del Misteri de Déu i entrar en el seu moviment profètic. Si partim d’aquesta definició (que deu ser prou correcta), analitzant els paràmetres amb que es mesuren les creences de les societats, es pot dir que a mig termini Catalunya com a societat no serà cristiana. Això no implica que no estigui amarada de molts valors cristians a partir dels que s’ha constituït la societat europea, ni que no hi hagi a Catalunya nombroses comunitats cristianes més aviat menors.

No és que la societat catalana anterior fos globalment una fidel creient en Jesús, però tenia unes estructures cristianes ben definides i àmpliament participades per la gran majoria de la població, situació que permetia que aquesta majoria orientés en aquelles estructures les seves inquietuds religioses i les seves conductes. Aquesta situació fou la que marcà l’experiència de la generació que avui te de 60 a 90 anys.

La generació següent (30-60 anys actualment) va ser educada en el cristianisme però de forma majoritària ha anat abandonat la fe cristiana. L’altra generació (més joves de 30) manifesta una ignorància greu del cristianisme (no coneix ni les beceroles culturals bàsiques) i lògicament no te pràctica cristiana.

Aquesta dimissió de la fe s’ha produït en el termini curt de tres generacions, i per tant a una velocitat vertiginosa i en plena normalitat cultural. És una implosió pacífica. Els pares que han vist frustrades les seves aspiracions de transmetre la fe cristiana es consolen comprovant que els seus fills i nets “són bones persones i generosos”.

23 d’abril de 2019

Festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Enguany coincideixen en una mateixa setmana les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons molt estimats de Catalunya, en uns moments difícils i incerts marcats pel judici dels presos polítics (que porten més d’un any en presó preventiva) per la situació dels exiliats i per les famílies de tots ells. Pregarem perquè siguin tractats amb justícia, i també pels jutges, els advocats i els testimonis, i perquè els siguin respectats els drets humans.

Més enllà de les celebracions festives d’aquests dies, dels llibres, de les roses i dels llaços grocs, demanarem la seva intercessió per totes les necessitats del nostre país; que els nostres governants sàpiguen trobar-hi solucions i que la nostra solidaritat vers els més necessitats es vegi sensiblement reforçada.

21 d’abril de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Segons Mateu.- Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol. Havien trobat l’entrada tancada però en aquell moment un àngel feu rodolar la pedra i els va dir: no tingueu por, vosaltres /.../ aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu. Pel camí el mateix Jesús se’ls fa present i les saluda. Elles el van abraçar emocionades. Ens podem preguntar per què l’àngel no es va presentar davant dels deixebles, ell mateix, i els ho va comunicar directament? L’estratègia de Jesús que va preferir presentar-se en persona a les dones, és del tot intencionada per donar-los a elles, precisament, la primícia que d’altra manera no haurien tingut, i s’haurien mantingut en l’anonimat, tot i l’expressa voluntat de Jesús, que va voler fer-les testimonis de la seva mort i resurrecció. Efectivament ha estat fins a dia d’avui quan hi ha dones que volen ser reconegudes com a deixebles i apòstols i no en son encara.

Segons Marc.- Déu meu, per què m’has abandonat? És el crit d’angoixa i de dolor de Jesús, home com nosaltres, davant de la mort imminent. Jesús llençà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos de dalt a baix. Tot s’havia complert. Passat el repòs del dissabte les amigues de Jesús van proveir-se dels olis aromàtics i es van encaminar cap al sepulcre. En arribar-hi van veure la pedra retirada i hi van entrar. Hi havia un noi vestit de blanc que els va dir: Ha ressuscitat, no és aquí.
Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu.
Aquell mateix matí es feu present primer a Maria Magdalena. Ella va anar a dir als que estaven afligits i ploraven, que havia vist al Senyor, però no la van creure!

Segons Lluc.- Les dones van arribar molt de matí de diumenge al sepulcre, portant els olis aromàtics que havien preparat per ungir el cos. Van arribar i van entrar al sepulcre però el cos no hi era. Aleshores van veure dos homes que els van dir: per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí, ha ressuscitat. Van córrer a anunciar-ho.Eren Maria Magdalena, Joana i la mare de Jaume, però les seves paraules els van semblar un absurd i no les van creure!

Segons Joan.- Maria Magdalena plorava a la vora del sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, ells li diuen: dona, per què plores? Es girà enrere i veié un home i no s’adonà que fos Jesús amb l’atabalament que duia. Ell li diu: Dona, per què plores? Qui busques? I abans d’esperar resposta Jesús li diu: Maria! Ella a l’instant el reconeix i se li llença als peus i li diu Mestre! Després d’això Magdalena, corpresa, va anar a trobar la colla i els diu: He vist el Senyor!

Sefa Amell

20 d’abril de 2019

La setmana dia a dia

Dissabte, 27
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 28
Sortida conjunta dels dos Grups de Catequesi familiar mensual

18 d’abril de 2019

Tríduum Pasqual: Dijous, Divendes i Dissabte Sants

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 18: És dia feiner.
e suprimeixen totes les Misses del matí
A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYOR, dia 19: És dia festiu.
Se suprimeixen totes les Misses
A les 10 del matí: Via Crucis
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà a la parròquia de Sant Ildefons.

A les 6 de la tarda:
Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor
Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la Paraula de Déu
2.- La Gran Pregària Catòlica
3.- L’Adoració de la Creu
4.- Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 20: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.
VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2.- Anunci de la Pasqua
3.- Litúrgia de la Paraula
4.- Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5.- Celebració de l’Eucaristia

DIUMENGE DIA 21
DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

NOTA 2 - Com que la Vetlla Pasqual de la vigília s’acaba tard, la Missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.
També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 9 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

16 d’abril de 2019

Setmana Santa

Fa uns dies amb el lema “Al peu de la Creu, amb els qui pateixen” alguns de vosaltres participàreu en la nostra comunitat a una vetlla de pregària . Fou un moment intens de pregària. Els textos, les lectures, els cants, el silenci ens ajudà a resar, a contemplar la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, a sentir-nos solidaris amb tots els homes i dones, que aquí a casa nostra o arreu del món pateixen qualsevol tipus de sofriment. Amb els ulls fixos en aquell que va ser traspassat, vàrem interioritzar que Jesús clavat en Creu, i amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraçava a tots, i patia i se solidaritzava amb tots els que pateixen.

Pels creients en Jesús, aquest dies són una ocasió per reflexionar i meditar el que és el centre de la nostra fe: Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Una de les millors maneres és la participació atenta i activa a les celebracions litúrgiques pròpies d'aquests dies. Subratllo participació atenta i activa, perquè aquestes celebracions siguin realment fructuoses cal que assaborim tot el que signifiquen. Cal que abans d'anar a l'església, llegim les lectures que allà es proclamaran, i ens adonem de tot el missatge que ens transmeten. Permeteu-me que us convidi com un bon exercici espiritual per aquest dies, que seguint el que vàrem fer fa uns dies, dediqueu temps a continuar contemplant la Creu, i sobretot al Crucificat.

La Creu, amb tot el que té de barbàrie i crueltat. En els primers segles del cristianisme, la Creu era motiu d'escarni i burla i molts no podien entendre com hi havia persones que la podien adorar. Sant Pau se'n fa ressò d'aquest rebuig quan escriu: Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans (1 Cor 1, 23-24). Pels romans la Crucifixió era la pena de càstig per als esclaus pròfugs o per subversius contra l'imperi romà, i la mort en creu es considerava la més vergonyosa de les penes. Ciceró va dir "Tot el que tingui a veure en la creu deu mantenir-se lluny dels ciutadans romans, no només dels seus cossos, sinó fins i tot del seus pensaments, ulls, i orelles". Però no eren només els romans, també els jueus tenien una gran adversió pels que havien estat penjats en la creu: "tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu". (D 21, 23). No és, doncs, estrany que hi haguessin manifestacions públiques ridiculitzant la creu. A Roma en el Palatí s'ha trobat un gravat, que representa un crucificat amb cap d'ase, i a sota una inscripció que diu: “Alexamano adora al seu Déu".

És per això important que no oblidem tot el que significa la Creu, i sobretot el qui en ella és crucificat. Quan alcem els ulls i la contemplem, per a nosaltres els creients no tant sols hi veiem una persona que: No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. (Is 53,2), sinó que hi veiem, aquell que dóna la seva vida per a nosaltres. I cal que escoltem les seves darreres paraules: Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. (Lc 23, 33-34). En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23,43). Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare.(Jn 19, 27). Elí, Elí, ¿lemà sabactani?que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Mt 27,45). Tinc set. (Jn 19,28). Tot s’ha complert. (Jn 19, 30). Pare, a les teves mans confio el meu esperit. (Lc 23, 46). Aquestes set paraules, que segons els diferents evangelistes són les que pronuncià Jesús a la Creu, són el seu testament, el seu darrer missatge.

Contemplar la Creu, llegir una narració de la Passió, escoltar el que des del patíbul ens diu, és una forma de viure la setmana Santa. En Ell, hi veié el gra de blat que mor, mor per donar fruit.

El fruit és la Pasqua!
Josep m Jubany