Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 d’abril de 2018

Rèquiem per la Llibertat

La Coral Càrmina i l’Orfeó Gracienc, juntament amb l’Orquestra de Músics per la Llibertat, oferiran un concert solidari el proper dissabte dia 21 d’abril de 2018 a les 18:00h a l’església de Sant Ildefons (c/ Madrazo, 92, Barcelona).

L’entrada és lliure amb taquilla inversa a benefici de la caixa de resistència i l’Associació Catalana dels Drets Civils.

15 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Pasqua: la petita revolta de cada dia

Just abans de Setmana Santa, vam tenir el goig d’anar a una de les representacions de la Passió, en aquest cas a Olesa de Montserrat i us he de dir que va ser una experiència que ens va trasbalsar molt. Segurament perquè a l’escenari es representava una obra, el final de la qual ja coneixíem, en la que apareixien la majoria de situacions per les que el nostre país està passant en els darrers mesos: acusacions, imputacions, judicis sumaríssims, rebel·lió, sedició, malversació en aquest cas personificats en Jesús de Natzaret. Us sona la història? És curiós que unes paraules en una obra de teatre escrita fa més de cinquanta anys tornin a ser tan protagonistes de la nostra història col·lectiva.

Però, una vegada superada la primera impressió i reacció, vaig sortir d’aquell immens teatre amb la convicció que la Pasqua d’aquest any 2018 havia de ser diferent d’altres. La Pasqua és un moment de goig, d’alegria pel Crist ressuscitat i pel que això vol dir a les nostres vides. Una vegada passada la mort i la creu, no hi ha d’haver lloc per la malenconia, la pena o la depressió. Certament vivim en temps foscos, temps de postveritat, de regressió de drets civils i socials, de conflictes oberts que costarà tancar. Però la Pasqua ens torna a cridar a sortir, a ser presents en la nostra societat i en el nostre país, a revoltar-nos davant de situacions quotidianes en les que hi domini el mal.

En el text de Lluc d’aquest diumenge del temps de Pasqua, Jesús ens dóna pau i ens proposa d’anar i predicar en el seu nom que l’esperança és possible, que no tinguem por perquè Ell serà amb nosaltres per la resta del temps. Crec que la Pasqua ha de ser temps de revolta davant de la injustícia i el pessimisme, de canvi d’actituds i formes de fer violentes o poc compassives, de no renunciar als nostres valors ni als nostres drets individuals i col·lectius, d’anunci fidel de la Bona Nova, de perdó i de treball sincer i honest perquè la injustícia del nostre món sigui, tenaçment i pacífica, eradicada.

M’agradaria acabar proposant-vos una frase molt bonica de Martin Luther King, molt de Pasqua, ara que recordem el 50è aniversari del seu assassinat: “Només la llum ens pot alliberar de la foscor, només l’amor ens pot alliberar de l’odi”.

Lluís Sánchez Rissech

14 d’abril de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: ¿Qué ocurrió entre mi padre y tu madre? amb Jack Lemmon i Juliet Mills

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Segona trobada de la Catequesi d’adults en Temps de Pasqua dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda, sota el títol genèric de “L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació.” El tema serà: La festa de l’Esperit. - Una breu ullada a la història. La festa jueva de la Pentecosta. La festa cristiana de la Pentecosta

Dissabte, 21
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

13 d’abril de 2018

Gaudete et Exsultate

La Santa Seu ha publicat la nova exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et Exsultate (Alegreu-vos-en i celebreu-ho), sobre la crida a la santedat en el món contemporani.

Es la tercera exhortació apostòlica en els cinc anys del pontificat del papa Francesc després d' Evangelii Gaudium (La joia de l’Evangeli) l’any 2013, i d'Amoris Laetitia (L’alegria de l’amor), l’any 2016. També ha publicat dues encícliques: Lumen fidei (La llum de la fe) i Laudato Si (Llogat sigueu)

L'objectiu d'aquest text és «fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual».

Clicant aquí es pot accedir al text complert del que tot seguit reproduïm un resum:

Capítol 1: LA CRIDA A LA SANTEDAT

Hi ha molts tipus de sants. A més dels sants oficialment reconeguts per l'Església, hi ha moltes més persones corrents que no figuren als llibres d'història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. Inclouen molts cristians el martiri dels quals és un signe del nostre temps. «Cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l'Evangeli». La santedat és viure els misteris de la vida de Crist, «morir i ressuscitar constantment amb ell», i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor. «Permet a l'Esperit Sant que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi Jesucrist en el món d'avui», en la missió de construir el regne d'amor, justícia i pau universal.

La santedat és tan diversa com la humanitat; el Senyor té en ment un camí particular per a cada creient, no solament per al clergat, els consagrats, o els que viuen una vida contemplativa. Tots estem cridats a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, «vivint amb amor i oferint el propi testimoni», i en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu. Entre les formes de donar testimoni hi ha els «estils femenins de santedat», de dones santes famoses i també de tantes dones «desconegudes o oblidades» que han transformat les seves comunitats. A més de grans desafiaments, la santedat creix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb
paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra.

11 d’abril de 2018

Sant Ildefons, a Twitter

Ja es pot seguir les activitats de la parròquia de Sant Ildefons a Twitter des de @Sant_Ildefons .

Twitter és una xarxa social que permet als seus usuaris enviar i rebre missatges d'una allargada màxima de 280 caracters anomenats tuits o piulades. Les actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades immediatament a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les al fer-se seguidors.

Així que ja ho saps, si vols seguir puntualment què passa a Sant Ildefons, fes-te seguidor de @Sant_Ildefons !!!


9 d’abril de 2018

Homilia de Mn. Josep m Jubany de la Vetlla Pasqual (Dissabte 31 de març de 2018)

Amics, amigues,

Crist viu, la gespa no ha crescut damunt la seva sepultura, la mort ha estat vençuda. Aquesta és la gran notícia d'aquesta nit. Aquest és el motiu perquè ens hem reunit al voltant de l'altar per celebrar la Vetlla Pasqual. La mare de totes les vetlles, en expressió feliç i ben coneguda de Sant Agustí.

Hem encès el ciri de Pasqua, la llum del Ciri Pasqual il·lumina tota la nit. Hem encès les nostres espelmes. Ho hem fet de manera senzilla, passant la flama d'uns altres, indicant així que nosaltres també hem de ser portadors d'aquesta llum. Llum que ens il·lumina a nosaltres i que hem de compartir amb tots els homes i dones de bona voluntat. Tots estem cridats a ser portadors d'aquesta llum que s'imposa a la nit. I amb aquesta llum hem escoltat l'anunci de la Pasqua. S'ha proclamat en abundància la Paraula de Déu, tot contemplant moments importants de la història de la salvació: la Creació, l'alliberament de l'esclavatge del poble d'Israel, les exhortacions dels profetes Isaïes i Ezequiel, i sobretot ha ressonat l'Al·leluia, abans de la proclamació de l'Evangeli. I en l'Evangeli hem escoltat com un jove deia a les dones: “No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és, aquí".

Fixem-nos en aquelles dones, exemple de tantes persones que estan marcades pel dolor, en el seu cas per la mort ignominiosa d'una persona que havien estimat. Jesús de Natzaret, havia estat per elles, i per tantes persones del seu temps, el Rabí que consolava, que anteposava l'amor a la llei, que mirava als ulls als qui eren considerats pàries de la societat, que compartia taula amb tots aquells que no eren ben vistos per la societat.

I, com ens recordava el papa Francesc en la Vetlla de Pasqua de l'any passat, si fem un esforç amb la nostra imaginació, en la cara d'aquestes dones podem trobar la cara de tantes mares i àvies, la cara de nens i joves que resisteixen el pes i el dolor de tanta injustícia inhumana. Veiem reflectits en elles la cara de tots aquells que caminant per la ciutat senten el dolor de la misèria, el dolor per l'explotació i el tràfic. En elles també veiem la cara d'aquells que pateixen el menyspreu per ser immigrants, orfes de terra, de casa, de família; el rostre d'aquells que la seva mirada revela solitud i abandó per tenir les mans massa arrugades. Elles són la cara de dones, mares que ploren per veure com la vida dels seus fills queda sepultada sota el pes de la corrupció, que treu drets i trenca tants anhels, sota l'egoisme quotidià que crucifica i sepulta l'esperança de molts, sota la burocràcia paralitzant i estèril que no permet que les coses canviïn. Elles, en el seu dolor, són la cara de tots aquells que, caminant per la ciutat, veuen crucificada la dignitat.

8 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Els fets dels Apòstols d'enguany ens dóna la solució a aquest gravíssim problema, al que s'està enfrontant la humanitat, de desigualtats tan profundes.

Potser a nivell global seria molt difícil fer com feien aquells primers cristians, però si ens decidíssim a deixar els nostres "nínxols" en els que vivim i les nostres segones residències i féssim petites comunitats podríem arribar a la situació d'aquells autèntics cristians.

Si llegim amb cura l'evangeli, no som la majoria com Tomàs? No estem veient i oint cada dia infants que moren, dones que són violades de moltes maneres i són objectes dintre dels seus respectius ordenaments jurídics, persones empresonades, amb culpa o sense, que passen fam, que no tenen ni un sostre? Creieu que de debò reconeixem a Jesús en ells?

Perquè m'has vist has cregut. Feliços els que creuran sense haver vist. Nosaltres podrem dir que ni el veiem en els més desvalguts.

Tant de debò que la Pasqua ens obri els ulls del cor i que la nostra consciència trobi el camí per canviar les estructures que imperen tan allunyades de l’Evangeli, i que passi el que passi puguem dir "la nostra alegria ningú no ens la prendrà"

Angelina i Josep M.

7 d’abril de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Jornada pro-vida

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. El tema a tractar serà: Judes Iscariot

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: PASQUA. Mones i ous. Ensaïmada amb ous de xocolata. Tertúlia: ens explicarem què hem fet per Setmana Santa

Dimecres, 11
Primera trobada de la Catequesi d’adults en Temps de Pasqua dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda, sota el títol genèric de “L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació.” El tema serà: L’Esperit de Déu”

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 14

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

5 d’abril de 2018

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 9 d'abril a les 8 del vespre celebrarem l'Assemblea parroquial corresponent a aquest mes. Recordeu que el fil conductor de les nostres Assembles d'aquest curs és “Què fa l'Església en els nostres dies?”. Aquest mes se'ns explicarà que fa l'Església de Barcelona a favor dels homes del mar.

Barcelona és una ciutat marítima que compta amb un dels ports més importants del Mediterrani, sovint notícia pels creuers que hi arriben així com pel seu tràfic de mercaderies. Al costat d'això hi ha una realitat molt desconeguda: la vida dels mariners. Stella Maris vol ser la veu dels sense veu, la veu dels mariners i per això aquest dilluns tractarem de l’acollida i l’acompanyament dels mariners en aquest centre.

Ens ho explicarà Mn. Ricard Rodríguez Martos, D.P. Delegat de l'Apostolat del mar de l’Arquebisbat de Barcelona i director del centre Stella Maris de Barcelona. El treball altruista que el centre porta fent des de fa 90 anys ha estat reconegut per l'Organització Marítima Internacional que va lliurar a l’entitat Stella Maris el premi Seafarers 'Centre of Year 2016, premi que reconeix el millor centre d'acollida de mariners del món.

4 d’abril de 2018

Sessions de Catequesi d’Adults en Temps de Pasqua - L’era de l’Esperit: Presència de la Salvació

Durant tot el Temps Pasqual, la comunitat cristiana celebra la festa central de la seva fe: la Pasqua del Crist. Aquest temps festiu s’obre el Diumenge de Pasqua i es clou cinquanta dies després, amb el Diumenge de la Pentecosta. Durant tot aquest temps se’ns proclamen els episodis que fan referència a la resurrecció de Jesús, a les seves aparicions als apòstols, a diferents personatges i, abans que a ningú altre, a les dones que li feren costat durant la seva vida, i escoltarem les seves paraules de comiat i d’apoderament als seus seguidors, per tal que continuessin allò que Ell havia iniciat. Al final de tot aquest cicle celebrem el compliment de la promesa que Jesús va fer als seus deixebles i a totes les generacions que en el futur l’haurien de seguir: l’enviament de l’Esperit Sant, la Pentecosta. I nosaltres, avui, homes i dones del segle XXI, que hem celebrat la Pasqua del Crist, som portadors d’aquest Esperit.

A les trobades de la “Catequesi d’Adults” parlarem de l’Esperit de Déu i intentarem fer-ho donant una ullada a l’Antic i al Nou Testament. Ens preguntarem què és o qui és Ell? Per què l’invoquem tan sovint quan els cristians ens reunim en església? Quina és la seva funció? Té algun sentit proclamar la seva presència en el nostre món? Sense cap mena de dubte, haurem de superar molts prejudicis i, sobretot, moltes imaginacions i fantasies que s’han creat entorn d’Ell al llarg de la història de l’església. Però és vital per a la nostra fe escodrinyar i aprofundir en tot allò que implica la presència de l’Esperit, perquè Ell és el principi de vida.

Esteu tots convidats a les trobades que tindran lloc els dimecres 11, 18 i  el dimarts 24 del mes d’abril, a les 7 de la tarda.
Anton Ramon Sastre

Programació de les trobades
PRIMERA TROBADA - dimecres 11 d’abril de 2018
L’ESPERIT DE DÉU

Dificultats bàsiques avui per entendre el nom i la invocació
El nom i la invocació a l’Antic Testament
El nom i la invocació al Nou Testament

SEGONA TROBADA - dimecres 18 d’abril de 2018
LA FESTA DE L’ESPERIT

Una breu ullada a la història
La festa jueva de la Pentecosta
La festa cristiana de la Pentecosta

TERCERA TROBADA - dimarts 24 d’abril de 2018
LA PRESÈNCIA DE L’ESPERIT

L’acció de Déu a la Història
L’església: presència del Crist en l’Esperit
El culte en esperit i veritat: Invocació a l’Esperit i memorial

3 d’abril de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La Celebració Comunitària se celebrarà el proper diumenge 8 d'abril, a les 12 del migdia.

El dissabte dia 7 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins amb l'equip de Baptismes de la Comunitat per preparar la celebració del diumenge.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

1 d’abril de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor Déu nostre, ja sé que ens heu fet lliures i som nosaltres els qui ens hem d'espavilar per arreglar aquest món maldestre, però, heu vist com està tot? Avui és dia de festa grossa per a tots els creients. El vostre Fill, home senzill, d'extracció humil, que només feia el bé per tot arreu on passava, el van trobar culpable de dir que era Fill vostre i que el seu reialme no era d'aquest món. Eren afirmacions, idees, cap fet violent, ans al contrari, i va morir a la creu com un malfactor quan era més que un sant. Quina alegria quan va ressuscitar! Per això fem festa avui: és la Pasqua.

Senyor. Ara tenim uns quants amics que han dedicat els seus esforços a tirar endavant uns anhels desitjats des de fa molts anys per tot un poble, de llibertat, aquest do que Vós tan seriosament ens doneu. Aquests amics, però, la llibertat no la demanen per a ells sinó per a tothom. És un do inherent a totes les nacions per moltes característiques diferents que tinguin en cultura, en llengua, en tradicions, en lleis. Aquestes nacions, com la nostra, tenen una personalitat guanyada des de fa segles i reclamen el que és seu: el dret a la llibertat, a la democràcia.

Jesús va viure en un poble jueu que un dia el va aclamar i un altre, molt trist, el va matar. És cert que aquí i ara ja no es condemna a mort ningú, però sí que es poden tergiversar les lleis per intentar destruir els qui clamen llibertat. Senyor, a la nostra societat hi ha una paradoxa, quan veiem com les lleis haurien de ser instrument al servei del poble, això és la democràcia, i no a l'inrevés, el poble sotmès a les lleis. Però Tu saps que el que és més greu és que aquestes lleis a la nostra societat estan prostituïdes. Amb aquestes lleis, com n'ha estat de fàcil ficar a la presó o enviar a l'exili aquestes persones amigues, nobles, dignes, de pau, que volen una societat lliure que no es vegi amenaçada i que sigui exemple per a tot el món. Els autors d'aquest mal no volen convèncer ningú, només volen vèncer i humiliar les persones nobles, dignes i de pau i també les seves famílies i a tot el poble.

Senyor, ja sé que ara per ara no ens tornareu a enviar el vostre fill -això és la parusia- per retornar a aquest món convuls la justícia que és la veritat, la llibertat i que és un bé irrenunciable que ens heu donat Vós. Potser és millor que Jesús no torni perquè el tornarien a matar.

Senyor us demano que ens doneu la força i la unitat per assolir aquest bé preuat: la llibertat del nostre poble en una democràcia exemplar, amiga de tots els pobles, i poder viure en una Pasqua per sempre.

Àngel Oliva

28 de març de 2018

Tríduum Pasqual: Dijous, Divendres i Dissabte Sants

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 29: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses del matí
A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYO
R, dia 30: És dia festiu.
Se suprimeixen totes les Misses
A les 10 del matí: Via Crucis. Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem plegats la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà a la comunitat de Sant Antoni de Pàdua.

A les 6 de la tarda: Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Lectura de la Paraula de Déu
2.- La Gran Pregària Catòlica
3.- L’Adoració de la Creu
4.- Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 31: És dia feiner.
Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.

VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1.- Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2.- Anunci de la Pasqua
3.- Litúrgia de la Paraula
4.- Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5.- Celebració de l’Eucaristia

Diumenge dia 1 d’abril: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor
Com que la Vetlla Pasqual de la vigília s’acaba tard, la Missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí. També hi haurà les Misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 9 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.





26 de març de 2018

Setmana Santa

Us proposo per aquests dies de Setmana Santa, uns senzills comentaris. El desig és que aquests dies, a més de descans, siguin també dies de reflexió, de contemplació i pregària.

Diumenge de Rams
Avui, els infants lluiran contents els palmons i palmes. Potser molts no saben el significat religiós d'aquesta festa. No cal fer-ne massa escarafalls. Jesús va ser aclamat, també a Jerusalem, per infants que tampoc entenien tot el que passava. Tot unint-nos a la gatzara infantil, contemplem aquell que lliurement donarà la vida per a tots nosaltres. Si comencem la Setmana Santa recordant l'entrada de Jesús a Jerusalem, és perquè no perdem de vista que el seu sofriment i les nostres sofrences tenen un sentit, la victòria sobre el mal.

Dilluns, dimarts , dimecres

A moltes cases, els nens i nenes tornen a ser protagonistes, no hi ha col·legi. L'ordre familiar queda alterat. Malgrat tot, busquem moments de pregària. Pot ajudar escoltar reposadament algunes composicions religioses, com per exemple la Passió segons Sant Mateu de Bach. Llegir pausadament el relat de la Passió, segons sant Marc. La passió que varem proclamar el diumenge de rams. A la nostra comunitat us oferim el dilluns a les 8 del vespre una estona pausada de pregària per la pau, al voltant de la Creu. I preguntem-nos seriosament, quin sentit té la passió i mort de Jesús? Què ens volia dir Jesús, quan deia "si el gra de blat no mor no dóna fruit, però si mor donarà molt de fruit?"

Dijous Sant
Al capvespre som convocats a celebrar l'Eucaristia. L'Evangeli de Sant Joan ens sorprèn amb unes paraules solemnes: Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Aquest dia ha estat qualificat com dia de l'amor fratern. El Senyor mostra que estimar necessita de la humilitat i el servei. I ho mostra rentant els peus als seus deixebles.

I aquest gest va acompanyat de la institució de l'Eucaristia. Pa i Vi, Cos i Sang del Crist. Ell se'ns dóna totalment. No hi ha un amor més gran que el qui dóna la vida. L'Eucaristia és el misteri que ens permet de tornar a experimentar el seu amor.
En un món on abunda el mal (aquest dia també hi ha la traïció de Judes, un dels seus ), és una bona ocasió per tornar a valorar aquest gest que fem tan freqüentment, combregar. I preguntem-nos si ens deixem transformar pel seu amor.

Divendres Sant
Tot el dia és presidit per la Creu. En l'Església, silenci, austeritat, tot perquè ens puguem endinsar en el gran misteri de la mort del Senyor. La Passió, segons Sant Joan, ens mostra el Crist, que va decidit a la Creu. Del seu costat en surt Sang i aigua. Signes del baptisme i l’eucaristia. Ara entenem la seves paraules, “Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.

Contemplem la creu. La creu no és per enfonsar sinó per enlairar, no vol ferir, sinó guarir. En la Creu hi ha el misteri de la nostra salvació.

Dissabte Sant
Jesús en el sepulcre. En la professió de fe diem: davallà als inferns. Afirmació estranya. Les icones orientals representen aquest dia d'aquesta manera, Jesús puja del reialme de la mort i agafa els morts de la mà. Dissabte sant, el dia que deixo que el Senyor entri al meu reialme de la mort, i m'alliberi de tot el que hi ha de mort i ho retorni a la vida.

Diumenge de Pasqua
Convidats a la Vetlla de Pasqua. La celebració mare de totes les altres celebracions. El sepulcre buit. Jesús viu. Ell és la vida. Creure en la Resurrecció és creure en la Vida amb majúscules. Alegrem-nos i celebrem-ho.

Josep m Jubany

25 de març de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Encara ressonen a l’aire els crits d’“Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor”, i sembla que sentim el perfum de les palmes i la remor que fan els rams d’olivera, en l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on és rebut i aclamat com a Rei per la multitud, tan bellament descrit per l’evangelista Marc (11, 1-10).

El mateix evangelista reprèn el relat que llegim avui, Jesús a Getsemaní, on va experimentar: abandó, esglai, solitud, angoixa i traïció; i veiem com tot ho afronta amb valor i oració, on hi podem veure la seva confiança i fidelitat al Pare “Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols”. Jesús pregant, ens ensenya a pregar: “Faci's la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel” que diem en resar el Parenostre que d’Ell vàrem aprendre.

I en acabar la seva oració troba els seus deixebles dormint, i té per a ells paraules de disculpa, “L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble” i poc més tard els convida a seguir-lo “Aixequeu-vos, anem!”. Sap que no els mancarà la força, ens ho recorda l’evangelista Lluc 24, 49 “Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt”.

També ens ve de dalt l’autèntica alegria, que no és l’efímera i fugissera alegria que veiem a l’entrada de Jesús a Jerusalem, l’alegria duradora la trobarem, com diu el Papa Francesc, a Evangeli gaudium: “L'alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria”.

Seguir el camí de Jesús, no és sempre fàcil, cal tenir confiança “ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal” Salm 23 (22), 4

Sempre t'he vist, al fons dels horitzons, més alt
que el tedèum dels Cèsars i l'encens dels Caifassos.
He errat, fugint de Tu, fins que els peus m'han fet mal;
¡ tots els camins tenien el rastre dels teus passos !


Sales, Joan. “Viatge d'un moribund”, 92, Cant IV

Rosa Maria Olivella

24 de març de 2018

Moment de Pau

La Vetlla de pregària del proper dilluns 26 a les 8 del vespre volem que sigui una estona de reflexió i pregària, estil Taizé. Tots hi som convidats.

Fem-la entre tots ben participada, els moments que vivim ho requereixen.

23 de març de 2018

Sessió de catequesi familiar al Monestir de Valldonzella, març de 2018

El passat diumenge 18 de març vam fer la sessió de catequesi familiar conjuntament els dos grups fora dels locals de la Parròquia: vam anar al Monestir de Valldonzella (al capdamunt del carrer del Cister). Ja és el tercer any que les monges ens acullen deixant-nos gaudir del tranquil claustre i la singular església, i ens hi trobem bé per la pau que s’hi respira i la flexibilitat dels espais.

El tema mensual de la trobada era la preparació de la Setmana Santa, emfatitzant enguany l’aspecte del servei als altres, tal i com Jesús va mostrar rentant els peus als deixebles abans del sopar. També vam treballar el perdó i vam celebrar el sagrament de la Penitència amb els més grans de la catequesi i les seves famílies. Va ser una celebració participada i íntima a la vegada, amb cants de Taizé per ajudar a crear un ambient de recolliment i d’interiorització.

Reunir-nos a Valldonzella, amb els espais dels que podem gaudir, ens permet fer coses diferents a la resta de dies; els pares i mares preparen el tema juntament amb els fills i filles i els/les catequistes del grup, i a més, els/les catequistes tenen pensades maneres més lúdiques de tractar el tema. Alguns van fer una gimcana o uns altres el joc del mocador adaptat. A més, totes les activitats i tots els grups acaben preparant alguna part de les celebracions. Els de 5è curs van personalitzar la revisió de vida pel Perdó, els de segon, els més nombrosos, van llegir unes pregàries molt sentides a la celebració de l’Eucaristia, els de 1r i 3r van fer unes ofrenes especials, els de 4t van presentar la seva acció de gràcies plena de cors i els de 6è van acomiadar les celebracions.

Els que vam poder ens vam quedar a dinar a Valldonzella, gaudint del sol al claustre. I vam acabar amb “L’hora dels adéus”, que els més petits no coneixien. Gràcies a la preparació del material per part de la Montserrat, a la introducció i benvinguda de la Mireia, la participació de tots els catequistes, la celebració del Perdó i l’Eucaristia dirigides per Mn. Josep M., la contribució dels músics, les noies de la ‘guarderia’ i la il·lusió de les famílies, la trobada a Valldonzella va ser un èxit.



20 de març de 2018

Revisió de vida. Quaresma: Març de 2018

Dona, on som? Ningú no t’ha condemnat. Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús li digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n i no pequis més. (Jo 8:10-11)

"Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?"
Per què els mestres de la Llei volen que Jesús es pronunciï i per què l’anomenen mestre? Prou saben el que ell en pensa i ara el volen comprometre. Però Jesús no vol enfonsar més la dona, la vol redimir del pes de la seva culpa, i no digué res. Foren ells, els acusadors, qui, atrapats pel seu doble joc, començant pels més vells, pels més 'dignes', deixaren Jesús tot sol! Quin ridícul, Déu meu!


- Quina mena de persona sóc: de les que acusen o de les que excusen? - En una situació semblant –quasi bé ens hi trobem cada dia!- quin és normalment el meu veredicte? - Sé dir amb sinceritat: no sóc pas millor que aquell al qual la majoria acusa? - Blaise Pascal deia: 'Que em jutgi Déu i que no em jutgi pas la meva mare'. Hi estic d’acord? - Quan, a la nit, abans del primer son, penso en Déu, sento pau en el meu cor o més aviat hi sento neguit? - Què en diria de Déu: que premia el bé, que castiga el mal o que acull en el seu Amor infinit igualment 'els justos i els pecadors'? - En qualsevol cas, jo hauria tirat la primera pedra?

"Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit."
Jesús calla i s’ajup fins a tocar la terra amb el dit. No hauria de mirar la dona que rep la condemna de la Llei? El qui és la Paraula calla i alhora s’inclina fins on viuen i pateixen els humans. Al cor de la feblesa de l’home hi ha Déu, l'amor del qual es manifesta, potser, amb el gest delicat de no mirar-la per, en aquest instant que es feia etern, no ferir-ne llurs sentiments. És la finesa de Déu!

- Sóc criticaire o més aviat busco de dissimular els defectes dels germans? - Practico les virtuts de la prudència i de la discreció? - Quan dic: 'Senyor, tingueu pietat', què vull dir: 'Senyor, ajudeu-me' o bé 'Senyor, perdoneu-me'? - Evito d’acostar-me a aquells als quals la societat acusa i rebutja? - Crec poc o gens en la bondat de les persones? - En aquest moment, què n’opino de la pena de mort? - Quan dic que vull ser compassiu, hi poso condicions a aquesta decisió? - Crec que tenir 'la raó' és quelcom útil o que tenir la raó no serveix de res? - Quan vull tenir raó, utilitzo el nom de Déu o la seva Llei? - Exigeixo més als altres que no pas a mi mateix?

"Ella va respondre: - Ningú, Senyor."
Per què la dona no l’anomena 'mestre' com ho han fet els seus acusadors? Per què li diu "Senyor" si aquest títol només pertany a Déu? Únicament ella, perquè ha sentit la seva misericòrdia, ha vist en Jesús el Déu en qui potser fins ara mai no havia cregut. I li confessa la seva fe: "Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat? - Ningú, Senyor". On hi ha misericòrdia, allí hi veiem Déu!

- He entès i crec fermament en les paraules de l’evangelista Joan: "La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist"? (Jo 1: 17) - I també: "A Déu ningú no l’ha vist mai: és el seu Fill únic, que és Déu, qui l’ha revelat?" (Jo 1: 18) - No sé reconèixer Déu en qualsevol gest bondadós d'amor, de generositat o de misericòrdia? - No recordo sovint aquelles altres paraules de Joan: "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel"? (Jo 5: 16) - Quina és la meva font d’espiritualitat? No és, encara, l'Evangeli? - Recordo que mentre parlo a Déu no puc escoltar la seva veu en el meu cor? - No sé veure en la meva comunitat la gran escola on hi rebo i practico la fe?

Perdoneu-nos, Pare, i ajudeu-nos a perdonar i guardeu-nos del mal i de fer-ne. Amén.

18 de març de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Són dies incerts aquests en què tots els auguris són dolents. Jesús és conscient de l’ambient que l’envolta i com es va fent violent i difícil. Si bé el títol del paràgraf diu que la glorificació de Jesús s’acosta, la veritat és que el que realment s’acosta és la seva passió i ell ho percep perfectament i no se n’amaga perquè sap que està complint la seva missió en el món. I adreça als seus amics, gent del camp, avesats a veure com era veritat que molts grans de blat es perdien irremissiblement mentre uns altres, que aparentment morien en la terra eren els que veritablement tiraven endavant, i els diu: si el gra de blat quan cau a terra no mor, queda ell tot sol, però si mor dóna molt de fruit. Ell és el gra de blat podrit en terra que dóna fruit. Quina aberració tan escandalosa.

I afegeix un pensament ben dur per a nosaltres: qui estima la pròpia vida, el seu benestar i les seves riqueses i no es preocupa dels altres sinó solament per la seva persona, la perdrà, i qui no l’estimi, la pròpia vida, en aquest món, voldrà dir que la guarda per a la vida eterna.

Amb aquest trosset de l’Evangeli i una mica de fe ja n’hauríem de tenir prou per a orientar bé la nostra vida que estimem tant. Sembla fàcil. Però sabem prou bé que no n’és. Tot això dit i repetit des de fa ja més de 2.000 anys i la gran majoria, la immensa majoria, no es dóna per al·ludida, no se n’ha assabentat!

Qui estava amb ell en aquella hora, alguns deixebles, les germanes de Llàtzer i algunes amigues i amics, van sentir un tro. També Jesús el va sentir i va dir: no s’adreçava a mi. I va predir una altra vegada la seva desaparició d’aquest món. Era del tot conscient d’estar vivint els seus darrers dies amb la seva gent en aquest món i es declara llum: camineu mentre teniu la llum, a les fosques no sabríeu on anàveu: Jo sóc la llum.

Demostra que estima aquella gent i amb ella la gent del món. No vol que ens perdem en la fosca, que ens malmetem com el blat que no cau en terra bona. Ens estima i ens demostra amb quin neguit ho pateix. Pateix perquè sap que se’n va i que deixa molta feina inacabada.

Sefa Amell

17 de març de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Trobada conjunta dels dos Grups de Catequesi Familiar a Valldonzella amb el tema: Setmana Santa i Perdó

Dia del Seminari

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera (i darrera) Conferència Quaresmal organitzada per la Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El professor Joan Torra, rector de les Parròquies de Torelló, parlarà del tema: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats”

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel·lícula Casablanca

Diumenge, 25
Diumenge de Rams

16 de març de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària se celebrarà el diumenge 8 d'abril, a les 12 del migdia, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

13 de març de 2018

Espai Obert

Encara sota els efectes del dolor provocat per la inesperada mort de Jaume Botey, president de l’Associació Cristianisme al Segle XXI, sou convidats a una nova sessió d’Espai Obert.

Aquesta sessió havia estat programada amb la intervenció d’en Jaume per parlar dels efectes dels fonamentalismes. Davant de la seva absència, s'ha convidat Josep Maria Monferrer, escolapi i bon amic seu, perquè ens parli del pensament social d’en Jaume i de “Com viure amb dignitat els canvis de paradigmes culturals i socials”. També intervindran a l’acte Joel Cortés i Lluís Busquets, membres de Cristianisme al Segle XXI.

Aquesta sessió d’Espai Obert se celebrarà el proper dissabte, 17 de març, a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 i començarà a les 11 del matí.

11 de març de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Necessitem llum i esperança

El Llibre de les Cròniques que escoltem aquest diumenge ens parla de l’exili que va patir el poble d’Israel i com es va destruir tot allò que més estimava: el temple, la ciutat, el país. El salm que respon a aquesta lectura diu: “Com podem cantar cants del Senyor en terra estrangera”. No crec que, després de la segona guerra mundial, hi hagi hagut tants exiliats en el nostre món com els que hi ha ara. Allà, en el seu país hi han hagut de deixar familiars, amics, les seves llars i, sobretot, la seva vida de cada dia, la que els donava força per lluitar per un futur millor per als seus fills. Aquí, en els nostres països (països estranys, els nostres) no han trobat res que els doni estabilitat i per això han de seure a plorar i a mirar el cel sota les tendes que s’han fet ells mateixos en llocs inhòspits.

Poden tenir encara esperança que la seva sort canviarà?

Aquest IV Diumenge de Quaresma, a la meitat d’aquest temps de conversió i d’oportunitats, se li deia abans el “diumenge de l’alegria”, perquè el cant d’introducció diu així: “Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents tots els qui portàveu dol per ella”. I és perquè al final de la primera lectura es narra com Cir, un rei persa, es compadeix d’aquell poble dissortat i li restitueix la llibertat, una llibertat que és fer-los sentir novament persones humanes, una llibertat impossible sense haver recuperat la dignitat.

Què ens està passant a Europa? Tothom sap que sempre és i ha estat difícil acollir un estrany a casa nostra, i els crits que clamen per donar acollida als exiliats que arriben a les nostres terres, se’ls titlla fàcilment de fer demagògia, però, la veritat és que el temps passa i les raons polítiques i econòmiques que donen els governs europeus per posar barreres a tanta gent que plora la seva tragèdia, no solament menyspreen la dignitat de les persones mantenint-les arraconades en llocs infectes, com les tenen, sinó que, a més a més, els arrabassen la ja seva dèbil esperança. Què ens està passant a Europa? Les nostres assemblees dominicals estan sempre presidides pel Crist enlairat a la Creu. Jesús, a l’evangeli li diu a Nicodem, que, per als qui creuen, la Creu, símbol del patiment humà, és un signe d’esperança malgrat les aparences, perquè allí hi ha llum i vida eterna. Sense llum només hi ha foscor i mort. Els governs de l’església i dels estats, avui més que mai, cal que tinguin present que “tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum”. Avui diem grans paraules, però tot ho fem a les fosques.

Anton Ramon Sastre

10 de març de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: Xerrada de Quaresma a càrrec de Mn. Lluís Saumell

Reunió dels monitors del Grup Escolta amb els pares dels nois i noies, a les 9 del vespre

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18
Trobada conjunta dels dos Grups de Catequesi Familiar

Dia del Seminari

7 de març de 2018

En record de Jaume Botey

La mort d’en Jaume Botey ens ha agafat a contrapeu, ens ha deixat, no diré que de manera sobtada, però sí en un temps molt curt que a molts de nosaltres ha deixat corpresos. A Sant Ildefons el coneixíem bé i per nosaltres serà sempre el President de l’Associació Cristianisme al Segle XXI. Tenim molt present en la memòria la darrera sessió dels “Debats a Sant Ildefons” presidida per ell el passat 2 de novembre. Per fer una semblança de la seva trajectòria ens ha semblat adient reproduir aquest excel·lent article de Joan Minguet Batllori en l’espai “Mail obert” del diari Vilaweb, que porta per títol: Jaume Botey, la vida com a combat.

El convencionalisme burgès manté que de jove es pot ser incendiari, però que quan et fas gran has d’esdevenir bomber. Bé, ara ja ni això. La societat occidental, repressora vol que la joventut neixi matusserament envellida: que no protesti, que no faci pintades al carrer, que no tingui utopies, que visqui en un món injust de manera resignada i, a més, que aplaudeixi els qui engreixen els rics i vituperen els pobres.

Sortosament, però, hi ha persones que no perden mai l’esperit revoltat, que fins l’últim alè del seu pas per aquest món el dediquen a combatre les injustícies, a ajudar els més necessitats i, sobretot, a escampar el coneixement com una eina crítica indispensable.

Jaume Botey era una d’aquestes persones. Potser molts del qui llegiu aquest text no sabeu de qui parlo, perquè ell no es movia pels grans aparadors de la comunicació, ell treballava a peu d’obra, sense estridències ni ressons mediàtics.

Jaume Botey no era cap incendiari, he conegut poca gent tan pacífica com ell, però tampoc mai no va voler jugar el menyspreable paper d’aquell que apaga els focs individuals i socials per aparentar que tot va bé. Sobretot, quan les coses no hi van, de bé, sinó ben al contrari. Des de la confluència crítica del cristianisme i del marxisme, en Jaume ha esdevingut un referent de molta gent. El problema de Catalunya és que oblidem molt aviat aquells pensadors o activistes d’abans d’ahir (Sacristan o Fernández Bueny, per exemple), i sembla que tot hagi de començar de zero cada pocs anys.

4 de març de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Quaresma és un temps molt especial, diria que té aires de sagrat. Des del dimecres de cendra fins el diumenge pasqual haurem, potser, viscut moments de tendresa i de senzilla i beneïda meditació. O potser no haurem viscut cap experiència i, tard o d’hora, n’haurem sentit la necessitat. Tanmateix, només han transcorregut dues setmanes i serà bo que mirem de no fer massa tard.

Voldríem viure una “resurrecció” que ens faci retornar a la vida nova i a noves il·lusions. El temps ens mena sovint a la rutina i fins i tot al lamentable oblit. És per això que no podem badar. Sovint passem de la devoció a la maleïda rutina i ens perdem en un bosc d’oblits i desencerts.

Què hauríem de fer, doncs? Crec que hauríem de tancar els ulls i imaginar un espai nou i descobrir-hi noves intencions i nous projectes de vida. Abans, però, oblidem el passat. No podem utilitzar una antiga rutina si volem obrir nous camins i nous espais. Seria massa perillós, massa arriscat. Perquè això no ens passi, haurem de fer servir el nostre enginy. Hem d’inventar nous projectes, noves inquietuds, nous propòsits i, per què no, també noves pregàries per no caure en la rutina o, perdoneu, en la mediocritat.

Quaresma té, des del primer dia, aquesta beneïda intenció. Vol sortir de la rutina, vol parlar amb nous mots, vol escoltar noves crides i sobretot vol pregar amb més força i amb més gran intenció. La rutina ens fa mal, amaga aquella cara nova que ens mostra nous somriures i canta noves esperances. Sí, necessitem cares noves, paraules noves, pregàries noves i, sobretot, eucaristies que ens acostin als grans misteris que hi celebrem. La nostra pobresa espiritual no ha de ser obstacle a la nostra bona voluntat. Al contrari. Ens ensenya un camí possible per allunyar-nos dels nostres atzucacs. L’espiritualitat és aire fresc, projecte senzill, abastable per a aquells que no es volen mai allunyar de la pobresa i de la humilitat.

Tant de bo no marrem el camí quaresmal. Donem-nos a les virtuts de la humilitat i de la perseverança. Busquem moments de silenci que ens facin més assequibles a l’amor i a la pau. Així ens acostarem a la vida nova de la mort i de la resurrecció.

Ferran Aguiló

3 de març de 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 4
Dia d'Hispanoamèrica


Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Guarir ferides. El professor Francesc Torralba, filòsof i teòleg, ens parlarà d’ "Alliberar-se del ressentiment"

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Campionat de rummikub

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 7
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

1 de març de 2018

Reflexions sobre la nota dels bisbes de Catalunya a propòsit dels esdeveniments polítics i socials que s’han produït en els darrers mesos a Catalunya

Fa mesos que el nostre País viu amb una gran excepcionalitat. Tots recordem els fets. La més greu conseqüència és la suspensió de les nostres institucions, a causa de l’aplicació del ja famós article 155 de la Constitució; i també, l’empresonament de dirigents polítics i presidents d’associacions cíviques; l’exili del President i altres consellers a Bèlgica, i les inacabables declaracions de persones als tribunals.

Els fets són aquests, ara bé les interpretacions i valoracions són diverses. Per a alguns això és conseqüència d’una sèrie d'actes promoguts pels dirigents de Catalunya i que no s’ajustaven a les lleis en vigor; per altres és la conseqüència de la negació al poble català del dret d’autodeterminació.

No és fàcil dialogar entre les persones que defensen una opció o una altra. Malgrat tot, la convivència no s’ha fet malbé. No és cert, al menys en la majoria de les famílies, que s’hagin trencat de forma irreversible llaços d’amistat. Em sembla que algunes vegades hi ha més passió, parlant d’altres temes, com pot ser del futbol...

En aquestes circumstàncies són molts els que m’han preguntat, i l’Església què diu? Hi ha qui s’ha sentit molest per les declaracions d’algun eclesiàstic de fora de Catalunya. Altres lloen algunes iniciatives d’alguns bisbes catalans, però es trobava a faltar una veu col·lectiva dels bisbes de la Tarraconense.

El passat dia 16 de febrer, els bisbes de Catalunya publicaren una nota conjunta. Nota que trobareu en la Web de la Conferència Episcopal Tarraconense. Una nota que us convido a llegir amb una actitud receptiva.

Els punts clau d’aquesta nota són:
a) A Catalunya hi ha un problema polític: No podem ignorar ni menystenir que en relació a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú de tothom.
b) Crida als parlamentaris a què formin govern:
c) Reflexió serena sobre els presos: Pel que fa a la presó preventiva d’alguns antics membres del govern i d’alguns dirigents d’organitzacions socials, sense entrar en debats jurídics, demanem una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la que no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats.
d) Legitimitat moral de les diferents opcions: novament reafirmem que, encara que no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta als nous escenaris que en els darrers temps s’han plantejat, defensem la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l’estructura política de Catalunya que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de forma pacífica i democràtica.


Fins aquí alguns punts de la nota dels bisbes. Personalment, respecto totes les opcions polítiques, ara bé, em sembla que tothom, indistintament del que pensem i promoguem, ens hem de trobar amb la defensa de la dignitat de les persones. Tinc els meus dubtes que algunes actuacions, especialment les de presó preventiva es puguin defensar des de la Doctrina social de l’església (vegeu en el Full de fa dues setmanes, el que el 2014 va dir el Papa Francesc, sobre la presó preventiva).

Quaresma és temps de pregària. Preguem i treballem per la pau i la convivència a Catalunya, i denunciem la vulneració de drets.

Josep m Jubany

27 de febrer de 2018

"Podries", poema de Joana Raspall que ens permet reflexionar sobre el greu problema de les migracions a Europa

Si haguessis nascut
podries ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fóra casa teva
i diries “sí”
en una altra llengua.

T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser,
potser més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d’altra mena
duries vestits
de sac o de seda
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

25 de febrer de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

La nostra vida personal no és un itinerari sense esculls, sense problemes... quants desitjos no acomplerts, quants projectes no realitzats... això suposa sovint fer renúncies i acceptar sovint situacions inesperades. Abraham havia rebut de Déu la promesa que tindria una descendència nombrosa i ara aquesta promesa sembla trencada. Moltes vegades la fidelitat és viscuda com un xoc entre dos amors i els xocs fan mal, com va ser el cas d’Abraham: és l’hora de la fe, aquí em teniu. Abraham és l’home pelegrí que s’ha fiat de Déu, la seva fidelitat li suposa la confirmació d’una gran descendència. Abraham serà considerat com el pare de la fe.

Fem una lectura cristològica d’aquest relat del gènesi i veiem la imatge de Jesús carregat amb la creu enfilant el calvari per consumar-hi el seu sacrifici. Sant Pau ho explica als cristians de Roma: ”Ell va entregar el seu propi Fill per nosaltres” i no el va plànyer, com no estaria disposat a donar-nos-ho tot juntament amb el seu fill.

L’Evangeli d’aquest segon diumenge sempre ens explica la transfiguració. Aquest any en l’Evangeli de Marc, el més antic de tots els evangelis, veiem quines conclusions en podem treure que ens puguin ajudar més enllà de la posada en escena d’aquest passatge. Jesús transfigurat enmig de Moisès representant la llei i d’Elies representant el profetisme, hi ha el detonant de la veu del Pare ”aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo”. La mateixa veu que es va sentir al Jordà en el baptisme de Jesús. M’agrada pensar que és la veu del Pare que va seguir Jesús.

Voldria insistir: escolteu-lo! Sovint tancats amb els nostres problemes passem pel costat de les persones sense gairebé ni veure-les, anem oblidant-nos de l’art d’escoltar. No oblidem que ser creient és viure escoltant Jesús. La veu del Pare es dirigia als apòstols, avui es dirigeix a nosaltres. Finalment les paraules de Pere, “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! "Una bona reflexió seria retrobar-nos amb el Senyor en la pregària, en el silenci, i seria una mala reflexió si això volgués dir un fugir de la realitat que ens envolta.

La fe cal que sigui viscuda baixant de la muntanya. La fidelitat a la seva paraula és la que ens donarà força per fer pressent la seva paraula entre els homes. La fidelitat a Déu no dispensa de la lluita. Jesús parla del regne de Déu en el món.

Lluís Saumell