19 de març 2024

Celebració del Perdó

El proper dimecres dia 20, en el marc de la missa de les 12:00 hores, dijous 21 a les 20:00 hores tindran lloc les celebracions comunitàries del sagrament del Perdó.

Tot seguit s’acompanya una proposta de revisió de vida per preparar aquesta celebració:

En finalitzar la quaresma, recuperem les paraules de Jesús que llegíem el dimecres de cendra. El Senyor ens exhortava a practicar el bé, amb autenticitat i ho concretava en l'almoina, la pregària i el dejuni.

L'almoina

- He estat atent a les necessitats de les persones que m'envolten? - He sabut escoltar i comprendre els neguits dels altres, o només m'ocupa i preocupa allò que m'afecta a mi? - Tracto els altres amb respecte, o amb menyspreu? Com tracto aquells que serveixen, els que fan feines de la casa, els que atenen a les botigues, els bars i restaurants? - Ridiculitzo les persones que tenen discapacitats? - Dedico part del temps del lleure a ajudar els altres? Als veïns, als qui menys tenen, als malalts?  - Col·laboro amb els meus diners a ajudar aquells que ho necessiten?   - Aporto diners i temps a entitats que treballen per la promoció i dignitat de les persones?  - Ajudo l'Església en les seves necessitats? - Soc una persona caritativa o egoista?

La pregària

- Dedico alguns moments del dia a pensar en Déu? - Sé donar gràcies per tots els beneficis que rebo d'Ell? - Contemplo i agraeixo tot el que d'Ell he rebut: la vida, la intel·ligència, la família, els amics, etc.? - En la pregària de petició, demano només per mi i per les persones properes? - O també per tots aquells que pateixen, estan malalts, o viuen en soledat? - Jesús a l'Evangeli ens diu que preguem pels enemics. - Tinc present en la meva pregària les persones amb qui no m'avinc, o pensen diferent que jo? - Prego perquè l'Esperit m'il·lumini i m'ajudi a créixer en la fe, l'esperança i la caritat? - Jesús a l'Evangeli ens adverteix: "Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar".  - Interioritzo les meves pregàries? - Em comprometo a ser coherent en la meva vida amb tot el que prego. -Tinc presents les paraules de Jesús, "els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat"?

 El dejuni

- Valoro el dejuni, com una forma de ser solidari i viure en comunió amb totes les persones que passen necessitat? - Viure en comunió amb els que passen fam, m'ajuda a treballar, segons les meves possibilitats, per pal·liar la fam del món?
- El dejuni m'ajuda a apreciar els valors de l'esperit? M’ajuda a relativitzar la gola, "la bona vida" i viure només pel plaer propi? - Quina importància té per a mi, l'austeritat en la vida? - Visc sòbriament, i al mateix temps soc generós amb els pobres?
- He reflexionat sobre les paraules de l'Escriptura: "El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor i no holocausts"?

18 de març 2024

Inscripcions per a la sortida a Montserrat del 13 d’abril

Està oberta la inscripció per a la sortida a Montserrat com un dels actes de celebració del 75è aniversari de la parròquia. 

Cal personar-se a la secretaria de la comunitat en hores de despatx per inscriure’s i abonar el preu de la sortida.

Hores de despatx:

Dilluns: de 17 a 20 hores

Dimarts: de 10 a 13 hores

Dimecres: de 10 a 13 hores

Dijous: de 17 a 20 hores

Divendres: de 10 a 13 hores


17 de març 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

“Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves culpes”

Les lectures d’aquest diumenge ens submergeixen de ple en la quaresma i fixen la mirada en dos grans punts. En el primer, Jesús anuncia als apòstols i als seus seguidors la seva imminent passió i mort; el segon és l’anunci de la salvació.

En la primera lectura del profeta Jeremies, Jahvé diu que farà una nova aliança amb el seu poble, que som nosaltres, i ho farà de forma gratuïta, sense tenir en compte la nostra feblesa ni les nostres faltes. Ho anuncia amb unes paraules contundents i plenes de tendresa; diu: “ell serà el meu poble i Jo seré el seu Déu”, i afegeix  “els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats”.  Això és la Salvació.

El salm responsorial, és el clam del poble que reconeix la seva culpa i implora el perdó de Jahvé.

Pau en la Carta als Hebreus també parla de la salvació, però des d’un altre punt de vista. Ens explica que Jesús és el nostre model a seguir i que la seva vida se centra en l’acceptació de la voluntat del Pare. Seguir a Jesús i acceptar la voluntat del Pare, és el camí que ens porta a la Salvació.

El fragment de l’Evangeli de Joan, se situa poc  després que tingués lloc la resurrecció de Llàtzer i l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig palmes i  aclamacions del poble. Ara, Jesús passa full de tot aquell rebombori i d’aquella eufòria i situa els apòstols en un escenari molt mes cru, dramàtic i realista; els parla de la seva passió i mort.

Primer, ho fa amb la paràbola del gra de blat, però després entra de ple en el sentit de la seva passió i mort. Ho fa amb unes paraules gens fàcils d’entendre; diu: “qui estima la vida la perdrà, i qui no l’estima, la guardarà per la vida eterna”.  Jesús també els convida a ser els seus seguidors; si ho són, el Pare els honrarà. Però, el més desconcertant és quan Jesús, que és fill de Déu, però també home, confessa estar contorbat, té por i se sent feble. Això és el que sovint també ens passa a nosaltres. És llavors quan el Pare es manifesta contundentment per tal que  tothom el senti i sàpiga que ha “glorificat al seu Fill i encara el glorificarà més”.

Acabo amb un salm que sempre em commou: “Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm.

Àngels Vilaró

16 de març 2024

La setmana dia a dia

Diumenge, 17

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la quaresma. S’acaba amb una missa  a les 12,15 h

 

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Vetlla de pregària de final de quaresma: “Gràcies per l’aigua”, a les 20.00h

 

Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 20

Celebració del Perdó en el marc de la missa de les 12 del migdia

Trobada del grup de pregària, a les 7 de la tarda

 

Dijous, 21

Celebració del Perdó, a les 20.00h

 

Dissabte, 23

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

15 de març 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge v de quaresma

Dia del Seminari

 

Dimarts dia 19:

Solemnitat litúrgica de Sant Josep, espòs de la benaurada verge Maria, natzarè i patró de l'Església universal

 

Dissabte dia 23:

La Missa vespertina de les 8 del vespre, serà la pròpia del Diumenge de Rams. Abans de la missa hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem

Amb aquesta missa s'inicia el temps de Setmana Santa

14 de març 2024

Vetlla de pregària de final de quaresma: “Cerquem l’aigua viva”


Enmig del món conflictiu en què vivim, som convidats, com a comunitat cristiana, a pregar.

Ens trobarem el dilluns dia 18 a les 8 del vespre en un ambient  tranquil, tot escoltant lectures, cantant, fent silenci, que ens convidi a  contemplar, a meditar i a resar.

En aquest darrer trimestre, les preocupacions per la guerra, per la sequera, per la política interna, per la pobresa, .... han ocupat molta part dels noticiaris i també les nostres converses. Les legítimes preocupacions, sovint impedeixen que ens adonem dels dons que Déu ens dona.

En aquesta edició de la nostra pregària donarem  gràcies al Creador pel gran do de l’aigua. L’aigua, font de vida. Ara que no plou és quan més hem d’agrair  el gran regal que és l’aigua. Com diu el salm: “Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu”. 

13 de març 2024

Proper diumenge dia 24: Diumenge de Rams. Passió del Senyor. L'horari de les misses serà: 10.15, 12.00 i 20.00 h - SE SUPRIMEIX LA MISSA DE LES 13,15 h

A la missa familiar de les 12.00 hi són convidats especialment els nens i nenes amb les seves famílies.

Abans de totes les misses hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem.


12 de març 2024

Sor Lucía Caram convida a la introspecció: explorant la ferida de la injustícia i el compromís cristià

Un centenar de persones es van reunir el passat dilluns 11 en una trobada de profunda reflexió i inspiració liderada per la monja dominica Sor Lucia Caram. L’ambient carregat d’esperança i compromís va transformar-se en un espai d’introspecció on les paraules de Sor Lucía van penetrar en el cors dels assistents, ajudant a reflexionar sobre  “La ferida de la injustícia” i la comprensió del missatge cristià als nostres dies.

Va començar la seva intervenció indicant que el seu cor està ferit per una guerra, en definitiva està ferit per la injustícia, i  assenyalà l’essència del camí cap a la Pasqua, convidant a fer una pausa per pensar sobre els fonaments  que nodreixen la nostra vida i la nostra fe permetent viure amb sentit i compromís, descobrint la força interior que ens anima en la nostra missió en aquest món. En aquests quaranta dies podem fer el camí de retorn cap el nostre cor de la mà de la tradició cristiana.

A través d’una profunda interpretació de les Escriptures, va posar en relleu la figura de Moisès. L’Itinerari de la nostra fe, va remarcar, arranca amb l’alliberament del poble de Déu i l’experiència que té Moisès quan defensa un hebreu que està sent maltractat. Ha de fugir arran d’aquest fet i es dedica a la vida contemplativa. De sobte veu cremar una bardissa que no es consumeix (no va veure res, va dir Sor Lucía), perquè tenia la ferida de la injustícia i un neguit. Va sentir-se cridat (al llibre de l’Èxode figura que és Déu qui el parla) i es va apropar a Déu sense proteccions (descalçat, diu la Bíblia) i sent que Déu li diu: “he vist l’opressió del meu poble i he sentit el seu clam. Em faig càrrec dels seus dolors. Jo t’envio a alliberar-los”.  Aquesta experiència va posar en camí a Moisès.

Déu és algú que no pot suportar l’opressió dels seus fills, i ens envia el seu fill. “Quan nosaltres diem que defensem els drets humans, el que fem és defensar els drets de Déu”, va afirmar la religiosa. El projecte de Déu és que tots els seus fills visquin amb dignitat. “Deu no té mans, té les nostres mans. Déu no té ulls, té els nostres ulls”, va dir la dominica.

Quan Déu es va encarnar ens va donar el seu esperit, que és el mateix que tenia Jesús, el mateix de Maria i és el mateix esperit que ens mou a nosaltres. Es el mateix esperit que va obrir els ulls a Moisés i va posar-lo en camí per alliberar al seu poble perquè no podia suportar el seu sofriment.

Sor Lucía Caram va continuar explicant que Jesús va tenir una experiència que va marcar un abans i un després a la seva vida. Quan es preparava per rebre el baptisme se li va obrir la ment (el cel es va obrir diu l’Evangeli) i va sentir una veu (segurament no va sentir-ne cap, va comentar Sor Lucía) que li va dir “Tu ets el meu fill, l’ estimat, amb qui m’he complagut”. Això és el que el marcà la seva vida: saber-se estimat. Va destacar que Jesús no ve a crear una nova religió , ni a explicar dogmes, ve a compartir l’experiència que Déu és el seu pare. Després d’això, Jesús decideix pair aquesta experiència anat quaranta dies al desert per reflexionar sobra la seva missió. Processa el que sent i el que veu al seu voltant. Anunciar la bona notícia, als pobres, als febles, als que viuen injustícies, és el projecte de Déu i de Jesús. Aquest és el nou ordre social.

11 de març 2024

Espai obert

El proper dissabte dia 16, d’11 a 13 h.  hi haurà una nova sessió d’Espai obert dins del cicle: “Religions i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura”.

Albert Sàez, periodista i professor universitari, parlarà del tema:

La manifesta manca de cultura religiosa en els mitjans i les seves conseqüències.

La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de Cristianisme i Justícia. c/ Roger de Llúria, 13

Com s’ha fet en les sessions anteriors, també es podrà seguir la intervenció del Sr. Sáez telemàticament utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/86307703477

10 de març 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquesta setmana vaig sentir en una entrevista com una artista  d’entre 50 i 60 anys –no recordo qui era- deia que havia estat educada en una escola de monges: en tenia un bon record, però “no comprava el negoci”. El “negoci” parlava d’un Déu justicier a qui calia retre comptes i posava tot l’èmfasi en el pecat i en la culpa.

Llegeixo la carta de Pau Ef 2,4-10:  “Déu, ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”. Llegeixo l’evangeli de Joan Jn3,14-21, on Jesús diu a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. Per tant, ni rastre d’aquest Déu justicier que l’Església va transmetre durant tants anys i que, al meu entendre, va fer rebutjar la fe cristiana a tanta gent de la nostra societat.  

Aquesta setmana hem sabut que fra Octavi Vilà, abat de Poblet, serà el nou bisbe de Girona. En un missatge d’algú que el coneix bé, el qualifica de “persona recta, molt espiritual, oberta, fidel al país i a la seva llengua, i d’una abnegada obediència a l’Església”.

Em consta que ha deixat una petjada profunda com a abat de Poblet, fet que vaig poder palpar en les dues visites que hi vaig fer l’any passat.  Abans d’entrar pròpiament al recinte del monestir i fer la visita autoguiada, es pot veure un muntatge audiovisual on es parla de la vida monàstica i de quin sentit pot tenir al segle XXI. Comença presentant, sense paraules, amb unes imatges molt inspiradores, situacions en què els humans ens fem preguntes que ens obren al misteri i a la transcendència, amb majúscules.  A partir d’aquí, planteja les diferents religions com a possibles respostes i, finalment, l’opció de vida contemplativa com la resposta de Poblet.

I és una resposta que traspua aquest “Déu ric en l’amor”, un regal ofert a tothom: Déu estima el món amb tothom i tot el que hi ha en ell. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. No, Déu no és justicier, no ens condemna. Ens condemnem quan “ens estimem més la foscor que la llum”. Que Déu ens ajudi, i ajudi el nou bisbe Octavi Vilà, a “viure d’acord amb la veritat, a buscar la plena llum.

Griselda Gasull

09 de març 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 11  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Tercera Conferència de Quaresma a les 19.30h a l’Auditori del CIC, Via Augusta, 205. Sor Lucia Caram parlarà de  La ferida de la pobresa”

 

Dimarts, 12

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dissabte, 16

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 17

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la quaresma. S’acaba amb una missa  a les 12.15

05 de març 2024

Les ferides ecològiques: una mirada urgent a la consciència

En un vespre en què la cruesa de les imatges es va fusionar amb la crida a l'acció i la reflexió teològica, la vicepresidenta de Justícia i Pau, Maria Bargalló, va guiar l’ audiència a través de les profunditats de la crisi ecològica en la segona de les conferències quaresmals, organitzades pel CIC en col·laboració amb la comunitat de Sant Ildefons, aquest dilluns 4 de març.

Seguint l’esquema de la revisió de vida: veure, jutjar i actuar, Bargalló va desgranar la seva xerrada per parlar d’ecologia des de la teologia moral del segle XXI, amb una mirada de conversió partint de les encícliques “ Laudato si” i “ Fratelli tutti”. Va expressar que la seva voluntat era transmetre una visió del nostre món des de la fe per intentar canviar la realitat.

Bargalló va prendre la paraula, emmarcada per imatges impactants de la devastació planetària. "Abans eren llunyanes, ara són molt properes", va remarcar la ponent, recordant-nos que la destrucció del nostre planeta és una realitat urgent i ineludible. Va advertir, però, que no es poden entendre aquestes imatges feridores sense tenir en compte les persones que hi habiten en aquests llocs. Va continuar aprofundint en la intersecció entre la crisi ecològica i la desigualtat,  i destacant que els més vulnerables són els que més pateixen aquesta ferida. Com diu el papa Francesc, “escoltem el clam de la terra i el clam dels pobres”.

Amb una crítica contundent, Maria Bargalló va recordar que s’estan consumint recursos de forma desbocada, aprofitant-se els països rics dels recursos i del treball dels pobres. Va posar com  exemple el que està passant a les mines de coltan del Congo per aconseguir aquest preuat mineral necessari per fabricar ordinadors i smartphones.

Les institucions internacionals, que haurien de vetllar pel comú de les persones, estan fallant. En les cimeres internacionals  sobre el canvi climàtic (COP) no acaben de posar-se d’acord per tancar solucions a curt termini. Mentrestant, la ferida de l’ecologia està molt lligada a la ferida de la guerra perquè són lluites pels recursos  limitats i que s’acaben. La vicepresidenta de Justícia i Pau va vaticinar que les properes guerres seran per l’aigua. Aquests desastres provoquen que els més febles, el més vulnerables hagin d’emigrar per qüestions econòmiques i per qüestions climàtiques. No va descartar que algun dia toqui a la gent de la nostra terra iniciar aquesta fugida.

04 de març 2024

Sortida a Montserrat

Amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la nostra comunitat de Sant Ildefons, el Consell Pastoral organitza una sortida comunitària al Monestir de Montserrat per donar gràcies a la Mare de Déu pels beneficis que d’ella hem rebut al llarg d’aquests anys i també per demanar-li que vetlli pel nostre país i per tots nosaltres.

L’anada a Montserrat serà el dissabte 13 d’abril, (encara falten dies). El programa proposat és sortir amb autocar a les 8 del matí, per més que també s’hi pot anar amb cotxe particular, i participar a la missa conventual, visita guiada al museu bíblic i dinar conjuntament en un dels menjadors del self-service. 

Properament en donarem més informació. De moment reserveu-vos la data.

03 de març 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

No convertiu en mercat la casa del meu pare

S’acosta la pasqua jueva, el pas del Senyor, i Jesús, conscient que està arribant al tram final de la seva vida a la terra, puja a Jerusalem per celebrar-la a les portes, ja, de la seva Pasqua, la qual, per la seva mort i resurrecció, tindrà des d’aleshores un nou significat, “el pas de mort a Vida”. Un nou significat que ningú no va entendre per més que Jesús ho havia anunciat sempre, donant sentit a tot el que l’escriptures diuen d’Ell.

En arribar al temple, Jesús es troba un mercadeig impropi d’aquell lloc sagrat,  l’indigna veure que les autoritats jueves ho permeten i es fan còmplices de la transformació del temple en un lloc de comerç del qual n’extreuen beneficis.  Jesús actua en conseqüència amb la seva indignació de la manera que descriu l’evangelista Joan.

Pot semblar un escàndol, però no és difícil d’imaginar el sentit de fracàs que Jesús devia sentir davant d’aquella situació. Tres anys anunciant el Regne, invitant a la conversió, obrant prodigis i miracles i tot sembla indicar que no ha servit de res.

Més encara en el moment que es lliurarà voluntàriament al sacrifici de la creu que sempre ha estat present en l’horitzó de la seva vida. Ho veiem clar per exemple a Mt 16, 24-25: “Si algú vol venir amb mique es negui ell mateixque prengui la seva creu i que em segueixi”. Molts el van seguir, però el nucli dur del judaisme veia en Jesús un perill, un conspirador, un obstacle que calia eliminar.

Quan li demanen en nom de qui es considera amb dret per fer el que ha fet, la resposta de Jesús els deixa descol·locats: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.

Què dius? reconstruir el temple en tres dies? si portem 46 anys construir-lo? Jesús calla, no respon; però avui, si deixem volar una mica la imaginació podria haver-los dit: “no és això companys, no és això”, que és com dir, no heu entès res.

Salvant totes les distàncies, vull fer-me ressò de la més que probable extradició de Julian Assange als EUA, que pot significar-li una condemna de mort o acabar els seus dies empresonat; de la mort en circumstàncies estranyes en una presó de Sibèria de Nalvani, l’opositor rus al règim de Putin; i encara de l’assassinat a trets del pilot rus Kuzminov, que va desertar aterrant el seu helicòpter a Ucraïna.

Els tres paguen per haver portat la llibertat a límits intolerables per als seus països, la qual cosa demostra que el poder actua sempre igual..., el que fa nosa s’elimina.      

A Jesús també el van eliminar per portar la llibertat a límits intolerables, fent cas omís del que els havia dit: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.

Josep Maria Lari

02 de març 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 4    

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Segona conferència de quaresma a les 19,30h a l’auditori del CIC, Via Augusta, 205. Tema:  La ferida ecològica” Prof. Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau

 

Dimarts, 5 

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

01 de març 2024

Aleksei Navalni: Benaurats el que tenen fam i set de ser justos

Federico Vidal, director de la Càtedra Amoris Laetitia, va publicar el passat el 25 de febrer un article a la revista Vida Nueva que reflexionava sobre el polític rus. El seu títol era: “El martiri de Navalni”, i en ell deia:

Aleksei Navalni va tornar a Rússia el 2021 sabent que el president Vladímir Putin havia ordenat el seu assassinat. No és lluny de l'opció que Crist va prendre en pujar a Jerusalem.

Durant la farsa de judici a què va ser sotmès el 2021, Navalni va explicar davant el tribunal quin era el seu motor més profund per fer el que estava fent i que el portaria a la mort. Aquestes van ser les seves paraules: “Si vol, parlo de Déu i la salvació. Elevaré al màxim la veu del meu cor trencat. El fet és que sóc cristià –el que normalment em posa com a focus de burla a la Fundació Anticorrupció, perquè la majoria de la nostra gent és atea i jo també vaig ser un ateu força militant–. Però ara sóc creient i això m'ajuda molt a triar les meves accions, perquè tot es torna molt, molt més fàcil. Tinc menys incertesa, perquè hi ha un llibre [la Bíblia] on, en general, està escrit més o menys clarament quina decisió prendre. Per descomptat, no sempre és fàcil seguir aquest llibre, però ho estic intentant”.

Navalni va proclamar davant del jutge quin era el passatge de l'Evangeli que el guiava en aquells moments de repressió i d'estar a punt del seu assassinat: “Benaurats els que tenen gana i set de justícia, perquè seran saciats”. I va afegir: “Sempre he pensat que aquesta benaurança en particular és, més o menys, el que ha guiat la meva acció”. Va seguir: “No me'n penedeixo d'haver tornat ni del que estic fent. Està bé, vaig fer el que era correcte. En aquest moment difícil, vaig fer el que em demanava la benaurança i no vaig trair el que Déu ens diu. Som un país molt infeliç. No n'hi ha prou que Rússia sigui lliure, Rússia també hauria de ser feliç. Rússia estarà feliç”.

Navalni ja és llavor cristiana. Amén.


28 de febrer 2024

Xavier Garí: Una crida a la reflexió sobre la ferida de la guerra i el camí cap a la pau

Una setantena de persones van escoltar el dilluns 26 de febrer la primera conferència de Quaresma del cicle organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. El professor Xavier Garí de Barberà, historiador, conlictòleg i irenòleg, va reflexionar sobre la ferida de la guerra.

El professor Garí es dedica a la història de la pau, que és una part de la història que no s’acostuma investigar. La pau, en el fons, és la història majoritària. Sovint només es veu la part fosca, però es tracta de tenir una mirada més completa i compensar la historiografia de la guerra, que és la que predomina, amb els estudis dels camins de la pau que s’han fet durant de les diferents èpoques. L’irenologia, que l’estudi de la pau, dóna sortida a totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta.

La primera part de la conferència va ser una profunda reflexió sobre les causes de la guerra. Garí sosté que les guerres no són fenòmens espontanis o inevitables, sinó més aviat resultats de decisions humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics. És aquesta perspectiva econòmica la que fa que les guerres s'acabin quan han fet prou mal, quan ja no són lucratives, deixant en el seu rastre una estela de pobresa, destrucció i dolor.

Garí assenyalà com la majoria dels conflictes quotidians es resolen a través de la sortida de l'espiral de violència, una via que, desitjaria ell, es pogués estendre a escala global. No obstant això, adverteix que els interessos pecuniaris sovint impedeixen l'aplicació d'aquestes solucions pacífiques a nivell internacional, mantenint una situació de confrontació mal resolta.

La proposta de l’historiador consisteix en una mirada realista sobre la guerra, basada en dades objectives i allunyada de les percepcions enganyoses. Així, destacà com les guerres són el resultat de processos de preparació, planificació i provocació, més que d'accidents o malentesos. Les guerres neixen de mitjana amb una dècada de preparació. Putin va començar a ser Primer Ministre poc mesos abans de l’any 2000, i cap el 2012, sent ja President de Rússia, va fer diferents rodes de premsa en la que avisava que envairia Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona limítrof amb el seu país.

Les guerres estan molt estudiades i no passen per atzar ni per casualitat, per tant es podrien evitar. Tenim l’exemple de la Guerra Freda, que va ser

la primera guerra de la història de la humanitat, la primera guerra mundial  que acabà en taules, no hi va haver ni vencedors ni vençuts. Va ser una situació de desarmament molt gran. L’any 1991 hi havia una situació extraordinària per poder superar situació bèl·lica permanent existent al món. Només van caldre 10 anys perquè arribés l’atac a les Torres Bessones i s’entrés en una nova etapa de conflictes. Aquests anys es van desaprofitar per fer una bona transició a Rússia per deixar enrere la nostàlgia soviètica. De la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial,  les democràcies occidentals no van cuidar que la recuperació alemanya servis per confirmar una bona transició a manera la república de Weimar que hauria permès democratitzar el país, i en canvi l’any 1933 va ser l’auge de les forces autoritàries del nazisme, entrant Hitler al poder.

Per Xavier Garí, el món no està bé, però mai havia estat tan bé com ara. Pensem que la violència predomina i que la única forma de fer-li  front és amb més violència, però això és una gran mentida que manté tot aquest sistema. Evidentment hi ha aspectes a millorar, però és rotundament fals que cada vegada anem a pitjor. Si mirem el passat hi ha aspectes que han desaparegut o han disminuït en gran manera com l’esclavatge, la inquisició o moltes discriminacions. De fet la religions apareixen inspirades en els valors de la no-violència. Si algun patrimoni hi ha de la no-violència són les religions.

27 de febrer 2024

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a la seva mainada cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

25 de febrer 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Disposat per servir?

“Aquí em teniu”. Quina afirmació més senzilla, i que difícil de dir amb el cor ple i sincer, quan som cridats a servir. El relat del Gènesi ens presenta gairebé sense dir-ho, una revolució: el sacrifici humà no té cap sentit davant dels ulls de Déu, ni davant dels ulls de l’home. Abans, però, cal que l’home estigui disposat a tot, per servir.

Aquesta voluntat de servei és precisament l’únic holocaust, l’únic sacrifici que importa. Que fàcil de dir, i que difícil de fer. Quan Déu  demana a Abraham que sacrifiqui el seu fill, l’únic que estima, està posant a prova la capacitat d’Abraham de resistir-se a posar-se a disposició. Cal molta força de voluntat i molta fe per escoltar i obeir. Cal posar-se en presència del Senyor, és a dir, disposat a escoltar, a assumir la crida, a no defugir-la.

És clar que tenim moments d’il·luminació, moments en els quals sentim que res no ens atura, en els quals intuïm la Presència, moments d’eternitat en aquest costat del paradís. I tanmateix, cal baixar a la plana, cal entrar a la ciutat i assumir sense por el servei al qual hem estat cridats. Pau ho diu amb el seu llenguatge radical, tan de blanc o negre que a vegades ens deixa perplexos: Déu donà en holocaust el seu fill a l’home. És gairebé dir que Déu escoltà la crida a servir i es va embolicar tant en la nostra realitat que, finalment, no tingué altra opció que donar el seu fill en sacrifici per mostrar-nos el camí.

Abans, però, ens podem abandonar uns instants al gaudi de la contemplació de la transfiguració, als moments de més profunda comprensió del per què de la Presència, amb els quals carregar de sentit l’acció a què som cridats. Moments de contemplació personal, però també compartida, amb la ingenuïtat del company de Jesús que li demana de construir unes cabanes per quedar-se més temps a la muntanya.

I és que, a qui no li agrada sentir l’aire serè dels cims de les muntanyes més altes? Qui no hi ha sentit alguna mena de Presència, alguna mena de transcendència? Que bé que s’hi està! Jesús, però, que ha sentit la crida i que sap molt bé quin és el camí a prendre, deixa ben clar que han de tornar a la terra.  Perquè servir implica tornar a la ciutat, cercant permanentment la cara de Jesús en totes aquelles persones amb les quals interaccionem. I fent-ho per implicar-nos-hi, per ser fidels a la crida, al camí que Jesús ens indica. “Aquí em teniu”. Fins a quin punt estem disposats a dir-ho?

Família Vives Requena

24 de febrer 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 26  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Primera Conferència de Quaresma a les 19,30h a l’Auditori del CIC, Via Augusta, 205. Tema:  La ferida de la guerra”, a càrrec del Prof. Xavier Garí de Barbarà, Doctor en Història i professor d’humanitats a la UIC

 

Dimarts, 27

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 2

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda