Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, do per a nosaltres

En les tasques civils les persones autentifiquen les seves credencials amb títols i documents, però en les tasques i missió que es fa en nom de Déu la única credencial vàlida és la pròpia vida. Per això, en Jesús no hi ha separació ni divisió entre missió i vida. Té una relació singular amb el Pare, la Font de la missió, i trasllada aquesta relació personal, propera i íntima envers cada una de les persones que el Pare ha posat a les seves mans. Les porta al cor i de manera entranyable; per a Ell no són números impersonals, les coneix pel nom, els dedica tota la seva atenció, introduint-les en la mateixa relació que el té amb el Pare. Sorprèn descobrir i fer l’experiència de que som molt estimats.

Jesús, el pastor bo, dóna la pròpia vida per amor, ho fa, no perquè no estimi la vida, sinó perquè està sempre disposat a donar el bo i millor de si mateix pel bé dels altres, fins arribar a les últimes conseqüències del amor, un amor generós, gratuït i total al estil del Pare. Aquesta relació no és tanca en si mateixa, és oberta, amb horitzó de futur, “tinc també altres ovelles que no són d’aquest ramat… formaran un sol ramat, un sol pastor”. Aquesta visió universal ens ve a dir que l’amor de Déu és per a tots els seus fills i filles sense excepció. Per tant, no hi ha un poble, una religió privilegiada. També aquí Jesús fa una clara denuncia a la institució i autoritats que no fan de  servidors, sinó de mercenaris, que a més ataquen a tots els que escolten el seu missatge, perquè esdevenen persones lliures, amb criteri, opinió i plenes de la vida que Ell comunica.

És que, qui no és veritable pastor, actua a interès, es ven al poder, utilitza el seu càrrec pel seu propi benefici i en el moment de la dificultat, del compromís en comptes de fer un pas cap endavant es renta les mans i fuig perquè no s’implica en la vida de les persones.

Podem dir que els assalariats, són tots aquells que “no fan olor d’ovella”, no estan a favor de la vida humana i es converteixen en lladres, que priven als altres dels seus drets, de la seva dignitat i dels recursos de la terra. Fem una ullada a la nostra església i al nostre món, quants pastors i quants mercenaris tenim? I nosaltres mateixos a on ens situem?

Esther Bochita