On són les dones a l'Església?

La Trobada Mensual de la Comunitat del mes d’abril que va tenir lloc el passat dilluns 15 va servir per tractar la presència de les dones a l'Església. Amb la participació destacada de Noemí Ubach i Alegria Barba, representants del col·lectiu Alcem La Veu, es va analitzar la situació actual i es van proposar passos concrets cap a la igualtat de gènere dins de les estructures eclesiàstiques.

El diàleg va començar amb una mirada  a la realitat de la presència de les dones en diversos rols a l'Església a Catalunya. S'ha constatat que, tot i ser molt actives en la vida diària de les parròquies, la seva representació en llocs de presa de decisions és notablement baixa. Les xifres parlen per si soles: no hi ha cap degana en centres de formació eclesiàstica, i la seva presència en altres àmbits de responsabilitat és força reduïda. Les dones representen un 10% de les persones delegades o directores a Càritas; un 20% dels càrrecs a la cúria, secretariats, o delegacions;  un 38% dels consells diocesans; i un 90% de les delegades a Mans Unides.

Les dades demostren que no és un tema només de percepcions sinó de realitat. Sense entrar a discutir (o sí) que les dones no poden rebre el sagrament de l’ordenació, tampoc ocupen llocs de responsabilitat en la que no es necessita ser ordenat per desenvolupar-los.

Les ponents van recórrer als ensenyaments de Jesús per ressaltar la seva actitud inclusiva i revolucionària respecte les dones. Amb referències a passatges evangèlics, es va posar de manifest com Jesús va trencar amb els rols de gènere establerts a l'època i va reconèixer el paper crucial de les dones en el seu ministeri.

Per il·lustrar aquestes informacions es van utilitzar alguns passatges com “si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba?”, per referir-se a Déu (Lc 15, 8);  “El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12,50),  on veiem llenguatge inclusiu; “També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé.  Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.” (Mc15, 40), on s’observa la presència femenina en l’entorn de Jesús; la guarició de la filla d’una cananea a la que finalment Jesús li diu: “Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols”(Mc, 7 24-30), per observar com Jesús s’obre a aprendre de les dones; “Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:-Dona, quedes lliure de la teva malaltia!” (Lc 13, 10-16); com a mostra d’empoderament a les dones fent que deixés de mirar a terra per mirar de front.

Les dones en la societat de Jesús no podien declarar en judicis perquè la seva paraula no tenia valor, però en Mc 16, 6 podem llegir que les primeres a arribar al sepulcre buit són cridades a anunciar la bona nova: “ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir”. L’evangeli les converteix en les primeres portadores de la resurrecció.

En aquest punt de la reunió, es van suggerir diverses propostes concretes per promoure la igualtat de gènere a l'Església. Entre aquestes iniciatives es troben la promoció activa de les dones en rols de lideratge, la participació igualitària en les decisions eclesiàstiques i la sensibilització sobre qüestions de gènere a les comunitats religioses mitjançant l'educació i el diàleg obert.

Abans de finalitzar la sessió, es va reflexionar sobre com aquestes idees es poden aplicar a nivell local, com va exemplificar el treball en grups per explorar maneres de promoure la igualtat de gènere a la parròquia de Sant Ildefons. Malgrat les pràctiques igualitàries que ja es veuen en la nostra comunitat, gràcies al compromís de les dones i al convenciment dels diferents rectors, es va reconèixer la necessitat d'un esforç continu per assegurar que la igualtat de gènere sigui una realitat palpable en tots els àmbits de l'Església.

En definitiva, la Trobada Mensual va ser una ocasió per confrontar els reptes i les oportunitats en la recerca de la igualtat de gènere a l'Església. Amb un compromís renovat i accions concretes, podem avançar cap a una comunitat eclesiàstica més justa i inclusiva, que reflexi els valors de respecte i equitat que Jesús ens va ensenyar.