07 d’abril 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

“No siguis tan incrèdul. Sigues creient”

Creure que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, ens dona accés a tenir vida en el seu nom. Amb aquestes paraules acaba el fragment de l’Evangeli d’avui, per més que l’eix central d’aquest fragment és l’aparició de Jesús enmig dels deixebles i la incredulitat de Tomàs.

El fet és sobrenatural, però, com molts d’altres, Jesús el fa per acreditar la seva resurrecció davant dels seus, davant de tots aquells que tenien “ulls per veure’l” -en expressió feliç de l’Antoni Bentué-, per haver cregut les paraules que encapçalen aquest escrit.

L’evangelista Joan en dona fe i descriu detalls inversemblants, com per exemple, ¿com entra Jesús en una estança que els deixebles tenien tancada a pany i forrellat per por dels jueus? No és un detall menor, és la prova que Jesús mantenint l’aparença de sempre, ja no és el mateix que havia estat abans, ara és el Vivent.

Jesús li diu a Tomàs: “perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”, que som tots nosaltres i els qui ens han precedit

“Feliços els qui creuran sense haver vist”. No podria ser també una més de les Benaurances? Evidentment, està fora del context en què Jesús les va enunciar, i segur que pel que significa no hi cabria, però en dir: “Feliços” ho recorda.

Des d’aquest moment els deixebles estan plens de l’Esperit Sant, després que el Senyor alenà damunt d’ells.

La pau sigui amb vosaltres” és la seva salutació en fer-se present, i fins i tot la repeteix. No és només una salutació, és una certesa, perquè la pau que Jesús desitja no és d’aquest món. La trobem en qualsevol moment de la història? La trobem avui? És evident que no; només el significat de la pau interior s’hi acosta. Les guerres han estat presents sempre perquè la humanitat no ha entès encara què és la pau de Jesús.

Avui, però, Tomàs ens defineix a tots; el seu raonament no està exempt de lògica; només la fe ens permet entrar en el misteri.

Josep Maria Lari