Bon any ! Nou !

 

2024, any del 75è aniversari de la parròquia,

celebrem-lo amb goig i esperança.

El passat enforteix, el present exigeix,

el futur empeny.

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui ens volem centrar en la festa de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. El fer-se home de Jesús, implica néixer en el sí d’una família de la qual rep l’estimació, l’acolliment i l’educació que necessita per a forjar-se com a persona. Aquestes experiències fonamentals són molt importants per a tots nosaltres i també per a Jesús. En els textos d’aquest diumenge hi trobem el patiment que van experimentar Maria i Josep, i que podem fer extensiu a tots els pares,  en acceptar que el seu fill no els pertanyia, sinó que pertanyia a Déu i al seu projecte.

També han d’aprendre a superar la família biològica per obrir-se a la nova família del Regne de Déu, no basada en la “carn i la sang” sinó en la fe i en el compliment de la voluntat del Pare.

D’altra banda, les paraules de sant Pau són un recull de les actituds que han de marcar les relacions fraternes en general, però, de forma molt concreta i quotidiana, les que vivim en el sí de la família: compassió, bondat, serenor, paciència, perdó i amor com a coronament de tot.

El nostre Déu ha aparegut a la terra on conviu amb les persones.

T’agraeixo Pare, perquè amb Jesús i amb l’Esperit sou una família, la primera de totes; per la relació familiar que Jesús visqué a Natzaret amb Josep i Maria i els seus parents. Et dono gràcies per la família que m’ha acollit i on he sentit el valor de ser estimada i d’estar al servei dels altres; per la fe i la pertinença a la família eclesial de Sant Ildefons.

Et dono gràcies per la comunitat cristiana que és la família on cada dia puc compartir la fe, el pa de la Paraula i de l’Eucaristia i on ens ajudem a viure com a deixebles de Jesús i servidors dels nostres germans.

Et demano pels qui viuen sols sense caliu familiar, especialment per les persones grans i malaltes, pels qui no han conegut mai una família i per les famílies que no resisteixen davant dels problemes econòmics o de convivència. Que el teu amor i la força de l’Esperit ens ajudi a ser com Jesús, constructors de la vida familiar.

Mireia Galobar

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 de desembre de 2023:

Diumenge dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada Família

 

Dilluns dia 1 de gener de 2024:

Solemnitat litúrgica de Santa Maria Mare de Déu. Octava de Nadal. Imposició del nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel)

Jornada per la Pau

 

Dimarts dia 2 de gener de 2024:

Commemoració litúrgica de sant Basi-li el Gran (330-379), bisbe de Cesarea de la Capadòcia i  sant Gregori Nazianzè (330-390) bisbe de Constantinoble, doctors de l'Església

 

Divendres dia 5 de gener de 2024:

Celebració eucarística solemne de la vigília de l'Epifania del Senyor a les 8 del vespre.

 

Dissabte dia 6 de gener de 2024:

Solemnitat litúrgica de l'Epifania del Senyor

Col·lecta del catequista nadiu

 

Proper diumenge dia 7 de gener de 2024:

Diumenge segon després de Nadal corresponent també al primer diumenge 1r del Temps de durant l'any. Festivitat litúrgica del Baptisme del Senyor

Grup d’acompanyament de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a veure, si no pots venir.

Truca’ns al telèfon: 93 299 73 63

Pastoral de malats i de la gent gran

Hem preparat el Nadal amb regals que portarem a les persones a qui acompanyem, tant a domicili com en residències.

Destaquem les postals de felicitació que han escrit els infants de la catequesi sobre un disseny de l’enyorat Frederic Bassó. Una trobada intergeneracional.

Tercera sessió de la catequesi d'Advent i Nadal

El dia 19 de desembre va tenir lloc la tercera i darrera sessió de la catequesi d’Advent i Nadal dirigida per l’Anton Ramon Sastre. El tema de reflexió d’aquesta última trobada va ser “Jesucrist com a sagrament de Déu”.

L’expressió “Misteri de l’Encarnació” fa referència a una creença, pròpia i singular de la fe cristiana, que proclama el fet extraordinari que un home, Jesús, és la manifestació feta carn de Déu. 

La paraula llatina “sacramentum” és la traducció de la grega “mysterion”, per tant podríem dir que les paraules sagrament i misteri són sinònimes, enteses com que volen referir-se al signe que representa una realitat invisible com Déu, i que permet a les persones creients compartir aquesta realitat.

La bona nova dels evangelis és el propi Jesús, és la bona notícia que Déu dona a la humanitat: fet carn (amb febleses, finitud i mort) ens transmet mitjançant imatges al seu món proper (paràboles) el que entén com a Regne de Déu. Transmet també la fidelitat de Jesús al programa de Déu fins arribar a la mort, sacrificant-se per tots els ésser humans tot i que sabia quin seria el seu final.

Aquesta encarnació ha de marcar la missió de l’Església: sent testimoni de comunitats cristianes, formant part i vivint la vida humana en l’era de l’Esperit, i tenint un ètica de futur que pot portar actualment cap a una austeritat voluntària per tal d’evitar un creixement infinit que no és sostenible en el nostre planeta.

Per acabar aquesta trobada es va llegar un petit fragment del filòsof George Steiner en que diu que els mites, tant les paràboles com les imatges, són els instruments de la supervivència de l’ésser humà com espècie pensant i social. Es mitjançant els mites que l’home entén el sentit del món. Hi ha qüestions que la persona no pot resoldre únicament mitjançant processos purament racionals.

Com va dir Sastre en aquestes sessions: “la persona i el missatge de l’evangeli de Jesús, al qual tots nosaltres ens hi adherim per la força de l’Esperit, són la llavor que hauria de transformar la vida personal, la de les comunitats particulars i la de tota l’església cristiana universal.”

Bon Nadal !!!

 

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

 mentre amb el gest afavorim la guerra?

 

                                                                 Miquel Martí i Pol

Reflexions a la Paraula de Déu

Preparar aquest comentari per al quart diumenge d’Advent i enguany just el dia abans del dia de Nadal és un goig i a la vegada un repte immens, perquè podem caure en un enamorament o en un infantilisme absurd. Per sort, les lectures són molt potents.

La primera (2 Sa 7,1-5.8b-12.14a.16) és del profeta Samuel. Al final d’aquest text, el profeta Natan, anuncia al rei David l’Aliança del Senyor amb ell: Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.

El Salm (89 (88), 2-3.4-5.27 i 29 (R.: 2a)), no fa més que reblar el que anuncià el profeta Natan.

L’Evangeli (Lu 1, 26-38) ens diu:. Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Salutació de l’àngel del Senyor a Maria, una noia senzilla, creient, d’un petit poble de Galilea, escollida per portar a terme la promesa de Déu.

Maria dubta i el Senyor a través de l’àngel deixa que ella esculli el seu destí. No

li demana una resposta sinó que li exposa el pla que Déu té per a ella. Maria escolta, prega, medita i accepta: Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules. Podem imaginar-nos el pes que aquesta noia va sentir en aquells intensos segons en què va durar la seva decisió? El destí de la humanitat sencera estava a les seves mans.

Quina és la nostra resposta a la crida de Déu? La podem refusar dient que no som qui, que no som ningú per rebre les invitacions de Déu a treballar per un món més just, on hi regni la pau i tots siguem germans de debò?

Que en la serenor d’aquesta nit única, puguem sentir la crida personal i única del Senyor a cadascú de nosaltres i puguem dir-li com Maria: Si, aquí em tens.

Julià i Rosa

Nadal

"Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?

Desperta amb mi, guia'm la por

de caminant, aquest dolor

d'uns ulls de cec dintre la nit."

Salvador Espriu

A les portes de Nadal, en nom de la comunitat de Sant Ildefons i en el propi, us desitgem, de tot cor, Bon Nadal.

El poeta de Sinera, expressa un sentiment que molts i moltes de nosaltres podem compartir. Hi ha molta foscor en els nostres dies. En molts dels nostres contemporanis, no hi ha lloc per als somnis, no hi caben les grans esperances.

En la terra de Jesús, no ressonen proclames de pau, cantades pels àngels i escoltades pels pastors. En aquest moment, allà les nits són molt fosques i només s'il·luminen pels focs destructors que han encès les bombes. Els pastors no poden portar ofrenes a l'infant que hi ha a la cova, perquè tenen les mans ben buides de queviures, no tenen ni mel ni mató per portar al noi de la mare.

Salvant totes les distàncies, també en el nostre entorn hi ha molta tenebra, soledat, malalties, pobresa, migrants sense papers, i un llarg etzètera. Manllevant paraules d'un altre poeta, Raimon, podem dir: “Tots plens de nit, busquem la llum, busquem la pau”, i encara que molts no ho saben prou, dins del seu cor hi ha un desig d'amor, busquen a Déu (ara, Déu en majúscula). Nadal és el gran misteri, Déu es deixa trobar. Es deixa trobar en la tendresa d'un infant. En la profecia d'Isaïes que proclamarem la nit de Nadal: el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Aquesta llum que esvaeix la foscor de la nit ens la porta, el fill de Josep i Maria, un  nadó, i uns àngels ens diuen com el podem trobar: Les seves senyes són aquestes: un nen en bolquers, posat en una menjadora.

Amics, amigues, contemplem aquests dies al pessebre, el nen que ha nascut al marge de la ciutat, perquè no hi havia lloc a l'hostal. Aquest menut és ni més ni menys que l'Emmanuel, Déu amb nosaltres. El dia del seu naixement uns pastors, que vivien al ras cuidant el ramat, sortiren del seu ensopiment, escoltaren l'anunci dels àngels i anaren Betlem. Segur que tot canvià per a ells aquell dia. Tornaren a la feina, però amb un cor nou. Hi ha una cançó popular que expressa molt bé el que fou la vida dels pastors a partir d'aquell dia: “Tinc una llum al cor, que vull deixar brillar, cada nit, cada nit, cada nit”.

Amics, amigues, és cert: guerra, pobresa , sofriment..., però el dia de Nadal s'ha manifestat l'amor de Déu envers nosaltres. Enmig de la nit hi ha una llum, és Déu mateix, Déu fet home. La llum ens il·lumina el camí de la vida.

Benvolguts anem a Betlem i contemplant l'infant que neix demanem que la seva llum il·lumini la nostra vida. I, sobretot, que la llum de Betlem ens il·lumini, perquè tot seguint Jesús, siguem caritatius, lluitem sense defallir contra les injustícies, donem esperança als atribolats. 

Molt bon Nadal a tots, i totes.    

Josep M. Jubany

Litúrgia de la setmana

De dimarts dia 26 a diumenge dia 31:

dies dins l'Octava de Nadal

 

Dimarts dia 26:

Festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca i protomàrtir a Jerusalem (any 35). És dia festiu a tot Catalunya. L’horari de misses serà el propi dels dies feiners, a les 12 del migdia

 

Dimecres dia 27:

Festivitat litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos

 

Dijous dia 28:

Festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Betlem i rodalia

 

Proper diumenge dia 31:

Diumenge i després de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Diumenge dins l'Octava de Nadal. Jornada de la Sagrada Família

Resum de la Trobada Mensual de desembre

El passat dilluns 18 es va realitzar la Trobada Mensual de la Comunitat. Aquest cop va tenir tres parts per tractar temes diferents: Stella Maris (Apostolat del Mar), la pregària de Meditació Cristiana, i la possibilitat de crear un grup de diàleg interreligiós a Sant Gervasi.

Mn.Ricard Rodríguez-Martos, diaca permanent, professor de la facultat de Nàutica i director de l’Apostoloat del Mar, va iniciar la sessió per fer un breu resum de les activitats que des de Stella Maris porten a terme a Barcelona. Va situar la seva tasca recordant que els vaixells actualment acostumen a no estar massa temps al port i que atraquen lluny de la ciutat. Es consideren “Església en sortida” perquè, tal com recull l’Evangelii Gaudium, són una comunitat de deixebles missioners que “primeregen” (paraula inventada pel papa Francesc que vol dir sortir a l’encontre), que acompanyen i que s’involucren. Quan un vaixell arriba al port de Barcelona, el voluntaris van a rebre la tripulació per donar-los assistència, tant espiritual si la demanen com material (per exemple, els porten en furgoneta fins al seu centre del passeig Josep Carner).  Des d’Apostolat del Mar donen acolliment, conversa i assessorament a persones que venen treballant de lluny i tenen la seva família a molta distància, i de vegades en situacions laborals precàries.

La pastoral marítima és un terreny fèrtil per l’ecumenisme i pel diàleg interreligiós, per això el proper 25 de gener ja tenen programada una celebració ecumènica i un cop a l’any també tenen una trobada interreligiosa. De totes maneres, a qui més acullen són a mariners filipins que són els que mantenen l’esperit catòlic a la marina.

Alguna vegada des de l’Apostolat del Mar s’ha fet d'intermediari amb l’autoritat del Port quan algun vaixell ha estat abandonat amb la tripulació sense cobrar i sense poder tornar a casa seva per poder trobar una solució.

Stella Maris està present avui en dia a 328 ports de 54 països de tot el món, i la col·lecta especial de les misses de la nit de Nadal a la nostra parròquia anirà destinada a aquesta pastoral.

La segona part de la trobada va està dedicada a l’explicació que va fer Pere Agustí sobre la Meditació Cristiana que es fa cada dilluns a Sant Ildefons de 19:15 a 20 hores. Es tracta d’una pregària en silenci i contemplativa, basant-se en les ensenyances de Jesús sobre la senzillesa i la humilitat en l’oració. Segons va dir en Pere Agustí, “es tracta d’obrir-nos perquè sigui Jesús qui es manifesti en nosaltres”. La pregària acostuma a iniciar-se amb la lectura d’algun místic com el benedictí John Main, i tot seguit continua amb un silenci d’uns 20 minuts. Per acabar es resa el Parenostre. Aquesta pregària està oberta a tothom que hi vulgui participar.

La Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana és una comunitat ecumènica estesa per tot el món. A Catalunya hi ha 14 grups i arreu hi ha més de 200.000 persones que hi participen habitualment.

Per tancar la darrera trobada del 2023, Quim Cervera va explicar el funcionament del Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Gràcia on participen persones de diferents tradicions religioses i espirituals en representació pròpia. El grup es va reunint en els diferents centres de culte o ens els espais d’altres entitats durant hora i mitja cada mes i mig per escoltar i dialogar.

Si algú estigués interessat a participar-hi per crear un grup similar a Sant Gervasi, només cal que ho comuniqui a la secretaria de la comunitat.

Ha mort el pare Joan Botam

Sacerdot caputxí, doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser director del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. En dues ocasions va ser provincial dels Caputxins de Catalunya. Va col·laborar activament en les activitats de la resistència cultural antifranquista i l’any 1966 va tenir un paper destacat en la Caputxinada.

Molt preocupat per l’ecumenisme, l’any 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya, entitat a través de la qual va esmerçar molts esforços en la promoció del diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestats. L’any 2000 va representar Barcelona, juntament amb Enric Capó, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides. L’any 2015 va rebre el premi Constructors atorgat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós i l’any 2022 li va ser concedit el premi Memorial Cassià Just.

Va ser membre de Cristianisme al Segle XXI des dels inicis i va formar part de la seva junta directiva durant més de deu anys en representació del Centre Ecumènic de Catalunya. Va tenir una participació activa en diverses activitats organitzades per l’Associació. Cal destacar la seva presència al seu primer congrés que, amb el títol “Cristianisme, Església i Societat al Segle XXI”, es va celebrar l’any 1999. Com no podia ser d’una altra manera, la seva ponència va tractar sobre les relacions interconfessionals. L’any 2009 va participar en una sessió d’Espai Obert amb la ponència “Per un nou model d’Església”. L’any 2017 va formar part de la taula rodona “Preguntes de Luter als Cristians d’avui” en el marc del X Congrés de Cristianisme al Segle XXI que, amb el títol “Luter, la Reforma i el repte constant de les esglésies”, es va celebrar coincidint amb els 500 anys de la Reforma protestant.

Joan Botam i Casals va morir el passat 30 de novembre de 2023, tenia 97 anys.

Catequesi familiar de desembre: Nadal

Aquest diumenge passat els infants de catequesi vàrem parlar del Nadal. 

Com el petit Igor, el nen del conte de la 1a lectura de l'eucaristia, els de 4t, 5è i 6è hem rumiat quin regal podíem dur enguany a l'establia. Inspirats per aquella frase de l'evangeli de Sant Mateu "tot allò que fèieu a un d'aquests germans més petits m'ho fèieu a mi" cadascú ha decidit què podia fer a casa o a l'escola per oferir-ho al nen Jesús i ho ha escrit en un fragment de cartolina.

Amb cada un d'aquest fragments hem construït entre tots un gran estel de Nadal perquè els propòsits, compromisos i desitjos que hem escrit ens il·luminin aquests dies i ens guiïn tal i com l'estel va guiar als pastors i als savis d'orient cap a Jesús a l'establia.

Els infants de 1er, 2on i 3er de catequesi vàrem preparar unes felicitacions de Nadal per regalar a les persones a les que estem fent acompanyament des de la Pastoral de malalts de la nostra comunitat. El nens i nenes les vàrem pintar a casa i a l’eucaristia de diumenge les portàrem com ofrenes. 

Homília de Mn.Josep Maria Jubany a la missa exequial per Mn.Andreu Oliveras del dia 10 de desembre

Senyor bisbe, preveres i diaca concelebrants, familiars i amics de Mn. Andreu Oliveres,

La nit del divendres passat vaig rebre un missatge de l’Ignasi Garcia Clavel que em comunicava la mort de Mn. Andreu, immediatament em van venir al cap les paraules de Jesús:  “Veniu a mi tots els cansats i afeixugats i trobareu el repòs que tant desitjàveu.” Després d'una llarga malaltia, Mn. Andreu trobava el repòs de Jesús. Aquell de qui “el jou és suau i la seva càrrega lleugera.”

Tots ho sabem, els darrers anys de Mn. Andreu no han estat fàcils, ni per a ell ni per a la seva família i amics, però em sembla que amb la seva malaltia Mn. Andreu ens ha ajudat a aprofundir en el valor de la persona humana. Els que l'heu acompanyat durant aquests anys, molt especialment els nebots, i els treballadors i treballadores de la residència el Desert de Sarrià, ens heu mostrat que a les persones les estimem pel que són i no per la seva utilitat. Tots els que hem conegut i estimem l'Andreu (dic estimem en present i no en passat, perquè l'amor és més fort que la mort) sabem fins a quin punt en la seva vida fou defensor de la dignitat de les persones més vulnerables, ho corrobora el seu treball pastoral a les presons. Celebrem la seva missa exequial, avui, que es commemora el 75è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.  Segur que ell agrairia que en el moment del seu comiat recordéssim el valor d’aquests drets;  ell, al llarg de la seva malaltia ens n’ha fet encara més conscients.

Mn. Andreu va morir quan ens disposàvem a celebrar la festa de la Mare de Déu, en ple temps d'Advent, temps en què l'Església ens convida a revifar l'esperança. A les misses de la festa de la Immaculada varem proclamar l'evangeli de l'anunciació i escoltàrem les paraules de Maria de Natzaret acceptant la missió que Déu li encomanava: "Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules". També Mn. Andreu, amb l'exercici del seu ministeri presbiteral, posà la seva vida al servei de l'evangeli i de l'Església. No ens toca a nosaltres fer cap judici de la seva vida, només pertoca a Déu, que pot veure el dedins del cor de cada persona, jutjar. Tanmateix, sí que podem i hem d’agrair tots els beneficis que nosaltres, i tants altres, hem rebut gràcies al seu ministeri presbiteral. En aquests dies d’Advent que contemplem la Mare de Déu com a model d'esperança, ens és permès pensar que,  com van fer els servents de les noces de Canà de Galilea, també Mn. Andreu va seguir les indicacions de Maria, quan tot mostrant al seu fill Jesús, digué: “feu tot el que Ell us digui.”

En aquest segon diumenge d'Advent, hem escoltat les paraules de Sant Marc, que ens deien: "Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu". Per primer cop en els escrits del Nou Testament s'escriu la paraula Evangeli. Evangeli, que com és conegut, significa Bona Notícia, l'autor amb la seva obra ens vol transmetre, que amb Jesús de Natzaret, Déu amb nosaltres, se’ns comunica una gran notícia, una notícia joiosa, una noticia que convida a viure a fons la gran alegria de les benaurances. Mn. Andreu, per mitjà del seu ministeri presbiteral, dedicà la seva vida a comunicar l'Evangeli, la bona noticia. Segur que ell s'identificava amb les paraules  en què l’evangelista es refereix al Baptista: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.

Relexions a la Paraula de Déu

Quan Nadal ja és molt a prop, la litúrgia d'avui ens convida a preparar aquesta festa amb joia. Aquest diumenge s’anomena Gaudete, paraula llatina que significa “Viviu contents”. A la primera lectura sant Pau ens hi exhorta: "Viviu sempre contents".

Per entendre tot el que significa aquesta exhortació, cal tenir present que quan Pau escriu aquest text (per cert, el més antic del Nou Testament) són moments difícils per als primers cristians, els quals són objecte de persecució i d’incomprensió. El mateix Pau recorda en aquesta carta les tribulacions i les proves a les quals estan sotmesos els tessalonicencs.

Avui, com és una constant en la història, els nostres dies també estan plens de tribulacions. Les notícies que ens presenten els mitjans de comunicació ens conviden més a la tristesa, fins i tot a la ràbia, que no pas a l'alegria i a estar contents.

Pau no és un predicador inconscient, sap el què és patir, i no ens diu "viviu sempre contents" des de la ingenuïtat, ans al contrari, vol subratllar allò que és central en la nostra fe: el Senyor, no ens abandona. Anys més tard, el mateix apòstol escriurà als Filipencs: “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu sempre contents en el Senyor”. Estem contents “El Senyor és a prop” (Fi, 4,4-5). Si tenim el Senyor a prop nostre, de què hem de tenir por? Per Nadal tornarem a recordar la gran veritat: l'Emmanuel, Déu és amb nosaltres. Indignem-nos i combatem totes les manifestacions del pecat; plorem amb els qui ploren, i això no es contradiu amb "Viure sempre contents". El Senyor és a prop.

Viure la veritable alegria no s'improvisa, per aquest motiu sant Pau ens diu,: no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Pregar, donar gràcies, no sufocar l'esperit, saber discernir allò que és bo d’allò que és dolent, tot un programa de vida. Així ho proclamà Maria de Natzaret al Magnificat (salm responsorial d'avui). Així ho feu Joan Baptista. Estem contents perquè en Jesús s'ha complert la profecia d'Isaïes: L'Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m'ha ungit, m'ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.

Josep M. Jubany

 

La setmana dia a dia

Diumenge, 19

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba amb una eucaristia a les 12,15

 

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 18 1 19:15 h

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Trobada Mensual de la comunitat a les 20 h: Stella Maris

 

Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

Tercera sessió de la catequesi Advent-Nadal a les 19 h

 

Dissabte, 24

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge III d'Advent

 

De dilluns dia 18 a dissabte dia 23:

darrera setmana d'Advent. Dies de fèries privilegiades d'Advent

 

Proper diumenge dia 24:

Diumenge IV d'Advent. Després de l'hora menor (nona) s'acaba el temps d'Advent

Les misses del matí seran les pròpies dels dies festius (a les 10:15 del matí i a les 13.15 del migdia). Les misses vespertines pròpies de la Vigília de Nadal amb les quals s'inicia el Temps de Nadal

La missa familiar serà a les 20.00 hores i la prepararan els nois i noies de la catequesi i les seves famílies

La missa de Nadal de mitjanit (missa del Gall) serà concelebrada i començarà a 2/4 d'11 de la nit

Proper dimars, darrera sessió de la catequeis d'Advent i Nadal

Dimarts passat  va tenir lloc la segona sessió de la catequesi d’Advent i Nadal dirigida per l’Anton Ramon Sastre. Aquesta trobada va servir per reflexionar sobre una de les figures destacables d'Advent: la verge Maria. La paraula grega “parzénos” es tradueix per “verge,” tot i que en aquella llengua no té una connotació merament física, sinó que vol dir noia jove i madura a la vegada, digna de ser admirada.  Sastre va recordar que l’afirmació de la virginitat de Maria, abans i després del naixement de Jesús, no té fonament cert ni en el text de Lluc ni en el de Mateu (Marc i Joan no parlen del naixement de Jesús).  Es va acudir a diferents textos de l’Antic Testament on es fa referència a la paraula hebrea “alma” que significa “jove” per contextualitzar el sentit de les paraules.

La propera sessió i última sessió d’aquesta catequesi serà el proper dimarts dia 19, a les 7 del vespre als locals de la parròquia,  i el tema a tractar serà Jesús entès com el sagrament de Déu.

L’esquema d’aquesta darrera sessió serà aquesta:

 

1.              L’escàndol del Misteri de l’Encarnació

 

1) Amb la paraula “escàndol” es fa referència a una qüestió hipotètica de l’existència humana on la intel·ligència, la raó científica, el sentiment i la construcció ètica, tot alhora, hi ensopeguen reiteradament quan s’ho plantegen, fins al punt de poder provocar un trasbalsament físic i/o mental, que pot tenir diferents manifestacions (rebuig, menyspreu, odi, caricatura, befa, violència, persecució, etc.).

2) L’expressió “Misteri de l’Encarnació” fa referència a una creença, pròpia i singular de la que en diem fe cristiana, que proclama el fet extraordinari que un home, Jesús, és la manifestació humana de Déu. 

 

a.              El procés de dessacralització a Occident

b.              Déu fet home? L’home fet Déu? (El “superhome”)

c.              “Nostàlgia de l’Absolut” (George Steiner)

d.              Els profetes del s. XX i del s. XXI (messiànics vs apocalíptics)

e.              A la recerca d’un llenguatge comunicatiu

 

2.              Jesús: la Bona Notícia (evangeli) de Déu a la Humanitat:

a.              Fet carn: la debilitat, la limitació, la finitud, la mort

b.              Les paràboles i les imatges del Regne (1)

c.              La fidelitat de Jesús al programa de Déu (Flp 2, 5-11)

d.              El sacrifici de Jesús per a tots: amor = àgape

e.              Jesús:  l’abraçada personal de Déu amb l’Home

f.               Jesús sagrament: Signe humà i visible del Déu invisible

 

3.              La missió de l’Església en el món

a.              El testimoni de les comunitats cristianes

b.              La vida humana: debilitat, limitació, finitud, mort

c.              L’era de l’Esperit: un procés personal i social de vida nova (2)

d.              Una ètica de futur: l’austeritat voluntària dels cristians

e.              Responsabilitat: els moviments de rescat integral

NOTA: A més dels punts de la reflexió de l’esquema que es proposa, ofereixo dos textos que, llegits amb atenció, ens poden ajudar a veure la relació íntima que existeix entre el significat de la persona y de la missió de Jesús (apartat 2) i el significat de l’església i de la missió de la comunitat cristiana de cara al futur. 

(1)  ”Los mitos (las parábolas, las imágenes…) son los instrumentos de la supervivencia del hombre como especie pensante y social. Es a través de los mitos como el hombre comprende el sentido del mundo, como lo experimenta de una forma coherente, como afronta su presencia irremediablemente contradictoria, dividida, ajena. El hombre se encuentra enredado en contradicciones primarias entre ser y no ser, masculino y femenino, joven y viejo, luz y oscuridad, comestible y tóxico, móvil e inerte. No puede (el hombre) resolver estas formidables antítesis mediante procesos puramente racionales. En los dos polos del tiempo concebible se encuentra enfrentado primero con el misterio de sus orígenes y luego con el misterio de su extinción”. (Interpretació de G. Steiner de l’obra de Lévi-Strauss).

(George Steiner (1929-2020): De religió jueva, nascut a Viena, va ser filòsof i crític de literatura. El 26/10/2001 se li va atorgar el “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades).

 (2) ”Esdevenir humà és un art: no hi ha cap teoria, recepta o protocol que ens hi pugui portar. Cadascú de nosaltres, amb els nostres anhels, dubtes, pors, fracassos o encerts, haurem de trobar el nostre propi camí per assolir la humanitat de què parla Rob Riemen en aquest assaig, la que ens ha de permetre viure en la veritat, crear bellesa, ser compassius i justos”.

(Rob Riemen (Països Baixos, 1962) és assagista i fundador i president del Nexus Institut, una institució independent neerlandesa, creada el 1994, amb l’objectiu de fomentar el debat filosòfic i cultural europeu i també la reflexió intel·lectual. El text transcrit és un comentari al seu llibre La universitat de la vida (2015).

Anton Ramon Sastre

Trobada Mensual del mes de desembre

El dilluns 18, a les 8 del vespre, tindrà lloc la trobada mensual de la comunitat. En aquesta edició hem convidat a Mn. Ricard Rodríguez Martos, D.P, director de l'Apostolat del mar i d’ "Stella Maris" de Barcelona. Mn. Ricard té responsabilitats en el camp de l'Apostolat del Mar, en l'àmbit de la Conferència Episcopal Espanyola i de la Santa Seu, al Vaticà.

El lema d’“Stella Maris”: Your home, away from home (La teva llar, lluny de la llar) pretén ser el punt de referència i de confiança per a tot marí, sigui quina sigui la seva nacionalitat, cultura, gènere o religió.

L'Apostolat el Mar i Stella Maris fan una gran tasca d'acompanyament i ajuda a la gent que treballa en el mar. Les condicions, sovint indignes, en que treballen els tripulants dels vaixells, tant de la marina mercant, com els de viatgers, és un tema molt desconegut per a molts. “Stella Maris” ofereix als tripulants ajuda personal, espiritual, i si cal, econòmica, hospitalitat i jurídica. I ha esdevingut una clara referència per molts altres centres d'arreu del món que tenen encomanada la tasca de l'Apostolat del mar.

A les portes de Nadal, per mitjà d'aquest acte, la nostra comunitat mostra la seva solidaritat a les persones que viuran aquestes festes lluny de les seves cases i amb unes condicions mot precàries. Així, la col·lecta que cada any fem a la Missa familiar de la vigília i de la nit de Nadal, anirà destinada a Stella Maris Barcelona.

També en aquesta trobada, Pere Agustí, que porta el grup de Meditació Cristiana que es reuneix a la nostra parròquia cada dilluns a ¼ de 8 del vespre, ens explicarà què és exactament la Meditació Cristiana, com és, com es fa i com ens ajuda. I, juntament amb Joaquim Cervera, ens parlaran del diàleg interreligiós i de la possibilitat de fer un grup de diàleg en el nostre barri de Sant Gervasi.