Nadal

"Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans:

et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?

Desperta amb mi, guia'm la por

de caminant, aquest dolor

d'uns ulls de cec dintre la nit."

Salvador Espriu

A les portes de Nadal, en nom de la comunitat de Sant Ildefons i en el propi, us desitgem, de tot cor, Bon Nadal.

El poeta de Sinera, expressa un sentiment que molts i moltes de nosaltres podem compartir. Hi ha molta foscor en els nostres dies. En molts dels nostres contemporanis, no hi ha lloc per als somnis, no hi caben les grans esperances.

En la terra de Jesús, no ressonen proclames de pau, cantades pels àngels i escoltades pels pastors. En aquest moment, allà les nits són molt fosques i només s'il·luminen pels focs destructors que han encès les bombes. Els pastors no poden portar ofrenes a l'infant que hi ha a la cova, perquè tenen les mans ben buides de queviures, no tenen ni mel ni mató per portar al noi de la mare.

Salvant totes les distàncies, també en el nostre entorn hi ha molta tenebra, soledat, malalties, pobresa, migrants sense papers, i un llarg etzètera. Manllevant paraules d'un altre poeta, Raimon, podem dir: “Tots plens de nit, busquem la llum, busquem la pau”, i encara que molts no ho saben prou, dins del seu cor hi ha un desig d'amor, busquen a Déu (ara, Déu en majúscula). Nadal és el gran misteri, Déu es deixa trobar. Es deixa trobar en la tendresa d'un infant. En la profecia d'Isaïes que proclamarem la nit de Nadal: el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Aquesta llum que esvaeix la foscor de la nit ens la porta, el fill de Josep i Maria, un  nadó, i uns àngels ens diuen com el podem trobar: Les seves senyes són aquestes: un nen en bolquers, posat en una menjadora.

Amics, amigues, contemplem aquests dies al pessebre, el nen que ha nascut al marge de la ciutat, perquè no hi havia lloc a l'hostal. Aquest menut és ni més ni menys que l'Emmanuel, Déu amb nosaltres. El dia del seu naixement uns pastors, que vivien al ras cuidant el ramat, sortiren del seu ensopiment, escoltaren l'anunci dels àngels i anaren Betlem. Segur que tot canvià per a ells aquell dia. Tornaren a la feina, però amb un cor nou. Hi ha una cançó popular que expressa molt bé el que fou la vida dels pastors a partir d'aquell dia: “Tinc una llum al cor, que vull deixar brillar, cada nit, cada nit, cada nit”.

Amics, amigues, és cert: guerra, pobresa , sofriment..., però el dia de Nadal s'ha manifestat l'amor de Déu envers nosaltres. Enmig de la nit hi ha una llum, és Déu mateix, Déu fet home. La llum ens il·lumina el camí de la vida.

Benvolguts anem a Betlem i contemplant l'infant que neix demanem que la seva llum il·lumini la nostra vida. I, sobretot, que la llum de Betlem ens il·lumini, perquè tot seguint Jesús, siguem caritatius, lluitem sense defallir contra les injustícies, donem esperança als atribolats. 

Molt bon Nadal a tots, i totes.    

Josep M. Jubany