Preparar aquest comentari per al quart diumenge d’Advent i enguany just el dia abans del dia de Nadal és un goig i a la vegada un repte immens, perquè podem caure en un enamorament o en un infantilisme absurd. Per sort, les lectures són molt potents.
La
primera (2 Sa 7,1-5.8b-12.14a.16) és del profeta Samuel. Al final d’aquest
text, el profeta Natan, anuncia al rei David l’Aliança del Senyor amb ell: Quan
t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un
descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li
seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es
perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.
El
Salm (89 (88), 2-3.4-5.27 i 29 (R.: 2a)), no fa més que reblar el
que anuncià el profeta Natan.
L’Evangeli
(Lu 1, 26-38) ens diu:. Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb
tu. Salutació de l’àngel del Senyor a Maria, una noia senzilla,
creient, d’un petit poble de Galilea, escollida per portar a terme la promesa
de Déu.
Maria
dubta i el Senyor a través de l’àngel deixa que ella esculli el seu destí. No
li
demana una resposta sinó que li exposa el pla que Déu té per a ella. Maria
escolta, prega, medita i accepta: Sóc l’esclava del Senyor, que es
compleixin en mi les teves paraules. Podem imaginar-nos el pes que
aquesta noia va sentir en aquells intensos segons en què va durar la seva
decisió? El destí de la humanitat sencera estava a les seves mans.
Quina
és la nostra resposta a la crida de Déu? La podem refusar dient que no som qui,
que no som ningú per rebre les invitacions de Déu a treballar per un món més
just, on hi regni la pau i tots siguem germans de debò?
Que
en la serenor d’aquesta nit única, puguem sentir la crida personal i única del
Senyor a cadascú de nosaltres i puguem dir-li com Maria: Si, aquí em tens.
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada