Senyor bisbe, preveres i diaca concelebrants, familiars i amics de Mn. Andreu Oliveres,
La nit del divendres passat vaig rebre un missatge de l’Ignasi Garcia Clavel
que em comunicava la mort de Mn.
Andreu, immediatament em van venir al cap les paraules de Jesús: “Veniu
a mi tots els cansats i afeixugats i trobareu el repòs que tant desitjàveu.”
Després d'una llarga malaltia, Mn.
Andreu trobava el repòs de Jesús. Aquell de qui “el jou és suau i la seva
càrrega lleugera.”
Tots ho sabem, els darrers anys de Mn. Andreu no han estat fàcils, ni per a ell ni
per a la seva família i amics, però em sembla que amb la seva
malaltia Mn. Andreu ens ha ajudat a aprofundir en el valor de la
persona humana. Els que l'heu acompanyat durant aquests anys, molt
especialment els nebots, i els treballadors i treballadores de
la residència el Desert de Sarrià, ens heu mostrat que a
les persones les estimem pel que són i no per la seva utilitat.
Tots els que hem conegut i estimem l'Andreu (dic estimem en present i no
en passat, perquè l'amor és més fort que la mort) sabem fins a quin punt en la
seva vida fou defensor de la dignitat de les persones més vulnerables, ho
corrobora el seu treball pastoral a les presons. Celebrem la seva missa
exequial, avui, que es commemora el 75è aniversari de la Declaració dels Drets
Humans. Segur que ell agrairia que en el
moment del seu comiat recordéssim el valor d’aquests drets; ell, al
llarg de la seva malaltia ens n’ha fet encara més conscients.
Mn. Andreu va morir quan ens disposàvem
a celebrar la festa de la Mare de Déu, en ple temps d'Advent, temps en
què l'Església ens convida a revifar l'esperança. A les misses de la festa
de la Immaculada varem proclamar l'evangeli de l'anunciació i escoltàrem les paraules de Maria de
Natzaret acceptant la missió que Déu li encomanava: "Soc
l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules". També Mn. Andreu,
amb l'exercici del seu ministeri presbiteral, posà la seva vida al servei de
l'evangeli i de l'Església. No ens toca a nosaltres fer cap judici de la seva
vida, només pertoca a Déu, que pot
veure el dedins del cor de cada persona, jutjar. Tanmateix, sí que podem i
hem d’agrair tots els beneficis que nosaltres, i tants altres, hem rebut
gràcies al seu ministeri presbiteral. En aquests dies d’Advent que contemplem
la Mare de Déu com a model d'esperança, ens és permès pensar que, com van fer els servents de les
noces de Canà de Galilea, també Mn. Andreu va seguir les indicacions
de Maria, quan tot mostrant al seu fill Jesús, digué: “feu tot el que Ell us digui.”
En aquest segon diumenge d'Advent,
hem escoltat les paraules de
Sant Marc, que ens deien: "Comença l'evangeli de Jesús, el
Messies, Fill de Déu". Per primer cop en els escrits del Nou Testament
s'escriu la paraula Evangeli. Evangeli, que com és conegut, significa
Bona Notícia, l'autor amb la seva obra ens vol transmetre, que amb Jesús
de Natzaret, Déu amb nosaltres, se’ns comunica una gran notícia,
una notícia joiosa, una noticia que convida a viure a fons
la gran alegria de les benaurances. Mn. Andreu,
per mitjà del seu ministeri presbiteral, dedicà la seva vida a
comunicar l'Evangeli, la bona noticia.
Segur que ell s'identificava amb les paraules en què l’evangelista es
refereix al Baptista:
"Obriu una ruta al Senyor,
aplaneu-li el camí”.
Dedicà molt temps del seu
ministeri a comunicar l'Evangeli, la bona notícia, ho feu aquí
en la comunitat eclesial de Sant Ildefons. Ell, juntament amb altres mossens i
un bon planter de catequistes, seguint el mestratge de Frederic Bassó,
treballaren amb molt d'entusiasme perquè infants, adolescent i joves no sols
conegueren la vida de Jesús, sinó que l'estimessin, el seguissin i fos per a
ells la font de veritable alegria. Mn Andreu presidint l'eucaristia, els
capvespres dels diumenges, ajudà a molts, joves i grans que celebressin la
fe, i valoressin la Missa i la pregària.
Com si repetís les paraules
de Jesús: “Deixeu que els infants vinguin a mi” ajudà a molts
en l'educació de la fe en el temps del
lleure, essent consiliari de l'Esplai Sant Ildefons, de l'escola de l'esplai, i
membre de la Fundació Pere Tarrés.
Fou un bon pedagog i mestre en la fe,
ho feu com a consiliari de grups de Revisió de vida. Preocupat per
l’evangelització del joves, esmerçà, juntament amb altres companys, hores i
talent en el secretariat de pastoral universitària i fou un dels fundadors de
Moviment universitaris d’estudiants (MUEC).
També del seu talent pedagògic en
gaudiren els alumnes de l’Escola Blanquerna , de lla que en fou professor i
durant un temps, director general. He dit abans que en les seves tasques
ministerials hi esmerçava, temps i talent. De segur que temps no en tenia tant
com en volia, ara, de talent molt, i son molts alumnes i joves del MUEC que ho
testifiquen i ho agreixen.
A la primera lectura hem
escoltat com Déu exhorta l'autor d'aquest fragment del llibre d'Isaïes a
transmetre als qui viuen la servitud de l'exili, les paraules següents: “Consoleu,
consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu amorosament a Jerusalem,
crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud”.
Fàcilment Mn. Andreu podia identificar-se amb aquesta
lectura, ja que com és sabut, dedicà moltes hores de la seva vida a la
pastoral penitenciària. Durant més de quinze anys consolà molts presos i les
seves famílies. Deixeu-m’ho dir de forma poètica: segur que molts dels qui ell va
visitar, s’han acostat a rebre’l en la seva arribada a les estances del cel.
Torno a dir, només Déu coneix el cor de les persones, però segur que el pas
de Mn Andreu per les presons va
significar per a molts un autèntic evangeli, una bona nova.
L'exercici del seu ministeri a la presó no estigué exempt d'espines. No és el
moment de rememorar els problemes que tingué amb la justícia, però sí que crec que cal, ara i aquí, mentre
preguem per ell en aquesta missa exequial, dir ben alt i clar
que Mn. Andreu fou innocent. No
entro en els detalls de com va anar tot plegat. D'aquells fets en queda,
malgrat tot, un de molt positiu: les nombroses persones que es van moure per manifestar-li
públicament la seva estima i per posar en valor el consol i l’exemple evangèlic
que Mn. Andreu havia portat a la presó. Molts d'ells eren antics presidiaris i
familiars de presos. Segur que aquestes mostres d’estima foren per a Mn
Andreu un gran consol.
Mn. Andreu(ara m’adreço
directament a ell), en la segona lectura sant Pere ens ha dit: esperem un
cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Una terra on, com hem resat al salm, “la
fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat
germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel”. Ara, amb tristesa,
molta tristesa, però també amb esperança, molta esperança, ens acomiadem de tu
aquí a la Terra. Ho fem aquí, a la comunitat eclesial de Sant Ildefons, el
mateix lloc on vas rebre l’ordenació presbiteral. En aquesta eucaristia, donem
gràcies al bon Déu per tots els beneficis que hem rebut de la teva persona
durant la teva vida; Andreu, bon amic i company al presbiteri de Barcelona;
Andreu, bon fill que sempre vas tenir cura dels teus pares; Andreu, preguem perquè tinguis un bon cel, i ara en
el moment del teu comiat preguem perquè el Senyor faci que tot allò que tu has
plantat hi hagi qui ho continuï, i fructifiqui la bona feina que el bon Déu va
començar en tu. Mentre esperem retrobar-nos un dia amb tu, demanem que, com ens
hi exhorta sant Pere, “el Senyor
ens trobi a tots en pau, immaculats i
irreprensibles.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada