Proper dimars, darrera sessió de la catequeis d'Advent i Nadal

Dimarts passat  va tenir lloc la segona sessió de la catequesi d’Advent i Nadal dirigida per l’Anton Ramon Sastre. Aquesta trobada va servir per reflexionar sobre una de les figures destacables d'Advent: la verge Maria. La paraula grega “parzénos” es tradueix per “verge,” tot i que en aquella llengua no té una connotació merament física, sinó que vol dir noia jove i madura a la vegada, digna de ser admirada.  Sastre va recordar que l’afirmació de la virginitat de Maria, abans i després del naixement de Jesús, no té fonament cert ni en el text de Lluc ni en el de Mateu (Marc i Joan no parlen del naixement de Jesús).  Es va acudir a diferents textos de l’Antic Testament on es fa referència a la paraula hebrea “alma” que significa “jove” per contextualitzar el sentit de les paraules.

La propera sessió i última sessió d’aquesta catequesi serà el proper dimarts dia 19, a les 7 del vespre als locals de la parròquia,  i el tema a tractar serà Jesús entès com el sagrament de Déu.

L’esquema d’aquesta darrera sessió serà aquesta:

 

1.              L’escàndol del Misteri de l’Encarnació

 

1) Amb la paraula “escàndol” es fa referència a una qüestió hipotètica de l’existència humana on la intel·ligència, la raó científica, el sentiment i la construcció ètica, tot alhora, hi ensopeguen reiteradament quan s’ho plantegen, fins al punt de poder provocar un trasbalsament físic i/o mental, que pot tenir diferents manifestacions (rebuig, menyspreu, odi, caricatura, befa, violència, persecució, etc.).

2) L’expressió “Misteri de l’Encarnació” fa referència a una creença, pròpia i singular de la que en diem fe cristiana, que proclama el fet extraordinari que un home, Jesús, és la manifestació humana de Déu. 

 

a.              El procés de dessacralització a Occident

b.              Déu fet home? L’home fet Déu? (El “superhome”)

c.              “Nostàlgia de l’Absolut” (George Steiner)

d.              Els profetes del s. XX i del s. XXI (messiànics vs apocalíptics)

e.              A la recerca d’un llenguatge comunicatiu

 

2.              Jesús: la Bona Notícia (evangeli) de Déu a la Humanitat:

a.              Fet carn: la debilitat, la limitació, la finitud, la mort

b.              Les paràboles i les imatges del Regne (1)

c.              La fidelitat de Jesús al programa de Déu (Flp 2, 5-11)

d.              El sacrifici de Jesús per a tots: amor = àgape

e.              Jesús:  l’abraçada personal de Déu amb l’Home

f.               Jesús sagrament: Signe humà i visible del Déu invisible

 

3.              La missió de l’Església en el món

a.              El testimoni de les comunitats cristianes

b.              La vida humana: debilitat, limitació, finitud, mort

c.              L’era de l’Esperit: un procés personal i social de vida nova (2)

d.              Una ètica de futur: l’austeritat voluntària dels cristians

e.              Responsabilitat: els moviments de rescat integral

NOTA: A més dels punts de la reflexió de l’esquema que es proposa, ofereixo dos textos que, llegits amb atenció, ens poden ajudar a veure la relació íntima que existeix entre el significat de la persona y de la missió de Jesús (apartat 2) i el significat de l’església i de la missió de la comunitat cristiana de cara al futur. 

(1)  ”Los mitos (las parábolas, las imágenes…) son los instrumentos de la supervivencia del hombre como especie pensante y social. Es a través de los mitos como el hombre comprende el sentido del mundo, como lo experimenta de una forma coherente, como afronta su presencia irremediablemente contradictoria, dividida, ajena. El hombre se encuentra enredado en contradicciones primarias entre ser y no ser, masculino y femenino, joven y viejo, luz y oscuridad, comestible y tóxico, móvil e inerte. No puede (el hombre) resolver estas formidables antítesis mediante procesos puramente racionales. En los dos polos del tiempo concebible se encuentra enfrentado primero con el misterio de sus orígenes y luego con el misterio de su extinción”. (Interpretació de G. Steiner de l’obra de Lévi-Strauss).

(George Steiner (1929-2020): De religió jueva, nascut a Viena, va ser filòsof i crític de literatura. El 26/10/2001 se li va atorgar el “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades).

 (2) ”Esdevenir humà és un art: no hi ha cap teoria, recepta o protocol que ens hi pugui portar. Cadascú de nosaltres, amb els nostres anhels, dubtes, pors, fracassos o encerts, haurem de trobar el nostre propi camí per assolir la humanitat de què parla Rob Riemen en aquest assaig, la que ens ha de permetre viure en la veritat, crear bellesa, ser compassius i justos”.

(Rob Riemen (Països Baixos, 1962) és assagista i fundador i president del Nexus Institut, una institució independent neerlandesa, creada el 1994, amb l’objectiu de fomentar el debat filosòfic i cultural europeu i també la reflexió intel·lectual. El text transcrit és un comentari al seu llibre La universitat de la vida (2015).

Anton Ramon Sastre