El dia 19 de desembre va tenir lloc la tercera i darrera sessió de la
catequesi d’Advent i Nadal dirigida per l’Anton Ramon Sastre. El tema de
reflexió d’aquesta última trobada va ser “Jesucrist com a sagrament de Déu”. L’expressió “Misteri de l’Encarnació” fa referència a una creença, pròpia i
singular de la fe cristiana, que proclama el fet extraordinari que un home, Jesús,
és la manifestació feta carn de Déu. La
paraula llatina “sacramentum” és la traducció de la grega “mysterion”, per tant
podríem dir que les paraules sagrament i misteri són sinònimes, enteses com que
volen referir-se al signe que
representa una realitat invisible com Déu, i que permet a les
persones creients compartir aquesta realitat. La bona nova dels evangelis és el propi Jesús, és la bona notícia que Déu dona a la humanitat: fet carn (amb febleses,
finitud i mort) ens transmet mitjançant imatges al seu món proper (paràboles)
el que entén com a Regne de Déu. Transmet també la fidelitat de Jesús al
programa de Déu fins arribar a la mort, sacrificant-se per tots els ésser
humans tot i que sabia quin seria el seu final. Aquesta encarnació ha de marcar la
missió de l’Església: sent testimoni de comunitats cristianes, formant part i
vivint la vida humana en l’era de l’Esperit, i tenint un ètica de futur que pot
portar actualment cap a una austeritat voluntària per tal d’evitar un
creixement infinit que no és sostenible en el nostre planeta. Per acabar aquesta trobada es va llegar un
petit fragment del filòsof George Steiner en que diu que els mites, tant les
paràboles com les imatges, són els instruments de la supervivència de l’ésser
humà com espècie pensant i social. Es mitjançant els mites que l’home entén el
sentit del món. Hi ha qüestions que la persona no pot resoldre únicament
mitjançant processos purament racionals. Com va dir Sastre en aquestes sessions: “la persona i el missatge de l’evangeli
de Jesús, al qual tots nosaltres ens hi adherim per la força de l’Esperit, són
la llavor que hauria de transformar la vida personal, la de les comunitats
particulars i la de tota l’església cristiana universal.”
Sin matar la esperanza
-
Qué tentador resulta siempre adaptarnos a la situación, instalarnos
confortablemente en nuestro pequeño mundo y vivir tranquilos, sin mayores
aspiracione...
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada