Jornada Mundial de la Joventut (JMJ): a la Lisboa de l’1 al 6 d’agost.

És un esdeveniment eclesiàstic promogut per l'Església catòlica que congrega joves de diverses parts del món al voltant del Papa. A més, és una peregrinació, una festa de la joventut.

La JMJ se celebra anualment a cada diòcesi; del món durant la solemnitat de Jesucrist, Rei de l'Univers (fins al 2020 se celebrava cada Diumenge de Rams), amb una cerimònia principal a la Ciutat del Vaticà. Tot i això, cada dos o tres anys, es fa una gran trobada internacional presidida pel sant pare en una ciutat seu. Aquesta trobada, d’una setmana de durada, és la que es coneix habitualment amb el nom de Jornada Mundial de la Joventut .

Aquesta iniciativa va tenir el seu origen en la idea del papa Pau VI , que l'Any Sant del 1975 va reunir a Roma milers de joves en representació de nombrosos països, després de la seva participació a la "I Marxa Internacional de la Reconciliació Cristiana" que va recórrer el camí de Sant Francesc, entre Assís i Roma. 

El 1984 durant el papat de Joan Pau II hi va haver una nova convocatòria mundial, per incentivar la participació juvenil a l'Església, que va arribar a reunir més de cinc milions de persones a l'edició del 1995, que va tenir lloc a Manila, Filipines.

El 1997, la Jornada Mundial va fer un canvi i es va transformar en festival per a la joventut, de tres dies de durada, que culmina en una cerimònia final. Des d’aleshores la JMJ s'ha organitzat successivament a París, Roma, Toronto, Colònia, Sydney i Madrid. L'edició de l'any 2013, va tenir lloc a la ciutat de Rio de Janeiro i va ser presidida pel papa Francesc. Allà es va anunciar que la següent edició de la Jornada tindria lloc a Cracòvia, l'any 2016 i el mateix papa Francesc va anunciar que nomenaria Joan Pau II el sant patró de les JMJ, després de la seva canonització.  La cita del 2019 va ser a la Ciutat de Panamà. Aquest any la Jornada l’organitza el Patriarcat de Lisboa. La ​​JMJ del 2025 serà a Roma, amb motiu del Jubileu del 2025, com el Jubileu dels Joves.

Reflexions a la Paraula de Déu

Darrer diumenge del mes de juliol, en ple estiu, les lectures d'avui, si se'm permet l'expressió, són molt estiuenques. Avui, a missa escoltarem quatre paràboles de Jesús que posen punt final a totes les paràboles que hem llegit els darrers diumenges. La gran gràcia de les narracions de Jesús, és que són fàcils d'entendre, riques en imatges (tresor amagat, perla, cofre) i en la seva aparent senzillesa, hi ha una gran saviesa. Per dir-ho amb paraules ben planeres, no cal rumiar molt per entendre el que aquestes històries ens volen ensenyar.

Segur que tots els qui em llegiu, heu tingut un moment en la vostra  vida en què se us ha presentat una ocasió que heu valorat com a única. Una ocasió que us ha fet exclamar:  "o ara o mai"; o "pujo ara en aquest tren o el perdo per sempre". Així és com es devien sentir els protagonistes d'aquestes paràboles. Per diferents raons, han trobat un tresor amagat, una perla preciosa.  Ells són conscients que aquesta trobada els pot canviar la vida, però no és tan senzill. Per obtenir els  tresors, cal vendre tot el que hom té. Dit d'una altra manera, cal que canviem de forma de vida, que transformem la rutina i les comoditats ja conegudes, per viure d'una forma diferent. El dilema: el tresor i la perla són molt llaminers, però tot seguit apareix la mandra, fins i tot, la por de canviar d'estil de vida.

No cal que m'estengui en la moralitat de la història, fàcilment es comprèn: Jesús, l'Evangeli, el Regne, són el tresor i la perla, que hem descobert. Ens adonem que en ells hi ha la font de la felicitat de les benaurances, la força de viure en l'amor, ara bé, hem de canviar, però, tot canvi ens fa basarda. Ho intuïm, millor dit, ho sabem, que ens cal canviar, però les nostres inèrcies ens frenen.

En l'Evangeli, Jesús interroga els seus interlocutors amb aquesta pregunta: “Ho heu entès, tot això?”. I el seu auditori li respon: "Sí que ho hem entès". L'expressió: "entendre", no significa només que comprenem l'explicació de Jesús, sinó que també vol dir que ens hem adonat que les paràboles tenen relació amb la nostra vida. Les paràboles no són rondalles boniques, són com una gran crida que se'ns fa, per dir: ara és el moment de canviar, no deixem passar aquest tren.

En la  primera lectura d'avui un jove rei, Salomó, demana a Déu la "saviesa". És la  saviesa del discerniment. I aquest és el sentit de la darrera paràbola: hi ha un cofre, on hi ha de tot, bo i dolent, antic i nou. El cap de casa assenyat sap discernir entre el que és bo i el que és dolent. Demanem,  la saviesa per discernir, en cada moment de la nostra història el que hem de conservar i el que hem de llençar.

Josep M. Jubany

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 de juliol:

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 31 de juliol:

Commemoració litúrgica de Sant Ignasi de Loiola (1491-1556), prevere basc, fundador de la Companyia de Jesús a Roma (1540)

 

Dimarts dia 1 d'agost:

Commemoració litúrgica de Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe de Goti, fundador (1732) dels redemptoristes i patró de l'Església

 

Divendres dia 4 d'agost:

Commemoració litúrgica de Sant Joan-Maria Vianney (1787-1849), prevere, rector d'Ars (bisbat de Belley), patró dels rectors de Parròquia

 

Proper diumenge dia 6 d'agost:

Festivitat litúrgica de la Transfiguració del Senyor, corresponent al diumenge XVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Horaris de les Eucaristies durant el mes d'agost

Els dies festius la missa de les 10.15 passa a les 11, i se suprimeix la missa de les 13.15. Continuarà celebrant-se la missa de les 20 hores.

Cada dia no festiu hi haurà celebració a les 12 del migdia.

Els dissabtes d'agost hi haurà la missa anticipada a les 8 del vespre, així com la vigília de l’Assumpció de la Verge Maria.

L'horari de les misses del dilluns dia 15, solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria, serà el propi dels dies festius d'agost (11 hores i 20 hores).

Se suprimeix la missa exequial dels dijous feiners a les 8 del vespre. Es reprendrà el dijous 14 de setembre.

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (4)

Els més afectats: els pobres.

Quan l'any 2015 es va publicar l'encíclica: Laudato Si (LS). La premsa va qualificar l'escrit papal  d’encíclica “verda". L'apel·latiu no és del tot cert. És veritat que el seu contingut entra de ple en les grans qüestions ecològiques, però la preocupació del Papa pel medi ambient és, sobretot, perquè ell és conscient que amb la degradació del planeta els que més hi pateixen són els pobres. LS no és només una encíclica "verda" és, principalment, un ensenyament de la Doctrina Social de l'Església.
Per aquest motiu, el Papa, escriurà: Però avui no podem deixar de reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, que ha d'integrar la justícia en les discussions sobre l'ambient, per tal d'escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres. (LS, 49). I també una de les afirmacions més contundents de LS, és: "No hi ha dues crisis separades, una d'ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura".(LS 139)., ja que:" L'ambient humà i l'ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no parem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social". (LS 48)

Els més afectats pel deteriorament del medi ambient són els pobres. Alguns exemples en són:

a) la contaminació atmosfèrica, ens afecta a tots, però els més perjudicats són els exclosos. Les ciutats més contaminades del món es troben en països en via de desenvolupament. Els més pobres viuen en barris perifèrics, sense capacitat per traslladar-se a altres llocs.

També, cal denunciar que els països més desenvolupats, desplacen les seves activitats industrials contaminants a les regions més pobres del món. Contaminant no sols l'atmosfera, sinó també els rius, el subsol, etc.

b) El deteriorament o la manca d'aigua potable, segons alguns estudis hi ha més de 650 milions de persones que no tenen accés a l'aigua potable. Aquesta manca d'aigua potable és l'origen de moltes malalties i morts. Tots recordem les imatges impactants que tantes vegades ens ha mostrat la TV de les sequeres africanes. Darrere d'aquelles imatges hi ha persones que no tenen aigua per viure.

c) La contaminació dels mars i rius, ha provocat la disminució de reserves d'espècies marítimes. Els bancs de pesca estan sobreexplotats. Segons estudis, les espècies d'aigua marítima s'han reduït en un 75% i les marines un 40%. Provocant la pobresa a moltes poblacions que es dediquen a la pesca

d) L’escalfament global, provocarà l'elevació dels mars, afectant la població que viu en zones de costa i obligarà a migrar a moltes persones.

e) L'extracció de minerals i recursos naturals en poblacions indígenes , són factors de contaminació i també, com ja sabem , causa d'espolis als habitants del país i de guerres. Podríem posar-ne més exemples.

El missatge de LS, em sembla ben clar: No hi haurà vida pels més pobres en un ambient degradat, tampoc defensarem el nostre planeta, si ens oblidem dels exclosos. Per aquest motiu Francesc, sempre parlarà d'una ecologia humana.

 

 Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu, perquè és fort per la sobirania de la seva justícia, ens tracta amb clemència. Sense optar per dur a terme fins al final el seu poder, ens jutja de manera benigna i ens governa amb molta consideració (Sv 12, 16-18). Així, la primera lectura, del llibre de la Saviesa, ens parla de la justícia compassiva de Déu. I afegeix que, per tant, l’home just ha de ser filantrop (fa servir aquest mot precís: Sv 12, 19), és a dir, ha d’estimar els altres éssers humans.

El salm responsorial, en la seva lloança, també parteix d’aquesta imatge clement i benigna de Déu: “Vós, Senyor, sou indulgent i bo… Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel i ric en l’amor” (Sl 85, 5...15).

Pau, a la segona lectura, ens recorda, en un fragment breu, l’acció decisiva de l’Esperit. Ajuda la nostra feblesa i la nostra ignorància a l’hora de pregar com cal. No en sabem, de pregar, i l’Esperit intercedeix a favor nostre, pregant per nosaltres amb gemecs que no podem descriure (Rm 8, 26), gemecs que ens remeten als que ja esmentava Pau en la lectura del diumenge passat, parlant dels gemecs nostres com a fills que posseïm l’Esperit tot anhelant la redempció del nostre cos (Rm 8, 23). Que l’Esperit ens ajudi, doncs, en la nostra feblesa, a pregar i a entendre de debò el govern misericordiós de Déu que ha destacat la primera lectura.    

L’evangeli d’avui és continuació del fragment del diumenge passat, el de la paràbola del sembrador. Jesús afegeix, en la nova paràbola, un element que complica el resultat de la labor del sembrador. El camp on es fa la sembra no és arran del camí o en terreny rocós o entre els cards, ara tot és en terra bona, però ve l’enemic de nit i hi sembra també jull. És destacable el seny de la decisió del sembrador adreçada als mossos: no destrieu el blat del jull fins a la sega.

Jesús explica després la paràbola als deixebles. El camp és el món i el Fill de l’home hi deixa créixer, sense discriminar, els fills del Regne i els fills del Maligne fins a la verema final. Valenta iniciativa, que convida a la convivència. Al capdavall vindrà la tria, tria semblant a la que coneixem en altres relats evangèlics (p.e., el judici final per haver fet –dreta– o no –esquerra– les considerades obres de misericòrdia: Mt 25, 31-46).  Però aquí els condemnats ho són no per omissió, sinó per escandalitzar i obrar iniquament. Radical, doncs, el motiu: fer el mal i fer ensopegar els febles. La condemna és dura, representada en el foc, tot i que avui, alhora, se’ns ha fet present que el Déu que l’executa és un jutge benigne, com diu el text de la Saviesa (Sv 12, 18). I Jesús acaba remarcant la tria dels justos, que recordem que han de ser filantrops (Sv 12, 19): “resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare” (Mt 13, 43).

Jordi Cors

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Santa Brígida (Suècia 1303- Roma 1373), religiosa, víuda, fundadora del Institut del Salvador, patrona d'Europa

Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran

 

Dimarts dia 25:

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume o Santiago (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya

 

Dimecres dia 26:

Commemoració litúrgica de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)

 

Dijous dia 27:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Sant Cugat, màrtir barceloní (s.IV), d'origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d'Octavià a Sant Cugat del Vallès

 

Dissabte dia 29:

Commemoració litúrgica de Santa Marta, Santa Maria i Sant Llàtzer, germans, amics de Jesús residents a Betània

Les passes d’una Església sinodal

Tot seguit es reprodueix l’editorial de CatalunyaCristiana que es va publicar el passat 9 de juliol: 

De forma molt primerenca, el pontificat del papa Francesc s’ha caracteritzat per una especial atenció a les persones homosexuals. A través de múltiples entrevistes, en resposta als mitjans de comunicació, ha recordat la necessitat d’acollir el col·lectiu LGTBIQ+ i ha criticat els països que els persegueixen penalment. També ha estat prou explícit en el suport a la tasca  del jesuïta nord-americà James Martin, que fa anys que acompanya pastoralment les comunitats catòliques LGTBIQ+ del seu país. Hem vist com el papa Francesc el rebia en audiència privada en dues ocasions, la darrera el novembre passat, i com el 2017 el va designar consultor del Dicasteri per a la Comunicació del Vaticà. El jesuïta, que entrevistem aquesta setmana, també ha participat al Quadern CJ n. 229 de Cristianisme i Justícia: El reconeixement de les persones LGTBIQ+ a l’Església.

Aquest canvi de tonalitat ha estat el xup-xup que ha permès que l’acollida pastoral a les persones LGTBIQ+ sigui un dels punts inclosos en l’instrumentum laboris o eina de treball per al discerniment dels participants a la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El document no suggereix respostes, més aviat articula algunes intuïcions que han sortit en el procés. Obre interrogants i emplaça a aprofundir-hi. Per això, recull tots els temes possibles, també el diaconat femení, o el paper dels divorciats tornats a casar.

La pregunta recollida en l’instrumentum laboris en relació amb l’acompanyament pastoral és aquesta: ¿Com podem crear espais en què aquells que se senten ferits per l’Església i rebutjats per la comunitat puguin sentir-se reconeguts, acollits, no jutjats i lliures per fer preguntes? A la llum de l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris laetitia ¿quines mesures concretes calen per arribar a les persones que se senten excloses de l’Església a causa de la seva afectivitat i sexualitat (per exemple, divorciats tornats a casar, persones amb matrimonis polígams, persones LGTBIQ+, etc.)?

Serà molt interessant anar seguint el fil de les reflexions al voltant d’aquesta i altres qüestions, mirar si hi ha consens sinodal a l’hora de fer algun tipus d’avenç en una pastoral de l’acollida. En qualsevol cas, més enllà dels passos concrets que es puguin fer, no hi ha dubte que ja és positiu posar el tema sobre la taula, parlar-ne, reflexionar-hi. Arribar a acords. Encara més en un procés sinodal en què, per primera vegada en la història, laics i dones tindran veu i vot, i que compta amb la participació d’anada i tornada de les esglésies locals.

Els membres de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, reunits a Roma del 4 al 29 d’octubre en la primera sessió, hauran de donar resposta a una pregunta clau amb l’ajuda de l’Esperit Sant “¿Quines passes pot fer una Església sinodal per imitar cada vegada més al seu Mestre i Senyor, que camina amb tothom amb amor incondicional i anuncia la plenitud de la veritat de l’Evangeli?”.

 

Editorial de Catalunya Cristiana

núm. 2286 / 9 juliol 2023

El ministeri diaconal en l'Església

El Centre de Pastoral Litúrgica acaba de publicar el llibre El ministeridiaconal en l'Església, de Montserrat Martínez Deschamps, vicepresidenta de l'Associació Sant Llorenç. Esposa del diaca Aureli Ortín, ha estat responsable durant uns anys de la nostra catequesi familiar.

El llibre ha estat editat en català i en castellà i porta com a apèndix el document de la Comissió Teològica Internacional sobre "El diaconat: 

evolució i perspectives", document que encara no havia estat traduït al català.

Felicitem la Montserrat pel seu treball divulgatiu sobre la realitat del ministeri diaconal a l'Església.

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (3)

Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.(Rm 8,22).

Aquesta expressió de sant Pau expressa molt bé la situació de la Terra. El món gemega, agonitza, i no podem tapar-nos les orelles davant dels gemecs del planeta..

Són greus i patètiques les paraules que el papa Francesc va dir als moviments populars a Bolívia el 9 de juliol del 2015 : “la casa comuna de tots nosaltres està sent saquejada, devastada, vexada impunement. La covardia en la seva  defensa és un pecat greu. Veiem amb decepció creixent com se succeeixen l'una rere les altres les cimeres internacionals sense cap resultat important”. A LS ens parla de quatre manifestacions del deteriorament que pateix la Terra:

1. Contaminació, escombraries i cultura del rebuig

LS fa una denúncia de com una producció industrial sense escrúpols ni ètica, que busca només els guanys immediats, va degradant la Terra i, al mateix temps,  va produint una quantitat ingent d’escombraires i residus contaminants . “La terra, la nostra casa, sembla convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria. En molts llocs del planeta, els ancians enyoren els paisatges d’altres temps, que ara es veuen inundats d’escombraries” ( LS 21).

2. El clima com a bé comú

Són molts els símptomes que ens indiquen que el món pateix un escalfament climàtic. “Hi ha un consens científic molt consistent que indica que ens trobem davant un preocupant escalfament del sistema climàtic” (LS 23. Aquest escalfament climàtic és la causa de greus alteracions metrològiques, amb inundacions i sequeres. El Papa fa una crida a: “prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum.”

3. La qüestió de l’aigua.

Un dels fets més greus dels nostres dies és l’escassedat d’aigua potable : Un problema particularment seriós és el de la qualitat de l’aigua disponible per als pobres, que provoca moltes morts cada dia. Entre els pobres són freqüents malalties relacionades amb l’aigua, incloent-hi les causades per microorganismes i per substàncies químiques. La diarrea i el còlera, que es relacionen amb serveis higiènics i proveïment d’aigua inadequats, (LS 29). En un futur no gaire llunyà l’escassetat d’aigua potable serà la causa de conflictes mundials.

4. Pèrdua de biodiversitat

Per culpa de l’actuació depredadora dels humans s’empobreix la biodiversitat en el planeta, el Papa fa una denuncia enèrgica: cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre. La immensa majoria s’extingeixen per raons que tenen a veure amb alguna acció humana. Per causa nostra, milers d’espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret. (LS 33)

Francesc s’interroga a LS sobre quin progrés ens cal?

No tot es pot fer en nom del desenvolupament: tenim un “superdesenvolupament malbaratador i consumista, que contrasta de manera inacceptable amb situacions persistents de misèria deshumanitzadora.” (LS 23)

Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

En el text d’avui Mt 13, 1-23 hi tenim, la paràbola dels quatre terrenys juntament amb la seva explicació i, entremig, una resposta de Jesús als deixebles amb un recull de frases profètiques expressades amb ironia i crítica.

El tema central és la PARAULA i es posa en relleu quatre actituds que tenim davant la PARAULA. No és simplement una transmissió de conceptes, sinó que és força que comunica una realitat; més encara, la PARAULA es personifica en la persona de Jesús. Ell és la PARAULA que té força en si mateixa; per poc que l’acollim en la terra bona que som, creats a imatge i semblança de Déu, ella mateixa s’obre pas en nosaltres i en donem fruits positius.

La paràbola va adreçada a un gran nombre de persones, totes elles cridades a donar bons fruits, però hi ha tres terrenys que no en donen. El quart terreny, és un tros de terra fèrtil a tocar dels altres. La llavor s’ha sembrat igualment en tots. Un dels terrenys fa el treball personal de deixar que el missatge el vagi impregnant i transformant de forma progressiva. Així, doncs, segons sigui la nostra acollida de la PARAULA serem un terreny o un altre.

De l’acolliment se’n desprèn l’escolta. Escoltar no és només sentir; escoltar implica estar atent, ponderar, assumir, assimilar, acceptar profundament allò que se’ns transmet. La transmissió de la paraula té tons, accents, vitalitat, caliu, i ve embolicada amb l’experiència de qui la transmet. Això és molt delicat i important, perquè la fe arriba per l’oïda. Per això, el relat conclou dient: “Qui tingui orelles, que ho sentí”. D’orelles en tenim tots, però la capacitat d’escoltar l’hem de desenvolupar i aquest és el preu de posar en joc la nostra llibertat.

En la resposta irònica de Jesús als deixebles s’expressa el goig d’aquells que coneixen vivencialment de Jesús “els secrets del Regne” i, al mateix temps, es denuncia la insensibilitat, la sordesa, la ceguesa i la manca d’enteniment davant la PARAULA. És que quan el nostre cor està distret, quan l’amor a les riqueses ens aclapara, acabem buits, secs i ofegats. Però quan acollim, escoltem, la PARAULA... és cert que haurem de treballar, interioritzar i comprometre’ns per mantenir desperta la nostra consciència, però això sí que donarà sentit i plenitud a les nostres vides.

Esther Bochita

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de la Mare de Déu del Carme o del Carmel (s. XIII), patrona de la gent de mar

 

Dissabte dia 22:

Festivitat litúrgica de Santa Maria Magdalena, de Magdala, deixebla de Jesús

 

Proper diumenge dia 23:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Santa Brígida (Suècia 1303- Roma 1373), religiosa, vídua, fundadora del Institut del Salvador, patrona d'Europa

Jornada mundial dels Avis i de la Gent gran

Temps de vacances

Juliol i agost són els mesos en què les vacances ocupen el pensament de tots; l’agost més encara, però juliol també s’emporta una bona part “d’estiuejants”.

Hi ha molts aspectes interessants a comentar, però sens dubte el que més crida l’atenció és que gairebé tot s’atura, molts comerços tanquen i la ciutat sembla buida. S’ha acabat el curs escolar i els nens i nenes, nois i noies han de cercar la manera d’omplir el temps de lleure, la qual cosa porta els pares a buscar-los activitats, en aquest sentit és especialment important la tasca que fan el esplais i els agrupaments escolta amb els seus campaments d’estiu. A casa nostra, l’esplai Sant Ildefons i l’Agrupament escolta Joan Maragall ja ho tenen tot preparat i les dates anunciades; concretament els grups de l’Esplai surten de campament del 15 al 26 de juliol.

Cada família busca un lloc de platja o muntanya on troba el merescut descans després de tot un any de treball. D’altres surten de viatge a la recerca d’indrets no coneguts. Tots amb ganes de carregar piles  per al retorn.

Sembla que això hauria de ser el més normal en aquest temps, però tots sabem que per a moltes persones, malauradament, no és així per raó de les dificultats econòmiques; també hi ha els malats i la gent gran, un llast molt important que pesa sobre la nostra societat.

No hi ha solucions fàcils, però cal ser conscients que no tot és tan bonic; per a moltes persones no solament no hi haurà vacances, sinó que hauran de continuar vivint o malvivint en les mateixes condicions de sempre.

La Pastoral de malalts de Sant Ildefons, conscient d’aquesta situació, no fa vacances; els membres d’aquest grup fan torns per no deixar desateses les persones que visiten regularment.

Les properes eleccions del 23 de juliol també significaran per a moltes persones una alteració del ritme normal de vida que els agafarà de ple en temps de vacances. La població general ens mantindrem pendents dels esdeveniments que es produiran en els dies i setmanes següents, a l’espera de la constitució del nou govern que surti de les urnes.

Amb tot, però, que tinguem unes bones vacances.

        Josep Maria Lari

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (2)

El títol de l'encíclica ja és tot un anunci d'intencions: Laudato Si (LS), en català: Lloat sigueu. Així comença el càntic de les criatures de Sant Francesc. En l'inici del seu escrit, el papa Francesc escriu: "En aquest formós càntic (Sant Francesc) ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l'existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes». (LS n1).

El sant pare, amb aquesta introducció ens convida a obrir els ulls, admirem i contemplem la gran obra de Déu que és la creació i que ho fem amb la mirada del pobrissó d'Assís. El Càntic de les criatures ens mostra que Francesc d’Assis s’extasià tot admirant l'obra de Déu que és la creació, i se l'estimà amb un amor totalment gratuït, sense cap afany de possessió. Una temptació molt comuna és considerar les coses creades no pas per la seva bellesa, sinó per la seva utilitat . Hem perdut la capacitat d'admiració i l'hem substituït per l'afany de dominar. Llegeixo un pensament de l'escriptor Chesterton: “El món no morirà per manca de meravelles, sinó per manca de capacitat de meravellar-nos.” Estem perdent la capacitat de sorpresa, d'admiració, de contemplació, de quietud i silenci.

Als punts 66-69 del LS, el Papa fa un esbós de la teologia de la creació, tot comentant els primers capítols del llibre del Gènesi. De l'ensenyament pontifici destaco, a) L'obra de la creació és bona: "Després de la creació de l'ésser humà, es diu que «Déu veié tot el que havia creat i era molt bo» (Gn 1,31)". b) La dignitat de la persona humana. "La Bíblia ensenya que cada ésser humà és creat per amor, fet a imatge i semblança de Déu (CF. Gn 1,26). Aquesta afirmació ens mostra la immensa dignitat de cada persona humana, que «no és solament alguna cosa, sinó algú". c) que hem de treballar per tenir cura del jardí del món: Aquesta responsabilitat davant una terra que és de Déu implica que l'ésser humà, dotat d'intel·ligència, respecti les lleis de la natura i els delicats equilibris entre els éssers d'aquest món, perquè «ell ho ordenà i foren creats, ell els fixà per sempre, pels segles, i els donà una llei que mai no passarà» (Sl 148,5b-6).

El papa Francesc al punt 67, fa una llarga explicació sobre el sentit de les paraules del Gènesi que diuen: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la ( Gn 1, 28).

El sant pare nega que aquesta afirmació bíblica autoritzi: "l'explotació salvatge de la natura presentant una imatge de l'ésser humà com a dominant i destructiu ... Si és veritat que algunes vegades els cristians hem interpretat incorrectament les Escriptures, avui hem de rebutjar amb força que, del fet de ser creats a imatge de Déu i del mandat de dominar la terra, se'n dedueixi un domini absolut sobre les altres criatures. És important llegir els textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada".

Tot contemplant la creació, som convidats a cuidar-la. És el gran regal que Déu ens ha fet. I no la podem degradar. Com intentaré explicar en els propers escrits, el malbaratament dels recursos és un pecat. No hem de dominar la terra, si no l’hem de treballar. Treballar la terra, significa: "llaurar o forjar, «tenir cura» significa protegir, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Això implica una relació de reciprocitat responsable entre l'ésser humà i la natura." (LS 68).

El gran pecat de la humanitat és viure un antropocentrisme (posar l'home al centre de tot) que es desatengui de la creació.

Josep M. Jubany

Grup d’acompanyament dels malalts i de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a trobar si tu no pots venir.

Truca’ns al telèfon: 93 209 73 63.

Reflexions a la Paraula de Déu

El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera

Em fa la impressió que potser ens trobem davant d’un dels textos més essencials en tot l’Evangeli: Jesús agraeix al Pare el fet que hagi fracassat en el seu anunci davant dels més saberuts i intel·ligents de la societat jueva d’aquell temps (fariseus i altres castes de nivell) i que el Pare beneeixi que l’anunci es faci als més senzills i humils, sense dubte els primers en rebre l’anunci de la Bona Nova i acollir-lo en la seva vida. M’agradaria pensar que més que encallar-nos en discussions profundes i teològicament agosarades sobre el que diu o el que no diu l’Evangeli, Jesús ens diu que més val que acollim el seu missatge amb l’esperit i actitud dels infants que accepten sovint les nostres explicacions i els nostres jocs compartits amb senzillesa.

Vivim en un món amb tanta informació, necessitat de saber, conèixer, controlar o, simplement, dominar amb la voluntat de ser millor que l’altre, que acollim el missatge de Jesús amb aquesta mateixa perspectiva.

Però ens equivoquem:  en aquesta infinitud de coneixements i dades amb què vivim amb l’ànsia de dominar la informació, ens oblidem que la saviesa és l’art de viure amb senzillesa, de comprendre la realitat de forma intuïtiva, d’intentar fluir amb tot allò que vivim sense valorar o demanar-nos el perquè.

També la intuïció de deixar anar  coneixements o judicis preconcebuts. Quan el que necessitem és una mica de silenci, una mica de lentitud, la natura, una mica de  llum i una mica de foscor, el missatge de Jesús en aquest text d’avui ens encaixa a la perfecció: buscant el silenci per reconèixer-nos-hi,  la lentitud per estar-hi presents i gaudir de cada instant, la natura per sentir l’energia de la terra i vibrar-hi en sintonia, una mica de llum que ajudi a orientar-nos en el camí i una mica de foscor per descansar-hi i acceptar que seguim vivint a la intempèrie

Tot manifestant la revelació als senzills, però també als cansats i als afeixugats, Jesús ens proposa la millor manera de viure: acceptant la relació amb Déu des del nostre jo més essencial i bàsic, escoltant-la i agraint-la. Adonant-nos que el missatge de Jesús és una  invitació perquè a partir de les petites coses de cada dia  ens sentim oberts a l’experiència de Déu Pare, un Pare bo que sempre vol el millor per a nosaltres.

Lluís Rissech

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 9:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 11:

Festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident i patró d'Europa

 

Dissabte dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Bonaventura (1218-1274), bisbe d'Albano, cardenal (franciscà) i doctor de l'Església

 

Proper diumenge dia 16:

Diumenge XV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de la Mare de Déu del Carme o del Carmel (s. XIII), patrona de la gent de mar

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (1)

El 24 de maig de 2015, el papa Francesc publicava l'encíclica Laudato si (Lloat sigueu) on fa una crida a tots els homes i dones de bona voluntat, perquè tinguin cura de la "casa comuna", de la naturalesa. No és la primera vegada que el magisteri de l'Església denuncia la degradació ecològica. Els papes Pau VI en el seu escritOctogessima adveniens (1976); Joan Pau IIi, a la seva primera encíclica Redentoris hominis (1979); Benet xvi, a l'encíclica Caritas in veritate (2009), ja havien denunciat l'explotació incontrolada de la natura, advertint, del risc que l'ésser humà la destruís i, al seu torn, ell mateix fos víctima d'aquesta degradació.

Els papes, amb aquestes crides, sumaven les seves veus a la de molts altres; científics, pensadors, activistes, polítics... adverteixen, que amb la nostra acció humana, destruïm la natura i enderroquem la casa comuna. Malgrat que ja tenim moltes mostres de la degradació ecologia del nostre món - n'és una prova el canvi climàtic, la sequera, la calor que patim- ens costa molt reaccionar i canviar de costums. No és estrany que a Laudato si, el Papa hi parli de la necessitat d'una conversió ecològica. En llenguatge més secular, hem de canviar de xip i de costums. La situació ha esdevingut dramàtica i no podem tancar els ulls a la realitat. Tenim molt bons diagnòstics i estudis, el que ens falta és una voluntat individual i, sobretot col·lectiva. I actuar. Actuar conscients que això potser comportarà gaudir de menys comoditats, viure de forma més sòbria i renunciar a un estil de vida individualista.

El papa Francesc ha explicat en el documental La carta (The letter, pel·lícula que vàrem projectar a la parròquia en ocasió d’una trobada de la comunitat) que és indestriable l'evangelització i el fet de tenir cura de la "casa comuna". Amb Laudato si, l'ecologia entra a formar part del cos de la doctrina social de l'Església. En el seu escrit, el bisbe de Roma, reprodueix unes paraules del patriarca ecumènic Bartomeu, paraules que el Papa es fa seves: "en la mesura en què tots generem petits danys ecològics, som cridats a reconèixer la nostra contribució –petita o gran– a la desfiguració i destrucció de la creació." [...] Que els éssers humans destrueixin la diversitat biològica en la creació divina; que els éssers humans degradin la integritat de la terra i contribueixin al canvi climàtic, despullant la terra dels seus boscos naturals o destruint-ne les zones humides; que els éssers humans contaminin les aigües, el sòl, l'aire. Tots aquests són pecat. Perquè «un crim contra la natura és un crim contra nosaltres mateixos i un pecat contra Déu" (L S n. 8)

Després de la projecció del documental, La carta, el Consell pastoral dedicà part d'una sessió a debatre, com, en tant que comunitat cristiana, havíem de donar a conèixer el ric contingut doctrinal de Laudato si, i com hauríem de conscienciar-nos nosaltres mateixos, i també les persones que tenim a prop, de la urgència de prendre'ns seriosament la lluita contra el canvi climàtic. Sorgiren algunes propostes. Una d'elles: aprofitar el Full informatiu per divulgar Laudato si. Haurem de mirar la forma concreta de fer-ho el curs vinent. Ara, per començar, durant els diumenges del mes de juliol en aquesta quarta pàgina escriuré uns breus comentaris sobre  l'encíclica.

Altres propostes que sorgiren a la reunió del Consell pastoral, van ser: que la Comunitat de sant Ildefons col·labori amb la Xarxa de parròquies eco solidàries viure la Laudato si, de Justícia i Pau de Barcelona; també, que a les homilies es recordi predicar el lligam entre evangeli i ecologia; dedicar-hi alguna pregària, etc. Però, sobretot, només farem una societat ecològica, si tots ens ho prenem seriosament. Continuarem

Josep M. Jubany

Reflexions a la Paraula de Déu

Lectura primera 2R 4,8-11.14-16a

Eliseu li digué: «L'any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill».

L'agraïment és una gran virtut. Som agraïts?

Salm responsorial 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

.....alcem el front perquè vós ens estimeu;

el nostre rei és el Sant d'Israel,

és del Senyor l'escut que em protegeix. R.

Si creiem. De què tenim por?

 

 Lectura segona Rm 6,3-4.8-11

 ..... I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.

No podem tenir por a la mort. Creiem en Crist?  En Crist ressuscitat?  No morirem, ressuscitarem, sense cap dubte.

 

Al·leluia 1Pe 2,9

Vosaltres sou un poble escollit,

un reialme sacerdotal,

una nació sagrada:

proclameu la lloança d'aquell que us ha cridat

del país de les tenebres a la seva llum admirable.

És cert, moltes vegades hem estat en tenebres, però a mesura que avancem, evolucionem, estimem, passem de les tenebres a la llum.

 

Evangeli Mt 10,37-42

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. 

 Jesús ens ho demana tot, però també ens ho dóna tot. Amb Jesús no hi poden haver mitges tintes. No deixem que el món que ens envolta ple de falsedats, de paranys, ens allunyi del camí,  la veritat, i  la vida.

Angelina Hurios