El títol de l'encíclica ja és tot un anunci d'intencions: Laudato Si (LS), en català: Lloat sigueu. Així comença el càntic de les criatures de Sant Francesc. En l'inici del seu escrit, el papa Francesc escriu: "En aquest formós càntic (Sant Francesc) ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l'existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes». (LS n1).
El
sant pare, amb aquesta introducció ens convida a obrir els ulls,
admirem i contemplem la gran obra de Déu que és la creació i que ho fem amb la
mirada del pobrissó d'Assís. El Càntic de les criatures ens mostra que
Francesc d’Assis s’extasià tot admirant l'obra de Déu que és la creació, i
se l'estimà amb un amor totalment gratuït, sense cap afany de possessió. Una
temptació molt comuna és considerar les coses creades no pas per la
seva bellesa, sinó per la seva utilitat . Hem perdut la capacitat
d'admiració i l'hem substituït per l'afany de dominar. Llegeixo un pensament de
l'escriptor Chesterton: “El món no morirà per manca de meravelles,
sinó per manca de capacitat de meravellar-nos.” Estem perdent la capacitat
de sorpresa, d'admiració, de contemplació, de quietud i silenci.
Als
punts 66-69 del LS, el Papa fa un esbós de la teologia de la creació,
tot comentant els primers capítols del llibre del Gènesi. De
l'ensenyament pontifici destaco, a) L'obra de la creació és bona: "Després
de la creació de l'ésser humà, es diu que «Déu veié tot el que havia creat i
era molt bo» (Gn 1,31)".
b) La dignitat de la persona humana. "La Bíblia ensenya que cada ésser
humà és creat per amor, fet a imatge i semblança de Déu (CF. Gn 1,26). Aquesta
afirmació ens mostra la immensa dignitat de cada persona humana, que «no
és solament alguna cosa, sinó algú". c) que hem de treballar per tenir
cura del jardí del món: Aquesta responsabilitat davant una terra que és
de Déu implica que l'ésser humà, dotat d'intel·ligència, respecti les lleis de
la natura i els delicats equilibris entre els éssers d'aquest món, perquè «ell
ho ordenà i foren creats, ell els fixà per sempre, pels segles, i els donà una
llei que mai no passarà» (Sl 148,5b-6).
El
papa Francesc al punt 67, fa una llarga explicació sobre el sentit de les
paraules del Gènesi que diuen: Sigueu fecunds i
multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la ( Gn 1, 28).
El
sant pare nega que aquesta afirmació bíblica autoritzi: "l'explotació
salvatge de la natura presentant una imatge de l'ésser humà com a dominant i
destructiu ... Si és veritat que algunes vegades els cristians hem
interpretat incorrectament les Escriptures, avui hem de rebutjar amb força que,
del fet de ser creats a imatge de Déu i del mandat de dominar la terra, se'n
dedueixi un domini absolut sobre les altres criatures. És important llegir els
textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada".
Tot
contemplant la creació, som convidats a cuidar-la. És el gran regal que Déu ens
ha fet. I no la podem degradar. Com intentaré explicar en els propers
escrits, el malbaratament dels recursos és un pecat. No hem de dominar la
terra, si no l’hem de treballar. Treballar la terra, significa: "llaurar
o forjar, «tenir cura» significa protegir, custodiar, preservar, guardar,
vigilar. Això implica una relació de reciprocitat responsable entre l'ésser
humà i la natura." (LS 68).
El
gran pecat de la humanitat és viure un antropocentrisme (posar l'home al
centre de tot) que es desatengui de la creació.
Josep
M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada