Reflexions a la Paraula de Déu

Déu, perquè és fort per la sobirania de la seva justícia, ens tracta amb clemència. Sense optar per dur a terme fins al final el seu poder, ens jutja de manera benigna i ens governa amb molta consideració (Sv 12, 16-18). Així, la primera lectura, del llibre de la Saviesa, ens parla de la justícia compassiva de Déu. I afegeix que, per tant, l’home just ha de ser filantrop (fa servir aquest mot precís: Sv 12, 19), és a dir, ha d’estimar els altres éssers humans.

El salm responsorial, en la seva lloança, també parteix d’aquesta imatge clement i benigna de Déu: “Vós, Senyor, sou indulgent i bo… Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel i ric en l’amor” (Sl 85, 5...15).

Pau, a la segona lectura, ens recorda, en un fragment breu, l’acció decisiva de l’Esperit. Ajuda la nostra feblesa i la nostra ignorància a l’hora de pregar com cal. No en sabem, de pregar, i l’Esperit intercedeix a favor nostre, pregant per nosaltres amb gemecs que no podem descriure (Rm 8, 26), gemecs que ens remeten als que ja esmentava Pau en la lectura del diumenge passat, parlant dels gemecs nostres com a fills que posseïm l’Esperit tot anhelant la redempció del nostre cos (Rm 8, 23). Que l’Esperit ens ajudi, doncs, en la nostra feblesa, a pregar i a entendre de debò el govern misericordiós de Déu que ha destacat la primera lectura.    

L’evangeli d’avui és continuació del fragment del diumenge passat, el de la paràbola del sembrador. Jesús afegeix, en la nova paràbola, un element que complica el resultat de la labor del sembrador. El camp on es fa la sembra no és arran del camí o en terreny rocós o entre els cards, ara tot és en terra bona, però ve l’enemic de nit i hi sembra també jull. És destacable el seny de la decisió del sembrador adreçada als mossos: no destrieu el blat del jull fins a la sega.

Jesús explica després la paràbola als deixebles. El camp és el món i el Fill de l’home hi deixa créixer, sense discriminar, els fills del Regne i els fills del Maligne fins a la verema final. Valenta iniciativa, que convida a la convivència. Al capdavall vindrà la tria, tria semblant a la que coneixem en altres relats evangèlics (p.e., el judici final per haver fet –dreta– o no –esquerra– les considerades obres de misericòrdia: Mt 25, 31-46).  Però aquí els condemnats ho són no per omissió, sinó per escandalitzar i obrar iniquament. Radical, doncs, el motiu: fer el mal i fer ensopegar els febles. La condemna és dura, representada en el foc, tot i que avui, alhora, se’ns ha fet present que el Déu que l’executa és un jutge benigne, com diu el text de la Saviesa (Sv 12, 18). I Jesús acaba remarcant la tria dels justos, que recordem que han de ser filantrops (Sv 12, 19): “resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare” (Mt 13, 43).

Jordi Cors