El 24 de maig de 2015, el papa Francesc publicava l'encíclica Laudato si (Lloat sigueu) on fa una crida a tots els homes i dones de bona voluntat, perquè tinguin cura de la "casa comuna", de la naturalesa. No és la primera vegada que el magisteri de l'Església denuncia la degradació ecològica. Els papes Pau VI en el seu escritOctogessima adveniens (1976); Joan Pau IIi, a la seva primera encíclica Redentoris hominis (1979); Benet xvi, a l'encíclica Caritas in veritate (2009), ja havien denunciat l'explotació incontrolada de la natura, advertint, del risc que l'ésser humà la destruís i, al seu torn, ell mateix fos víctima d'aquesta degradació.
Els papes, amb aquestes crides,
sumaven les seves veus a la de molts altres; científics, pensadors, activistes,
polítics... adverteixen, que amb la nostra acció humana, destruïm la natura i
enderroquem la casa comuna. Malgrat que ja tenim moltes mostres de la
degradació ecologia del nostre món - n'és una prova el canvi climàtic, la
sequera, la calor que patim- ens costa molt reaccionar i canviar de costums. No
és estrany que a Laudato si, el Papa hi parli de la necessitat d'una
conversió ecològica. En llenguatge més secular, hem de canviar de xip i de
costums. La situació ha esdevingut dramàtica i no podem tancar els ulls a la
realitat. Tenim molt bons diagnòstics i estudis, el que ens falta és una
voluntat individual i, sobretot col·lectiva. I actuar. Actuar conscients que això
potser comportarà gaudir de menys comoditats, viure de forma més sòbria i
renunciar a un estil de vida individualista.
El papa Francesc ha explicat en el
documental La carta (The letter, pel·lícula que vàrem projectar a la
parròquia en ocasió d’una trobada de la comunitat) que és indestriable l'evangelització
i el fet de tenir cura de la "casa comuna". Amb Laudato si, l'ecologia entra a formar part del cos
de la doctrina social de l'Església. En el seu escrit, el bisbe de Roma,
reprodueix unes paraules del patriarca ecumènic Bartomeu, paraules que el Papa
es fa seves: "en la mesura en què tots generem petits danys ecològics,
som cridats a reconèixer la nostra contribució –petita o gran– a la
desfiguració i destrucció de la creació." [...] Que els éssers humans
destrueixin la diversitat biològica en la creació divina; que els éssers humans
degradin la integritat de la terra i contribueixin al canvi climàtic,
despullant la terra dels seus boscos naturals o destruint-ne les zones humides;
que els éssers humans contaminin les aigües, el sòl, l'aire. Tots aquests
són pecat. Perquè «un crim contra la natura és
un crim contra nosaltres mateixos i un pecat contra Déu" (L
S n. 8)
Després de la projecció del
documental, La carta, el Consell pastoral dedicà part d'una sessió a
debatre, com, en tant que comunitat cristiana, havíem de donar a conèixer el
ric contingut doctrinal de Laudato si,
i com hauríem de conscienciar-nos nosaltres mateixos, i també les persones que
tenim a prop, de la urgència de prendre'ns seriosament la lluita contra el canvi
climàtic. Sorgiren algunes propostes. Una d'elles: aprofitar el Full
informatiu per divulgar Laudato si. Haurem de mirar la forma concreta de
fer-ho el curs vinent. Ara, per començar, durant els
diumenges del mes de juliol en aquesta quarta pàgina escriuré uns breus
comentaris sobre l'encíclica.
Altres propostes que sorgiren a la reunió del Consell pastoral, van ser: que la Comunitat de sant Ildefons col·labori amb la Xarxa de parròquies eco solidàries viure la Laudato si, de Justícia i Pau de Barcelona; també, que a les homilies es recordi predicar el lligam entre evangeli i ecologia; dedicar-hi alguna pregària, etc. Però, sobretot, només farem una societat ecològica, si tots ens ho prenem seriosament. Continuarem
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada