Darrer diumenge del mes de juliol, en ple estiu, les lectures d'avui, si se'm permet l'expressió, són molt estiuenques. Avui, a missa escoltarem quatre paràboles de Jesús que posen punt final a totes les paràboles que hem llegit els darrers diumenges. La gran gràcia de les narracions de Jesús, és que són fàcils d'entendre, riques en imatges (tresor amagat, perla, cofre) i en la seva aparent senzillesa, hi ha una gran saviesa. Per dir-ho amb paraules ben planeres, no cal rumiar molt per entendre el que aquestes històries ens volen ensenyar.
Segur que tots els qui em llegiu, heu
tingut un moment en la vostra vida en què
se us ha presentat una ocasió que heu valorat com a única. Una ocasió que us ha
fet exclamar: "o ara o mai"; o
"pujo ara en aquest tren o el perdo per sempre". Així és com es devien
sentir els protagonistes d'aquestes paràboles. Per diferents raons, han trobat
un tresor amagat, una perla preciosa.
Ells són conscients que aquesta trobada els pot canviar la vida, però no
és tan senzill. Per obtenir els tresors,
cal vendre tot el que hom té. Dit d'una altra manera, cal que canviem de forma
de vida, que transformem la rutina i les comoditats ja conegudes, per viure
d'una forma diferent. El dilema: el tresor i la perla són molt llaminers, però
tot seguit apareix la mandra, fins i
tot, la por de canviar d'estil de vida.
No cal que m'estengui en la moralitat
de la història, fàcilment es comprèn: Jesús,
l'Evangeli, el Regne, són el tresor i la perla, que hem descobert. Ens adonem
que en ells hi ha la font de la
felicitat de les benaurances, la força de viure en l'amor, ara bé, hem de
canviar, però, tot canvi ens fa basarda. Ho intuïm, millor dit, ho sabem, que
ens cal canviar, però les nostres inèrcies ens frenen.
En l'Evangeli, Jesús interroga els
seus interlocutors amb aquesta pregunta: “Ho heu entès, tot això?”. I el
seu auditori li respon: "Sí que ho hem entès". L'expressió:
"entendre", no significa només que comprenem l'explicació de Jesús,
sinó que també vol dir que ens hem adonat que les paràboles tenen relació amb
la nostra vida. Les paràboles no són rondalles boniques, són com una gran crida
que se'ns fa, per dir: ara és el moment de canviar, no deixem passar aquest
tren.
En la primera lectura d'avui un
jove rei, Salomó, demana a Déu la "saviesa". És la saviesa del discerniment. I aquest és el
sentit de la darrera paràbola: hi ha un cofre, on hi ha de tot, bo i dolent,
antic i nou. El cap de casa assenyat sap discernir entre el que és bo i el que
és dolent. Demanem, la
saviesa per discernir, en cada moment de la nostra història el que
hem de conservar i el que hem de llençar.
Josep
M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada