En el text d’avui Mt 13, 1-23 hi tenim, la paràbola dels quatre terrenys juntament amb la seva explicació i, entremig, una resposta de Jesús als deixebles amb un recull de frases profètiques expressades amb ironia i crítica.
El tema central és la PARAULA i es posa en relleu quatre actituds que tenim davant la PARAULA. No és simplement una transmissió de conceptes, sinó que és força que comunica una realitat; més encara, la PARAULA es personifica en la persona de Jesús. Ell és la PARAULA que té força en si mateixa; per poc que l’acollim en la terra bona que som, creats a imatge i semblança de Déu, ella mateixa s’obre pas en nosaltres i en donem fruits positius.
La paràbola va adreçada a un gran nombre de persones, totes elles cridades a donar bons fruits, però hi ha tres terrenys que no en donen. El quart terreny, és un tros de terra fèrtil a tocar dels altres. La llavor s’ha sembrat igualment en tots. Un dels terrenys fa el treball personal de deixar que el missatge el vagi impregnant i transformant de forma progressiva. Així, doncs, segons sigui la nostra acollida de la PARAULA serem un terreny o un altre.
De l’acolliment se’n desprèn l’escolta. Escoltar no és només sentir; escoltar implica estar atent, ponderar, assumir, assimilar, acceptar profundament allò que se’ns transmet. La transmissió de la paraula té tons, accents, vitalitat, caliu, i ve embolicada amb l’experiència de qui la transmet. Això és molt delicat i important, perquè la fe arriba per l’oïda. Per això, el relat conclou dient: “Qui tingui orelles, que ho sentí”. D’orelles en tenim tots, però la capacitat d’escoltar l’hem de desenvolupar i aquest és el preu de posar en joc la nostra llibertat.
En
la resposta irònica de Jesús als deixebles s’expressa el goig d’aquells que coneixen
vivencialment de Jesús “els secrets del Regne” i, al mateix temps, es denuncia
la insensibilitat, la sordesa, la ceguesa i la manca d’enteniment davant la PARAULA.
És que quan el nostre cor està distret, quan l’amor a les riqueses ens aclapara,
acabem buits, secs i ofegats. Però quan acollim, escoltem, la PARAULA... és
cert que haurem de treballar, interioritzar i comprometre’ns per mantenir
desperta la nostra consciència, però això sí que donarà sentit i plenitud a les nostres vides.
Esther Bochita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada