El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera
Em fa la impressió que potser ens trobem davant d’un dels textos més essencials en tot l’Evangeli: Jesús agraeix al Pare el fet que hagi fracassat en el seu anunci davant dels més saberuts i intel·ligents de la societat jueva d’aquell temps (fariseus i altres castes de nivell) i que el Pare beneeixi que l’anunci es faci als més senzills i humils, sense dubte els primers en rebre l’anunci de la Bona Nova i acollir-lo en la seva vida. M’agradaria pensar que més que encallar-nos en discussions profundes i teològicament agosarades sobre el que diu o el que no diu l’Evangeli, Jesús ens diu que més val que acollim el seu missatge amb l’esperit i actitud dels infants que accepten sovint les nostres explicacions i els nostres jocs compartits amb senzillesa.
Vivim
en un món amb tanta informació, necessitat de saber, conèixer, controlar o,
simplement, dominar amb la voluntat de ser millor que l’altre, que acollim el
missatge de Jesús amb aquesta mateixa perspectiva.
Però
ens equivoquem: en aquesta infinitud de
coneixements i dades amb què vivim amb l’ànsia de dominar la informació, ens
oblidem que la saviesa és l’art de viure amb senzillesa, de comprendre
la realitat de forma intuïtiva, d’intentar fluir amb tot allò que vivim sense
valorar o demanar-nos el perquè.
També
la intuïció de deixar anar coneixements
o judicis preconcebuts. Quan el que necessitem és una mica de silenci, una mica
de lentitud, la natura, una mica de llum
i una mica de foscor, el missatge de Jesús en aquest text d’avui ens encaixa a
la perfecció: buscant el silenci per reconèixer-nos-hi, la lentitud per estar-hi presents i gaudir de
cada instant, la natura per sentir l’energia de la terra i vibrar-hi en
sintonia, una mica de llum que ajudi a orientar-nos en el camí i una mica de
foscor per descansar-hi i acceptar que seguim vivint a la intempèrie
Tot
manifestant la revelació als senzills, però també als cansats i als afeixugats,
Jesús ens proposa la millor manera de viure: acceptant la relació amb Déu des
del nostre jo més essencial i bàsic, escoltant-la i agraint-la. Adonant-nos que
el missatge de Jesús és una invitació
perquè a partir de les petites coses de cada dia ens sentim oberts a l’experiència de Déu
Pare, un Pare bo que sempre vol el millor per a nosaltres.
Lluís Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada