Tot seguit es reprodueix l’editorial de CatalunyaCristiana que es va publicar el passat 9 de juliol:
De forma molt primerenca, el pontificat del papa
Francesc s’ha caracteritzat per una especial atenció a les persones homosexuals.
A través de múltiples entrevistes, en resposta als mitjans de comunicació, ha
recordat la necessitat d’acollir el col·lectiu LGTBIQ+ i ha criticat els països
que els persegueixen penalment. També ha estat prou explícit en el suport a la
tasca del jesuïta nord-americà James
Martin, que fa anys que acompanya pastoralment les comunitats catòliques
LGTBIQ+ del seu país. Hem vist com el papa Francesc el rebia en audiència
privada en dues ocasions, la darrera el novembre passat, i com el 2017 el va
designar consultor del Dicasteri per a la Comunicació del Vaticà. El jesuïta,
que entrevistem aquesta setmana, també ha participat al Quadern CJ n.
229 de Cristianisme i Justícia: El
reconeixement de les persones LGTBIQ+ a l’Església.
Aquest canvi de tonalitat ha estat el xup-xup que
ha permès que l’acollida pastoral a les persones LGTBIQ+ sigui un dels punts
inclosos en l’instrumentum laboris o
eina de treball per al discerniment dels participants a la primera sessió de la
XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El document no
suggereix respostes, més aviat articula algunes intuïcions que han sortit en el
procés. Obre interrogants i emplaça a aprofundir-hi. Per això, recull tots els
temes possibles, també el diaconat femení, o el paper dels divorciats tornats a
casar.
La pregunta recollida en l’instrumentum laboris en relació amb l’acompanyament pastoral és
aquesta: ¿Com podem crear espais en què aquells que se senten ferits per
l’Església i rebutjats per la comunitat puguin sentir-se reconeguts, acollits,
no jutjats i lliures per fer preguntes? A la llum de l’exhortació apostòlica
postsinodal Amoris laetitia ¿quines
mesures concretes calen per arribar a les persones que se senten excloses de
l’Església a causa de la seva afectivitat i sexualitat (per exemple, divorciats
tornats a casar, persones amb matrimonis polígams, persones LGTBIQ+, etc.)?
Serà molt interessant anar seguint el fil de les
reflexions al voltant d’aquesta i altres qüestions, mirar si hi ha consens
sinodal a l’hora de fer algun tipus d’avenç en una pastoral de l’acollida. En
qualsevol cas, més enllà dels passos concrets que es puguin fer, no hi ha dubte
que ja és positiu posar el tema sobre la taula, parlar-ne, reflexionar-hi.
Arribar a acords. Encara més en un procés sinodal en què, per primera vegada en
la història, laics i dones tindran veu i vot, i que compta amb la participació
d’anada i tornada de les esglésies locals.
Els membres de la XVI Assemblea General Ordinària
del Sínode dels Bisbes, reunits a Roma del 4 al 29 d’octubre en la primera
sessió, hauran de donar resposta a una pregunta clau amb l’ajuda de l’Esperit
Sant “¿Quines passes pot fer una Església sinodal per imitar cada vegada més al
seu Mestre i Senyor, que camina amb tothom amb amor incondicional i anuncia la
plenitud de la veritat de l’Evangeli?”.
Editorial de Catalunya Cristiana
núm. 2286 / 9 juliol 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada