El 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels difunts.
La pregària comunitària anual que celebrem per als difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any, la farem a la missa exequial de les 8 del vespre del proper dijous, 7 de novembre.
Tots hi som convidats, però molt especialment els familiars de totes les persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.
Aquestes festes són conegudes popularment com el dia de la castanyada i la visita als cementeris.
En aquest dia, els creients recordem les persones estimades que ja no es troben entre nosaltres. Persones que amb la seva vida ens han deixat un bon testimoni d’amor a Déu i als homes, i que són els nostres sants. Juntament amb elles recordem a molts homes i dones, que sense estridències, sovint de forma molt anònima, han viscut amb joia l’evangeli. Com li agrada dir al papa Francesc, “són els sants de la porta del costat”.
És un dia d’esperança perquè tots un dia esperem reunir-nos amb ells al cel, com diu bellament, l’Apocalipsi , a la Jerusalem celestial.
L’horari de misses com tots els festius: dijous vespertina a les 20.00 h i divendres, misses a les 10.15, 13.15, i 20.00 h.
Amics,
En una de les moltes fotografies que hem vist aquesta tarda s’hi veu un solar amb un anunci que indica que és el terreny "destinado a la construcción del nuevo templo parroquial de San Ildefonso". Inspirant-se en aquesta foto, l'Ignasi Bonjoch, ha ideat el nom de l'acte d'aquesta tarda:" De temple a comunitat".
És ben cert, aquest temple que ens acull només té sentit perquè a dins ha acollit, durant gairebé 70 anys, la comunitat de Sant Ildefons. Una comunitat que començà a fer els seus primers passos el dia de sant Ildefons de 1949 a l'església cedida per la comunitat de les religioses de l'Infant Jesús, conegudes popularment amb el nom de "Dames Negres".
Com ja sabeu, el lema escollit pel Consell pastoral per a aquest setanta-cinquè aniversari és: Mirada agraïda al passat, per viure el present i projectar-se cap al futur. Amb aquestes paraules, el Consell pastoral ens convida a tots, com a comunitat, a donar gràcies a Déu per aquests 75 anys, donar gràcies pel testimoni de tots aquells i aquelles que al llarg dels anys han format part de la nostra història; una història de gràcia, una història on hem palpat l'amor de Déu. Aquest lema també és una invitació a viure de forma apassionada el moment present i fer-ho estant atents als signes dels temps, sense caure en la temptació de refugiar-nos en l’enyorança del passat, una enyorança malaltissa que ens paralitzaria i no permetria tenir els ulls i les orelles ben oberts per respondre als desafiaments dels nostres dies. Per altra banda, l'expressió "projectar-se cap al futur" expressa el compromís de voler passar el testimoni a les generacions futures. Sabem que aquest darrer repte no és senzill, certament ens demanarà molta creativitat, sortir de les rutines, adquirir un llenguatge entenedor per adreçar-nos a les noves generacions.
A finals de setembre s’ha organitzat una manera diferent de col·laborar a la missa de diumenge al vespre, celebrada per Mn Ramon M. Nogués.
S’ha fet un grup d’una vintena de persones que hi assisteixen habitualment i s’ha establert una roda per llegir les lectures i les pregàries, i repartir la Comunió. D’aquesta manera, tothom sap amb antelació què ha de fer i quan, i s’implica més gent en la col·laboració amb la comunitat.
De moment, està funcionant prou bé!
Les lectures d’avui ens posen en contacte amb dues imatges de Déu ben diferents: la del pare amorós que cuida els fills que estima (Perquè jo soc un pare per a Israel, ... Jer 31 7-9), i la del Déu poderós (típic de les religions) que dicta lleis, premia als qui les compleixen, castiga als qui les transgredeixen, i exigeix, per apaivagar-se, que li oferim dons i víctimes pels nostres pecats. (Els grans sacerdots... són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. He 5 1-6).
Com és que se’ns donen imatges tan dispars en els textos bíblics? I és que la Bíblia, en primera instància, és «la paraula que els homes escrivim sobre Déu» en la nostra cerca d’Ell. Després, mitjançant un procés complex i llarg, alguns creiem i diem que uns textos han estat inspirats (no pas «dictats») per Déu, i que Déu se’ns comunica i se’ns mostra a través d’ells. I és clar, no és estrany que, quan els escrivim, barregem el que albirem d’Ell amb «projeccions» de la nostra manera de ser (envejosos, impositius, venjatius, narcisos, capaços de destruir als qui ens ofenen, etc.) , i de la manera de ser del món (pensem Déu com un ésser poderós, «senyor dels exèrcits», capaç de destruir les nacions enemigues, i que exigeix víctimes per les ofenses rebudes).
Però, el Déu en el qual creiem els cristians no és un Déu que ens demani dons, sacrificis i víctimes. Ja ho va dir el salmista: «Les víctimes no et satisfan; si t’oferia un holocaust, no me’l voldries. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el menysprees» (Salm 50, 18-19). I «un cor penedit» no és «un cor que se sent culpable».
El sentiment de culpa, psicològicament parlant, és «por de perdre l’amor de les persones que necessitem i estimem». I Crist ens diu que el Pare ens estima incondicionalment, més enllà del que som o fem. Un «cor penedit» és un cor que es «gira vers Déu», conscient i responsable del mal que ha fet contra sí mateix, contra els altres -persones i planeta -, i contra Déu, la Llei del qual no és una llei arbitrària dictada per un ésser capriciós i que podria haver estat diferent. No. És la «Llei de l’Èsser», i del nostre ésser.
Per això Pau ens diu que la portem escrita al cor. Llei que ens mostra el camí que ens permet a nosaltres – vulnerables, relacionals, i en evolució constant- ser, i arribar a ser plenament, el que potencialment som i podem ser. No és estrany que es condensi i resumeixi en «l’Amor». Llavors, és natural que pensem Déu com a pare i que ens relacionem amb ell amb plena confiança, com Bartomeu es va acostar al Crist, ple de confiança, és a dir, de «fe». «La teva fe t’ha salvat».
Santiago Quijano
Dilluns, 28
Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h
Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 29
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí
Diumenge dia 27:
Diumenge xxx de durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 28:
Festivitat litúrgica de Sant Simó (el Zelador), de Canà de Galilea i Sant Judes, anomenat també Tadeu, apòstols
Dijous dia 31 d'octubre:
Missa vespertina, a les 8 del vespre, de la solemnitat de Tots Sants
Divendres dia 1 de novembre:
Solemnitat litúrgica de Tots Sants
Dissabte dia 2 de novembre:
Commemoració litúrgica de Tots els Fidels Difunts
Proper diumenge dia 3 de novembre:
Diumenge xxxi de durant l'any o del Temps Ordinari
El passat dissabte 19, l’Esplai Sant Ildefons va celebrar els seus 55 anys a l'escola Lurdes durant tot el dia.
La diada va està oberta a tothom que hagués format part de l'esplai. Al matí es van organitzar activitats per als infants i es va acabar compartint i gaudint del dinar tots junts.
A més, durant tot el dia, es va poder visitar una exposició de fotografies de totes les generacions que han passat per l'esplai.
Estem segurs que va ser un dia per recordar!
Coincidint amb el 75è aniversari de la parròquia, tenim a punt una nova i enriquida versió del cantoral amb una variada selecció de cants per ser cantats en les diverses celebracions litúrgiques: les ordinàries, les de la catequesi familiar, les pregàries de Taizé...
Els cants que tenen un origen bíblic porten el verset al final de tot, cosa que té una clara intenció pedagògica.
Hi trobarem una selecció de cants de Taizé, amb la partitura. I també un apartat amb els textos de la celebració eucarística.
Finalment, hi ha un índex per temes, les parts de la missa i els temps litúrgics, que ajudarà els animadors de cants a seleccionar-los més fàcilment.
Esperem de tot cor que sigui útil!
Cristianisme al Segle XXI informa del programa de l'Espai Obert que ha preparant pel curs que estem començant. Amb aquest programa es vol posar de manifest alguns dels problemes que neguitegen i també aquelles llavors d'esperança que poden ajudar a afrontar aquests problemes. El cicle d'Espai Obert 2024-2025 es titula "Llavors d'esperança en un món complex".
Aquest és el programa complert amb les sis sessions, que com cada any, s'inclouen en el cicle:
- 26 d’octubre Creences creïbles en una societat crèdula: Ramon M. Nogués Carulla, Catedràtic emèrit d’antropologia biològica.
- 18 de gener Confiança personal bàsica en un món canviant: Víctor Hernández Ramírez, Psicoanalista, Pastor Evangèlic.
- 15 de febrer Equitat i distribució de la riquesa: Guillem López Casasnovas, Economista, Catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra.
- 15 de març Guerres i negocis armamentístics: Pere Brunet Crosa, Catedràtic emèrit de la UPC, Investigador del centre Delàs.
- 5 d’abril Postveritat i coneixement en la transmissió de la informació: Joan Garcia del Muro Solans, Filòsof, Professor de la Universitat Ramon Llull.
- 17 de maig Migracions: fronteres obertes? Maria del Carmen de la Fuente Pérez, Sociòloga, Directora de la Fundació Migra Studium.
Dissabtes d’11 a 13 h. Sala
d’actes de “Cristianisme i Justícia”. Carrer Roger de Llúria,
13. Sessions presencials i telemàtiques.
En la primera sessió, Ramon Maria Nogués, escolapi, catedràtic emèrit d'antropologia biològica, parlarà de “Creences creïbles en una societat crèdula”. La trobada serà, per qui vulgui seguir l’acte de forma presencial, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia el dissabte 26 d’octubre a les 11 del matí.
Per seguir la sessió telemàticament , es pot utilitzar l’enllaç:
https://us02web.zoom.us/j/86124251409
L'acte va començar amb un recorregut històric, des de la fundació de la parròquia al gener de 1949, amb el seu primer rector, Mn. Narcís Saguer, fins a esdeveniments com l' "afer Galinsoga", la construcció del nou temple al carrer Madrazo i el període de Mn. Joan Alemany, que va marcar un punt d'inflexió amb la creació del Consell Pastoral i les assemblees mensuals.
També es va destacar l'etapa de Mn. Lluís Saumell, en què es va impulsar la catequesi familiar i es va celebrar el 50è aniversari de la parròquia amb un simposi commemoratiu. Finalment, es va recordar el període de Mn. Josep Maria Jubany, marcat per la pandèmia, la consolidació de la catequesi familiar i les celebracions recents del 75è aniversari.
La sessió, conduïda magistralment per l'Ignasi Bonjoch, va incloure nombroses intervencions dels participants, que van compartir històries i anècdotes personals, destacant la importància de la comunitat de Sant Ildefons al llarg d'aquests 75 anys. Es va posar de manifest que aquesta comunitat és la que ha configurat la vida de la parròquia, amb el suport dels diferents rectors i mossens, com Mn. Xavier Dou, però sobretot gràcies a les moltes persones que han estimat i estimen Sant Ildefons.
Després d'aquesta trobada, es
va celebrar una missa d'acció de gràcies per aquests 75 anys de
comunitat i de vida parroquial, i la jornada va concloure amb un
refrigeri. Amb el lema de les celebracions del 75è aniversari,
"Mirada agraïda al passat, per viure el present i projectar-se
cap al futur", l'acte va servir com a moment de reflexió i
renovació del compromís per enfortir la comunitat de Sant Ildefons
en el present i de cara al futur.
.jpg)
Àngel de cada dia
“El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells.” (Isaïes 53 :11). És un àngel de cada dia: ofereix la vida per expiar les culpes dels altres i s’anticipa i dona la mà als qui ho necessiten.
Diu el Salm: “Perquè la paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa. Estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.” (Salms 33, 4-6). Com l’àngel de cada dia, el Senyor dona a totes les persones de la Terra el seu gran amor.
“Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’ajuda que necessitem.” (Hebreus 4, 16). Com l’àngel de cada dia, la gràcia de Déu és totalment generosa i gratuïta i s’anticipa sempre a nosaltres, tan sols li hem d’obrir la nostra ànima.
“Jesús , havent-los convocat, els diu: «Sabeu que els qui són tinguts com a dirigents de les nacions les sotmetran, i els seus gran homes les tiranitzen. No ha de ser així entre vosaltres, sinó que qui vulgui ser gran entre vosaltres, que es faci el vostre servidor; i qui vulgui ser el primer de vosaltres, que es faci el vostre esclau, i és que el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per tothom»” (Mc 10, 42).
Els àngels de cada dia existeixen: els veiem com treballen sense que ningú els demani ajuda i s’anticipen a donar la mà a qui ho necessita: monitors d’esplais, caps dels escoltes, mestres d’ensenyament especial, voluntaris de les ONG, el veí que ajuda a pujar el pesat cistell de la compra sense esperar que li demanin, el qui corre a donar la mà al cec perquè travessi amb tranquil·litat el carrer ple de trànsit. Aquestes persones, de qui mai sabrem el nom, fan el món més habitable pel seu servei d’amor al pròxim. Han entès que el Regne de Déu és, des de sempre, en aquest món, i que hem de deixar-nos de rivalitats. Jesús ens els posa com a persones a imitar, perquè viuen al servei dels altres. Proposem-nos fer un servei cada dia!
Pere Rius
Diumenge, 20
Trobada de la Catequesi Familiar de Tots Sants a Valldonzella
Dilluns, 21
Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h
Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 22
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí
Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 20:
Diumenge xxix de durant l'any o del Temps Ordinari
Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles (coneguda popularment com Diada del Domund)
Dijous dia 24:
Commemoració litúrgica de Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807-Fontfreda 1870), bisbe a Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria (a Vic, 1849) i de les Religioses de Maria Immaculada (a Cuba, 1855)
Proper diumenge dia 27:
Diumenge xxx de durant l'any o del Temps Ordinari
Si vols veure i recordar més històries, vine aquest dissabte a les 5 de la tarda a la parròquia.
No t'ho pots perdre !
Aquest aniversari és un motiu per donar gràcies al Bon Déu per tots els dons que la nostra comunitat ha rebut d'Ell, i també de reconeixement a les moltes persones que al llarg d'aquest 75 anys han estat, i molts encara són, membres de la gran família parroquial. Gràcies a elles i a vosaltres, la història de la Comunitat de Sant Ildefons és una història de gràcia.
El dissabte dia 19 d’octubre a les 5 de la tarda, en el temple parroquial, es farà una presentació de documents gràfics de la història parroquial amb comentaris d'alguns del seus protagonistes.
Recordarem amb agraïment vivències i anècdotes viscudes a la comunitat durant tots aquest anys i també se’ns faran presents amics i amigues que malauradament ja no estan entre nosaltres. Són els nostres testimonis de gràcies. Després de l’eucaristia de les 8 del vespres, acabarem amb un petit refrigeri.
Tots hi som convocats.
Us hi esperem!!!!
En la mort d'en Josep M Lari
El dimecres dia 2 d’octubre moria, amb molta pau i envoltat dels seus familiars i amics, en Josep M. Lari. En Josep Maria ha estat durant gairebé quaranta anys el responsable de la confecció i la redacció del Full informatiu que teniu a les mans; ho va ser fins al mes de juny, moment en què es veié obligat a deixar-ho per raons de salut. En Josep Maria, juntament amb la seva esposa Montserrat, ha estat un dels molts obrers que han treballat per anar construint la nostra comunitat de Sant Ildefons, que enguany celebra el 75è aniversari. Reitero l'agraïment de la comunitat de Sant Ildefons i el meu propi, que ja vaig expressar en aquestes mateixes pàgines, quan en Josep Maria es va veure obligat a deixar les responsabilitats que el lligaven al Full.
El divendres dia 4, en una emotiva eucaristia, en vàrem celebrar les exèquies a l'església de la comunitat de Sant Ildefons. A continuació trobareu l'homilia que vaig pronunciar en aquella celebració.
Josep Maria, gràcies per tot. El teu testimoni perdurarà en nosaltres, és el millor llegat que ens podies deixar. Frueix de l'estança eterna que el Senyor té preparada per a les persones bones.
Homilia
Amics. Avui, quatre d'octubre, l'Església celebra la festa de Sant Francesc d'Assis. Segons diuen les cròniques, uns dies abans de morir, Francesc d'Assis va deixar acabat el famós poema Càntic de les Criatures. Es tracta d'un cant a Déu per mitjà de les criatures: el Sol, la lluna i les estrelles, el vent, l'aigua, el foc i la mare Terra. En totes aquestes criatures, per ser creació de Déu, el Poverello hi trobava Déu i s'extasiava. Al final del poema, que és un cant a la vida, també dona les gràcies per la germana mort corporal. La mort, segons el sant d'Assís, és com el Sol o l'aigua, una germana. Va aparellada a la vida.
En aquesta celebració emotiva per la mort del bon amic Josep Maria Lari, he volgut començar recordant la mort del pobrissó d'Assís, i el seu Càntic de les criatures, perquè salvant les distàncies, hi he trobat moltes similituds amb la mort d'en Josep Maria.
Permeteu-me que us les expliqui. En Josep Maria, ho sabem tots els que l'hem conegut i apreciat, era una persona que estimava la vida. Una prova del seu amor per la vida va ser la seva professió de pediatre; com em recordava ahir la família, ell va ajudar moltes persones a viure i també les va acompanyar en el moment de morir.
Ves a vendre tot el que tens i vine amb mi
Nosaltres també ens preguntem què cal fer per aconseguir la Vida. Jesús va més enllà dels manaments i ens demana una total donació de nosaltres mateixos.
L’Evangeli d’avui és certament radical. Ens podríem desanimar pensant que estem lluny d’arribar a la proposta de deixar-ho tot per viure com Jesús ens ensenyà. El cert és que podem estar cofois els que des de petits hem seguit els manaments i, de fet, és bo ser fidels al missatge complint tot el que està escrit, però se’ns demana més. Cal posar el cor en tot el nostre viure. El més important no és tant el compliment del decàleg en sí mateix, com el fet d’aconseguir no posar el nostre desig en les riqueses que ens poden enterbolir la vista, i, en canvi, ser capaços de servir i estimar, segons Sant Ignasi de Loiola.
La Vida que tots desitgem viure es comença a construir des de la senzillesa, el despreniment i la capacitat d’estar pendent de les persones que ens poden necessitar, és a dir, estimant. Cal actuar amb decisió per construir un entorn que no valori les riqueses com un absolut.
Deixem-nos interrogar per Jesús i responem sincerament si cadascú de nosaltres no ens retiraríem com l’home que en l’Evangeli d’avui, quan Jesús li diu que renunciï a tot el material i el segueixi, se’n va entristit.
El nostre camí de creixement i canvi, sense fer-nos retrets i culpabilitats, ha de ser el de progressar. Déu sap prou bé com som i coneix la nostra debilitat. El més important és que intentem que res no deturi la concreció de la nostra fe en el servei generós i l’atenció a les persones que estan prop nostre.
Quedem-nos amb la resposta que Jesús donà als deixebles i és que Déu ho pot tot. Des de l’esperança, desitgem la vida plena en el misteri de Déu.
Vull tenir un record des de l’afecte i la pregària pel qui fou durant anys l’ànima del Full informatiu.
Gràcies Josep Maria! Que ens puguem retrobar!
Ignasi Garcia Clavel
Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Reunió del Consell Arxiprestal a les 21.00 h
Dimarts, 15
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí
Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Trobada especial de la Comunitat per recordar els 75 anys de Sant Ildefons a les 5 de la tarda
Diumenge, 20
Sessió de catequesi familiar mensual a partir de ¾ d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La trobada es farà al Monestir de Valldonzella
Diumenge dia 13:
Diumenge xxviii de durant l'any o del Temps Ordinari
Dimarts dia 15:
festivitat litúrgica de Santa Teresa de Jesús (Àvila, 1515 - Alba de Tormes 1582), carmelitana i doctora de l'Església, reformadora
Dijous dia 17:
Commemoració litúrgica de Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+107)
Festivitat litúrgica de Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols
Proper diumenge dia 20:
Diumenge xxix de durant l'any o del Temps Ordinari
El passat dilluns 7, el Consell Pastoral es va reunir en la seva trobada mensual. La sessió es va iniciar aprovant l’acta de la reunió de setembre. Posteriorment, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent, destacant la necessitat de posar la riquesa material i immaterial que té cadascú de nosaltres al servei dels altres. També es va assenyalar que l’evangeli posa en paraules de Jesús que seguir-lo pot comportar persecucions.
El següent punt de l’ordre del dia que es va tractar va ser els actes de celebració del 75è aniversari de Sant Ildefons. Es va fixar l’horari de la trobada especial del dissabte 19 d’octubre a les 5 de la tarda, al temple parroquial, on es compartiran alguns documents gràfics de la història parroquial, amb comentaris d'alguns del seus protagonistes. Després de l'acte, es celebrarà una missa d’acció de gràcies a les 8 del vespre, i s’acabarà amb un petit pica-pica. Pel que fa al llibre de testimonis sobre la parròquia, es continuen recollint escrits amb la voluntat de tenir-lo preparat per a finals de gener del 2025, coincidint amb la festivitat del patró de la parròquia.
Es valora positivament el manteniment del nombre d’infants que aquests curs fan catequesi respecte al curs passat. Es comenta la notícia apareguda aquests dies, segons la qual el número de primeres comunions ha baixat d’un 44% a Catalunya entre els anys 2017 i 2022, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense.
A la reunió del Consell es va informar de la creació d’una comissió per tal de continuar endavant amb el Full Informatiu, tasca que durant molts anys va estar fent l’estimat i ben recordat Josep Maria Lari.
La part que més debat i intercanvi d’opinions generà va ser la reflexió sobre les comunitats parroquials. Es va parlar de diferents aspectes, entre els quals destaquen: copsar què aporten les reestructuracions pastorals i parroquials, quins reptes comporten, els obstacles que poden dificultar el seu avanç i consolidació, i el que poden fer els laics per contribuir al desplegament d’aquest procés. Totes les intervencions van tenir en comú la necessitat de humilitat, respecte i escolta sincera en tot aquest desenvolupament.
Per finalitzar la reunió, es va resar un parenostre tots plegats, i es va fixar el dilluns 4 de novembre per a la propera trobada del Consell Pastoral.
Avui són molts els pensadors que sostenen que tota la història i la cultura d’allò que en diem Occident s’ha construït sobre una sèrie, mai interrompuda, de promeses; això fa que les persones, en lloc d’ocupar-se adequadament del present, sempre experimentat com un moment insuficient, esquerp i feixuc, dirigeixen la mirada i dipositen l’esperança en un futur millor i possible. La promesa no és només una paraula, sinó que implica la interacció entre diferents persones que, d’alguna manera, se sentiran vinculades a partir d’aquest moment per un llaç, que bascularà sempre entre l’obligació de qui fa la promesa i la confiança del receptor. La filòsofa Marina Garcés, en un curt però interessant assaig, diu al respecte: “Prometre és l’estranya mania que l’Occident judeocristià posà en boca de Déu... La paraula que promet travessa d’extrem a extrem la cultura occidental, des dels primers textos bíblics fins als ideals revolucionaris o les novel·les i poemes d’amor, des dels vincles més íntims fins a la tecnologia més innovadora” (El temps de la promesa, Editorial Anagrama, Barcelona 2023).
El problema sorgeix quan la promesa s’esvaeix pel motiu que sigui, però que normalment s’atribueix a circumstàncies alienes al transcurs habitual del temps o a l’aparició de noves condicions. De sobte, les coses ja no són com eren en el moment de fer-se la promesa i aquesta s’afebleix fins a fer desaparèixer el vincle entre qui va prometre i qui es refià del contingut de la promesa, però sobretot el que s’ensorra brutalment és la desitjada possibilitat d’un futur millor. Així s’inicia una crisi que genera frustracions i malalties de tota mena, personals i socials. El repetit incompliment de les promeses és una de les causes més importants de la degradació de la paraula en els nostres dies. Paraules buides que no diuen res.
Amb el títol que encapçala aquesta breu reflexió, el dia 14 d’octubre, un acte obert donarà inici a una sèrie de conferències al Centre de Cristianisme i Justícia (carrer Roger de Llúria, 13) a partir de los 19.00 h i a càrrec de diferents pensadors. Alguns dels títols del programa de sis sessions són: “La promesa del progrés”, “La promesa escatològica” o “La promesa democràtica”. Pot ser una bona ocasió per reflexionar sobre un tema que avui ens toca molt de prop a totes les societats, però cal inscriure-s’hi (Telèfon 933172338 o correu electrònic cursos@fespinal.com).
Anton Ramon Sastre
Ens ha deixat el capvespre del 2 d’octubre de 2024. M’ho ha comunicat Mn. Josep Maria Jubany a través d’un correu que no vaig obrir fins molt tard, abans d’anar-me’n a dormir, raó per la qual m’ha costat molt aixoplugar-me en una son que fos reparadora malgrat tingués els ulls aclucats.
No puc dir exactament els anys que fa que vaig conèixer en Josep Maria i a la seva esposa Montse. Em venen a la memòria llunyans records que va ser en unes sessions de catequesi d’adults (impossible dir de quin any) essent rector de Sant Ildefons Mn. Joan Alemany. El que sí puc dir és que, els darrers quinze anys, en Josep Maria ha estat un dels més fidels assistents a les reunions de reflexió per a adults que faig any rere any, durant els temps litúrgics d’Advent i de Pasqua.
La seva actitud, franca i oberta, ha estat la falca que connectés molt aviat amb ell. Eren les seves preguntes, les seves objeccions, els seus comentaris en públic dirigits a tots els reunits, l’exposició senzilla però clara del que creia allò que més ens va apropar des d’un començament. Si he de dir la veritat és que en Josep Maria em tenia una estima molt gran, a la qual jo hi vaig correspondre de seguit. Aquest ha estat sempre un dels motius que ha fet que ell valorés exageradament les meves exposicions i comentaris de l’evangeli i dels temps litúrgics, però al mateix temps ha estat una de les persones que, amb la seva tossuderia i insistència, ha fet que em decidís a publicar l’assaig “Els sagraments. Dimensió simbòlica de l’existència”. Un dia li vaig confessar que si no hagués estat per ell, aquesta publicació mai no hagués vist la llum, perquè, al cap i a la fi, era un resum i una condensació del que jo havia anat desgranant durant molts anys en les reunions parroquials i també perquè sempre m’ha resultat més senzill parlar en públic que no pas escriure. Veure el rostre de les persones és molt important, perquè pots veure si et segueixen o no.
Jo he perdut un gran amic, però la comunitat parroquial de Sant Ildefons ha perdut un membre importantíssim i compromès per la seva generosa col·laboració a l’eucaristia dominical del capvespre; per l’esforç fidel, mantingut, però feixuc, a l’hora d’elaborar el Full Informatiu, cosa que l’obligava sovint a perseguir als comentaristes voluntaris de les lectures dominicals; per la redacció de les pregàries i advertiments que es llegien a totes les celebracions dels diumenges; per moltes reflexions que durant l’any han sortit a la contraportada del Full; per la seva participació, repetida més d’una vegada, en el Consell Pastoral, com a òrgan impulsor de les activitats comunitàries, etc.
El Regne de Déu, centre de la predicació de Jesús, no és una realitat abstracta, ni una promesa per un incert demà, sinó que és una realitat que tots estem cridats a construir-la dia a dia en aquest món. En Josep Maria això sempre ho va tenir clar i en va donar testimoni tant en el seu treball com a metge, com sobre tot amb la seva humanitat que desplegà amb qualsevol persona que se li acostava. Com a cristians, que constantment estem abocats a confrontar-nos amb el Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, de la mort gustosament en diem “traspàs”. Avui, nosaltres amb dolor, però també amb la confiança que ens uneix la fe que compartim, podem escoltar a en Josep Maria dir-nos que no tinguem por, que ell, voluntàriament com va fer Jesús, ha volgut “traspassar”, donar una passa més cap a aquella dimensió en la que l’abraçada del Pare fa possible que la seva nova vida continuï unida a la nostra.
Anton Ramon Sastre
Dilluns dia 7, l’Església celebra la Jornada pel Treball decent. Amb motiu d’aquesta jornada diferents entitats aplegades en la Plataforma Església pel Treball Decent han publicat un manifest. Aquest any la Jornada i el manifest posen el focus en les Polítiques actives d’ocupació (PAO). Tot seguit transcrivim alguns fragments del manifest.
Per tu, per mi, treball decent!
En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent volem posar el focus de la nostra reflexió, denúncia i propostes en les Polítiques actives d’ocupació (PAO), adreçades a les persones que estan a l’atur i que volen tornar a treballar, que es veuen obligades a canviar sovint de feina o que treballen en condicions precàries. [...] Com a Plataforma Església pel Treball Decent reivindiquem:
1.- Les Polítiques actives d’ocupació han de ser prioritàries. Unes PAO adequades faciliten l’accés al treball i contribueixen a millorar les condicions laborals de tothom. Dol que encara avui són molt insuficients al nostre país. Cal optimitzar la col·laboració institucional i aprofitar el nou marc legal per a implementar des de la Generalitat i els ajuntaments, les administracions més properes a la ciutadania, polítiques actives d’ocupació enèrgiques i eficients. En aquest sentit, denunciem la manca de priorització i la no concreció de mesures relatives a les polítiques actives d’ocupació als programes electorals dels partits.
2.- Les Polítiques actives d’ocupació han de pivotar sobre l’acompanyament de les persones aturades. En aquest sentit, cal implementar de manera decidida un model basat en la tutorització, els plans personalitzats i els itineraris personals, model que ja ha quedat recollit parcialment a la nova Llei d'ocupació (3/2023). Caldrà dedicar importants recursos per aplicar aquest model al nostre país...
3.- Creiem que la formació ocupacional dels joves és fonamental. De manera complementària, se’ls ha d’oferir una formació per a l’autoocupació. També hi ha d’haver un fort suport a l’activitat dels treballadors autònoms en les seves primeres etapes.
4.- Les persones nouvingudes que encara no han pogut regularitzar la seva situació han de rebre un ampli suport de les polítiques actives d’ocupació per superar amb la major celeritat possible les dificultats que pateixen quan arriben i poder incorporar-se a la societat amb dignitat.
5.- Cal aprofitar millor els fons de la Unió Europea destinats a les polítiques actives. S’ha d’evitar que aquests recursos siguin acaparats pels agents socials o acabin bonificant els contractes fets per les grans empreses. Cal fer una avaluació adequada i permanent dels resultats de les polítiques actives implementades.
6.- S’han d’impulsar acords entre el sector públic, el màxim responsable, i el sector privat, sovint encarregat de la gestió, amb un control públic transparent de les actuacions. Creiem que les entitats del Tercer Sector i de l’economia social poden tenir un paper destacat en la implementació d’aquestes polítiques. En aquest sentit, els excel·lents resultats dels programes especialitzats, com els de Càritas o Acció Solidària Contra l’Atur , són un exemple destacat.
L'evangeli de Jesús ens convida a actuar cada dia cercant la voluntat de Déu en tot allò que fem, evitant ser homes i dones de cor dur en les nostres relacions personals o socials, en la vida laboral o política. Per això, et demanem la teva manera de tractar les persones, essent imatge viva de l'amor del Pare.
Aquesta actitud volem que es manifesti sobretot en la relació amb els infants. El món està ple de nens i nenes sense escola, sense llar, sense alimentació ni perspectives de futur. Aquestes situacions no ens han de deixar indiferents, sinó que ens han d'animar a treballar per una bona educació, tant a l’escola com en la vida familiar i la catequesi.
Donem el nostre suport a les institucions que actuen per la defensa dels drets dels infants arreu del món.
Demanem a Jesús que beneeixi les famílies que volem viure el projecte de Déu, creant comunió i vida en l’amor i la fidelitat.
Dona'ns, Jesús, la capacitat d’escoltar i d’acompanyar les parelles que passen dificultats o que estan vivint fracassos en la vida familiar.
Fes de la nostra comunitat eclesial, i més enllà, una família de germans i germanes que viuen una vida fraterna, capaç de demanar perdó i superar les diferències, perquè tota la vida dels creients sigui un testimoni viu de l'evangeli.
Mireia Galobart
Dilluns, 7
Inici catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h
Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Reunió del Consell Pastoral a les 20.00 h
Dimarts, 8
Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí
Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19.15 h
Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 6:
Diumenge XXVII de durant l'any o del Temps Ordinari.
Dissabte dia 12:
Festivitat litúrgica de la Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa, segons la tradició (s. XII). És dia festiu a tot Espanya; l'horari de la missa serà el propi dels dies feiners, és a dir, a les 12 del migdia
Proper diumenge dia 13:
Diumenge XXVIII de durant l'any o del Temps Ordinari
La capella ardent serà avui a la tarda al tanatori de Sant Gervasi, i la missa exequial tindrà lloc demà divendres a les 11 hores a la comunitat de Sant Ildefons (Madrazo, 92).
Déu l’ha acollit en la plenitud de l’amor.
Aquest dilluns dia 30 de setembre, una cinquantena de persones es van aplegar a la capella del Santíssim per dedicar tres quarts d’hora per fer una pregària per la Terra sota el títol «Esperar i actuar amb la Creació».
El títol escollit és el lema que proposa el papa Francesc pel Temps de la Creació, que començà el dia 1 de setembre i s’estén fins el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia. Fa referència a la carta de Sant Pau als Romans (8, 19-25), on l’apòstol aclareix què significa viure segons l’Esperit i es concentra en l’esperança certa de la salvació per mitjà de la fe, que és la vida nova en Crist.
La pregària es va fer seguint l’estil de Taizé, compartit lectures de textos, espais de silencis i cants.
Una de les lectures realitzades va ser un text del papa Francesc d’aquest mateix mes de setembre titulat «Pel Clam de la Terra» i que diu així:
Preguem pel clam de la Terra.
Si prenem la temperatura al planeta, ens dirà que la Terra té febre. I està malament, com qualsevol malalt.
Però nosaltres, escoltem aquest dolor?
Escoltem el dolor dels milions de víctimes de les catàstrofes ambientals?
Els que pateixen més les conseqüències d'aquests desastres són els pobres, els que es veuen forçats a deixar casa seva per inundacions, onades de calor o sequeres.
Fer front a les crisis ambientals causades per l'home, com ara el canvi climàtic, la contaminació o la pèrdua de la biodiversitat, demana respostes no només ecològiques, sinó també socials, econòmiques i polítiques.
Hem de comprometre'ns en la lluita contra la pobresa i la protecció de la natura, canviant els nostres hàbits personals i els de la nostra comunitat.
Preguem perquè cadascú de nosaltres escolti amb el cor el clam de la Terra i el clam de les víctimes de les catàstrofes ambientals i del canvi climàtic, comprometent-nos personalment a cuidar el món que habitem.
Molts migrants fan l’experiència del Déu company de viatge, guia i àncora de salvació. S’encomanen a Ell abans de marxar i acudeixen a Ell en situacions de necessitat. Hi busquen consol en els moments de desesperació. Gràcies a Ell, hi ha bons samaritans en el camí. A Ell, en la pregària, li confien les seves esperances. Imaginem quantes bíblies, evangelis, llibres de pregàries i rosaris acompanyen els migrants en els seus viatges a través dels deserts, els rius i els mars, i de les fronteres de tots els continents!
Déu no només camina amb el seu poble, sinó també en el seu poble, en el sentit que s’identifica amb els homes i les dones en el seu caminar per la història ―especialment amb els últims, els pobres, els marginats―, com a prolongació del misteri de l’Encarnació.
Per això, l’encontre amb el migrant, com amb cada germà i germana necessitats, «és també trobada amb Crist. Ens ho va dir Ell mateix. És Ell qui truca a la nostra porta afamat, assedegat, foraster, despullat, malalt i empresonat, demanant que el trobem i l’ajudem» (Homilia de la missa per als participants en la trobada “Lliures de la por”, Sacrofano, 15 de febrer de 2019). El judici final narrat per Mateu en el capítol 25 del seu Evangeli no deixa cap dubte: «era foraster, em vau acollir» (v. 35); i de nou, «us ho dic amb tota veritat: tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi» (v. 40). Per això, cada encontre, al llarg del camí, és una oportunitat per trobar el Senyor; i és una oportunitat carregada de salvació, perquè en la germana o en el germà que necessita la nostra ajuda, és present Jesús. En aquest sentit, els pobres ens salven, perquè ens permeten trobar-nos amb el rostre del Senyor (cf. Missatge per a la III Jornada Mundial dels Pobres, 17 de novembre de 2019).
Benvolguts germans i germanes, en aquesta Jornada dedicada als migrants i els refugiats, unim-nos en pregària per tots aquells que han hagut d’abandonar la seva terra a la recerca de condicions de vida dignes. Sentim-nos en camí juntament amb ells, fem junts “sínode” i encomanem-los a tots, així com a la propera assemblea sinodal, «a la intercessió de la Benaurada Verge Maria, signe de segura esperança i de consol en el camí del Poble fidel de Déu» (Informe de Síntesi, Per a continuar el camí).
(Fragment del Missatge del Papa Francesc: Déu camina amb el seu poble, amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2024)