La Creació: paraula narrativa i obra d’art

Com a colofó a la selecció de cites del Laudato si i del Fratelli tutti recollides durant aquest mes d’agost en aquest blog, publiquem aquest article d’Anton Maria Sastre que ens permet reflexionar sobre com entenien la casa comuna les primeres tradicions hebrees, on l’ésser humà havia de tenir cura d’un tot del que formava part.

 

La narració de la creació en el Llibre del Gènesi està composada per dos relats complexos, perquè obeeixen a dues tradicions que tenen interessos, visions i concepcions del món bastant diferents.

EL PRIMER RELAT que trobem (Gn 1,1 – 2,4a) s’atribueix a la tradició anomenada sacerdotal (P = Priestly Codex). És una magnífica narració en la que Déu (Elohim) es presenta com l’ésser suprem, origen de totes les realitats que existeixen al món, home inclòs (Adam). Cal dir que la paraula Adam és, en principi, un nom genèric global, que compren tota l’espècie humana, home i dona, tal com ho expressa la mateixa narració (1, 27): “Déu creà l’home a imatge seva,/ a imatge de Déu el creà:/ els creà home i dona”. En el seu conjunt, es tracta d’un relat ben ordenat, amb una estructura repetida que fa us de nombroses inclusions, i on s’hi mesclen la “paraula” i la mateixa “acció” de crear. Cal ressaltar, però, que la “Paraula de Déu” per sí mateixa és creativa, efectiva i potent, de manera que quan Déu “diu” la realitat “és”. Aquesta manera d’explicar la creació, a primer cop d’ull, pot semblar una expressió ingènua i, fins i tot, simplista de referir-se a l’origen del món. Però, si un s’hi fixa més acuradament, ens adonem de que es tracta de la narració de tot un procés que té la seva complexitat, perquè la “Paraula” apareix com una força que surt de l’interior de Déu, representa la voluntat i el desig de Déu transformats en acció. Això ens fa pensar, des d’un començament, que Déu Creador, a més de ser l’únic esser realment existent abans de que  totes les coses fossin creades, és qui té el poder de donar consistència i forma a les coses per tal que existeixin, cosa que succeeix a mesura que es va concretant la seva voluntat. Al mateix temps, la realitat concreta un cop creada és objecte d’observació i de contemplació per part de Déu, que li fa exclamar que tot “és bo” quan es fixa en l’obra que ha creat. És a dir, la mateixa narració ens fa veure que hi ha una interacció entre el Creador i la seva obra acabada. És una espècie de diàleg que s’estableix entre l’autor i la seva creació.

Cal fer una lectura encara més pausada d’aquest primer relat per poder desentrellar tot el seu significat. Aquest text sacerdotal comença així: “Al començament, Déu creà el cel i la terra. Ara bé la terra era buida i obscura, les tenebres cobrien l’abisme, un vent de Déu s’arremolinava sobre les aigües” (1,1). La buidor, l’obscuritat, la tenebra, en contraposició a la plenitud, a la claror, a la llum,  són certament realitats físiques, però el llenguatge també les fa significar i designar situacions pròpies de la interioritat de les persones en moments determinats de la seva vida i també a les decisions que prenen o a les accions que fan. Per no allunyar-nos de la literatura bíblica del Nou Testament, recordem, per exemple, el col·loqui que mantingueren Jesús i el fariseu Nicodem, segons l’evangeli de Sant Joan: “Déu no ha enviat pas al món perquè condemni el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell. El qui creu en ell no és condemnat... La condemna consisteix en això: La llum ha vingut al món, però els homes s’han estimat més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren dolentes. Tot aquell que practica la maldat té odi a la llum i no s’acosta a la llum per por que les seves obres no siguin descobertes. Però el qui obra la veritat s’acosta a la llum, per tal que es manifesti que les seves obres són fetes en Déu” (3, 17-21). És clar que, en aquest passatge, el contrast llum/tenebres no fa referència a un fenomen físic, sinó a l’actitud i a les accions humanes davant la vida.

El mateix Joan, en un altre lloc del seu evangeli, amb una magistral pinzellada literària en el relat de l’últim sopar, diu que “Era nit”, quan Judes, “desprès de menjar-se el bocí de pa” que Jesús li oferí, quan ja havia anunciat que algú dels presents el trairia, “s’afanyà a sortir” (13, 30). No es tracta només de que el dia havia declinat i s’estava fent fosc, sinó que la foscor tenebrosa de la traïció a un amic s’havia apoderat del cor de Judes, el qual va sortir precipitadament del lloc on regnava la llum i l’escalfor de la concòrdia i de l’amistat. “Era nit”.

Reflexions a la Paraula de Déu

El Fill de Déu Viu

La primera lectura d’aquest diumenge explica que el Senyor porta endavant el seu projecte: “Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà” (Is 22, 19-23).

En la lectura segona, el projecte segueix clar. Sant Pau ens diu: “Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre” (Rm 11-33-36).

I a l’Evangeli d’avui : “Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel»” (Mt. 16,13-20).

Efectivament, el projecte de Déu es va fent realitat. Un home revestit amb l’esperit de Déu, tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. El pare del cel revela a Simó, fill de Jonàs, que Jesús és el Fill de Déu viu.

“Un cop Jesús fou batejat, pujà tot seguit de l’aigua; i es va obrir el cel; i veié baixar l’Esperit de Déu que anava cap a ell com una coloma, i es va sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença.” (Mt. 3,16-17).

“Sis dies després, Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan, el seu germà, i se’ls enduu dalt d’una muntanya alta, tots sols (...). Encara ell parlava, que un núvol lluminós els va cobrir, i es va sentir una veu que deia del núvol estant: Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença: escolteu-lo”. (Mt. 17, 1-5)

Nosaltres, davant la pregunta: “I vosaltres, qui dieu que soc?”, crec que ens ha quedat molt clar: Jesús és el Fill de Déu viu, i l’ha fet venir per a totes les persones d’aquest món. Ens diu: “Escolteu-lo”.

L’última setmana de juny, Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, recordava en el Full Dominical de la seva diòcesi la rellevància de l’encíclica Pacem in Terris del Papa Sant Joan XXIII, i en recordava alguns dels seus ensenyaments, que tan bé connecten amb les lectures d’aquest diumenge. Entre d’altres, subratllava la importància de respectar la dignitat de cada persona humana, independentment de la raça, la religió o la nacionalitat; la necessitat que els líders polítics i les nacions treballin per la pau i per establir institucions internacionals efectives que promoguin la justícia i resolguin els conflictes pacíficament; la importància dels drets de totes les persones al dret de la vida, la llibertat religiosa, la llibertat d’expressió, el dret a treballar i a rebre una remuneració justa; i la importància de la justícia social i la distribució equitativa dels recursos.

Pere Rius

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (i 10)

"Perquè sorgeixin nous models de progrés, necessitem canviar el model de desenvolupament global, la qual cosa implica reflexionar responsablement sobre el sentit de l'economia i la seva finalitat, per corregir-ne les disfuncions i les distorsions. No n'hi ha prou de conciliar, en un terme mitjà, la cura de la naturalesa amb la renda financera, o la preservació de l'ambient amb el progrés. En aquest tema els termes mitjans són només una petita demora a l'esfondrament. Simplement es tracta de redefinir el progrés. Un desenvolupament tecnològic i econòmic que no deixa un món millor i una qualitat de vida integralment superior no es pot considerar progrés." (LS, Paràgraf 194)

"Gràcies a Déu tantes agrupacions i organitzacions de la societat civil ajuden a pal·liar les debilitats de la Comunitat internacional, la manca de coordinació en situacions complexes, la manca d'atenció davant de drets humans fonamentals i situacions molt crítiques d'alguns grups. Així, adquireix una expressió concreta el principi de subsidiarietat, que garanteix la participació i l'acció de les comunitats i organitzacions de menor rang, les que complementen l'acció de l'Estat. Moltes vegades desenvolupen esforços admirables pensant en el bé comú i alguns dels seus membres arriben a fer gestos veritablement heroics que mostren de quanta bellesa encara és capaç la nostra humanitat."(FT, Paràgraf 175)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (9)

"Quan es parla de «medi ambient», s'hi indica particularment una relació, la que existeix entre la naturalesa i la societat que l'habita. Això ens impedeix entendre la natura com una cosa separada de nosaltres o com un mer marc de la nostra vida. Hi estem inclosos, en som part i estem interpenetrats. Les raons per les quals un lloc es contamina exigeixen una anàlisi del funcionament de la societat, de la seva economia, del seu comportament, de les maneres d'entendre la realitat. Atesa la magnitud dels canvis, ja no és possible trobar una resposta específica i independent per a cada part del problema. És fonamental cercar solucions integrals que considerin les interaccions dels sistemes naturals entre si i amb els sistemes socials. No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les línies per a la solució requereixen una aproximació integral per combatre la pobresa, per tornar la dignitat als exclosos i simultàniament per cuidar la natura." (LS, Paràgraf 139)

"A molts llocs del món calen camins de pau que portin a cicatritzar les ferides, es necessiten artesans de pau disposats a generar processos de sanació i de retrobament amb enginy i audàcia." (FT, Paràgraf 225)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (8)

"No hi acostuma haver consciència clara dels problemes que afecten particularment els exclosos. Són la major part del planeta, milers de milions de persones. Avui són presents als debats polítics i econòmics internacionals, però sovint sembla que els seus problemes es plantegen com un apèndix, com una qüestió que s'afegeix gairebé per obligació o de manera perifèrica, si és que no se'ls considera un simple dany col•lateral. De fet, a l'hora de l'actuació concreta, queden freqüentment a l'últim lloc. Això és degut en part al fet que molts professionals, formadors d'opinió, mitjans de comunicació i centres de poder estan ubicats lluny d'ells, en àrees urbanes aïllades, sense prendre contacte directe amb els seus problemes. Viuen i reflexionen des de la comoditat d'un desenvolupament i qualitat de vida que no estan a l'abast de la majoria de la població mundial." (LS, Paràgraf 49)

"L'aïllament i el tancament en un mateix o en els propis interessos mai no són el camí per tornar esperança i obrar una renovació, sinó que és la proximitat, la cultura de la trobada. L'aïllament, no; proximitat, sí. Cultura de l'enfrontament, no; cultura de la trobada, sí." (FT, Paràgraf 30)

Reflexions a la Paraula de Déu

Dona, quina fe que tens

Tenim necessitat de trobar sentit a la nostra vida, per això confessem que el Pla salvador de Déu és per a tothom. Però, no resulta fàcil creure. En si mateixa la vida personal i col·lectiva no deixa de ser un misteri. Ja des d’ara  hem de construir el Regne de Déu fonamentat en el servei i l’estimació, cosa no fàcil.

Podem creure’ns que trobar el sentit cristià de la vida  està reservat a uns quants, però Déu ofereix a tothom la salvació que no vol dir altra cosa que cloure la nostra vida, quan arribi l’hora, per formar part del seu misteri d’amor infinit. Els tràfecs de la vida quotidiana ens poden despistar del que és essencial. Hem d’estar amatents per no perdre el que és important per al nostre projecte de vida.

La universalitat de la salvació en Déu per Jesucrist queda palès en les lectures bíbliques d’aquest diumenge d’estiu. Tan el profeta Isaïes com sant Pau insisteixen en la mateixa idea. Isaïes posa en boca de Déu que els estrangers que s’han adherit al Senyor... els deixarà entrar a la muntanya sagrada. I sant Pau deixa clar que Déu es compadirà dels jueus i no jueus. És a dir, de tots. Aquest compadir-se vol dir que en el misteri del seu Regne ens hi trobarem tots.

En l’Evangeli que relata la petició que la dona cananea fa per a la seva filla, Jesús, amb certa duresa li deixa clar que ell ha vingut per al poble d’Israel. Però, davant la insistència i pesadesa de la dona, tal com li fan notar els deixebles, queda commogut i posa de manifest dos fets; li concedeix la salut per a la seva filla i, sobretot, exalça la fe de la dona. Això vol dir que Jesús actua en favor d’una estrangera, obrint la salvació a tothom i valora molt el fet de creure, és a dir la Fe.

En el fons, viure i morir és misteri. Però, des de la nostra vida concreta, hem de saber construir un ara i aquí fonamentats en el compromís i l’esperança oferint estimació, servei i ajuda per a tothom, demanant amb el pregària que ho sapiguem realitzar que és la manera de caminar vers la salvació que Déu ens ofereix.

Ignasi Garcia i Clavel

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (7)

"Per exemple: la relació íntima entre els pobres i la fragilitat del planeta, la convicció que al món tot està connectat, la crítica al nou paradigma i a les formes de poder que deriven de la tecnologia, la invitació a buscar altres maneres d'entendre l'economia i el progrés, el valor propi de cada criatura, el sentit humà de l'ecologia, la necessitat de debats sincers i honestos, la responsabilitat greu de la política internacional i local, la cultura del descart i la proposta d'un nou estil de vida." (LS, Paràgraf 16)

"El món existeix per a tothom, perquè tots els éssers humans naixem en aquesta terra amb la mateixa dignitat. Les diferències de color, religió, capacitats, lloc de naixement, lloc de residència i tantes altres no es poden anteposar o utilitzar per justificar els privilegis d'uns sobre els drets de tothom. Per tant, com a comunitat estem comminats a garantir que cada persona visqui amb dignitat i tingui oportunitats adequades al seu desenvolupament integral." (FT, Paràgraf 118)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (6)

Aquests problemes estan íntimament lligats a la cultura del descart, que afecta tant els éssers humans exclosos com les coses que ràpidament es converteixen en escombraries. Encara no s'ha aconseguit adoptar un model circular de producció que asseguri recursos per a tothom i generacions futures, i que suposi limitar al màxim l'ús dels recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l'eficiència de l'aprofitament, reutilitzar i reciclar. Abordar aquesta qüestió seria una manera de contrarestar la cultura del descart, que acaba afectant el planeta sencer, però observem que els avenços en aquest sentit encara són molt escassos. (LS, Paràgraf 22)

"Al món actual els sentiments de pertinença a una mateixa humanitat s'afebleixen, i el somni de construir junts la justícia i la pau sembla una utopia d'altres èpoques. Veiem com impera una indiferència còmoda, freda i globalitzada, filla d'una profunda desil·lusió que s'amaga darrere l'engany d'una il·lusió: creure que podem ser totpoderosos i oblidar que tots som a la mateixa barca.." (FT, Paràgraf 30)

Aniversari ordenació Mn.Xavier Dou

Avui celebrem el 51è aniversari de l’ordenació com a diaca de Mn.Xavier Dou. Li desitgem pau, salut i benediccions.

La seva dedicació i amor són un exemple inspirador en el servei a la comunitat.

Preguem perquè Déu el guïi amb llum i força en el seu camí espiritual, i la seva paraula i els seus fets siguin consol per als necessitats.

Reflexions a la Paraula de Déu

Et dono gràcies, Senyor Jesús perquè la teva paraula i la teva presència em diuen que no em deixi vèncer per la por, et dono gràcies per la confiança de saber que no deixaràs enfonsar la barca de la vida i de l'Església perquè el que tu vols és que tota la humanitat arribi a bon port.

Vols que els teus deixebles encara que estiguem de vacances obeïm la teva paraula de pujar a la barca i anar cap a l'altra riba on ens hem de trobar amb els germans que encara no et coneixen o ja t'han oblidat, per ajudar a fer una església que surt a trobar sense por a qui col·labora amb tothom i a qui busca el bé i la pau.

Ensenyant a ser com tu, persones de pregària, a descobrir en nosaltres la teva presència, la del Pare i la de l'Esperit Sant, ajuda'ns a tenir la força per vèncer la comoditat o la por de donar-nos totalment a tu i als germans.

Avui enfront de la secularització i el laïcisme també tenim la sensació que toca  defensar-nos, quan el que ens convé és seguir l’impuls del papa Francesc, sortir amb confiança cap a totes les fronteres i perifèries.

Déu tot poderós i etern féu que creixi sempre en el nostre cor l'esperit de fills que heu volgut donar-nos, a fi que un dia meresquem entrar a la vostra herència perpetua, Amén.

Mireia Galobart

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (5)

"Espero que aquesta Carta encíclica, que s'afegeix al Magisteri social de l'Església, ens ajudi a reconèixer la grandesa, la urgència i la bellesa del desafiament que se'ns presenta." (LS, Paràgraf 15)

"El mercat sol no ho resol tot, encara que una altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal. Es tracta d'un pensament pobre, repetitiu, que proposa sempre les mateixes receptes davant de qualsevol desafiament que es presenti. El neoliberalisme es reprodueix a si mateix sense més, acudint al màgic “vessament” o “degoteig” —sense anomenar-lo— com a únic camí per resoldre els problemes socials." (FT, Paràgraf 168)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (4)

"Aquestes situacions provoquen el gemec de la germana terra, que s'uneix al gemec dels abandonats del món, amb un clam que ens reclama un altre camí. Mai hem maltractat i ferit la nostra casa comuna com en els darrers dos segles." (LS, Paràgraf 53)

"Com el viatger ocasional de la nostra història, només falta el desig gratuït, pur i simple de voler ser poble, de ser constants i incansables per incloure, integrar, aixecar el caigut; encara que moltes vegades ens veiem immersos i condemnats a repetir la lògica dels violents, dels que només s'ambicionen ells mateixos, difusors de la confusió i la mentida. Que altres segueixin pensant en la política o l'economia per als seus jocs de poder. Alimentem el que és bo i posem-nos al servei del bé." (FT, Paràgraf 77)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (3)

"En els àmbits nacionals i locals sempre hi ha molt a fer, com promoure les formes d'estalvi d'energia. Això implica afavorir formes de producció industrial amb màxima eficiència energètica i menys quantitat de matèria primera, llevant del mercat els productes que són poc eficaços des del punt de vista energètic o que són més contaminants. També podem esmentar una bona gestió del transport o formes de construcció i de sanejament d'edificis que en redueixin el consum energètic i el nivell de contaminació. D’altra banda, l’acció política local pot orientar-se a la modificació del consum, al desenvolupament d’una economia de residus i de reciclatge, a la protecció d’espècies i a la programació d‟una agricultura diversificada amb rotació de cultius. És possible encoratjar la millora agrícola de regions pobres mitjançant inversions en infraestructures rurals, en l'organització del mercat local o nacional, en sistemes de reg, en el desenvolupament de tècniques agrícoles sostenibles." (LS, Paràgraf 180)

"Em permeto tornar a insistir que la política no s'ha de sotmetre a l'economia i aquesta no s'ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia. Tot i que calgui rebutjar el mal ús del poder, la corrupció, la manca de respecte a les lleis i la ineficiència, no es pot justificar una economia sense política, que seria incapaç de propiciar una altra lògica que regeixi els diversos aspectes de la crisi actual. Al contrari, necessitem una política que pensi amb visió àmplia, i que faci un replanteig integral, incorporant en un diàleg interdisciplinari els diversos aspectes de la crisi. Penso en una política sana, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i dotar-les de millors pràctiques, que permetin superar pressions i inèrcies vicioses." (FT, Paràgraf 177)

Reflexions a la Paraula de Déu

La Transfiguració del Senyor

Quins textos tan extraordinaris que ens toca llegir avui, festa de la transfiguració! Deixeu-nos-ho enfocar només en tres frases.

La primera (Dn 7,9-10.13-14) és del profeta Daniel: “tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge”. Creiem que tots constatem que el context en el qual s’ha fet servir tant aquesta frase, el de la cristiandat, avui està extingit. Però, el nostre compromís també està extingit? Segur que no! No fa gaire, el Papa Francesc ens recordava que, enfront d’un món governat per una secularització galopant, tenim l’obligació de donar testimoni sense deixar-nos aclaparar. Estem, com diu Francesc “davant d’una terra assedegada” que espera el nostre compromís.

La segona és de sant Pere (2Pe 1,16-19), “Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa”. Som testimonis de grans coses. Per què ens n’escapolim, però? Per què callem? Per què ens amaguem a la seguretat de casa? Per què no sortim al carrer i proclamem la bona nova a les places del món?

Finalment, de l’Evangeli (Mt 17, 1-9), “Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol”. Moltes vegades ens ve la pregunta de “hi ha algú més?”. Sí que hi és! Hi ha molta gent esperant el nostre gest. Voleu màrtirs? Parlem només d’El Salvador. Óscar Romero era bisbe. No va callar i el van matar. Iñaki Ellacuría era jesuïta. Ell i els seus companys tampoc van callar i els van matar. Van aconseguir, però, canviar la realitat d’un país. Van aconseguir la pau! No ens aturem. No callem o les tenebres ens cobriran. És moment de ser-hi, de fer-nos veure, de fer-nos sentir. És moment de cridar!

Julià i Rosa

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (2)

Si ens apropem a la natura i a l'ambient sense aquesta obertura a l'estupor i a la meravella, si ja no parlem el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa en la nostra relació amb el món, les nostres actituds seran les del dominador, del consumidor o del simple explotador de recursos, incapaç de posar un límit als seus interessos immediats. En canvi, si ens sentim íntimament units a tot allò que existeix, la sobrietat i la cura brollaran de manera espontània." (LS, Paràgraf 11)

"Aquest descart s'expressa de múltiples maneres, com ara l'obsessió per reduir els costos laborals, que no adverteix les greus conseqüències que això ocasiona, perquè la desocupació que es produeix té com a efecte directe expandir les fronteres de la pobresa. El descart, a més, assumeix formes miserables que crèiem superades, com el racisme, que s'amaga i reapareix una vegada i una altra. Les expressions de racisme ens tornen a avergonyir demostrant així que els suposats avenços de la societat no són tan reals ni estan garantits per sempre." (FT, Paràgraf 20)

Canvi climàtic, canvi social: Laudato si i Fratelli Tutti (1)

Durant aquest mes d’agost publicarem 10 cites de l’encíclica Laudato si relacionant-les amb 10 cites de l’encíclica Fratelli Tutti.

Aquestes cites revelen la profunda interconnexió entre les dues encícliques i com les preocupacions sobre el medi ambient, la justícia social, la fraternitat i la política s'uneixen per afrontar els reptes globals que enfronta la humanitat.

Esperem que aquestes dies que molts de nosaltres estem més en contacte amb la natura i tenim més temps per reflexionar i per pregar, puguem aprofitar aquestes cites per ser més conscients de la crida de l’Església.

"La terra, la nostra llar, sembla convertir-se cada vegada més en un abocador." (LS, Paràgraf 21)

Gaudim d’un espai de coresponsabilitat capaç d’iniciar i generar nous processos i transformacions. Siguem part activa en la rehabilitació i l'auxili de les societats ferides. Avui estem davant la gran oportunitat de manifestar la nostra essència fraterna ...(FT, Paràgraf 77)

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (i 5)

Què hem de fer?

Aquest darrer diumenge del mes de juliol acabo la sèrie d’articles que he escrit en el Full informatiu sobre l’encíclica del Papa Francesc, Laudato SI (LS). 

Una lectura atenta de LS ens ha de deixar profundament trasbalsats, ja que amb veu

profètica, s’hi denuncia la degradació de l’obra creadora de Déu, i és inevitable que ens plantegem la pregunta: Germans, què hem de fer?

1. Un estil de vida més auster. El bisbe de Roma ens recorda: La sobrietat, que es viu amb llibertat i consciència, és alliberadora. No és menys vida, no és una baixa intensitat sinó tot al contrari. En realitat els qui frueixen més i viuen millor cada moment són els qui deixen de picotejar aquí i allà, buscant sempre el que no tenen, i

experimenten el que és valorar cada persona i cada cosa, aprenen a prendre contacte i saben gaudir amb les coses més senzilles (LS 223).

2. Fer gestos concrets. Acostumats a què els escrits pontificis apel·lin sempre als grans principis, sorprèn i molt, que es faci una llista ben detallada de gestos concrets, que tots estem convidats a fer. Encara que és llarg, val la pena reproduir un fragment del n 211 de LS: L’educació en la responsabilitat ambiental pot encoratjar diversos comportaments que tenen una incidència directa i important en la cura de l’ambient, com ara, evitar l’ús de material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar només el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura els altres éssers vius, fer servir transport públic o compartir un mateix vehicle entre diverses persones, plantar arbres, apagar els llums innecessaris... El fet de reutilitzar les coses en lloc de llençar-les ràpidament, a partir de profundes motivacions, pot ser un acte d’amor que expressi la nostra pròpia dignitat.

3. Valorar els gestos concrets. El Papa és ben conscient, que un dels comentaris que pot provocar el text abans citat, és l’escepticisme, ja que hi ha la temptació de pensar que davant la magnitud de la tragèdia, les accions proposades són com es diu popularment “la xocolata del lloro”.

Diu el bisbe de Roma: “No s’ha de pensar que aquests esforços no arribin a canviar el món. Aquestes accions aboquen un bé en la societat que sempre produeix fruits més enllà del que es pugui constatar, perquè provoquen en el si d’aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre’s, a vegades invisiblement. I, encara més, aquests gestos tenen molt de sentit: “A més, el desenvolupament d’aquests comportaments ens retorna el sentiment de la pròpia dignitat, ens porta a una major profunditat vital, ens permet d’experimentar que val la pena passar per aquest món” (LS 212).

4. Viure una espiritualitat ecològica. Una espiritualitat que està inspirada en la contemplació de la bellesa de la creació, “el que implica gratitud i gratuïtat, és a dir, un reconeixement del món com un do rebut de l’amor del Pare, que provoca com a conseqüència actituds gratuïtes de renúncia i gestos generosos encara que ningú no els vegi o els reconegui” ( LS 220). També una espiritualitat que incorpora el vell ensenyament present en moltes religions que menys és més, i també la invitació a viure amb joia: “El món és quelcom més que un problema a resoldre, és un misteri joiós que contemplem amb joiosa lloança”. (LS 12)

Conclusió. Soc conscient que en aquestes reflexions m’he deixat moltes coses al tinter. Hem de llegir LS on hi trobem els tres elements d’una revisió de vida, estudi de la realitat, jutjar i actuar. En l’escrit del papa hi trobem un bon diagnòstic de la realitat, elements per jutjar les causes i conseqüències i pistes per actuar. Com diu l’evangeli, qui tingui orelles que escolti.

Josep M. Jubany