01 d’agost 2023

Reflexions al voltant de l'encíclica Laudato si (i 5)

Què hem de fer?

Aquest darrer diumenge del mes de juliol acabo la sèrie d’articles que he escrit en el Full informatiu sobre l’encíclica del Papa Francesc, Laudato SI (LS). 

Una lectura atenta de LS ens ha de deixar profundament trasbalsats, ja que amb veu

profètica, s’hi denuncia la degradació de l’obra creadora de Déu, i és inevitable que ens plantegem la pregunta: Germans, què hem de fer?

1. Un estil de vida més auster. El bisbe de Roma ens recorda: La sobrietat, que es viu amb llibertat i consciència, és alliberadora. No és menys vida, no és una baixa intensitat sinó tot al contrari. En realitat els qui frueixen més i viuen millor cada moment són els qui deixen de picotejar aquí i allà, buscant sempre el que no tenen, i

experimenten el que és valorar cada persona i cada cosa, aprenen a prendre contacte i saben gaudir amb les coses més senzilles (LS 223).

2. Fer gestos concrets. Acostumats a què els escrits pontificis apel·lin sempre als grans principis, sorprèn i molt, que es faci una llista ben detallada de gestos concrets, que tots estem convidats a fer. Encara que és llarg, val la pena reproduir un fragment del n 211 de LSL’educació en la responsabilitat ambiental pot encoratjar diversos comportaments que tenen una incidència directa i important en la cura de l’ambient, com ara, evitar l’ús de material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar només el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura els altres éssers vius, fer servir transport públic o compartir un mateix vehicle entre diverses persones, plantar arbres, apagar els llums innecessaris... El fet de reutilitzar les coses en lloc de llençar-les ràpidament, a partir de profundes motivacions, pot ser un acte d’amor que expressi la nostra pròpia dignitat.

3. Valorar els gestos concrets. El Papa és ben conscient, que un dels comentaris que pot provocar el text abans citat, és l’escepticisme, ja que hi ha la temptació de pensar que davant la magnitud de la tragèdia, les accions proposades són com es diu popularment “la xocolata del lloro”.

Diu el bisbe de Roma: “No s’ha de pensar que aquests esforços no arribin a canviar el món. Aquestes accions aboquen un bé en la societat que sempre produeix fruits més enllà del que es pugui constatar, perquè provoquen en el si d’aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre’s, a vegades invisiblement. I, encara més, aquests gestos tenen molt de sentit: “A més, el desenvolupament d’aquests comportaments ens retorna el sentiment de la pròpia dignitat, ens porta a una major profunditat vital, ens permet d’experimentar que val la pena passar per aquest món” (LS 212).

4. Viure una espiritualitat ecològica. Una espiritualitat que està inspirada en la contemplació de la bellesa de la creació, “el que implica gratitud i gratuïtat, és a dir, un reconeixement del món com un do rebut de l’amor del Pare, que provoca com a conseqüència actituds gratuïtes de renúncia i gestos generosos encara que ningú no els vegi o els reconegui” ( LS 220). També una espiritualitat que incorpora el vell ensenyament present en moltes religions que menys és més, i també la invitació a viure amb joia: “El món és quelcom més que un problema a resoldre, és un misteri joiós que contemplem amb joiosa lloança”. (LS 12)

Conclusió. Soc conscient que en aquestes reflexions m’he deixat moltes coses al tinter. Hem de llegir LS on hi trobem els tres elements d’una revisió de vida, estudi de la realitat, jutjar i actuar. En l’escrit del papa hi trobem un bon diagnòstic de la realitat, elements per jutjar les causes i conseqüències i pistes per actuar. Com diu l’evangeli, qui tingui orelles que escolti.

Josep M. Jubany