"En els àmbits nacionals i locals sempre hi ha molt a fer, com promoure les formes d'estalvi d'energia. Això implica afavorir formes de producció industrial amb màxima eficiència energètica i menys quantitat de matèria primera, llevant del mercat els productes que són poc eficaços des del punt de vista energètic o que són més contaminants. També podem esmentar una bona gestió del transport o formes de construcció i de sanejament d'edificis que en redueixin el consum energètic i el nivell de contaminació. D’altra banda, l’acció política local pot orientar-se a la modificació del consum, al desenvolupament d’una economia de residus i de reciclatge, a la protecció d’espècies i a la programació d‟una agricultura diversificada amb rotació de cultius. És possible encoratjar la millora agrícola de regions pobres mitjançant inversions en infraestructures rurals, en l'organització del mercat local o nacional, en sistemes de reg, en el desenvolupament de tècniques agrícoles sostenibles." (LS, Paràgraf 180)
"Em permeto tornar a insistir que la política no s'ha de sotmetre a l'economia i aquesta no s'ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia. Tot i que calgui rebutjar el mal ús del poder, la corrupció, la manca de respecte a les lleis i la ineficiència, no es pot justificar una economia sense política, que seria incapaç de propiciar una altra lògica que regeixi els diversos aspectes de la crisi actual. Al contrari, necessitem una política que pensi amb visió àmplia, i que faci un replanteig integral, incorporant en un diàleg interdisciplinari els diversos aspectes de la crisi. Penso en una política sana, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i dotar-les de millors pràctiques, que permetin superar pressions i inèrcies vicioses." (FT, Paràgraf
177)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada