La Transfiguració del Senyor
Quins textos tan extraordinaris que ens toca llegir avui, festa de la transfiguració! Deixeu-nos-ho enfocar només en tres frases.
La primera (Dn 7,9-10.13-14) és del profeta Daniel: “tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge”. Creiem que tots constatem que el context en el qual s’ha fet servir tant aquesta frase, el de la cristiandat, avui està extingit. Però, el nostre compromís també està extingit? Segur que no! No fa gaire, el Papa Francesc ens recordava que, enfront d’un món governat per una secularització galopant, tenim l’obligació de donar testimoni sense deixar-nos aclaparar. Estem, com diu Francesc “davant d’una terra assedegada” que espera el nostre compromís.
La segona és de sant Pere (2Pe 1,16-19), “Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa”. Som testimonis de grans coses. Per què ens n’escapolim, però? Per què callem? Per què ens amaguem a la seguretat de casa? Per què no sortim al carrer i proclamem la bona nova a les places del món?
Finalment, de l’Evangeli (Mt 17, 1-9), “Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol”. Moltes vegades ens ve la pregunta de “hi ha algú més?”. Sí que hi és! Hi ha molta gent esperant el nostre gest. Voleu màrtirs? Parlem només d’El Salvador. Óscar Romero era bisbe. No va callar i el van matar. Iñaki Ellacuría era jesuïta. Ell i els seus companys tampoc van callar i els van matar. Van aconseguir, però, canviar la realitat d’un país. Van aconseguir la pau! No ens aturem. No callem o les tenebres ens cobriran. És moment de ser-hi, de fer-nos veure, de fer-nos sentir. És moment de cridar!
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada