Dona, quina fe que tens
Tenim
necessitat de trobar sentit a la nostra vida, per això confessem que el Pla
salvador de Déu és per a tothom. Però, no resulta fàcil creure. En si mateixa
la vida personal i col·lectiva no deixa de ser un misteri. Ja des d’ara hem de construir el Regne de Déu fonamentat
en el servei i l’estimació, cosa no fàcil.
Podem
creure’ns que trobar el sentit cristià de la vida està reservat a uns quants, però Déu ofereix
a tothom la salvació que no vol dir altra cosa que cloure la nostra vida, quan
arribi l’hora, per formar part del seu misteri d’amor infinit. Els tràfecs de
la vida quotidiana ens poden despistar del que és essencial. Hem d’estar
amatents per no perdre el que és important per al nostre projecte de vida.
La
universalitat de la salvació en Déu per Jesucrist queda palès en les lectures
bíbliques d’aquest diumenge d’estiu. Tan el profeta Isaïes com sant Pau
insisteixen en la mateixa idea. Isaïes posa en boca de Déu que els estrangers
que s’han adherit al Senyor... els deixarà entrar a la muntanya sagrada. I sant
Pau deixa clar que Déu es compadirà dels jueus i no jueus. És a dir, de tots.
Aquest compadir-se vol dir que en el misteri del seu Regne ens hi trobarem tots.
En
l’Evangeli que relata la petició que la dona cananea fa per a la seva filla,
Jesús, amb certa duresa li deixa clar que ell ha vingut per al poble d’Israel.
Però, davant la insistència i pesadesa de la dona, tal com li fan notar els deixebles,
queda commogut i posa de manifest dos fets; li concedeix la salut per a la seva
filla i, sobretot, exalça la fe de la dona. Això vol dir que Jesús actua en
favor d’una estrangera, obrint la salvació a tothom i valora molt el fet de
creure, és a dir la Fe.
En
el fons, viure i morir és misteri. Però, des de la nostra vida concreta, hem de
saber construir un ara i aquí fonamentats en el compromís i l’esperança oferint
estimació, servei i ajuda per a tothom, demanant amb el pregària que ho
sapiguem realitzar que és la manera de caminar vers la salvació que Déu ens
ofereix.
Ignasi Garcia i
Clavel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada