Campaments d’estiu de l’Esplai Sant Ildefons

Del 16 al 27 de juliol marxem de campaments d'estiu! Cada grup va a un lloc diferent:

Bufanúvols van a una casa de colònies a Dosrius, un poble del Maresme.

Trencapins van a un terreny situat a la comarca d'Osona.

Mowglis a un terreny del Berguedà.

Xerpes faran una ruta caminant des de Vic fins a Queralbs.

Apostrofats van a Menorca a fer una ruta amb bicicleta.

Seran 12 dies on farem molts jocs i activitats, anirem d'excursió, cantarem cançons i ens ho passarem d'allò més bé.

Monitors i monitores de l'Esplai Sant Ildefons

Memòria 2021 de Càritas Diocesana de Barcelona (extracte)

Durant el 2021 l’entitat ha atès 12.560 llars, on hi viuen 27.540 persones. Així mateix, les Càritas parroquials i arxiprestals han acompanyat 27.870 llars, on hi viuen 65.287 persones. “Les persones que hem atès durant el 2021 ens arriben més deteriorades, més vulnerables i en situacions més límit. Moltes no s’han recuperat de la paralització de l’economia que va suposar la pandèmia, i això fa que les seves vides estiguin més trencades”, ha indicat Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de l’entitat.

Feu ha definit la pandèmia com un xoc sense precedents al conjunt de la societat, però amb un impacte major en les persones que ja es trobaven en situació de més vulnerabilitat. La responsable d’anàlisi ha recordat que, segons el darrer informe FOESSA, 885.000 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en situació d’exclusió social (1 de cada 3), i que en són 300.000 més que l’any 2018. També s’ha fet èmfasi en l’apujada de preus dels darrers mesos i en el fet que aquest augment ha tingut més impacte en les persones amb menys recursos. “Els més pobres són els que destinen un percentatge més alt dels seus ingressos en alimentació i habitatge. Si el 80% de la població amb més recursos hi destina el 51% dels seus ingressos anuals, el 20% més pobre ha de destinar-hi el 66%”.

Pel que fa al perfil de les persones ateses per Càritas durant el 2021, Míriam Feu ha posat en relleu la situació de les famílies amb fills, les quals representen un 43% de les llars acompanyades i han augmentat 8 punts percentuals amb relació a l’any anterior. “Els pares i les mares en situació d’exclusió social amb infants i adolescents són els que ho tenen més difícil per tirar endavant. Tenen poca xarxa familiar i social; moltes vegades no tenen amb qui deixar els fills petits, la qual cosa comporta una pèrdua d'oportunitats laborals. Això situa els infants d’aquestes famílies en un context que pot penalitzar el seu futur com a adults”, ha advertit l’analista.

Clausura de l'Any de la Família Amoris Laetitia

Ahir, 26 de juny de 2022, amb la clausura de la 10ena Trobada Mundial de les Famílies que es celebrà a Roma, finalitza l'Any de la Família que es va iniciar el 19 de març del 2021, dia de Sant Josep, coincidint amb el 5è aniversari de la proclamació de l'exhortació apostòlica Amoris Laetitia, la qual volia anunciar que el sagrament del matrimoni és un do que té en si mateix una força transformadora de l'amor humà.

 

Reflexions a la Paraula de Déu

Vine amb mi

Ens agradaria haver sentit la crida per seguir Jesús d’una manera clara. Segurament constantment som convidats a seguir modes, sèries televisives de plataformes, també som convidats a viatjar, si podem és clar, i moltes altres coses que ens atrauen i agafen. Però, la crida que ens ha de marcar i fer-nos avançar ha de ser la del seguiment de Jesús.

Nosaltres, els qui hem nascut en països de tradició cristiana hem anat mantenint la nostra fe des que fórem batejats. Alguns dels nostres amics i conciutadans durant la vida s’han separat de les nostres comunitats cristianes, d’altres i hem perseverat, però és possible que la rutina i la tebior ens hagin constituït com a creients poc engrescats.

Els textos d’avui ens han d’ajudar a reflexionar sobre si la crida que vam rebre des del baptisme ha marcat la nostra manera de viure, ja que és així com farem present en el nostre món despistat el nostre compromís cristià.

Tant és si som joves, adults o grans, tots hem de saber veure si vivim d’esma o ho fem encarnant un ferm compromís amb l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Elies crida a Eliseu i aquest respon a la seva crida. Jesús rep adhesions camí de Jerusalem “algú li digué: us seguiré per tot arreu on anireu”. Un altre rebé la invitació directe de Jesús: “Vine amb mi”. Ell ens demana que el seguim sense reserves ni condicions.

Aquesta radicalitat que ens planteja, Ell sap prou bé que des de la fe, no serà fàcil d’acomplir-la. Sap de les nostres pors, malfiances, de les seguretats que busquem. És per això que espera que avancem fent un camí tan llarg com la vida, però en el qual cal anar progressant sempre, sense desanimar-nos mai i fent allò que bonament puguem.

Sant Pau a la carta als Gàlates ens recorda que la Llei rau en un sol precepte:  “estima els altres com a tu mateix”.

Ignasi Garcia i Clavel

 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 26 de juny:

Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 28 de juny:

Commemoració litúrgica de Sant Ireneu (s.II), bisbe de Lió i màrtir, deixeble de Policarp d'Esmirna

 

Dimecres dia 29 de juny:

Solemnitat litúrgica de Sant Pere (o Quefes) de Betsaida i Sant Pau (o Pol) de Tars, apòstols, puntals de l'Església (s.I)

Col·lecta de l'Òbol de Sant Pere

 

Proper diumenge dia 3 de juliol:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat de Sant Tomàs, apòstol, anomenat Dídim (el Bessó)

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

Al voltant del Sínode

Ens trobem en ple procés sinodal, el diumenge dia 29 de maig es va celebrar l'acte conclusiu de l'etapa diocesana a Barcelona, i diumenge passat l'etapa final en l'àmbit de les diòcesis que formem part de la Conferència Episcopal Espanyola. Són documents molt rics en propostes; les de Barcelona les trobareu en una separata del Full Dominical del dia 22.

Sap greu, que la premsa només hagi destacat algunes d'aquestes propostes, com la del celibat opcional per als preveres, l'ordenació presbiteral de les dones, repensar la moral sexual, l’acollida als divorciats tornats a casar. I no s'ha fet gaire ressò d'altres propostes, com ara, la preocupació per una litúrgia més participativa i amb llenguatge entenedor, una catequesi que porti a la conversió i no només a l'adoctrinament, la preocupació pels joves, la caritat, el testimoni  i molt més.

Aquest subratllat de la premsa, fins i tot una editorial del diari de més tirada a Barcelona, tenen la seva explicació. Són les propostes més cridaneres i, en principi, les que aparentment poden fer més trencadissa. Aquests titulars dels diaris han motivat que el cardenal de Barcelona , Joan Josep Omella, hagi escrit un article, en què diu que són propostes presentades, però no han estat ni votades, ni aprovades. Ara bé, molts grups han coincidit en aquestes qüestions; això significa que les propostes són un anhel de molts cristians. Són molts els batejats, que demanen que l'Església faci una aposta pel futur, que sigui menys clerical i que amb la gosadia de l'Esperit, estigui atenta al que passa i al que viu el món. Això és, que no giri la mirada, ni les orelles als "signes del temps".

El que és lamentable, és que per a molts, el sínode només són aquestes propostes. Han aprofitat per desprestigiar el procés sinodal i, de retruc, la figura del papa Francesc. Són aquells que des del principi del pontificat de Bergoglio, han vist amb mals ulls els programes de reformes del bisbe de Roma. Els mateixos que fa deu anys ens deien que no era lícit posar en qüestió les decisions pontifícies i expressaven una adhesió sense fissures al successor de Pere, ara no s'estan de criticar-lo i, fins i tot, de demanar-ne la dimissió.

El Sínode és una aposta valenta del Papa, que vol que a l'Església caminem plegats, ens proposa somniar junts. Hem d'agrair que se'ns hagi convidat a parlar i a suggerir. Per a alguns potser és més còmode estar assegut i escoltar sermons que no pas pensar i aportar amb sinceritat el propi criteri, encara que aquest criteri, pugui tenir algun aspecte esbiaixat. Cal recordar les paraules de Sant Pau:

No sufoqueu l'Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. (2 Te, 5, 19-21).

Fa sis dècades el Papa "bo" va convocar el Concili Vaticà II. Tot i ser un procés diferent, amb una metodologia distinta, preguem perquè el Sínode sigui percebut per tots com aquell alè de l’esperit que fou el Concili.

 

Josep M. Jubany

Renovació del Consell Pastoral

El nostres estatuts assenyalen que cada any s’ha de renovar una tercera part dels membres que componen el Consell pastoral. Sempre ho hem fet així llevat dels dos darrers anys en què la pandèmia ho ha impedit, la qual cosa ha significat la continuïtat de tots els membres durant tot aquest temps.

Aquest any cessen: Maite Cura i Laura Requena

Els nous membres són: Jordi Martínez, Maia Salomó, Josep M. Castillo i Rosa Rosanes

Agraïm a tots ells i elles el compromís, la dedicació, la disponibilitat i el sentit de corresponsabilitat en les decisions que s’han de prendre a la comunitat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, per una banda, ens adverteix sobre formes errònies d'entendre la pregària i, per l’altra, ens facilita el model. Com ha de ser la nostra pregària? Darrere del parenostre, podem endevinar la relació d'intimitat i confiança de Jesús amb el pare i el compromís envers el seu regne de fraternitat. 

Ambdues coses estan sempre entrellaçades; allò que demanem al pare esdevé també una col·laboració nostra per tal que sigui realitat: el pa de cada dia, el perdó, la resistència contra el mal. Vine esperit sant a nosaltres que no sabem com cal pregar. Recorda'ns l’experiència de Jesús, i ensenya'ns a dir com ell: "Abba, Pare". Senyor Jesús, ajuda'ns a donar sentit a les nostres pràctiques religioses, perquè siguin expressió del teu amor al proïsme i no del propi egoisme. Estimar al qui t’estima, saludar els germans..., això és el que fa tothom, els publicans i els pagans que es fan la llei a mida; nosaltres volem anar més enllà, allò que ens fa humans "ens crida a ser bons del tot com ho és el pare celestial". 

I és que, estem creats a la seva imatge i semblança. Jesús vol que la relació humana sigui una relació fraterna sense límit i de no-agressió. Un amor així no és possible per a l'home sol, però sí per a l'home amb déu. L'almoina, la pregària i el dejuni; Jesús valora aquestes pràctiques tradicionals, però vol sobrepassar-les, vol focalitzar l’atenció en l'actitud i la motivació que li donen valor. 

Si cerquem la lloança dels altres, ens deixa d’importar el germà al qual cal ajudar i el déu al qual hem de pregar, només ens importa el nostre ego; si ho fem així, practiquem una pregària narcisista; d'aquí la insistència de Jesús a fer les coses en el secret, d'amagat, cercant només les recompenses de Déu que sap valorar les intencions del cor.

Mireia Galobart

La setmana dia a dia

Diumenge, 19

Trobada de final de curs de la Catequesi Familiar mensual a partir de 10.45.  S'acaba amb una eucaristia a les 12.15 h

 

Dilluns, 20

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Reunió del Consell Pastoral a les 20.00 h

 

Dimarts, 21 

Trobada del grup de Celebració i Pregària de 10.00 a 11.00 h

 

Dissabte,    18

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai   

Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19: 

Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa popularment nomenada festa de Corpus Christi. Dia de la Caritat

 

Dimarts dia 21:

Commemoració litúrgica de Sant Lluís Gonzaga (Màntua 1568 - Roma 1591), religiós jesuïta

 

Dimecres dia 22:

A l'arxidiòcesi de Barcelona, commemoració litúrgica de Sant Paulí de Nola (Bordeus 355 - Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona

 

Dijous dia 23:

Solemnitat litúrgica del naixement de Sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor

 

Divendres dia 24:

Solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús. La missa serà la pròpia dels dies feiners, és a dir, a les 12 del migdia, encara que és dia de festa laboral a tot Catalunya

 

Dissabte dia 25:

Commemoració litúrgica del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria

 

Proper diumenge dia 26:

Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Assemblea de Cristianisme al Segle XXI

L’Associació Cristianisme al Segle XXI anuncia la convocatòria de l'assemblea anual de l’entitat que se celebrarà presencialment a la sala d’actes de la nostra comunitat,

Assemblea general - Convocatòria

Per acord de la Junta de la nostra associació del passat 7 de maig de 2022 es convoca Assemblea General Ordinària a celebrar el proper dia 18 de juny a les 10 del matí de forma presencial a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons, carrer dels Madrazo, 92

0.      Benvinguda

1.      Lectura i aprovació, si  s’escau, de l’acta de la darrera Assemblea General celebrada el passat 29 de maig de 2021.

2.      Presentació i aprovació, si s’escau, de la memòria i de la liquidació de comptes de l’exercici 2021.  

3.      Presentació i aprovació, si s’escau, de la gestió realitzada per la Junta Directiva durant l’any 2021. 

4.      Activitats previstes per a l’any 2022. 

5.      Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost econòmic per a l’exercici 2022. 

6.      Presentació del llibre: Després del confinament, que conté les actes del XIIè Congrés,  les intervencions a l’Espai Obert del curs 2021 i les sessions de Debats a Sant Ildefons del mateix any. 

7.      Torn obert de paraules.

 

Al finalitzar l’Assemblea, aproximadament a les 11,15, iniciarem  el col·loqui: 

“Com hem de parlar de Déu per fer-nos entendre. Escoltem als joves”. 

Hi participaran: Pau Cardoner, professor de ciències ambientals, Agnès Ramos, psicòloga, compromesa amb el projecte Universitat de la Terra, Jordi Vilà, pedagog i Enric Canet, biòleg i teòleg. 

Debats a Sant Ildefons de Cristanisme al segle XXI

Lloc: Sala d’Actes de la parròquia de Sant Ildefons, carrer Madrazo, 92

Dia: Dissabte, 18 de juny.

Hora: 11,15 del matí 

En les sessions de l’Espai Obert d’enguany s'ha preguntat com es viu ara i aquí la utopia de l’Evangeli que, més enllà de la postmodernitat, pot continuar il·luminant el camí. Però també ens preguntem si sabrem comunicar aquesta esperança d’un món comú i fraternal, perquè hem vist que els vells llenguatges i pràctiques han perdut significat i n’apareixen de noves que hem de saber desxifrar.

En aquesta sessió es posarà en comú la resposta que donen quatre persones convidades a la pregunta Com hem de parlar de Déu per fer-nos entendre. Escoltem al joves.

Els  convidats són persones  joves que treballen en diferents àmbits i ens faran veure què podem dir i què no podem dir quan parlem de la creença en Déu.

Són: Pau Cardoner, professor de ciències ambientals, Agnès Ramos, psicòloga, Jordi Vilà, pedagog , i  Enric Canet, biòleg i teòleg

Comptem amb una ‘fila zero’ de persones preocupades per com es pot compartir, en la societat actual, la utopia de l’evangeli i l’esperança de futur que comporta.

 

Presenta i modera : Mercè Izquierdo 

Concert extraordinari del Cor Contrapunto Vocale: La Creació de Haydn

El Cor Contrapunto Vocale programa per al proper dissabte dia 18 de juny a les 17.30 h. aquest concert extraordinari, a la nostra comunitat.

Es tracta de la interpretació de l'oratori de F. J. Haydn La Creació (1798), en una versió reduïda per a quintet de corda, solistes vocals i cor. Ens permetrà reviure la fascinació d'aquesta magna obra, amb la seva evocació d'un univers benvolent i racionalment ordenat, la seva visió essencialment optimista de la humanitat i el seu esperit naïf i vitalista.

Les entrades (12 €, o 10 € anticipadament) es poden obtenir online a:  https://www.entrapolis.com/entrades/concert-de-la-creacio-j-haydn.

Reflexions a la Paraula de Déu

La Santíssima Trinitat 2022

Fa 500 anys, el coneixement que teníem del que ens envolta era molt diferent, però va ser un segle que va donar grans sants i santes. Entre ells i elles, n’hi ha un del qual estem celebrant des de fa quasi un any la radical conversió gràcies a una ferida produïda per una bala de canó a la batalla de Pamplona. Si, sí, és Íñigo qui va patir la ferida que el va transformar en Ignasi, certificat Sant Ignasi de Loiola 100 anys després de la seva conversió a Montserrat.

Per què parlem d’ell aquí? Perquè, com diuen els companys de Jesús, s’ha afirmat repetidament que la mística de sant Ignasi és una mística preferentment trinitària i així es constata en l’autobiografia d’Ignasi, en el seu diari i en els molts escrits que va deixar el sant.

Permeteu, doncs, que en el dia de la Trinitat, transcrivim el fragment al qual fa referència en Xavier Melloni, SJ, al seu llibre Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola, una aproximació a la seva autobiografia, de l’editorial Fragmenta.

 

Tot estant a Manresa, ara fa 500 anys, ens diu Melloni, “La primera imatge que va rebre Ignasi està relacionada amb la Trinitat. Estava resant tres parenostres a cadascuna de les Persones i una quarta a la Trinitat completa, quan va adonar-se que estava dirigint quatre oracions a qui era tres. No es va entretenir en aquesta perplexitat perquè es va adonar que era de poca importància. Però, poc després, “se li va començar a elevar l’enteniment” (Aut 28) i va veure o percebre davant seu un acord amb tres tecles amb un sol so, i va comprendre a l’instant la unitat divina en la diversitat de Persones i la diversitat de Persones en la unitat divina, tal com les tres notes s’uneixen en un acord creant un sol so. I va començar a plorar d’emoció, una commoció que es va prolongar durant la resta del dia.”

Fent un salt d’unes quantes línies, Melloni acaba aquesta reflexió dient “Comprendre aquesta estructura triàdica implica copsar que tot està contingut en tot, que tot està en tot, perquè Déu és en tot. Aquesta visió encara se li faria més nítida davant del riu Cardener.”

Cor meu calla perquè aquestes paraules entrin en el meu enteniment.

El nostre profund agraïment a tots els jesuïtes, que recordem-ho, són companys de Jesús, que ens han fet arribar fins avui i ens han transmès l’esperit ignasià.

 

Julià i Rosa

La setmana dia a dia

Dilluns, 13  

Catequesi setmanal d'infants de 18.00 a 19.15

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 14

Trobada del grup de celebració i pregària de 10.00 a 11.00 h

         

Dimecres, 15

Trobada del grup de pregària de les 19.00 a les 20.30 h

 

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h

 

Diumenge, 19      

Trobada de final de curs de la catequesi familiar mensual a partir de 10.45.

S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a les 12.15 h 

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge de la setmana XI del Temps de durant l'any

Dia pro Orantibus

 

Dilluns dia 13:

Commemoració litúrgica de Sant Antoni de Pàdua, nat a Lisboa, (+1231), prevere franciscà i doctor de l'Església

 

Proper diumenge dia 19:

Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa popularment nomenada festa de Corpus Christi que preval davant el diumenge XII de durant l'any

Dia de la Caritat

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan les mares i pares ho demanen.

Els que vulguin demanar el bateig per als seus infants cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Celebració comunitària del sagrament de la unció dels malalts

Va tenir lloc aquest passat diumenge, 5 de juny, en el marc de l’eucaristia d’un quart de dues del migdia. Un petit grup de membres de la nostra comunitat va rebre aquest sagrament per motius de salut o d’edat avançada. 

Com fem cada any, la Pasqua és el moment idoni per rebre aquest sagrament amb la intenció d’enfortir l’esperança i alleujar les mancances que l’edat condiciona.

Ens unim a la pregària d’acció de gràcies d’aquestes persones tot demanant al Senyor que vessi abundosament en elles els seus dons.

Reflexions a la Paraula de Déu

Veniu Esperit , sacieu la nostra set

En el capítol 7 de l'Evangeli segons sant Joan, se'ns presenta a Jesús a la porta del temple de Jerusalem, el dia de la festa dels Tabernacles. Cal recordar que la festa jueva dels Tabernacles commemora l'èxode d'Israel durant quaranta anys pel desert. Per recordar aquell llarg pelegrinatge, els jueus construïen  tendes i durant el temps de la festa vivien en el seu interior; també es feien diferents ritus en el  Temple. Un d'aquests ritus era el següent: el sacerdot extreia aigua del bassal de Siloam i la portava al temple; el sacerdot demanava al Senyor que proporcionés aigua celestial en forma de pluja per al seu subministrament. Durant aquesta cerimònia, la gent esperava amb interès la sortida de l'Esperit Sant.

L'evangelista Joan ens explica que el darrer dia de la festa que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva. Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Avui, dia de Pentecosta, he recordat aquest capítol de la vida de Jesús, ja que és Ell qui ens comunica el seu Esperit. La proposta de Jesús: si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui, continua tenint vigència en els nostres dies. Són molts els qui tenen set, de justícia, de pau, d'amor, de veritat, de llibertat. I encara potser sense saber-ho, són també molts els qui tenen set de transcendència, set de Déu. Al temple els jueus esperaven saciar aquesta set amb l'aigua de la pluja proporcionada pel Creador. Jesús els diu, i ens diu a nosaltres, que només el seu Esperit pot saciar aquesta set. Són molt significatives les vegades que l'evangelista Joan ens diu que Jesús  ens dona l'esperit que pot saciar la nostra set. Una és quan, ja mort, la llança traspassa el seu costat i en surt sang i aigua. Ho tornem a llegir a l'evangeli d'avui, quan diu que alenà damunt els apòstols, i els digué "rebeu l'Esperit Sant". Amb l'alè de l'Esperit Sant, la creació es renova, són una nova criatura. Una creació que ja no coneix l'antic esclavatge d'Egipte, sinó la llibertat dels fills de Déu

Pentecosta, demanem el do de l'Esperit. Aquest Esperit que ens fa persones noves. Aquest Esperit que ens fa viure la joia de ser estimats per Déu. Aquest Esperit que obra fronteres i ensorra murs de divisió. Aquest Esperit que inflama els nostres cors per estimar. Aquest Esperit que ens fa fills perquè, com diu sant Pau: Déu ha enviat * als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. ( Ga 4, 6-7)

Avui, Pentecosta, som saciats de tota set per l'Esperit de Jesús

                                                                       Josep M. Jubany

 

La setmana dia a dia

Diumenge, 5

Celebració comunitària del sagrament de la unció dels malalts en el marc de l’eucaristia de les 13.15 h

 

Dimarts, 7

Trobada del grup de celebració i pregària de 10.00 a 11.00 h

 

Reunió del Grup de reflexió bíblica, a les 19.15 h

 

Dimecres, 8

Vetlla de pregària de Pentecosta a les 20.00 h

 

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Solemnitat litúrgica del diumenge de Pentecosta que preval davant el diumenge de la setmana X del Temps de durant l'any. Després de Completes s'acaba el Temps de Pasqua i el ciri pasqual es retira del presbiteri

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

 

Dilluns dia 6:

Commemoració litúrgica de la Benaurada Verge Maria, Mare de l'Església. Laboralment és festa a tot Catalunya i es coneix com a Dilluns de Pasqua Florida. La missa serà a les 12 del migdia, seguint l'horari dels dies feiners

 

Dijous dia 9:

Festivitat litúrgica de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

 

Dissabte dia 11:

Commemoració litúrgica de Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí

 

Proper diumenge dia 12:

Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge de la setmana XI del Temps de durant l'any

Dia pro Orantibus

Pregària a Sant Ildefons el dia 8 a les 8 del vespre

Esperit Sant,  renoveu el nostre món, aquest és l'anhel i motivarà la pregària de Pentecosta a la nostra comunitat de Sant Ildefons el  proper dimecres dia 8 de juny a les 8 del vespre.

Sant Pau a la carta als Efesis exhorta als creients amb aquestes paraules: Pregueu en tota ocasió, moguts per l'Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant i a favor meu, perquè em vinguin als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l'evangeli, del qual soc un ambaixador encadenat. Pregueu perquè en parli amb valentia, tal com és la meva obligació. (Ef 6, 18-20). Com ens diu sant Pau, no ens hem de cansar de pregar personalment i també comunitàriament, a L'Esperit Sant, per tot el poble sant i també per nosaltres, perquè, com l'apòstol, actuem amb valentia.

En les nostres oracions i súpliques al Paràclit, al Defensor, li demanem que ompli el nostre món del seu amor, que il·lumini les nostres accions, que mogui els cors i voluntat de tots, perquè treballem per la pau. Ell,  l'Esperit Sant "que és el pare dels pobres", ens recordi que a tots ens ha encomanat la missió de ser solidaris amb els més vulnerables.
Pentecosta del 2022. Un món en guerra, una societat que pateix les conseqüències de la pandèmia, una economia que fa créixer les desigualtats, un planeta que va morint a poc a poc, moltes persones que no tenen  cap al·licient en la seva vida, soledat, etc. Veniu Esperit Sant i renoveu el nostre món.

Ens convidem els uns altres a participar en la pregària. Que l'Esperit renovi el nostre món, doni pau i joia als atribolats, i a tots ens ajudi a refermar la nostra esperança, que el cel nou i la terra nova seran una realitat.

La pregària, com la de les altres edicions serà segons l'estil de Taizé: cants, lectures, silencis intensos, peticions.