De
la carta de sant Pau als cristians de Filips. 2a lectura del 3r
diumenge d’Advent Fl 4,4-7
1. Viviu
sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que
tothom us conegui com a gent de bon tracte.
L’Apòstol
escriu aquesta exhortació des de la presó. Malgrat que es troba en
una situació personal penosa, exhorta els cristians de Filips, i
també a nosaltres, a viure contents “en el Senyor”
a)
En el tracte amb els altres i família, companys de feina, amics,
transmetem serenor, esperança, joia, i escoltem amb interès les
alegries i penes dels qui ens envolten?, o ¿ens mostrem malhumorats,
tristos, enfadats, sense cap empatia pels que viuen al nostre
costat?
b)
Estic només preocupat per tot el que m’afecta personalment a mi i
no m’importen les dificultats que puguin viure altres persones
properes a mi?
c)
Soc conscient que Déu ens estima sempre i en tot lloc? I que
aquest amor és la font d’alegria? Entenc el significat de les
paraules de Jesús en el darrer sopar? Però ara vinc a tu, i
mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també
l’alegria que jo tinc, una alegria completa.
2.
No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la
súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de
gràcies.
Pau
té molts motius per viure inquiet, es troba a la presó com un
delinqüent. L’han acusat, injustament, de pertorbar l’ordre
públic, el seu futur és incert. Malgrat la gravetat del moment, ens
diu que no visquem inquiets i confiem en Déu.
a)
M'identifico amb les paraules de Pau: No us inquieteu per res?,
i en les de santa Teresa: Nada te turbe, nada te espante todo se
pasa, Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza, quien a
Dios tiene nada le falta, sólo Dios basta?
b)
Quan prego, demano sincerament a Déu que m’ajudi a estimar i a
ser fidel al missatge de l’Evangeli? O les meves oracions es
limiten a fer una llarga llista de peticions?
c) Soc
conscient dels favors que cada dia rebo del mateix Déu i també
de moltes persones? Aquest agraïment l’expresso en forma de
pregària?
3.
Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà
els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Pau
va viure en primera persona l’oposició d’alguns i va ser
víctima de calúmnies i enveges. En aquestes circumstàncies,
l’Apòstol no manifesta ni rancor ni ànsies de revenja envers
ningú. La pau de Déu, la Pau que Jesús ens deixà en el darrer
sopar, omple el seu cor.
a)
Demano perdó a Déu i als altres quan he dit alguna paraula o he
fet una acció que ha ofès o perjudicat els altres? O soc incapaç
de reconèixer les meves culpes i em justifico sempre?
b)
Participo habitualment en l’eucaristia, especialment la del
diumenge, i hi intensifico la meva comunió amb Déu, amb l’Església?
I soc coherent també amb la missió que ens és adreçada
“aneu-vos-en en pau”, pregant i treballant per la pau en el món?
c)
Soc conscient que si no soc just amb els altres, la pau és
impossible a la nostra societat? M’aprofito de les circumstàncies
legals de persones al meu servei (no tenen regularitzada la situació
legal), per no pagar el que és just?
