20 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 22 de desembre:

Diumenge IV d'Advent


Dimarts dia 24:

Darrer dia de les Fèries privilegiades de l'Advent. Com a dia feiner, hi haurà la missa de les 12 del migdia. Després de l'hora menor (Nona) s'acaba el temps d'Advent i s'inicia el temps de Nadal



Dimecres dia 25:

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, a Betlem de Judà (6 aC). L'horari de les Misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre



Del dijous dia 26 al diumenge dia 29:

Dies dins l'Octava de Nadal



Dijous dia 26:

Festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca a Jerusalem i primer màrtir (+35). És dia festiu a Catalunya. Solament se celebrarà la missa de les 12 del migdia



Divendres dia 27:

Festivitat litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos



Dissabte dia 28:

Festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Betlem i rodalia.

Proper diumenge dia 29 de desembre:

Diumenge dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada Família


19 de desembre 2024

La fundació Solidança, distingida amb la Creu de Sant Jordi

Un dels serveis que la parròquia ofereix és la recollida de roba i de tot tipus d’estris que puguin ser reutilitzables. Són moltes les famílies que utilitzen aquest servei. Cada divendres amb tot els materials que s’han portat a les nostres dependències durant la setmana s’omple una camioneta.

Sovint se’ns pregunta, quin destí té tot aquest material? i per què serveix? La fundació que gestiona tot el que es rep és Solidança, una fundació que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi. Com diu el decret de concessió:  “Fundació Solidança. pel seu cabdal esforç en favor d’una societat més igualitària i justa, gràcies a la seva excel·lent labor d’inserció sociolaboral. Des de la seva creació, el 1997, desenvolupen programes d’inserció laboral i accions formatives dirigides a persones en situació de vulnerabilitat social, a través d’activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l’economia circular.”

La comunitat de Sant Ildefons felicita la Fundació Solidança; estem contents de contribuir a la seva bona feina.

18 de desembre 2024

Pregària d'Advent

Prop d’una seixantena de persones es van reunir a la capella de la comunitat el vespre del dilluns 16 per fer una estona de pregària. Amb la lectura pausada de textos, silencis i cants a l’estil de Taizé, la pregària d’aquest trimestre portava per títol «Pregària pel moment actual».

La intenció era fer-ho en comunió amb les persones d’arreu del món que pateixen, víctimes de les injustícies i de les catàstrofes climàtiques, especialment en aquests dies d’Advent, en què l’amor de Déu es manifesta de manera singular.

Un dels textos llegits va ser aquest poema de David Jou:

I si no calgués que haguessis vingut?
Si, finits com som, ja fóssim prou essent així,
resignadament mortals,
afamats de poder, incendiats de desig,
superbs, irats, descoratjats, envejosos,
i ho acceptéssim com un fet que no demana
redempció ni revolta?

El Teu fred al pessebre, en va,
la Teva mort a la creu, en va,
el teu haver-te lliurat tan plenament a la Paraula,
també en va ...
O sembla que així sigui:
tants pensaments per als regals i les vacances
i tan pocs per a Tu? que no ho veus?
i tan pocs per als Límits, per al Misteri,
per a la Incògnita, per al Sentit.

Pressa, soroll, imatges,
naufragi en un excés de veus que ho arrasa tot,
que asseca la tendresa amb una ventada
i ofega les cançons de Nadal
en un oceà de cançons que t'ignoren:
això podem oferir-Te, avui.

Però vine, vine si vols, una altra vegada:
hi ha tantes coves dintre nostre encara
que estarien felices d'allotjar un Naixement,
tanta buidor atapeïda de runa
que acolliria de cor un bou i una mula
per poder-hi sentir un nou infantament.


17 de desembre 2024

Tercera sessió de catequesi d'Advent i Nadal

EL Misteri de la Paraula(Trobada 17/12/2024)

1- Introducció.- Dintre d’aquest cicle de reflexió sobre el Misteri de l’Encarnació, hem tocat punts importants, segons perspectives diferents i alhora complementàries.

A la primera trobada, a partir de la consideració de fe de que la “Paraula de Déu es feu carn” en expressió de Sant Joan, vam insistir molt en la necessitat que tots els que formem part de la que vam anomenar “era secular”, més enllà de pors i dubtes, hem d’implicar-nos-hi i intentar estar oberts a maneres diferents de veure i comprendre el món. “Encarnar-se” vol dir, entre moltes altres coses, sembrar i fer brollar en les nostres consciències un respecte, una estima, una valoració immensa, per tot el que és natural, per la creació sencera: en primer lloc, per la nostra realitat humana integral, posant l’accent just en l’estima i respecte per al cos humà, element visible de la nostra condició humana, i tan menyspreat i denigrat en una llarga etapa de la tradició occidental del passat; i, en segon lloc, encarnar-se vol dir respecte i estima per tota la natura amb tota la seva plenitud de vida, començant per les realitats que ens són més properes, que ens envolten i amb les quals convivim: els boscos, els rius, els mars i oceans, l’aire, amb tots els éssers que els habiten.

A la segona trobada, ens vam entretenir a repensar el Misteri de l’Encarnació com un esdeveniment que, malgrat ser un fet històric del passat (fa més de 2.000 anys), la seva transcendència fa que avui continuï fent-se present per a nosaltres, com a mínim per a tots els qui, d’una manera o altra, ens sentim seguidors de Jesús. La tensió i la interacció entre passat i present , entre absència i presència, entre matèria i esperit, entre símbol (signe) i realitat, és una constant constitutiva de tot Misteri o Sagrament. Des d’aquesta perspectiva vam dir que Jesucrist és el sagrament de Déu, és a dir, l’home Jesús i la seva vida ens revela la realitat de Déu, el visible ens desvela l’invisible, una manera de veure que la nostra història present ens pot obrir el cor al futur. En aquest sentit afirmem que el Misteri de l’Encarnació fonamenta i dona sentit a tots els sagraments de l’església i ens fa comprendre millor el concepte general de sacramentalitat.

A la reflexió d’avui ens aferrem al concepte que Joan té de Jesús quan diu que Ell és la Paraula de Déu, contraposant el valor i sentit d’aquesta expressió amb l’escàs valor que avui donem a les nostres paraules i, sobre tot, a la manera com les utilitzem. Per això, crec que tota paraula, la de Déu i la dels humans, l’hem d’emmarcar dintre d‘un gran misteri com és el de la comunicació: és el Misteri de Paraula. La darrera reflexió d’aquest cicle d’Advent-Nadal.

2- “I la Paraula s’ha fet carn” (Jn 1,14).- El que coneixem com a pròleg del quart evangeli, no parla només de l’Encarnació de Jesús, que és el que reflecteix aquest verset, sinó que fa tot una reflexió sobre el que és i representa la Paraula de Déu al llarg de tota la història: el que representa per a la creació, per a la humanitat i també per a la comprensió de qualsevol temps.
  • Al principi hi havia la Paraula i la Paraula era Déu” (Jn 1, 1). Abans de la creació, la Paraula ja existia. És una Paraula que està més enllà del temps, no té principi i en el temps no té fi. És eterna, és a dir, sense temps, fora del temps de la història. És una Paraula sense mesura temporal, infinita, il·limitada, sense cap finalitat preestablerta, però...

  • Per mitjà d’ella tot ha començat a existir i sense ella res no existiria” (Jn 1, 3). És una Paraula explicativa i, com tota paraula, tendeix a exterioritzar-se, a sortir de si mateixa i quan s’explica és una Paraula creadora de vida: “De tot allò que existeix, la Paraula n’era la vida” (Jn 1, 4a). Aquesta “vida” de la que parla el pròleg, no és vida només per oposició a la mort, sinó que és una vida consistent, amb vocació de permanència, de plenitud.

  • i la vida era la llum dels homes. La llum brilla en les tenebres i les tenebres no poden ofegar-la” (Jn 1, 4b-5). La vida de la que se’ns parla no és una vida abstracta. Aquesta vida amb vocació de perdurabilitat, és la nostra vida, la vida de tots els homes, és el bé més preuat, la llum que guia l’existència de tots els homes i dones. No hi ha cap realitat, per fosca obscura o tenebrosa que puguem imaginar, que pugi extingir-la. Vida, llum, tenebres són temes recurrents que Joan posa en boca de Jesús, quan aquest intenta explicar el sentit ple de l’existència humana".

16 de desembre 2024

Examen de consciència. Viviu sempre contents en el Senyor. Celebracions del Perdó dimecres 18 i divendres 20

De la carta de sant Pau als cristians de Filips.  2a lectura del 3r diumenge d’Advent Fl 4,4-7

1. Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.

 L’Apòstol escriu aquesta exhortació des de la presó. Malgrat que es troba en una situació personal penosa, exhorta els cristians de Filips, i també a nosaltres, a viure contents “en el Senyor”

a)      En el tracte amb els altres i família, companys de feina, amics, transmetem serenor, esperança, joia, i escoltem amb interès les alegries i penes dels qui ens envolten?, o ¿ens mostrem malhumorats, tristos, enfadats, sense cap empatia pels que viuen al nostre costat?

b)      Estic només preocupat per tot el que m’afecta personalment a mi i no m’importen les dificultats que puguin viure altres persones properes a mi?

c)      Soc conscient que Déu ens estima sempre i en tot lloc? I que aquest amor és la font d’alegria? Entenc el significat de les paraules de Jesús en el darrer sopar? Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. 

2. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.

Pau té molts motius per viure inquiet, es troba a la presó com un delinqüent. L’han acusat, injustament, de pertorbar l’ordre públic, el seu futur és incert. Malgrat la gravetat del moment, ens diu que no visquem inquiets i confiem en Déu.

a)      M'identifico amb les paraules de Pau: No us inquieteu per res?, i en les de santa Teresa: Nada te turbe, nada te espante todo se pasa,  Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza, quien a Dios tiene nada le falta, sólo Dios basta?

b)      Quan prego, demano sincerament a Déu que m’ajudi a estimar i a ser fidel al missatge de l’Evangeli? O les meves oracions es limiten a fer una llarga llista de peticions?

c)  Soc conscient dels favors que cada dia rebo del mateix Déu i també de moltes persones? Aquest agraïment l’expresso en forma de pregària?

3. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Pau va viure en primera persona l’oposició d’alguns i va ser víctima de calúmnies i enveges. En aquestes circumstàncies, l’Apòstol no manifesta ni rancor ni ànsies de revenja envers ningú. La pau de Déu, la Pau que Jesús ens deixà en el darrer sopar, omple el seu cor.

a)      Demano perdó a Déu i als altres quan he dit alguna paraula o he fet una acció que ha ofès o perjudicat els altres? O soc incapaç de reconèixer les meves culpes i em justifico sempre?

b)      Participo habitualment en l’eucaristia, especialment la del diumenge, i hi intensifico la meva comunió amb Déu, amb l’Església? I soc coherent també amb la missió que ens és adreçada “aneu-vos-en en pau”, pregant i treballant per la pau en el món?

c)      Soc conscient que si no soc just amb els altres, la pau és impossible a la nostra societat? M’aprofito de les circumstàncies legals de persones al meu servei (no tenen regularitzada la situació legal), per no pagar el que és just?



15 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Crida de goig. Alegra’t i celebra-ho de tot cor. No tinguis por” ens diuen el profeta i el salmista. “Viviu sempre contents. No us inquieteu per res” ens exhorta sant Pau. Ho llegeixo tot sentint de fons les notícies de cada dia, que conviden a tot el contrari: el desconcert, la tristesa, la por. “Cantant de goig anirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” repeteix el salmista. Em veig d’excursió, remuntant una vall riu amunt i preguntant-me on neix, d’on sorgeix aquesta aigua. El riu esdevé unes molleres, i d’allà, d’aquell punt sorgeix una mica d’aigua: la font. Més amunt, només pedra i roca.

Ens cal tornar a les fonts per alimentar-ne la nostra vida. “Així doncs, què hem de fer?” preguntava la gent a Joan. I ell què contestava? A la majoria de la gent els deia que calia compartir béns i qualitats. Als qui tenien un mínim de poder, (cobradors d’impostos, guardes) els deia de ser justos, de no abusar-ne. La resposta de Joan és tan senzilla com compromesa. Joan és humil, deixa molt clar que ell no és el Messies però que li obre el camí. Joan és una veu autèntica que ens ajuda a veure-hi clar, una invitació a la conversió que convida a mirar el món amb els ulls i el cor obert.

Ahir vaig tenir l’ocasió de mirar una pel·lícula sobre la vida de Dag Hammarskjöld, secretari general de l’ONU entre 1953 i 1961, i premi Nobel de la pau. Mort en un suposat accident d’aviació al Congo, que, més de cinquanta anys després, s’ha demostrat que fou un atemptat promogut per la Bèlgica colonial. Pacifista, ferm lluitador a favor de la descolonització de l’Àfrica; la troballa d’un dietari personal que va començar a escriure des de ben jove, ens descobreix un gran místic rere un home amb una intensa activitat pública i una profunda experiència espiritual.

Repetir-nos la pregunta, com feia Hammarskjöld, “què hem de fer?”, anar a la recerca de la font de l’alegria veritable, esbrossar el camí per deixar de banda fonts superficials i passatgeres. Joan ens parla de Jesús com el pagès que recull la collita i separa el gra de la palla: ens invita a discernir entre el que té sentit i allò que no té cap valor, ens exhorta a preguntar-nos on tenim la font i a buscar les fonts de salvació.



Griselda Gasulla

14 de desembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 16

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Vetlla de pregària a les 20.15 h



Dimarts, 17

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Tercera sessió de la catequesi Advent- Nadal a les 19.00 h



Dimecres, 18

Celebració del sagrament del Perdó dins el marc de l’eucaristia de les 12 h

Trobada del grup de pregària a les 19.30 h



Divendres, 20

Celebració sagrament del Perdó a les 20.00 h

13 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 15 de desembre:

Diumenge III d'Advent. Diumenge Gaudete. (alegreu-vos). Darrera setmana d'Advent. Dies de fèries privilegiades d'Advent



Proper diumenge dia 22:

Diumenge IV d'Advent

12 de desembre 2024

Pregària d’Advent. Dilluns dia 16 de desembre, a les 20.15 h

Com cada any pel temps d’Advent, la comunitat de Sant Ildefons ens convida a tots a participar a una hora de pregària. Ho farem a l’estil de la comunitat de Taizé.

Gràcies a les lectures, llegides de forma pausada, la música, el silenci, en la pregària interioritzarem l’amor que Déu ens té i que de forma particular  es manifesta per Nadal. I ho farem amb profunda comunió amb tots els homes i dones que arreu del món pateixen, víctimes de la guerra, de la pobresa, de catàstrofes climàtiques i d’altres.

Enguany el títol de la nostra oració és “Pregària pel moment actual”.

11 de desembre 2024

Reunió de desembre del Consell Pastoral

El dilluns 9 al vespre es va celebrar la quarta reunió del curs del Consell Pastoral. La sessió es va començar amb l’aprovació de l’acta de la reunió del mes de novembre. Tot seguit, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent, destacant la figura de Joan Baptista com a portador de la gran notícia de l’arribada de Jesús i subratllant les diferències en els seus llenguatges.

Es va valorar molt positivament la trobada de la comunitat del mes de novembre, on la periodista Laura Mor va parlar sobre el document final del Sínode de la Sinodalitat.

Com ja és habitual en les reunions d’aquest any, es va fer un repàs de les activitats pendents del 75è aniversari de la parròquia. Es va informar que l’exposició de fotografies ja té format definitiu i properament s’anunciarà la data d’inauguració. També es va mencionar que el llibre de testimonis probablement estarà llest pel dia de Sant Ildefons. L’eucaristia del 25 de gener, que clourà les celebracions de l’aniversari, serà presidida pel cardenal Omella, i els Castellers de Sarrià s’han ofert per fer un pilar aquell mateix dia.

Es va recordar que el dilluns 16 de desembre tindrà lloc la pregària d’Advent a l'estil de Taizé i els organitzadors informen que ja està tot preparat, incloent els cants i els textos.

Un altre puny de l’ordre del dia va ser l’organització de les misses de la vigília de Nadal la distribució de tasques entre els membres del Consell.

Pel que fa a les les conferències quaresmals d’aquest curs, que organitzen conjuntament el CIC i la comunitat de Sant Ildefons, portaran com a títol «Viure la mort amb esperança» . Estan programades pel dilluns 31 de març, amb Xavier Melloni com a ponent, i pel 7 d’abril, amb Francesc Torralba.

En l’últim punt de l’ordre del dia es va informar sobre els avenços amb les diferents parròquies de l’arxiprestat , centrades en la creació de les unitats pastorals que té previstes la diòcesi.

Finalment, es va fixar el dilluns 13 de gener com a data per a la propera trobada del Consell Pastoral.





10 de desembre 2024

Segona sessió de catequesi d'adults d'Advent i Nadal

El misteri de la presència (sacramental)- Trobada 10-12-2024

Introducció.- En un intent de posar al dia la nostra fe, en el capítol anterior hem fet una ullada –ràpida i una xic superficial- sobre la realitat de les nostres societats occidentals. No perquè aquestes siguin més importants, encara que alguns així ho creguin, sinó perquè de les altres (les societats orientals, les africanes, les asiàtiques, les dels pobles originals d’Amèrica del Sud, etc.) ens fa por dir-ne res, senzillament perquè no les coneixem prou, per no dir que no les coneixem gens, malgrat que tots els instruments virtuals al nostre abast ens les podrien fer presents. En el present capítol, l’exposició ens vol fer reflexionar justament sobre determinats tipus de presències reals, perquè encara que nosaltres estem habituats a fixar-nos bàsicament en aquelles realitats físiques que copsem per mitjà dels nostres sentits corporals, n’hi ha d’altres que també són reals si bé les copsem d’una manera diferent. En aquest sentit podríem parlar de presències virtuals, presències a través d’imatges, presències a través de l’art, presències sacramentals. Totes aquestes presències les hauríem de considerar també com diferents maneres de mirar i/o contemplar una mateixa realitat, i en aquest sentit no són necessàriament excloents entre sí, sinó que estan cridades a ser complementàries, perquè ens fan veure una mateixa realitat des d’angles diferents i, en conseqüència, ens la fan comprendre millor, de manera més perfecte. De entre totes aquestes modalitats, en aquest capítol ens aturarem a explicar la presència sacramental, una presència que des de la fe no dubtem en afirmar que és real, si bé misteriosa, punt a partir del qual moltes vegades ens excusem d’aprofundir el sentit d’aquesta presència.

Una manera d’observar i fer història.- Una de les dificultats més grans amb les que ens trobem els humans és la de definir les situacions i circumstàncies rellevants que caracteritzen diferents moments històrics. Hi ha expressions en les nostres llengües que fan referència a aquesta dificultat: “s’ha de deixar passar el temps per a comprendre el que realment ha passat”, “la història ho jutjarà”, “ara no és el moment de jutjar; ja hi haurà temps per a fer-ho”; “el temps dona i treu les raons”, “qualsevol temps passat fou millor”, etc. Si ens fixem, en totes aquestes dites hi ha una desconfiança en creure que la mera presència davant d’un fet concret sigui suficient per poder-lo comprendre o per poder-lo explicar. Això és així, perquè, en realitat, tots els “testimonis”, és a dir, totes les persones que poden donar fe d’un determinat succés, perquè hi eren i el van presenciar, sempre estan condicionades per múltiples circumstàncies: el lloc, la sensibilitat individual, l’ambient i l’entorn cultural, els prejudicis personals o socials o de classe, els costums seculars i arrelats, etc. Això ho podem constatar dia a dia quan, davant d’una mateixa realitat o un mateix fet, no solament hi ha discrepàncies en els relats que es fan, sinó que, fins i tot, es produeixen enfrontaments personals. Però, en canvi, hi ha esdeveniments del passat, que han marcat profundament la nostra vida, que d’alguna manera sempre els tenim o els fem presents.

09 de desembre 2024

Sant Joan de la Creu

La meva trobada amb els místics sempre m’emociona. I avui tinc a les mans Subida del Monte Carmelo, de Sant Joan de la Creu (1542-1591). Era molt amic de santa Teresa de Jesús, i tots dos van tenir experiències místiques importants. Meditaven molt i podien entrar en èxtasis profunds tots dos junts.

Ambdós tenen aquest mateix interès de purificar l’ànima per arribar a Déu. És tot un procés de neteja de l’ànima i per arribar a un grau d’enamorament de Déu, utilitzant la capacitat i el do d’estimar del qual tots estem dotats des que naixem a la Terra.

La primera estrofa diu així:

En una noche oscura,

con ansias en amores inflamada,

¡oh dichosa ventura!,

salí sin ser notada,

estando ya mi casa sosegada”.

Ell no acaba d’entendre que la majoria d’ànimes no tinguem el neguit de purificació i de trobada amb Déu, deixant córrer tantes bajanades del món material, elevant el nostre esperit cap a la divinitat, on trobarem l’amor absolut, la pau i el benestar total.

Però, primer, s’han de fer uns quants esforços importants, com desprendre’s els desitjos constants, no buscar riqueses, ni el més alt i preciós, i acostumar el nostre interior a no voler res. La renúncia total. I aleshores podrem arribar a la unió amb Déu.

No ens dolguem de les dificultats que hem passat i passem, perquè al final trobarem la pau. I m’ho aplico perquè estem passant per temps difícils.

I acaba el poema dient:

Quedéme y olvidéme

el rostro recliné sobre el Amado,

cesó todo, y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado”.

Maria Teresa Quintana i Riera

08 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

En una casa senzilla i paupèrrima d’un poble insignificant, Natzaret, s’esdevé un dels fets que, per als creients, canvia el curs de la historia de la humanitat. En la intimitat de la seva llar, Maria de Natzaret, una noia jove i verge, escolta la proposició que li fa un arcàngel. Gabriel li demana en nom de Déu si vol ser la baula necessària i imprescindible perquè la gran història d’amor iniciada en la Creació arribi a la seva plenitud. Ni més ni menys. Gabriel diu a Maria que Déu li ha concedit el seu favor i li demana un , ja que té el favor de Déu, perquè és plena de gràcia.

L’evangelista ens ha explicat, unes ratlles més amunt, l’anunci que el mateix Gabriel havia fet a Zacaries: el naixement de Joan Baptista. Si llegim les dues anunciacions, ens adonem que són dues narracions paral·leles, tot i que tenen diferències ben significatives. Pel que fa a Zacaries els fets passen al Temple, hi ha molta gent a l’expectativa; en el cas de Maria s’esdevenen en una cambra obscura de Natzaret, en solitud. Elisabet, la futura mare del Baptista, és estèril (dona pobre, però d’una pobresa no volguda, sinó imposada per la biologia). Maria és verge (signe d’una pobresa estimada i acollida). Després de l’anunciació, Zacaries queda mut. Maria, en canvi, pronunciarà les darreres paraules dient a la proposta de Déu:Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

En aquesta festa de la Mare de Déu us convido a llegir i meditar amb calma l’evangeli d’avui. En aquesta meditació, entre altres realitats, ens adonarem de quina és la grandesa de Maria. Ella és model de creient. Maria és la primera que creu en Jesús, ja que ho fa abans que l’Emmanuel fos concebut a les seves entranyes. Ella esperà en Déu i així posà tota la seva vida a disposició de la història d’amor que és la història de salvació. En el moment de dir , ella ja intueix que la seva vida canviarà, no serà un camí de roses. Un ancià, Simeó, aviat li profetitzarà que una espasa li travessarà el cor. En temps d’incerteses, com els nostres, la figura de Maria, que espera joiosa el naixement de Jesús, ens convida a viure l’esperança d’advent.

Josep M. Jubany

07 de desembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 9

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell pastoral a les 20.00 h



Dimarts, 10

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Segona sessió de la catequesi d’adults Advent- Nadal, a les 19.00 h



Dissabte, 14

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h



Diumenge,15

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10.45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba amb una eucaristia a les 12. 15 h

06 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 8:

Diumenge II d'Advent

Solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria



Divendres dia 13:

Commemoració litúrgica de Santa Llúcia (s. III-IV), verge i màrtir a Siracusa (Sicília)



Dissabte dia 14:

Commemoració litúrgica de Sant Joan de la Creu (+1591), prevere carmelità (reformador de l'Orde) i doctor de l'Església



Proper diumenge dia 15:

Diumenge III d'Advent. Inici de les fèries privilegiades d'Advent

03 de desembre 2024

Guió de la primera sessió de Catequesi d'Advent i Nadal

  1. El Misteri de l'Encarnació (1ª trobada 03/12/2024)

Introducció: Canvi de visió del món.- Durant totes aquestes sessions d’Advent tractarem de reflexionar sobre això que nosaltres, els creients, anomenem el “Misteri de l’Encarnació” i ho farem des de diferents angles. Avui, per començar, ens volem fer una pregunta que sovint ens fem i que no podem obviar: com és que, en poc temps, hem passat d’una societat (la nostra, la occidental) en que la creença en Déu no era qüestionada, a una altra –la que avui ens trobem- en la que aquesta creença “pot ser una opció entre moltes altres o, fins i tot, per a molts, una opció a descartar totalment”? Per què es pensa que qualsevol creença religiosa ha de ser eliminada si la societat vol progressar? Segur que les causes són moltes, però n’hi ha una, potser molt genèrica, però que cal posar-la de relleu: durant molts segles, abans no arribés la que coneixem com “era moderna”, és a dir, a partir del segle XVIII, allò diví, allò que formava part del món espiritual, d’un món obert a la transcendència, es barrejava amb la vida quotidiana; a la era moderna, en canvi, esperonats pels avenços tecno-científics cada cop més influents, la visió global del món que té la societat d’una forma majoritària, és cada vegada més “immanentista”, és a dir, només existeix, o allò que primordialment es té en compte, és l’ordre natural, sense que hi hagi cap necessitat de recórrer a cercar causes o explicacions divines o sobrenaturals per entendre i explicar aquest món. Si hi ha esferes o àmbits encara desconeguts per als homes, la raó, la ciència i la tècnica ja ho descobriran i ho explicaran en un futur. És la promesa del progrés creixent i permanent que es realitzarà en un futur, i que agermana tant al comunisme marxista històric com al capitalisme neoliberal actual.

02 de desembre 2024

Temps d'Advent i de Nadal

Els nostres són dies molt agitats que ens deixen poc espai per a la reflexió. Són moments de foscor en els quals a tots ens costa saber on som i com orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes en què es poden veure les estrelles, una foscor de durada imprevisible, plena de violència, de crits i d’insults sovint acompanyats d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança, en especial la dels més febles. És una foscor freda que neguiteja. Entre tots hem acabat perdent el contingut d’un verb: dialogar. Dialogar implica una actitud humana que ens obre als altres, que va al seu encontre i que ens prepara per a ser interpel·lats pels altres.

La Paraula s’ha fet carn”. La comunitat cristiana en aquest temps celebrem el misteri del naixement de Jesús. Una festivitat que ens recorda la ferma voluntat de Déu de dialogar, d’aproximar-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que podem alliberar-nos de qualsevol foscor. El Nou Testament ens presenta Jesús com la paraula de Déu feta humanitat i habitant entre nosaltres per fer comprensible Déu. El naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és també la nostra condició humana, la de caminar sempre a les palpentes, la de viure amb l’esperança i la il·lusió de trobar la llum. Maria tampoc tenia gens clar què li estava passant, però obrí el seu cor, va saber escoltar i acabà cantant “la humilitat i la petitesa”de l’ésser humà. El diàleg vertader és també acceptació de la nostra realitat limitada i fer silenci per aprendre a escoltar. Les lectures dels diumenges d’Advent ens poden ajudar a desfer les nostres angoixes i entreveure la llum de la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”. “Alegreu-vos”.

El Nadal vol dir celebrar un esdeveniment que encara avui té força per fer-ne memòria, per prendre consciència que l’alliberament i la salvació són possibles, encara que el nostre ens sembli un temps horrible. El fet de celebrar un esdeveniment no pot quedar-se només en fer festa, perquè demà tornarà la normalitat del nostre dia a dia i és quan haurem d’emprendre també el camí de la lluita. La celebració del Nadal ens recorda que ens hem d’encarnar i no donar mai l’esquena ni a la paraula ni a l’acció. Els creients sabem que Jesús, el Salvador, tornarà i ens demanarà si hem estat fidels al missatge que ens va portar quan va néixer: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”. Nosaltres, si som fidels al Misteri, podem dir confiats:“Veniu, Senyor Jesús”.

Anton Ramon Sastre

01 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens passa quan vivim amb l’ai al cor? Què ens passa quan sentim els bramuls de la mar embravida o els de les rieres embogides? Què ens passa quan veiem que hi ha prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, quan les estacions canvien de personalitat i la pluja s’acovardeix i es retira provocant sequeres i misèria, i, de sobte, retorna i s’enduu tot el que troba pel seu camí? Doncs ens passa que ens tanquem en nosaltres mateixos, que ens acovardim. Ens passa que ens oblidem que ens tenim els uns als altres. Ens en recordem massa tard.

Les lectures d’avui, de la primera lectura a l’Evangeli, són una exhortació a la valentia. Atenció: no es tracta d’una valentia heroica, d’una valentia de cop al pit i puntada de peu a terra, sinó que, com tot a l’Evangeli, és una exhortació a la valentia feble, a la valentia de llarg abast; una actitud més que no pas un cop de geni. La invitació d’avui agafa el to de les prèdiques del profeta Jeremies, un dels grans de l’Antic Testament, el qual, malgrat ser gran, mai no va ser prou escoltat pels seus. Ell, però, va perseverar en la seva tasca profètica, i, com la rosada, va anar xopant el seu temps, que també és el nostre, d’una exigència a veure-hi clar, sense prejudicis, sobretot en temps difícils.

És la perseverança que també demana Pau amb el seu to de sempre, entre l’escalf i la renyina; en un to que a vegades ens molesta i que ens recorda el dels nostres pares quan, des de l’amor, ens empenyien a fer el que calia fer. Afeixugats per la necessitat del dia a dia, ja sigui la necessitat d’arribar a final de mes, l’angoixa causada per una malaltia o per un esdeveniment greu a la família, podem perdre el camí.

També el podem perdre a causa de l’excés, enlluernats per l’èxit i l’abundància, el qual ens pot haver causat una alegria enlluernadora, ben legítima, per altra banda. I tanmateix, si oblidem la natura passatgera de les nostres alegries, si els negocis, la feina, la cerca del respecte per part de tothom a qualsevol preu, ens fan oblidar d’on prové la nostra llibertat, estem perduts. Lluc posa en boca de Jesús paraules boniques, però gruixudes. No creiem que Ell parlés així. Més aviat ens l’imaginem dient-nos: quan més esporuguits esteu, o quan més segurs de vosaltres mateixos us sentiu, mireu ben bé qui sou i de quina pasta esteu fets.

Alceu els ulls al cel per redescobrir que sou part de tot el que us envolta i doneu gràcies, perquè aquestes us seran retornades quan més les necessitareu.

Família Vives Requena