Prop d’una seixantena de persones es van reunir a la capella de la comunitat el vespre del dilluns 16 per fer una estona de pregària. Amb la lectura pausada de textos, silencis i cants a l’estil de Taizé, la pregària d’aquest trimestre portava per títol «Pregària pel moment actual».
La intenció era fer-ho en comunió amb les persones d’arreu del món que pateixen, víctimes de les injustícies i de les catàstrofes climàtiques, especialment en aquests dies d’Advent, en què l’amor de Déu es manifesta de manera singular.
Un dels textos llegits va ser aquest poema de David Jou:
I
si no calgués que haguessis vingut?
Si, finits com som, ja
fóssim prou essent així,
resignadament mortals,
afamats
de poder, incendiats de desig,
superbs, irats, descoratjats,
envejosos,
i ho acceptéssim com un fet que no demana
redempció
ni revolta?
El
Teu fred al pessebre, en va,
la
Teva mort a la creu, en va,
el teu haver-te lliurat tan
plenament a la Paraula,
també en va ...
O sembla que així
sigui:
tants pensaments per als regals i les vacances
i tan
pocs per a Tu? que no ho veus?
i tan pocs per als Límits, per
al Misteri,
per a la Incògnita, per al Sentit.
Pressa,
soroll, imatges,
naufragi en un excés de veus que ho arrasa
tot,
que asseca la tendresa amb una ventada
i ofega les
cançons de Nadal
en un oceà de cançons que t'ignoren:
això
podem oferir-Te, avui.
Però vine, vine si vols, una altra
vegada:
hi ha tantes coves dintre nostre encara
que
estarien felices d'allotjar un Naixement,
tanta buidor atapeïda
de runa
que acolliria de cor un bou i una mula
per poder-hi
sentir un nou infantament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada