De la carta de sant Pau als cristians de Filips. 2a lectura del 3r diumenge d’Advent Fl 4,4-7
1. Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.
L’Apòstol escriu aquesta exhortació des de la presó. Malgrat que es troba en una situació personal penosa, exhorta els cristians de Filips, i també a nosaltres, a viure contents “en el Senyor”
a) En el tracte amb els altres i família, companys de feina, amics, transmetem serenor, esperança, joia, i escoltem amb interès les alegries i penes dels qui ens envolten?, o ¿ens mostrem malhumorats, tristos, enfadats, sense cap empatia pels que viuen al nostre costat?
b) Estic només preocupat per tot el que m’afecta personalment a mi i no m’importen les dificultats que puguin viure altres persones properes a mi?
c) Soc conscient que Déu ens estima sempre i en tot lloc? I que aquest amor és la font d’alegria? Entenc el significat de les paraules de Jesús en el darrer sopar? Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa.
2. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.
Pau té molts motius per viure inquiet, es troba a la presó com un delinqüent. L’han acusat, injustament, de pertorbar l’ordre públic, el seu futur és incert. Malgrat la gravetat del moment, ens diu que no visquem inquiets i confiem en Déu.
a) M'identifico amb les paraules de Pau: No us inquieteu per res?, i en les de santa Teresa: Nada te turbe, nada te espante todo se pasa, Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza, quien a Dios tiene nada le falta, sólo Dios basta?
b) Quan prego, demano sincerament a Déu que m’ajudi a estimar i a ser fidel al missatge de l’Evangeli? O les meves oracions es limiten a fer una llarga llista de peticions?
c) Soc conscient dels favors que cada dia rebo del mateix Déu i també de moltes persones? Aquest agraïment l’expresso en forma de pregària?
3. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Pau va viure en primera persona l’oposició d’alguns i va ser víctima de calúmnies i enveges. En aquestes circumstàncies, l’Apòstol no manifesta ni rancor ni ànsies de revenja envers ningú. La pau de Déu, la Pau que Jesús ens deixà en el darrer sopar, omple el seu cor.
a) Demano perdó a Déu i als altres quan he dit alguna paraula o he fet una acció que ha ofès o perjudicat els altres? O soc incapaç de reconèixer les meves culpes i em justifico sempre?
b) Participo habitualment en l’eucaristia, especialment la del diumenge, i hi intensifico la meva comunió amb Déu, amb l’Església? I soc coherent també amb la missió que ens és adreçada “aneu-vos-en en pau”, pregant i treballant per la pau en el món?
c) Soc conscient que si no soc just amb els altres, la pau és impossible a la nostra societat? M’aprofito de les circumstàncies legals de persones al meu servei (no tenen regularitzada la situació legal), per no pagar el que és just?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada