La meva trobada amb els místics sempre m’emociona. I avui tinc a les mans Subida del Monte Carmelo, de Sant Joan de la Creu (1542-1591). Era molt amic de santa Teresa de Jesús, i tots dos van tenir experiències místiques importants. Meditaven molt i podien entrar en èxtasis profunds tots dos junts.
Ambdós tenen aquest mateix interès de purificar l’ànima per arribar a Déu. És tot un procés de neteja de l’ànima i per arribar a un grau d’enamorament de Déu, utilitzant la capacitat i el do d’estimar del qual tots estem dotats des que naixem a la Terra.
La primera estrofa diu així:
“En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada”.
Ell no acaba d’entendre que la majoria d’ànimes no tinguem el neguit de purificació i de trobada amb Déu, deixant córrer tantes bajanades del món material, elevant el nostre esperit cap a la divinitat, on trobarem l’amor absolut, la pau i el benestar total.
Però, primer, s’han de fer uns quants esforços importants, com desprendre’s els desitjos constants, no buscar riqueses, ni el més alt i preciós, i acostumar el nostre interior a no voler res. La renúncia total. I aleshores podrem arribar a la unió amb Déu.
No ens dolguem de les dificultats que hem passat i passem, perquè al final trobarem la pau. I m’ho aplico perquè estem passant per temps difícils.
I acaba el poema dient:
“Quedéme y olvidéme
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado”.
Maria Teresa Quintana i Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada