En una casa senzilla i paupèrrima d’un poble insignificant, Natzaret, s’esdevé un dels fets que, per als creients, canvia el curs de la historia de la humanitat. En la intimitat de la seva llar, Maria de Natzaret, una noia jove i verge, escolta la proposició que li fa un arcàngel. Gabriel li demana en nom de Déu si vol ser la baula necessària i imprescindible perquè la gran història d’amor iniciada en la Creació arribi a la seva plenitud. Ni més ni menys. Gabriel diu a Maria que Déu li ha concedit el seu favor i li demana un sí, ja que té el favor de Déu, perquè és plena de gràcia.
L’evangelista ens ha explicat, unes ratlles més amunt, l’anunci que el mateix Gabriel havia fet a Zacaries: el naixement de Joan Baptista. Si llegim les dues anunciacions, ens adonem que són dues narracions paral·leles, tot i que tenen diferències ben significatives. Pel que fa a Zacaries els fets passen al Temple, hi ha molta gent a l’expectativa; en el cas de Maria s’esdevenen en una cambra obscura de Natzaret, en solitud. Elisabet, la futura mare del Baptista, és estèril (dona pobre, però d’una pobresa no volguda, sinó imposada per la biologia). Maria és verge (signe d’una pobresa estimada i acollida). Després de l’anunciació, Zacaries queda mut. Maria, en canvi, pronunciarà les darreres paraules dient sí a la proposta de Déu: “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
En aquesta festa de la Mare de Déu us convido a llegir i meditar amb calma l’evangeli d’avui. En aquesta meditació, entre altres realitats, ens adonarem de quina és la grandesa de Maria. Ella és model de creient. Maria és la primera que creu en Jesús, ja que ho fa abans que l’Emmanuel fos concebut a les seves entranyes. Ella esperà en Déu i així posà tota la seva vida a disposició de la història d’amor que és la història de salvació. En el moment de dir sí, ella ja intueix que la seva vida canviarà, no serà un camí de roses. Un ancià, Simeó, aviat li profetitzarà que una espasa li travessarà el cor. En temps d’incerteses, com els nostres, la figura de Maria, que espera joiosa el naixement de Jesús, ens convida a viure l’esperança d’advent.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada