Primera reunió del curs del Consell Pastoral

El Consell Pastoral va inaugurar el curs amb una llarga i profitosa reunió de quatre hores el passat divendres 13 de setembre per marcar els punts estratègics dels propers mesos.

Després d’aprovar l’acta de la reunió de juny, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent. Aquesta activitat, que es duu a terme en cada reunió del Consell, és molt enriquidora. Aquest cop, l’evangeli de Marc («Qui diu la gent que soc?» i «I vosaltres, qui dieu que soc?») es va aplicar al paper del Consell Pastoral dins la comunitat.

En el següent punt de l’ordre del dia, els participants de la reunió van proposar els objectius per al nou curs, entre els quals destaquen les activitats restants de la celebració del 75è aniversari de Sant Ildefons. Es va fixar a les 5 de la tarda del dissabte 19 d’octubre l’hora d’inici de la Trobada Mensual especial per recordar i valorar plegats tots aquests anys de la parròquia, amb alguna sorpresa inclosa. L’inici d’Advent serà el moment d’inaugurar l’exposició fotogràfica commemorativa d’aquesta efemèride, que durarà fins a la festivitat de Sant Ildefons. Durant el mes de gener de 2025 està previst que vegi la llum el llibre amb els diferents testimonis personals que tothom pot fer arribar a 75aniversarisantildefons@gmail.com per explicar la seva vivència de la parròquia. L’acte final de totes aquestes celebracions serà l’eucaristia del dissabte 25 de gener.

Mn. Josep Maria Jubany va informar sobre l’estat de la parròquia, recordant la recent defunció de Bartomeu Palau, que abans de la seva tasca com a diaca havia estat molt present en la vida de la nostra comunitat.

A la reunió també es van assenyalar les dates de les trobades mensuals i de les pregàries d’aquest primer trimestre. El dilluns 30 de setembre tindrà lloc una pregària a l’estil de Taizé, aprofitant el Temps de la Creació; el dissabte 19 d’octubre serà la trobada especial dels 75 anys; el dilluns 11 de novembre es farà una trobada de la comunitat per comentar els resultats del Sínode que haurà tingut lloc durant el mes d’octubre; i el dilluns 16 de desembre, la pregària d’Advent.

Davant el període de descans que en Josep Maria Lari ha de fer, es va valorar com encarar el Full Informatiu les properes setmanes per tal de mantenir la mateixa periodicitat i qualitat que en Josep Maria ha garantit durant més de 40 anys.

També es van donar a conèixer les novetats de la catequesi infantil, tant la setmanal com la familiar, i l’inici del període d’inscripció, que aquest any serà exclusivament en línia.

Abans de tancar la reunió amb un parenostre, hi va haver un interessant torn de paraules en què, entre altres temes, es va parlar de les unitats pastorals de la diòcesi.

La propera reunió del Consell Pastoral tindrà lloc el dilluns 7 d’octubre.

Reflexions a la Paraula de Déu

El cant del Servent de Jahvé que ens presenta el llibre del profeta Isaïas a la primera lectura, sobretot al principi (Is 50,6: “Heu parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades”), ens introdueix en el que Jesús, a l’Evangeli d’avui, anuncia als seus deixebles sobre la seva passió: “Cal que el Fill de l’home pateix molt”(Mc 8,31). I el salm responsorial acompanya Jesús en l’agonia pel seu patiment: “M’envoltaven els llaços de la mort... venien a trobar-me l’angoixa i el neguit/... «Ah, Senyor, salva’m la vida! »/ El Senyor és just i compassiu.../ jo era feble i m’ha salvat” (Sl 114,3-6)

Però els textos ens ofereixen dos temes més, que aquest diumenge la litúrgia ens destaca com a preferents: d’entrada, la fe i les obres, després, Jesús Messias i la creu. La fe i les obres. La segona lectura, de la carta de Jaume, comença fent-nos una pregunta fonamental com a cristians: “De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres?” (Jm 2, 14). Tots recordem velles discussions teològiques sobre si la fe sola és suficient per a la salvació. Aquí Jaume és molt precís i clar. No parla de les obres de la Llei antiga, que Jesús ha superat, sinó de les obres com a conseqüència inevitable d’una autèntica fe en Jesucrist. Jaume insisteix: “la fe si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta ... I jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” (Jm 2, 17-18). I en la part de la seva carta que segueix a la lectura d’avui (Jm 2, 20-26) continua insistint-hi amb més exemples, subratllant que mai la fe i les obres no es poden separar. Siguem, doncs, coherents amb la nostra fe: compassius i solidaris.

L’evangeli ens presenta la gran pregunta de Jesús als deixebles: “I vosaltres, qui dieu que soc? (Mc 8, 29). Pere li respon:"Tu ets el Messias”. (El text paral·lel de l’evangeli de Mateu ens dona una resposta més àmplia, una afirmació de fe completa: "Tu ets el Messias, el Fill del Déu vivent" –Mt, 16, 16–). Aquesta rotunda confessió de Pere, seguida de l’exigència de Jesús de no dir-ho a ningú, continua amb la primera predicció de Jesús de la seva passió (que al principi hem esmentat), l’oposició de Pere i la resposta contundent de Jesús (Mc 8, 30-33). Aleshores Jesús es dirigeix a la multitud i als deixebles, i ens convida a assumir la nostra creu i seguir-lo, car “qui perdi la vida per mi i per l’evangeli, la salvarà” (Mc 8, 34 i 35). Un clar programa salvador: prendre, assumir cada dia la nostra creu, amb amor compassiu i solidari, expressió viva de la fe.

Jordi Cors

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 15:

Diumenge XXIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors

Dilluns dia 16:

Commemoració litúrgica de Sant Corneli, papa (251-253) i Sant Cebrià, bisbe de Cartago (249-258), màrtirs

Dijous dia 19:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Santa Maria de Cervelló o del Socós, verge mercedària barcelonina (s. xiii)

Divendres dia 20:

Commemoració litúrgica de Sant Andreu Kim Taegon, prevere, Pau Chong Hasang i altres companys, màrtirs a Corea (1839, 1846 i 1866)

Dissabte dia 21:

Festivitat litúrgica de Sant Mateu o Leví, apòstol i evangelista, de Cafarnaüm, fill d'Alfeu i excobrador d'impostos

Proper diumenge dia 22:

Diumenge XXV de durant l'any o del Temps Ordinari

A Barcelona, aniversari de l'ordenació episcopal de l'arquebisbe Joan Josep Omella (1996)

Inscripció Catequesi curs 2024-2025

Comença un curs nou i la Comunitat de Sant Ildefons convida els pares i mares a compartir la Fe amb els seus fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista. 

*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. El seu format habitual està caracteritzat per una sessió mensual per a tots (pares i fills) a les 10:45 h. Mentre els pares reben formació catequètica, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12:15 h.

El calendari de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:

Inscripcions on-line (de dimecres 12 a dissabte 30 de setembre): omplint el següent formulari. Són obertes a tothom. 

El dimecres 2 d'octubre a les 20h. es farà la trobada de presentació del curs als pares i mares, a la que tots sereu molt benvinguts.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 70 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

La nativitat de Maria

Encara que vàrem celebrar la litúrgia del diumenge, no oblidem que el 8 de setembre és també la festa de la Nativitat de Maria, coneguda popularment com la festa de les “Marededeus trobades”. Felicitem totes les persones, que celebre el seu sant. I reproduïm fragments de l’homilia que el P. Manel Gasch i Huriós, Abat de Montserrat, pronuncià al Monestir en ocasió de la festa d’avui, l’any 2022

Avui celebrem la nativitat de la Mare de Déu. Celebrar un naixement és una qüestió molt humana. El naixement ens col·loca en una família, en una tradició, portem un nom que ens posen quan naixem i que ens identifica. I que normalment no el canviem i, si ho fem, com alguns monjos, és per significar, precisament, un gran canvi en la vida. En el cas de Santa Maria el seu naixement la identifica com una filla d’Israel, el seu poble, una fidel senzilla, amb cap aparença exterior de ser destinada a la missió que va acomplir. Tenim doncs en la solemnitat d’avui, una primera realitat molt concreta. La memòria de la dona, de Maria de Natzaret. 

Totes les festes litúrgiques de la Mare de Déu que commemoren la seva Nativitat durant l’any: avui, vuit de setembre; la Immaculada Concepció, el vuit de desembre; la seva Maternitat sobre tota l’Església, el primer de gener; i, finalment, la seva assumpció al cel, que celebràvem fa tres setmanes el quinze d’agost, són totes elles festes que només es comprenen si les posem amb relació a Jesucrist. 

Aquesta mateixa festa de la Nativitat de la Mare de Déu, també ens en revela una altra realitat. Del dia d’avui també en diem, almenys a casa nostra, la festa de les marededeus trobades. Avui és la festa d’aquelles advocacions en les quals la tradició parla d’una imatge trobada com Núria,  Meritxell, Queralt,  Claustre, Cinta i moltes de les que trobareu al nostre camí dels Degotalls. També era la festa de la Mare de Déu de Montserrat, fins que el 1881 es va instituir la solemnitat pròpia del 27 d’abril.  

De la filla d’Israel, de Maria de Natzaret passem doncs a la Mare que cada terra es fa seva, que tants i tants llocs acullen. Gairebé diria que la terra s’ofereix a Déu per acollir Santa Maria. Fixeu-vos que la mare de Déu porta el nom del lloc. És realment la geografia concreta que queda presa per Déu, per recordar l’encarnació del seu Fill. Recordo que una vegada per Nadal quan fèiem el pessebre, no vam posar cap cova i un monjo em va dir, falta la cova perquè és el signe de la terra que com Maria, acull la paraula de Déu i fa néixer el Salvador. L’explicació que Santa Maria prengui un nom en cada lloc és precisament el de la fe cristiana estesa i arrelada en cada racó de la terra. Però, no és ella que es multiplica. És el Crist únic de la qual és mare que la fa tan universal i tan catòlica, que essent sempre l’única Mare de Déu, esdevé un fruit de cada lloc, per l’evangelització que  ha portat el nom de Déu a tot arreu. Aquesta dinàmica és doble. No només oferim nosaltres a Déu la terra i el lloc, que, de fet, ja hem rebut d’ell, sinó que Déu també ve per aquesta presència de Santa Maria a voler ser en tota cultura, en tota llengua i a donar-los-hi el valor més gran que puguin tenir. Potser els catalans i les catalanes podríem tenir molt present i donar gràcies pel do de la presència de Déu en tants i tants santuaris, que des del punt de vista de la fe, són signe del seu amor per nosaltres.

Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest fragment veiem que les autoritats jueves li estan trepitjant els talons a Jesús. Ell ha hagut d’exiliar-se en territori pagà, passant un llarg periple.

Durant el ministeri/ servei de Jesús hi havia molts deixebles, persones anònimes que feien una gran feina sense ser protagonistes de res, eren les que feien possible que tot es posés en funcionament. Serien tots aquells que s’adonen del que passa en el si de la comunitat i busquen solucions. Avui podrien ser els nostres voluntaris, tota la gent que fa el bé, practica la justícia, sense mirar a qui.

Doncs, aquells deixebles, s’adonen del que passa al seu voltant, veuen que hi ha algú que és sord i tartamut i el porten a Jesús. Son persones lliures, amb consciència, amb el cap obert, veuen les dificultats i s’esmercen per trobar solucions; saben que només Jesús pot donar una resposta definitiva i radical a tot el que ens inquieta.

Qui pot ser aquest sord-mut? Pel context anterior, podria ser un deixeble que s’ha enredat en la vida? Aquí veiem que Jesús segueix tot un procés d’acompanyament amb el sord-mut. El pren a banda, en privat, personalitza el seu camí i fa servir uns gestos concrets, significatius, encara que són estranys per a nosaltres.

Amb el gest de les orelles, treballa la seva capacitat d’entendre les seves ensenyances, afinar la seva oïda. Pel que fa a la llengua, la destrava per fer entenedores les seves prèdiques.

En la cultura jueva es té la creença que la saliva conté l’alè, és a dir, l’Esperit; per tant, amb aquest gest, Jesús li està infonent l’Esperit. No només li imposa les mans, com era la petició dels voluntaris, “fica els seus dits a les seves orelles” així treu els taps que l’impedien parar atenció al seu missatge.

El sospir de Jesús indica el seu dolor i la seva tristesa davant de tanta incomprensió, dispersió i obstinació dels deixebles. De fet, ells diu que prenguin el seu temps per interioritzar, assimilar el que estan aprenent, ja parlaran quan puguin “comunicar- transmetre alguna cosa”; però, ells no en fan cas i es posen a parlar; aleshores, tergiversen el missatge de Jesús i la seva prèdica és una “verborrea”, o verbositat, que no ha passat per la seves vides. Jesús mana callar els seus oients quan encara no han entès a fons el missatge. És a dir, quan aquests fan cas omís del seu advertiment ratificant la seva incomprensió.

Esther Bochita

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 8:

Diumenge XXIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Dimecres dia 11:

Diada de Catalunya. És dia festiu al calendari laboral de la Generalitat de Catalunya. Hi haurà missa a les 12 del migdia

Divendres dia 13:

Commemoració litúrgica de Sant Joan Crisòstom (+407), bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església

Dissabte dia 14:

Festivitat litúrgica de l'Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona

Proper diumenge dia 15:

Diumenge XXIV de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors

Un casament

Fa temps que a la nostra comunitat de Sant Ildefons observem el buit d’un sagrament, el del matrimoni. Sabem el perquè o perquès. Doncs bé, el dia 20 de juliol, dissabte, vaig beneir un matrimoni. Una parella d’equatorians que ho varen demanar. Una preparació prèvia d’un dia a la setmana durant algunes setmanes. I va arribar el dia escollit. Als seus tres fills, dos nois i una noia, els havia preparat fa uns anys enrere per a rebre la primera comunió i confirmació.

El casament va ser a la capella pintada recentment. Feia goig veure-la plena de gom a gom de familiars i amics dels contraents, entre els quals hi havia els seus fills. Tothom impecable amb els seus vestits de festa.

El fet més rellevant va ser el clima viscut de pregària, recolliment i silenci, un silenci només trencat en dues ocasions, pels aplaudiments després del consentiment mutu i al comiat.

Acabada la benedicció final vaig tenir la curiositat de saber si tots els reunits per l’esdeveniment eren de l’Equador, i ho vaig demanar en castellà, idioma que vaig fer servir a la celebració: “¿Todos ustedes son del Ecuador?- Sí, todos.” I jo fent broma vaig dir: “¡ o sea que hoy el Ecuador ha invadido Cataluña!” Els somriures espontanis esclataven dels seus cors. Potser reprimits per sentir-se en una terra d’acollida. I ara en una llar, l’església, que és de tots i per a tots.

Els nuvis fa anys que són conserges d’una casa del carrer Muntaner i em consta que són molt apreciats. Gent senzilla i treballadora que han hagut d’emigrar del seu país per tenir una vida digna i guanyar-se el pa de cada dia per poder donar una educació i uns estudis als seus fills. Els dos nois ja treballen i la noia està fent estudis superiors. Quants com ells, en el nostre país, saben el sacrifici que han tingut que patir per tirar endavant una família!

Som a l’estiu, els turistes ho envaeixen tot i això molesta a molts, com aquests dies s’ha comentat a la televisió. Amb els immigrants també n’hi ha que argumenten que prenen la feina als d’aquí i en diuen d’altres de més grosses. El que crec és que, com a creients, hem de sentir-nos orgullosos de poder ajudar als qui en tenen menester per la situació que els ha tocat viure injustament i que pateixen a les seves carns. Preguem i preguem, i no deixem de pregar per a tots aquests nouvinguts, però no deixem mai de donar-ne gràcies al bon Déu i Pare de tots, l’únic que ens estima de veritat. Que aquest matrimoni s’estimi més i més del que s’han estimat fins ara i puguin veure els fills dels seus fills.

Francesc Xavier de Dou