A l’Evangeli de Marc llegim: “Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres”. És una norma dura. Va en contra del que de forma natural ens diu el cor: “Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres”. Incloure, atraure, acollir ha estat sempre el tarannà de la nostra estimada comunitat eclesial de Sant Ilde. No ha estat fàcil, fa 75 anys que Narcís Saguer va iniciar aquest projecte. Ho han fet possible les enormes figures de Joan Alemany, de Lluís Saumell i, ara, de Josep M. Jubany, acompanyats sempre, des de fa 50 anys, de l’estimat Xavier Dou i amb l’escalf d’altres preveres i, sobretot, de tota la comunitat
Per què no ha estat fàcil? Creieu que la cultura del segle XX i l’actual afavoreixen acollir l’altre com demana l’Evangeli d’avui? Segur que no. Ho veiem cada dia. Mentides o veritats a mitges per propiciar la pròpia posició, construcció de la pròpia imatge, real o idealitzada, impúdics abusos de poder, corrupció a gran escala ... són el nostre pa de cada dia.
A Sant Ilde ens sentim, però, persones alliberades. Hem lluitat, lluitem i lluitarem per ser-ho. Escriu un barceloní arrelat a El Salvador, en Jon Sobrino SJ (Jesucristo Liberador, 1991), que “aquesta persona alliberada és la que té fe en Jesucrist; l’arrel és la seva fe, que li fa possible viure realment oberta a aquest món i, a l’hora, alliberada d’aquest món”. Continua la citació: “El mitjancer, Jesucrist, és en veritat el mitjancer ja que allibera i salva”. “Jesús esperava que el Regne de Déu com a tal es faria realment present”. Nosaltres som els actors que ho hem de fer possible. O, al menys, intentar apropar-ho al present.
Cristina Inogués (CJ 238) ens recorda que “a la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, a l’agost de 2023, Francesc va insistir que a l’Església hi cap tothom, tothom, tothom!”. Tornem finalment a les paraules de l’Evangeli d’avui: “Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa”. Aquesta tossuda, nostra, comunitat ildefonsiana se’n sortirà!
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada