Aquests dies d'inici de curs reprenem moltes activitats, entre elles la catequesi, i l'evangeli d'avui, ens ve com anell al dit. Ens mostra a Jesús catequitzant els seus deixebles.
Recordem l'evangeli de diumenge passat, Jesús després de preguntar als seus deixebles, qui era ell, anunciava per primera vegada la seva passió, mort i resurrecció. Aquest anunci inquietà els deixebles que no el van acabar d'entendre. Jesús sabent el desconcert que havia provocat en ells, els portà dalt d'una muntanya, es transfigurà i guarí un noi posseït (escenes, que no llegim en el leccionari dominical). Malgrat tot el que els deixebles veieren i escoltaren, es resistien a admetre que la passió de Jesús era necessària per arribar a la glòria de la resurrecció (si el gra de blat no mor no dona fruit).
En l'evangeli d'avui, Jesús renuncia a predicar a les multituds i esmerça el temps a catequitzar els deixebles. I és que, ells seran els qui en un temps ja molt proper (després de la resurrecció), hauran d'anunciar l'evangeli. El Senyor sap, com nosaltres sabem, que la predicació només és eficaç si el predicador viu i creu el missatge que vol transmetre. L'evangelista subratlla: Instruïa els seus deixebles.
Com en una sessió de catequesi, Jesús comença per tornar a recordar-los el que és el nucli del missatge : la seva passió, mort i resurrecció. El Senyor, bon coneixedor de les persones i gran pedagog, s'adona que les seves paraules no són ben rebudes ni compreses. Davant la incomprensió, Jesús, com un bon catequista, canvia la metodologia de la sessió i no alliçona, sinó que pregunta què és el que els interessa en el seu camí de la vida. I així, Jesús identifica quin és el veritable obstacle que impedeix que l'entenguin. Ell els parla de donar la pròpia vida i que el servei i la humiliat són la llavor del veritable amor, ells estan preocupats per manar i ser els primers.
La sessió catequètica d'aquest evangeli dominical, acaba amb una imatge, (una imatge val més que mil paraules) i un missatge. El gest i el missatge són: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després va fer venir un noi, el posà al mig, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».
Tal com demanarem als infants i adolescents de la catequesi, estiguem nosaltres també atents al que Jesús ens diu i ens mostra a la catequesi d'aquest diumenge. Siguem servidors, tant al nivell personal com eclesial. Com deia una autor: “una església que no serveix, no serveix per a res”.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada