El cant del Servent de Jahvé que ens presenta el llibre del profeta Isaïas a la primera lectura, sobretot al principi (Is 50,6: “Heu parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades”), ens introdueix en el que Jesús, a l’Evangeli d’avui, anuncia als seus deixebles sobre la seva passió: “Cal que el Fill de l’home pateix molt”(Mc 8,31). I el salm responsorial acompanya Jesús en l’agonia pel seu patiment: “M’envoltaven els llaços de la mort... venien a trobar-me l’angoixa i el neguit/... «Ah, Senyor, salva’m la vida! »/ El Senyor és just i compassiu.../ jo era feble i m’ha salvat” (Sl 114,3-6)
Però els textos ens ofereixen dos temes més, que aquest diumenge la litúrgia ens destaca com a preferents: d’entrada, la fe i les obres, després, Jesús Messias i la creu. La fe i les obres. La segona lectura, de la carta de Jaume, comença fent-nos una pregunta fonamental com a cristians: “De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres?” (Jm 2, 14). Tots recordem velles discussions teològiques sobre si la fe sola és suficient per a la salvació. Aquí Jaume és molt precís i clar. No parla de les obres de la Llei antiga, que Jesús ha superat, sinó de les obres com a conseqüència inevitable d’una autèntica fe en Jesucrist. Jaume insisteix: “la fe si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta ... I jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” (Jm 2, 17-18). I en la part de la seva carta que segueix a la lectura d’avui (Jm 2, 20-26) continua insistint-hi amb més exemples, subratllant que mai la fe i les obres no es poden separar. Siguem, doncs, coherents amb la nostra fe: compassius i solidaris.
L’evangeli ens presenta la gran pregunta de Jesús als deixebles: “I vosaltres, qui dieu que soc? (Mc 8, 29). Pere li respon:"Tu ets el Messias”. (El text paral·lel de l’evangeli de Mateu ens dona una resposta més àmplia, una afirmació de fe completa: "Tu ets el Messias, el Fill del Déu vivent" –Mt, 16, 16–). Aquesta rotunda confessió de Pere, seguida de l’exigència de Jesús de no dir-ho a ningú, continua amb la primera predicció de Jesús de la seva passió (que al principi hem esmentat), l’oposició de Pere i la resposta contundent de Jesús (Mc 8, 30-33). Aleshores Jesús es dirigeix a la multitud i als deixebles, i ens convida a assumir la nostra creu i seguir-lo, car “qui perdi la vida per mi i per l’evangeli, la salvarà” (Mc 8, 34 i 35). Un clar programa salvador: prendre, assumir cada dia la nostra creu, amb amor compassiu i solidari, expressió viva de la fe.
Jordi Cors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada