Pentecosta, veniu Esperit Sant, veniu Paràclit

Aquest diumenge passat, cinquanta dies després de la Pasqua de Resurrecció, celebrem la Pentecosta, anomenada també segona Pasqua o Pasqua Granada. En aquesta jornada recordem que la promesa de Jesús de no deixar-nos orfes es compleix. L'Esperit Sant en forma de llengües de foc ha estat donat a Maria, a les dones i als Onze. L'evangelista Lluc, bon catequeta, fa coincidir aquest esdeveniment amb el dia en què la tradició hebrea agraïa a Déu el do de la collita, tot oferint-li les primícies dels dons de la terra.

Amb la vinguda de l'Esperit Sant es compleix el que Jesús va prometre als seus deixebles en el moment de la cena d'abans de la seva passió, ho llegíem fa dos diumenges: "Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre". I en aquest mateix sopar, Jesús explicarà quina és l'acció de l'Esperit Sant: ”I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més, i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat”.

Sant Joan, amb un  llenguatge que a vegades ens resulta un xic espès, expressa el profund sentiment d'amor que té Jesús envers els seus apòstols i envers tots aquells que al llarg dels segles ens confessem cristians. Intentaré (no sé si amb èxit) fer més entenedores aquestes paraules de Jesús.

La traducció litúrgica i també la de la Bíblia Interconfessional catalana (BCI), de la paraula grega parakletos és defensor. Una traducció que és correcte, però insuficient. La paraula parakletos (en català la podem traduir per paràclit) significa no només defensor, sinó també, i és important tenir-ho en compte, aquell que acompanya, assisteix, ajuda, sosté, advoca, procura, aconsella, intercedeix, el que anima i il·lumina el procés de fe.

Aquesta manera de presentar l'Esperit Sant, pròpia de l'evangelista Sant Joan ens fa pensar en la forma d’actuar d’un advocat defensor, i és l’Esperit Sant no només protegeix l'Església en moments de perill, sinó que també la consola.

Si se'm permet "la boutade", sovint he comparat l'actuació del Paràclit, amb la del cèlebre advocat de ficció Perry Mason (records de quan érem joves). El famós advocat penalista de la pantalla, no sols defensava el seu client davant dels tribunals, sinó que també vetllava per les seves condicions de vida; dedicava persones i recursos a posar en evidència la mentida i és així com feia pública la veritat, malgrat que a vegades semblava que tot estigués en contra de l'acusat.

Sorprenentment, Perry Mason només tenia un client al qual dedicava tot el seu temps; per a l'advocat, aquell a qui defensava era únic i mai es parlava de diners, ni es presentava cap minuta. Semblava que tot fos gratuït.

Bé, és una comparació del tot inexacta, una "boutade". L'Esperit Sant, el Paràclit, és molt més que un advocat, encara que sigui de ficció. El que ha de quedar clar és que amb la festa d'avui, celebrem que Jesús no ens ha deixat orfes. L'Esperit és en nosaltres; Esperit que és com foc ardent que ens dona força per ser testimonis; Esperit com el foc que ens il·lumina; Esperit que ens porta pels camins de la veritat. Si creiem que l'Esperit Sant ha davallat i continua davallant en l'Església i en nosaltres, si el Paràclit és enmig nostre, de què hem de tenir por? Que la Pentecosta, doni bons fruits en l'Església i en tots.

Josep M. Jubany

 

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor

Avui, sens dubte, tot el protagonisme és per a l’Esperit Sant en les tres lectures que llegirem. Hi és present d’una manera solemne, com a manifestació viva de tot allò que Jesús ha parlat tantes vegades i de diferents maneres, d’allò que és el seu vincle amb el Pare del cel.

Res, doncs, del que diu avui l’Evangeli ens hauria de sorprendre perquè Jesús ho havia anunciat en vida. Déu ha parlat, però mai no s’ha deixat veure; Jesús l’hem conegut com un home, però ara no és present físicament entre nosaltres.

Només ens queda l’Esperit Sant del qual avui celebrem una de les tres vegades que s’ha manifestat físicament; avui en forma de llengües de foc que davallen del cel i les altres dues vegades en forma de colom: en el baptisme de Jesús i en l’episodi de la transfiguració.

Avui és tot el que tenim; l’Esperit és invisible i habita en els nostres cors; el nostre cos és el seu temple. Més a prop no el podem tenir. És el pont que ens uneix  a tots amb el Senyor, i que reparteix els seus dons a tots els homes i dones atenent la individualitat de cadascú.

L’Esperit és intrínsec al Misteri de Déu; és el Defensor que Jesús va prometre que estaria amb nosaltres fins a la fi dels temps; sense ell perdríem el vincle que ens uneix a la divinitat; és el continuador de la gran obra de la creació de Déu.

“Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant”.

Jesús ha mort i ressuscitat, s’apareix als deixebles i deixa aquest món, però abans els ungeix amb l’Esperit Sant Defensor, que en el baptisme també ens ha ungit a tots.

 “Galileus, parts, medes, elamites, residents a Mesopotàmia, al país dels jueus, a la Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte, a Líbia, tocant a Cirena, forasters de Roma, jueus i prosèlits, cretencs i àrabs..., -pràcticament tot el món conegut aleshores-, tots sentien proclamar les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües”.

Al món actualment es parlen unes sis mil llengües. Passaria el mateix avui?

Només des de la fe m’atreveixo a dir que sí, per més que és una pregunta retòrica de difícil resposta.

Josep Maria Lari

La setmana dia a dia

Dilluns, 29  

Darrer dia del curs de la catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del grup de Pastoral de malats a les 8 del vespre

 

Dimarts, 30

Trobada del grup de Celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 3

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 28 de maig:

solemnitat litúrgica del Diumenge de Pentecosta que preval davant el diumenge VII de durant l'any o del Temps Ordinari. Després de Completes s'acaba el temps de Pasqua

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

 

De dilluns, dia 29 de maig, a dissabte, dia 3 de juny:

setmana viii corresponent a la segona part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

 

Dilluns dia 29 de maig:

commemoració litúrgica de la Benaurada Verge Maria, Mare de l'Església. Enguany aquest dilluns conegut com dilluns de Pentecosta i, popularment, com dilluns de Pasqua Granada és dia feiner

 

Dimecres dia 31 de maig:

festivitat litúrgica de la Visitació de la Benaurada Verge Maria

 

Dijous dia 1 de juny:

festivitat litúrgica de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

 

Dissabte dia 3 de juny:

commemoració litúrgica de Sant Carles Luanga i companys, màrtirs a Uganda (1885-1887)

 

Proper diumenge dia 4 de juny:

solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge IX de durant l'any o del Temps Ordinari

Dia pro Orantibus

L' austeritat

L’austeritat és un concepte desconegut per a la majoria de la joventut dels països benestants d’Occident. No parlem dels països pobres, ara.

Els nascuts després de la guerra espanyola del 1936 la vam haver de practicar i acostumar-nos-hi. No era fàcil, però ens hi vam adaptar. No hi havia altre remei. Arribàvem de l’escola a la tarda i la mare ens deia que havien tallat l’aigua i havíem d’utilitzar la que teníem en cubells. I evidentment no podíem banyar-nos, només rentar-nos una mica. I ara hi ha joves que es poden dutxar matí i vespre. De tota manera, molt em temo que això anirà prenent un altre color amb la sequera tan forta que patim, perquè ja han començat les restriccions en alguns municipis. De moment no afecta les cases particulars. La pluja no arriba i comença a preocupar de veritat. Al llarg de la història humana ja hi ha hagut episodis similars i s’havia de resoldre com es podia.

Hi havia una altra escassetat que patíem: la falta d’electricitat. Així doncs, vivíem sense llum unes hores al dia. Fèiem els deures amb llums de petroli, si en tenies, o amb espelmes. Molt dur! No ho podem imaginar ara, perquè tots els aparells que tenim van amb electricitat. Els joves actuals quedarien muts i no sabrien com resoldre-ho. I les coses van d’una manera que veurem que ens tocarà patir. La gent gran anirem marxant, ja vam fer el nostre aprenentatge, però tot el jovent hauran de trobar solucions.

La roba l’aprofitàvem molt, i jo encara ho faig. No vam ser educats en el consumisme i no hi acabem d’entrar, sortosament. Penso que convindria que aquesta paraula la tornéssim a practicar pel bé de tots. I amb tots els estalvis que faríem podríem aprendre el que és la solidaritat, per col·laborar en el benestar de moltes persones immigrants que ens envolten i que estan mancats del més essencial.

Aquest planeta és un bé de Déu de bellesa, però l’hem espatllat molt, i els desastres naturals de totes les èpoques han col·laborat a fer calamitats difícils d’esmenar.

Hem entrat en una època complicada i em fa tristesa, però valdria la pena que aprenguéssim l’assignatura de l’austeritat, perquè tots hi sortiríem guanyant i prepararíem un futur més ple d’esperança i benestar.

I ara alguna frase:

“L’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent.” Soló d’Atenes (638-558 aC)

“No sóc pobre; sóc sobri, lleuger d’equipatge, perquè les coses no em robin la llibertat.” José Mujica (1935, Uruguay)

Mª Teresa Quintana i Riera

Campaments de l'Esplai

Vine de Campaments d'Estiu amb nosaltres!

Des de l'Esplai Sant Ildefons  volem informar que el proper dilluns 12 de juny es farà la reunió de famílies per explicar una mica els nostres campaments d'estiu! Són per a infants i joves de 6 a 17 anys i ens ho passarem d'allò més bé.

 

QUAN ÉS LA REUNIÓ?

- El dilluns dia 12 de juny

 

ON?

- A l'esplai Sant Ildefons (carrer Madrazo, 92, a la Parròquia de Sant Ildefons

A QUINA HORA?

- A les 20 h. 

 

QUAN MARXEM DE CAMPAMENTS?

- De 15 a 26 de juliol. 

 

Per a més informació us deixem el link a la web: Web Esplai Sant Ildefons

 

Cristianisme al Segle XXI - Debats a Sant Ildefons (dissabte 27 de maig)

A Cristianisme al Segle XXI es parla sovint del creixent distanciament que existeix en el nostre país entre la societat civil i els elements més representatius de la cultura religiosa. Val a dir però, que aquest no és un fenomen exclusiu del nostre país. Per aquesta raó han programat un debat en el que unes persones destacades en l’àmbit educatiu ajudaran a diagnosticar la magnitud d’aquest distanciament.

El proper dissabte 27 de maig a les 11,15 del matí,  i com a continuació de l’Assemblea General de Cristianisme al Segle XXI, es farà la trobada a la Sala d’Actes de la Parròquia de Sant Ildefons en una sessió dels ja tradicionals Debats a Sant Ildefons titulats “Desprestigi social de la cultura religiosa”. 

Hi intervindran:

Francesc Núñez Mosteo, professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, que parlarà dels “Canvis experimentats per la cultura religiosa en el nostre entorn”.

Eloi Aran Sala, Cap de l’àrea d’Identitat i Missió de l’Escola Cristiana de Catalunya, que parlarà de “Educació i cultura religiosa avui”.

Desprès de les seves intervencions s’obrirà un debat amb els assistents a l’acte.

L’acte serà presentat i moderat per Carme Amorós Basté, membre de la Junta de Cristianisme al Segle XXI.

L’acte serà presencial però els que no pugueu ser-hi el podreu seguir telemàticament utilitzant l’enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/88383084137

Reflexions a la Paraula de Déu

Som a una setmana de la Pentecosta i la litúrgia ens convida a no badar. Diguem-ho clar, si més no, més clar, que no ho diuen les lectures d’avui ni el mateix Evangeli. Els apòstols badaven. S’estaven mirant el cel, guaitaven la glòria de Déu perquè compartien un conjunt de creences messiàniques que els feien mirar més enllà del món. Tanmateix ja ho diu sant Lluc a la lectura: “encara s’estaven mirant el cel, com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc (...). Homes de Galilea, perquè us esteu mirant el cel?”.

Gairebé ho hauríem d’escriure amb un signe d’admiració: per què mireu el cel?! És que potser no hi ha prou feina a la terra? És el que sant Pau diu a la segona lectura: se’ns ha atorgat la comprensió profunda, conjuntament amb “la grandesa immensa del poder que obra en nosaltres.” Bé, en llegir aquestes paraules, una vegada i una altra, hom tendeix a preguntar-se què pretenia sant Pau abans d’escriure les seves cartes. Les tones de fe que el movien, els ecos de les quals ens arriben nítidament a tots nosaltres, determinen aquest optimisme ferotge que la lectura dels Fets dels Apòstols traspua, just després de l’Ascensió. 

L’aneu i convertiu tots els pobles, que no vol dir res més que anem i prediquem una fe basada en l’amor i en el respecte a l’altre, ni res més ni res menys; és el punt i final i el començament de la història del cristianisme. L’Evangeli és tan breu avui perquè vol fer-nos memòria continuada de la missió que els cristians tenim a la Terra: no es tracta de convertir per tenir més prosèlits, ni per tenir més adoradors d’imatges, en el límit del paganisme: la conversió que prediquem és només la conversió a l’amor i a la misericòrdia. Una invitació a fer un gir cap a la humanitat. La resta és un embolic, fruit dels segles, de la crosta institucional, del patetisme dels qui manen. 

No res de tot això té a veure amb aquests apòstols pescadors i fusters que baden, que encara esperen veure Jesús entre ells quan, de fet, són ja convidats a veure’l  dins de cadascun d’ells. 

Família Vives Requena

La setmana dia a dia

Diumenge, 21

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

 

Dilluns, 22

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell pastoral de les 8 del vespre a les 20,15 h

 

Dimarts, 23

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 27

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

 

Dilluns dia 22:

A Barcelona, commemoració litúrgica de santa Joaquima de Vedruna i Vidal (1783-1854), religiosa, viuda, de Barcelona, fundadora de les Carmelites de la Caritat a Vic

 

Divendres dia 26:

Commemoració litúrgica de Sant Felip Neri (Florència 1515-Roma 1585), prevere, fundador de la Congregació de l'Oratori

 

Dissabte dia 27:

La litúrgia de la missa vespertina serà la pròpia de la solemnitat de la Pentecosta

 

Proper diumenge dia 28:  

Solemnitat litúrgica del Diumenge de Pentecosta que preval davant el diumenge VIII de durant l'any o del Temps Ordinari.Després de Completes s'acaba el temps de Pasqua

Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar

Ascensió i Pentecosta: cloenda del cicle pasqual

Si paréssim i féssim atenció, ens adonaríem que l’existència humana, la nostra vida, està envoltada de misteris, de situacions que les podem viure fins i tot d’una manera molt intensa, però que no acabem d’esbrinar-ne l’abast, el per què, el com i el sentit que té tot el que vivim i quines podrien ser les conseqüències de cara al nostre futur. Però aquesta reflexió només la podem tenir si ens aturem, si fem una mica de silenci en el nostre interior i ens disposem a valorar les moltes coses que cada dia fem o ens passen. Avui, l’entorn social en què ens ha tocat viure, imprimeix una velocitat al temps com mai ho havia fet abans, i això fa que ens resulti molt difícil trobar espais per ocupar-nos de nosaltres mateixos i, fins i tot, ens impedeix de tenir prou cura de les persones que tenim al costat i de les relacions personals que mantenim amb elles. La vida que portem ens obliga a tenir cura d’allò que és més immediat, d’allò que hem de solucionar de pressa i al moment, de complir amb els objectius que ens hem o ens han imposat, sense deixar-nos sorprendre pels miracles que la vida ens concedeix. Alguna vegada, ens adonem d’aquest distanciament que, poc a poc, però sense pausa, anem prenent de les que un dia foren relacions personals i ens lamentem de que la vida sigui com és, sense que nosaltres –diem- hi puguem fer gran cosa. La vida és així, ens repetim, i sabem que demà serà un altre dia que tindrà també el seu afany.

Si això ens passa a la nostra vida quotidiana, no ens ha d’estranyar que les nostres creences espirituals i en particular la nostra fe cristiana trobin molt poc espai per respirar, per evolucionar, per fer-nos madurar, i que ens veiem obligats a preguntar-nos amb massa freqüència sobre la salut de la nostra vida interior. Si no tenim temps per descobrir els misteris que ens depara la nostra vida de cada dia, si hem perdut la capacitat de sorpresa, si no sentim cap necessitat de desempallegar-nos del relativisme que ens assetja, si ja no tenim prou temps per estimar i mostrar que estimem, és molt difícil sentir que hi ha un Misteri transcendent, una realitat que ens depassa, però que alhora se’ns ofereix gratuïtament. Per als cristians la nostra celebració de la Mort i Resurrecció de Crist, la nostra celebració de la Pasqua, és i serà sempre la celebració del Misteri de la Vida. Un Misteri que “oscil·la entre la llum i la tenebra, entre un constant acomiadar-se i el ser definitivament present (segons Sant Joan), entre l’ocultació de la corporeïtat (festa de l’Ascensió) i la presència d’un alè de vida que és l’Esperit de Jesús ressuscitat (festa de la Pentecosta), entre un morir a tot allò que és vell i un aixecar-se per abraçar una vida nova que no s’acaba (segons Sant Pau)”.

Trobada de la comunitat del mes de maig: algunes senzilles reflexions al voltant de Laudato Si (Lloat sigueu)

El dimecres dia 24, farà vuit anys que el papa Francesc publicava l'encíclica Laudato si (Lloat sigueu). L'escrit porta com a subtítol: Sobre la cura de la casa comuna. S'ha escrit, ignoro si és del tot cert, que és el document del magisteri pontifici més llegit i també el més elogiat i criticat.

Com és conegut, les paraules "Laudato Si" corresponen a l'inici del poema de sant Francesc del Càntic de les criatures. Quan fa deu anys, el 13 de març del 2013, Jorge Bergolio fou elegit Papa, i va escollir el nom de Francesc, ja explicà que l'elecció del nom del pobrissó d'Assís tenia un significat. Volia que l'espiritualitat de sant Francesc inspirés el seu pontificat. I com el mateix Papa ha manifestat diverses vegades, una de les moltes característiques de sant Francesc, era saber escoltar. Sant Francesc va escoltar la veu de Déu, el clam dels pobres, les meravelles de la natura, la bellesa de la creació, etc. Amb Laudato si, el Papa escolta el clam de la naturalesa i s'adona que el seu clam, en els nostres dies, és un crit dramàtic, ple de dolor. La creació lloada per sant Francesc s'està deteriorant. L'acció humana enderroca la casa comuna.

El passat dilluns dia 15, en la trobada mensual de la nostra comunitat es va projectar el documental, The Letter (La carta), que explica la història del viatge a Roma de diversos líders de primera línia compromesos en la cura de la casa comuna, per dialogar sobre la Carta Encíclica Laudato Si' amb el papa Francesc. En aquesta pel·lícula el Papa explica per què va escriure Laudato si. Ell mateix confessa que, com molts, hi va haver un temps que no veia cap relació entre l'ecologia i la teologia, ni amb l’evangelització. Però, un dia un bisbe de l’anomenat "Tercer Món" li va explicar que travessant amb una barca un riu, per anar a visitar part de la seva diòcesi, es va adonar que enmig del riu hi creixia un arbre. Preguntà als nadius com era possible allò i la resposta fou sorprenent: abans, enmig del riu hi havia hagut una illa, ara sepultada per les aigües. Aquesta desaparició provava el deteriorament del clima i de la naturalesa.

El canvi climàtic, l'escalfament de la Terra, l'aparició de fenòmens com terratrèmols, tsunamis, inundacions de territoris, sequeres, la desaparició de les glaceres, són alguns dels fets que mostren que la creació està patint, i ho fa amb evidents signes de mort. El més preocupant i allò més greu, és que són fets que s'haurien pogut evitar, si no fos per la cobdícia humana.

Tenir cura de la casa comuna i fer el possible per evitar que el canvi climàtic sigui de més abast, durant molt de temps ha estat presentat per alguns mitjans, i també per grups polítics i econòmics, com una dèria d'uns quants idealistes, "els verds," que no estimaven el progrés. Avui dia se sap que la lluita per la perseveració de la natura és una exigència de tots. Ens hi juguem no sols el futur, sinó també el present.

A la pel·lícula The letter se'ns mostra que, ara mateix, el canvi climàtic ja és la causa que d'aquí a l'any 2050 hi hagi 1.300 milions de desplaçats arreu del món. Aquestes persones hauran de deixar casa seva, el seu territori, per raó de les sequeres, de les invasions del mar en terres de cultiu, de la fam. També se'ns diu, entre altres exemples, que a l'Indià moriran 3.000 milions d'animals. Cal que prenem consciència que la nostra generació, malgrat els avenços tècnics, és la més vulnerable.

Pornografia: greu problema social

Tot seguit es reprodueix l’editorial que es va publicar a “Catalunya Cristiana” en el número del 7 de maig: 

L’any 2022 la Generalitat va obrir un expedient a 103 menors d’edat de menys de 14 anys i, per tant, imputables, derivats dels Mossos d’Esquadra o de la fiscalia per delictes contra la llibertat sexual, com ara abusos, violacions o difusió d’imatges sexuals sense el permís de la víctima. És gairebé el doble que l’any 2015, en què se’n van obrir 53.

Cada vegada que hi ha un cas de violència sexual protagonitzat per menors s’encenen totes les alarmes. Per exemple, en el cas de la violació múltiple d’una nena d’onze anys als lavabos del centre comercial Màgic de Badalona. Encara que no hi ha estudis que vinculin directament el consum de pornografia amb la violència sexual, sens dubte hi ha d’haver-hi una certa correlació tenint en compte els continguts que miren els joves.

De fet, l’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència de Save the Children conclou que el consum de pornografia condiciona la construcció del desig sexual sobre bases irreals, violentes i desiguals que, de vegades, els adolescents intenten imitar, sovint sense sol·licitar cap mena de consentiment previ, com passa a la pornografia.

Les alarmes, per tant, també s’han d’encendre davant del greu problema social que representa el consum precoç, generalitzat i massiu de pornografia entre els adolescents. Segons l’informe, l’edat mitjana a la qual es mira el primer vídeo porno se situa als 12 anys, i un 8% ho fa als 10 anys. Gairebé 7 de cada 10 joves accedeixen a la pornografia de forma freqüent.

Els experts que participen en el reportatge alerten de les conseqüències del consum de pornografia i fan recomanacions concretes: supervisar els continguts que els nostres fills miren per internet i dialogar a casa, malgrat la recança habitual respecte de l’educació afectivosexual. També educar en la intimitat i donar exemple.

L’informe de Save the Children acaba amb un seguit de recomanacions adreçades a les famílies, als professors, als professionals de la salut i a les administracions. A aquestes últimes en el sentit que, en col·laboració amb les plataformes d’internet, implementin mecanismes de regulació de l’accés al contingut pornogràfic “que asseguri que els menors d’edat no accedeixin a la pornografia”.

Pel que fa als cristians, hem de comunicar i transmetre als nostres joves la sexualitat com un do de Déu basat en l’amor i la donació mútua, generador de bellesa i de vida.

El papa Francesc, en el documental “Amén: Francisco responde”parla precisament de la pornografia, per dir que “el qui fa ús de la pornografia minva humanament”. “L’expressió de l’amor -diu el Papa- és el punt central de l’activitat sexual; allò que et fa apartar d’aquesta direcció, et minva”.

 

                                   Editorial de Catalunya Cristiana / 7 maig 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

L’Esperit es fa present

Ens anem apropant al final del temps pasqual i, per ser més exactes, arribem a la plenitud de la cinquantena. Aquests diumenges l’Esperit pren el protagonisme. Amb l’Esperit, el misteri de Pasqua de Jesús arriba a tots els homes i dones i, per tant, a tots nosaltres.

L’Esperit és la nova forma de presència de Jesús en el cor dels creients i aquesta presència es comença a explicar amb les lectures que hem escoltat: el diaca Felip va a Samaria i predica Jesús mort i ressuscitat (primera lectura); després de sentir-lo, homes i dones quedaven tocats per la seva paraula i es feien batejar. Pere i Joan van anar a Samaria i en veure el que havia fet Felip, imposaren les mans als nous  batejats perquè rebessin l’Esperit Sant.

L’Església surt del localisme jueu i va cap a  Samaria  i l’anunci del regne comença a no tenir fronteres; els samaritans, menystinguts pels jueus, són rebuts i integrats solemnement a l’Església, la comunitat dels creients.

El relat de la gesta de Felip a Samaria és una invitació a llegir la realitat de la Pentecosta, aquesta és la manera com l’Església comença el seu camí en la història dels creients, per raó d’aquesta presència de l’Esperit. No podem, doncs, defugir la invitació de Pere en la seva carta: ”estimats estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom de l’esperança que teniu”. La conseqüència ha de ser no posar traves a l’Esperit i viure un cristianisme no estàtic sinó dinàmic.

Seguint  el discurs de comiat de Jesús “No us deixaré orfes, tornaré a vosaltres”, l’evangelista, que al llarg de la seva vida ha conservat vives  en el seu cor aquestes paraules, les vol fer arribar a la comunitat de creients: allò que l’Esperit fa en nosaltres és obrir el nostre cor a la trobada personal amb Jesús com algú que és viu. Només aquesta relació afectiva i cordial amb Jesús ens farà capaços de transformar-nos generant en nosaltres una nova manera de ser i de viure.

 

Lluís Saumell

La setmana dia a dia

Dilluns, 15

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat a les 8 del vespre

 

Dimarts, 16

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 20

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 21

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del

matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14:

Diumenge VI de Pasqua

 

Dilluns dia 15:

Commemoració litúrgica de Sant Isidre (s. xi-xii), llaurador, de Madrid, casat amb Maria de la Cabeza

 

Dissabte dia 20:

La litúrgia de la missa vespertina serà la pròpia de la solemnitat de l'Ascensió del Senyor

 

Proper diumenge dia 21:

Solemnitat litúrgica de l'Ascensió del Senyor

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Trobada Mensual de maig

Aquest proper dilluns dia 15 de maig, a les 8 del vespre, tindrà lloc al local de la parròquia la trobada de la comunitat del mes de maig. Aquesta edició la dedicarem a l'encíclica “Laudato Si”, publicada l'any 2015. Fou un escrit profètic que avui en dia és de màxima actualitat.

Aquest any 2023 estem patint a Catalunya la sequera més gran de la que es té constància en els registres meteorològics. És un fet que evidencia que el "canvi climàtic” no és una amenaça de futur sinó una realitat de present.

La trobada d’aquest mes de maig tindrà un format diferent. Es projectarà la pel·lícula “The Letter” ("La carta"). És un documental que presenta un dels missatges clau de l'encíclica “Laudato Si” i fa una crida a la humanitat per a  tenir cura de la casa comuna.

Explica la història del viatge a Roma de diversos líders de primera línia, compromesos en la cura de la casa comuna, per dialogar sobre la Carta Encíclica “Laudato Si” amb el papa Francesc. El diàleg exclusiu amb el Sant Pare, inclòs en la pel·lícula, ofereix una visió reveladora de la història personal de Francesc i històries mai vistes des de que es va convertir en bisbe de Roma.

Els protagonistes de la pel·lícula són un líder indígena de l'Amazones, un refugiat climàtic i estudiant del Senegal, una activista juvenil de l'Índia i una parella d'esposos científics dels Estats Units, tots ells en representació de les veus que sovint no s'escolten a la conversa global sobre el nostre planeta. A través de la seva trobada transformadora amb el Papa troben una nova esperança per a la nostra casa comuna. La pel·lícula és en anglès i subtitulada en català.

Com sempre, podeu convidar a tots aquells que hi puguin estar interessats.

Espai Obert: "La construcció de l'esperança" amb Laura Mor

El proper dissabte 13 de maig, per les 11 del matí. Cristianisme al Segle XXI ha programat la sisena i darrera sessió del cicle d’Espai Obert del curs 2022-2023 que, amb el títol “Com fer possible un cel nou i una terra nova”,  proposa tractar aspectes que  ajudin a mantenir l'esperança en un món cada vegada més alterat.

Aquesta vegada la convidada serà Laura Mor, periodista, responsable de comunicació de la Fundació Vedruna, que parlarà sobre “La construcció de l’esperança”

Aquesta sessió se celebrarà presencialment a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona. 

Per aquells  que no puguin assistir-hi presencialment, s’oferirà telemàticament en directe mitjançant aquest enllaç: 

https://us02web.zoom.us/j/88407284325.

Confirmacions 2023

El passat dissabte 29 d’abril, 10 joves de la nostra comunitat van rebre el sagrament de la Confirmació. El bisbe auxiliar, Javier Vilanova, va ser administrà el sagrament a l'eucaristia de les de les 8 del vespre.

Els confirmands van preparar aquest manifest de Confirmació dels què ens van fer partícips en la celebració:

Avui, som aquí l’Aleix, l’Anna, la Núria, l’Ariadna, la Clàudia, l’Oriol, l’Helena, la Maria, la Paula, i el Víctor acompanyats per familiars, amics i la comunitat de Sant Ildefons.

Hem vingut a celebrar un dia important en la nostra vida que va començar amb el baptisme, va seguir amb la comunió i ara estem decidits a fer un pas més amb el desig de consolidar aquesta etapa d’iniciació cristiana rebent el sagrament de la Confirmació.

Aquests anys de catequesi ens han ensenyat a conèixer JESÚS més a fons. També hem après a escoltar, respectar, estimar, compartir, ajudar, perdonar, i sobretot a pregar.

En tot aquest temps també ens hem anat preparant, pas a pas, per viure i celebrar els sagraments, enfortint la nostra fe.

Volem rebre l’Esperit Sant com a símbol del camí que Jesús ens ha ofert per poder seguir creixent donant-los als altres.

Per això volem comprometre’ns a proclamar la nostra fe amb les nostres accions, il·luminats i guiats per la flama de l’ ESPERIT SANT.

I demanem a l’ ESPERIT SANT que ens ajudi a ser testimonis actius a l’estil de JESÚS en el nostre món:

-        Responent a la crida de DÉU a ser responsables i compromesos en el nostre entorn.

-        Vivint la fraternitat universal i essent solidaris, especialment, amb els més desafavorits de la societat.

-        Compartint el que som i el que tenim amb els altres.

-        Sent portadors de pau i esperança enfront els conflictes i disputes.

Com Església tots som important, per això volem que la nostra fe formi part del nostre actuar i ens acompanyi en el nostre dia a dia.

Reflexions a la Paraula de Déu

El titubejant camí de la fe

L’evangeli de Joan és una lectura habitual dels diumenges de Pasqua. És l’evangeli més tardà de tots, però neix en una de les comunitats que més temps havia tingut per reflexionar i viure el Misteri de Crist mort i ressuscitat. Per aquest motiu, és potser l’evangeli que més llum projecta sobre la situació de l’església cristiana dels primers temps, quan ja s’havia deixat enrere la perplexitat i la por per la mort i l’absència de Jesús, i el seu creixement obligava als caps de les comunitats a prendre mesures per organitzar la seva dinàmica espiritual i funcional, com es diu a la segona lectura d’aquest diumenge, on el Llibre dels Fets (6, 1-7) posa de relleu la necessitat de coordinar el “carisma de la pregària i de la predicació de la paraula”, que assumiren els apòstols, i les necessitats quotidianes del “servei” que s’ha d’oferir als més necessitats, dels quals en seran responsables les persones escollides per la comunitat. 

L’evangeli que avui se’ns proclama és l’inici d’un llarg “discurs d’acomiadament” que l’evangelista Joan posa en boca de Jesús (capítols 14-17) desprès del darrer sopar i en el que es reflecteix ja una gran part del progrés que ha fet la fe de l’església en copsar la identitat de la persona de Jesús, en la presència dinàmica del seu Esperit, en la missió que se li ha assignat, en l’esperança d’una vida nova, més enllà de la naturalesa efímera i vulnerable que tots experimentem com a éssers humans. En el seu conjunt, és un discurs d’esperança, un discurs revelador del què ha estat la presència de Jesús entre els homes i de com serà, a partir de la Pasqua, la seva presència en el món a través de l’església, de la comunitat d’homes i dones que han estat i són fidels a la seva paraula.

Amb un toc de realisme, literàriament magistral, Joan fa intervenir, en aquest episodi inicial del discurs de Jesús, a Tomàs i a Felip. Podríem dir que, amb la seva ingenuïtat en els preguntes i exigències, representen el desconcert en el qual ens trobem tots els cristians quan volem reflexionar amb seriositat sobre el Misteri de la Pasqua. La vida de cada dia n’està plena de misteris, perquè el sol fet de viure ja ho és, però ho és també l’enamorar-se, el naixement d’una criatura, la bellesa del sol que es pon rere la muntanya, la mort de la persona que estimem. De tant en tant –no sempre- hi pensem en aquests esdeveniments, però pensar en la nostra fe i en el compromís amb la persona de Jesús és tota una altra cosa. Vosaltres “ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. Però quan hi pensem, es produeix una situació que ens desconcerta, perquè exactament no sabem on som, ni cap on hem d’anar. “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu, ¿com podem saber quin camí hi porta?”

El temps de l’església mai no ha estat -ni és- un camí fàcil. Potser nosaltres, l’església, estem en una permanent crisi de creixement i de posar-nos al dia. Allà, una mica llunyanes, sentim les paraules de Jesús intentant lliurar-nos de les nostres perplexitats: “Jo soc el Camí, la Veritat i la Vida”. Són paraules difícils d’entendre i la seva interpretació ha estat molt variada i dispersa al llarg de la història, perquè una persona, qualsevol persona, no pot dir de sí mateixa que “sigui” el camí, perquè com a molt, pot “ensenyar o mostrar” un camí determinat, amb exclusió de molts altres. I tampoc pot afirmar que ella “és” la veritat, perquè la veritat s’aprèn poc a poc, certament amb l’ajut d’altres i de l’experiència acumulada amb els anys, però mai arribem a identificar-la amb una persona, ni tenir la certesa d’haver trobat la veritat plena, la que descarta tot error o tota mentida, I, per suposat, identificar a una persona amb la “vida” és, en principi, una afirmació incongruent, perquè les persones només tenim experiència de la “nostra vida”, de la “meva vida”, una vida plena de sotracs, d’alts i baixos, vides sempre barrejades amb moments de joia i d’angoixa.

Fora dels mapes de paper o virtuals, el “camí no existeix”, no és res més que una ratlleta. El “camí es fa” i es fa, com diu el poeta, “tot caminant”. Passa, però, que quan ens posem a caminar i mentre caminem, el camí no s’acaba mai. Desprès d’un giravolt en ve una altre i així successivament, però no es veu mai la fi, suposant que en tingui. De tant en tant, potser, lluny, podem veure una figura, algú que ens diu que anem orientats, que no ens hem perdut, que podem continuar avançant. És com la certesa que té el capità d’un vaixell quan, enmig de la foscor de la nit i entre núvols, pot veure les estrelles o la llum d’algun far: sap que està en el bon camí, que no embarrancarà.

“Què és la veritat?” Aquest interrogant té la seva raó de ser, perquè, en abstracte, en sí mateixa, la veritat no sabem què és. Una altra cosa és rentar-se les mans davant de situacions concretes i, evadint-se de tota responsabilitat, recórrer a eslògans filosòfics. Però la veritat és i serà sempre “un procés inacabat”, que ens compromet a donar resposta concreta en molts moments de la nostra vida. Jesús ens remet constantment a revisar la nostra comprensió actual de qui és Ell i de quin és el moment actual del seu Regne, el moment actual de la implantació del missatge de l’evangeli aquí a la terra. Si callem, si ens rentem les mans, som encara uns irresponsables, lluny de la veritat.

Tots som conscients de que la nostra vida és efímera. Això ho sabem des de sempre i, malgrat això, l’evangeli té episodis en que hi ha persones que s’apropen a Jesús i li demanen què han de fer per tenir vida eterna, és a dir, tenir una vida que no s’acabi amb la mort, que no es malbarati per sempre més allò que més estimem. Sovint Jesús els invita a seguir-lo. És una invitació a assumir plenament la vida humana, patiment i mort incloses, com va ser la seva. Aquí, molts es fan enrere. La Creu, símbol cristià per excel·lència, és la conjunció de mort i vida sense cap diferenciació, és acceptar el gran misteri: “Qui creu en mi, encara que mori, viurà per sempre”, deia als seus amics, perquè “jo soc la vida”.

 

Anton Ramon Sastre