Reflexions a la Paraula de Déu

BUSQUEU LA BONDAT, BUSQUEU LA HUMILITAT

Sembla molt ingenu el profeta Sofonies anunciant la bondat i la humilitat per tal de protegir-nos del dia rigorós del Senyor. Aquesta expressió presenta un Déu exigent, però també sabem que és un Déu ple de bondat i misericòrdia. El profeta, per l’experiència de vida personal i col·lectiva, sap com és de difícil pels homes i dones ser bondadosos i humils. Per això insisteix en aquests dos valors bàsics, agradables al Senyor.

Les Benaurances eixamplen encara més el marc de la ingenuïtat en contrast amb la vida concreta de tots i cadascun de nosaltres. Benaurança pels pobres, pels qui estan de dol, pels humils, pels qui estimen la Justícia, pels compassius, pels nets de cor, pels perseguits per ser justos i també pels creients perseguits pel nom de Jesús. Tanmateix, al llarg dels temps, hem experimentat els mals que sovintegen en les societats que viuen al marge dels valors que traspuen en la vida del Mestre i proclamats a Galilea.

Les Benaurances han d’impregnar el nostre viure encara que això ens pugui reportar dificultats, ja que el món no es regeix per ingenuïtats, sinó pel triomf dels homes i dones excel·lents i brillants, tal vegada prepotents rics i plens d’orgull. Podríem seguir proclamant els contravalors vàlids per la nostra societat i podríem arribar a concloure que el projecte cristià no té sentit. Nosaltres, però, creiem en les ingenuïtats del Natzarè i les volem viure.

Tota la crisi econòmica d’Occident no és altra cosa que la constatació de la cobdícia d’uns quants controladors i gestors de capitals que amb el seu viure egoista han desestabilitzat l’economia de molts països. Molts de nosaltres també hem caigut en el parany de voler tenir més. Avui se’ns fa present, més que mai, la cançó que entonem en les nostres celebracions litúrgiques “...ens hem comprat seguretats que eren paranys amb tanca d’or...”

Hem d’instaurar en nosaltres l’esperit del Sermó de la Muntanya, l’únic capaç de donar sentit a la vida personal i social, tot avançant vers la necessària regeneració de la vida col·lectiva, començant per nosaltres mateixos.

Ignasi Garcia i Clavel

La setmana dia a dia

Dilluns, 31
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Xocolatada amb melindros. La Patrícia ens farà cantar

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 2
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Benvinguda de Sant Ildefons

Aquesta és la benvinguda que Maite Cura, membre del Consell Pastoral, va dirigir als assistents a l'Eucaristia de dos quarts de nou del vespre del dia de Sant Ildefons:

Com cada Diumenge, ens apleguem aquí per celebrar la Eucarística.

Avui, però, és festa grossa: la festivitat del nostre Patró, Sant Ildefons.

Comptem amb la presència del senyor Bisbe, Sebastià Taltavull, que presidirà la Eucarística, a qui donem la benvinguda i agraïm ben sincerament que hagi pogut fer un espai en la seva, ben segur, atapeïda agenda, per poder estar entre nosaltres, en aquest temple, casa nostra, que avui fa cinquanta anys fou inaugurat i beneït pel llavors Bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego.

Amb el pas dels anys, molts ens han deixat, alguns encara hi són i molts s’han anat incorporant, sempre guiats per Sant Ildefons i amb Jesucrist viu en nosaltres, perquè creiem en Ell i formem comunitat per acollir el seu missatge, escoltant la seva Paraula i celebrant l’Eucarística, amb el compromís de fer-lo extensiu a tothom amb el nostre testimoni.

Avui és dia de celebració, de festa, per tots nosaltres, per tots els membres de la comunitat: els Mossens aquí presents i els que no han pogut ser-hi, els que assistim regularment a la celebració de les Eucaristies, els que participen en qualsevol dels molts grups i activitats que es fan a la Comunitat, els que realitzen tasques de gestió, d’administració, de manteniment, secretaria, majordomia, arranjament dels rams de flors, preparació d’Eucaristies, de cants, del bloc, catequesi, esplai, escoltes, càritas, pastorals de malalts i de baptismes, Consell Pastoral i molts etceteres, que seria molt llarg mencionar.

Felicitem-nos tots i donem les gràcies, ben sincerament, a tots els que fan possible que la nostra casa funcioni.

Com ja vam fer l’any passat, hem editat una Memòria, en la que molt resumidament s’explica la activitat de la Comunitat durant l’any 2010. A la sortida del temple la trobareu i, podreu recollir-la si no ho heu fet ja a l’entrada.

També tenim entre nosaltres a Mossèn Salvador Torras, rector de la Parròquia del Besòs, Sant Paulí de Nola, amb la que estem agermanats. Mossèn Salvador, gràcies per estar aquí.

Celebrem la Eucaristia, tot pregant perquè Sant Ildefons ens segueixi guiant i, amb il·lusió, esperança i sense por, seguim avançant, en la realitat canviant dels temps, oberts al futur, donant autèntic testimoni de Jesucrist.

Abans, però, una felicitació especial al Sr. Bisbe, que aquesta setmana que acabem de passar va ser el seu Sant.

Sant Ildefons 2011 en imatges

Sant Ildefons'2011

Diumenge passat, a l’Eucaristia de dos quarts de nou del vespre, es va celebrar de forma solemne la festivitat de Sant Ildefons a la nostra Comunitat amb una missa presidida pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Mns.Sebastià Tatalvull, i concelebrada per Mn.Lluís Saumell, rector de Sant Ildefons, per Mn.Salvador Torres, rector de Sant Paulí de Nola, i per Fra.Josep Gindrau, Ministre Provincial dels Franciscans, assistits per Mn.Xavier de Dou, diaca.

Maite Cura, del Consell Pastoral, va donar la benvinguda tot recordant que “a Sant Ildefons ens reunim creients en Jesucrist formant una comunitat per acollir el seu missatge, escoltant la seva Paraula i celebrant l'Eucaristia. I a la vegada ens comprometem a fer-lo extensiu a tothom amb el nostre testimoni.” Va agrair també la participació de totes aquelles persones que fan de Sant Ildefons una comunitat ben viva, i la presència del Bisbe en aquesta Eucaristia justament el dia en que ha fet 50 anys de la benedicció de l’actual temple pel Bisbe Modrego.

Mns.Taltavull, en la seva homilia, ens va encoratjar a ser testimonis de Crist en la nostra societat secularitzada, en la nova Galilea d’avui en dia. Ens va encoratjar a saber tenir una acollida amical envers els altres perquè el missatge de Jesús és per a tothom i no només pels creients. Ens va encoratjar a descobrir en el cor de cada dona i de cada home l'acció i l'escalf de l'Esperit; a col·laborar perquè les persones puguin trobar-se amb Déu; a ajudar a refer l'experiència de Déu de molta gent allunyada, tenint en compte que això està lligat a l'amor als germans. Pel Bisbe Sebastià hauríem de tenir coratge per aconseguir que es digués de nosaltres, els cristians: “mireu com estimem aquests cristians” i que aquesta manera d’estimar es convertís en un exemple a seguir.

El rector de Sant Ildefons, Mn.Lluís Saumell, abans d’acabar la missa va tenir unes paraules de record per Mn.Joan Alemany assenyalant la seva voluntat de fer possible una comunitat de cristians a Sant Ildefons on tothom es trobés acollit.

La Missa va comptar amb la participació del Cor La Fontana i amb cantaires d’altres corals que assagen als locals de la Parròquia. Les veus i les cançons van ajudar a crear un clima adient de pregària i celebració. En aquest vídeo interpreten Conticorum Iubilo de Haendel.

Al final de la celebració, els celebrants van sortir fins l’atri per saludar els feligresos de forma molt cordial.

Sessió de 6è grau de Catequesi: "El Senyor dels Anells"

A la sessió del mes de gener, els nois i noies de 6è  veuen la pel·lícula "El Senyor dels Anells" i l'analitzen des d'una perspectiva cristiana.

Els personatges i fets de “El Senyor dels Anells o Històries de la Terra Mitjana” tenen unes característiques absolutament diferents de qualsevol relat en els darrers 150 anys: va en contra de tots els possibles mites de moda:

* l’heroi jove i fort es converteix en el més feble dels éssers en el seu món (Frodo)

* no hi ha bons rematadament o dolents rematadament sinó que tots han jugat o juguen un doble paper; fins i tot Sauron i el seu ‘creador’ Melkor, eren àngels perduts del seu únic Déu: Herun. El bé i el mal sempre es manifesten com a aspectes d’una mateixa realitat

* l’objectiu final no és la riquesa o la venjança o similar, sinó lluitar contra l’objecte malèfic que encadena la Humanitat (com la poma o el pecat a l’Evangeli). Aquest objecte és l’anell que simbolitza el poder absolut que Sauron vol per si mateix

* el grup d’acompanyants de l’heroi són un grup d’arreplegats, valents i coratjosos, però no és precisament un exercit ben format i equipat

* l’objectiu dels homes és ser lliures, no queixar-se del passat que han sofert sinó mirar el futur amb l’esperança de l’alliberament (com el poble jueu va fer fins que va arribar Jesús)


Escenes

1.- Concili d’Elrond: on es presenten els principals protagonistes de la Història

- Herun, Déu únic de la Terra Mitjana, va crear els àngels per cuidar el món. Com a la Bíblia, hi ha un àngel que mogut per assolir el poder li fa la guerra. Aquest àngel és Melkor (que en la Bíblia seria assimilable al dimoni) i va tenir una sèrie de deixebles, entre ells Sauron, el senyor fosc del regne de Mordor. Sauron domina la Terra Mitjana gràcies al poder de l’anell que Isildur li va prendre.

- Apareixen els habitants encara lliures de la Terra Mitjana: homes de Rohan, del país dels Elfs, de les muntanyes i els nans

- En el Concili es parla de Mordor com a la terra de perdició i desolació. Tot és fosc i erm, en una bona comparació al món industrial que només fa que cremar i exhaurir els recursos de la terra

- Parlen un llenguatge propi : l’elf que els identifica

- L’anell és la temptació, el mal que provoca la perversió i el canvi en les persones

- Com a conclusió d’aquest concili, el més feble de tots els éssers es presenta voluntari per portar l’anell a la seva destrucció. Es presenta voluntari per salvar el món dels homes lliures front al domini del mal i del pecat. Com Jesús, s’ofereix tot i saber el que li esperava per a poder salvar el altres homes.

Reflexions a la Paraula de Déu

A quin dels personatges que apareixen a les diferents lectures d’aquest diumenge ens sentim més identificats?

En tenim per tots els gustos: El poble jueu que vol tant sí com no una prova clara i rotunda que Déu és amb ells; els “dolents” que no som capaços de donar-nos per ningú; la samaritana “tafanera” que va furgant fins a trobar la veritat; els vilatans que no creuen fins haver-ho sentit amb les seves pròpies orelles.

Segurament, una mica de cadascun d’ells per confegir-nos incrèduls, exigents, egoistes, incapaços de comprendre que no tot es bescanvia, compra o ven. Incapaços de saber-nos estimats per què sí, simplement perquè existim i contribuïm, amb la nostra existència, a fer realitat l’obra de Déu. Però, amb una espurna d’esperança que de tant en tant puguem copsar la realitat que ens envolta i donar el que tenim.

És més, som obra de Déu i a Ell li devem el que som, sentim, vivim...

Com fer que puguem mostrar i demostrar el nostre agraïment per poder-nos llevar cada dia i cada dia tenir l’ocasió i l’oportunitat de gloriar Déu a través de les petites (o grans) obres que tots podem fer? Perquè són realment les petites accions de cada dia (donar menjar a qui no en té, compartir l’escalf d’un abric, escoltar a qui pateix una pena, alegrar-nos amb qui està content...)les que aconseguiran que aquells que estan desenganyats de la “religió cristiana” puguin sentir-se novament atrets, puguin ser interpel·lats i puguin qüestionar-se el camí de retorn.

Déu sempre està amatent al que li demanem i segur que moltes vegades ens porta a l’Horeb per mostrar-nos que està amb nosaltres, però alguna vegada hem donat un cop a la roca per fer-ne sortir aigua? Ens ho creiem de debò? No serà que som els primers incrèduls i qualsevol excusa és suficient per no deixar-nos creure?

Julià i Rosa

La setmana dia a dia

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

A 2/4 de 9 del vespre, Missa de celebració de Sant Ildefons presidida pel Bisbe Taltavull.

Dilluns, 24
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Sortida: El matí visita al Palau de Capitania i després dinar plegats.

Dissabte, 29
Activitats de l’Escoltisme i de l'Esplai.

Assemblea de gener: “Joan Maragall, pensador religiós”

El dia 10 de gener es va celebrar la primera Assemblea de l’any que va tenir Marta Maragall, néta del poeta, com a presentadora. Abans de començar la conferència d’Ignasi Moreta, Teresa Quintana va recitar excel·lentment els poemes “Dimecres de Cendra, “Excelsior” i “Cant Espiritual”.

Marta Maragall va parlar del seu avi: “Era un home molt més afí a la nostra actualitat que als seus coetanis. Maragall no va ser comprès. El seu pensament anava molt més enllà que del que les autoritats eclesiàstiques veien en el moment. El meu avi hauria estat un feligrès que s’hauria trobat molt a gust a Sant Ildefons. ”

Ignasi Moreta començà la seva xerrada recordant que celebrem els 150 anys del naixement i els 100 anys de la mort de Maragall. Hem passat 100 anys amb els seus textos, amb el seu pensament. Segons l’editor de Fragmenta, Maragall és un escriptor de primera línia, tot i que hi ha hagut tot un corrent crític amb el poeta que es va iniciar amb Eugeni d'Ors amb tot el Noucentisme (on han de matar la figura del moviment anterior).

El tòpic sobre Maragall és que era un pare exemplar de 13 fills, burgès de Sant Gervasi, catòlic, rendista, algú amb interessos de classe... Però al formar part dels lectors i estudiosos de la cultura, es desfà el tòpic. Per Moreta, no només és un escriptor sinó que és un pensador. Verdaguer aprèn un ideari i l'extrema en el zel que l'han abocat. Verdaguer rep l' ideari i el retorna a la societat formalitzant-lo.

Maragall és algú que està sotmès a unes idees de l'època però que les filtra amb la reflexió. Gosa pensar per si mateix. Gosa ser adult en el pensament. Es fa preguntes, preguntes rellevants. “Cant Espiritual” no presenta una doctrina tancada sinó que presenta tot un seguit d'interrogants. Ell té una manera de concebre el món i l'ultra món. Qüestiona Déu: ”Què més ens poden donar en l'altra vida?”

Centrant-se en el pensament religiós de Maragall, el ponent va indicar que aquest és un camp en el què Maragall s'aproxima sense ser teòleg, cosa que si li recrimina, doncs sembla que de Déu només en poden parlar els teòlegs que són els que tenen el "logos" de Déu. El segle XX ha donat figures teològiques de gran potència, però la teologia ha perdut el monopoli de Déu, ja que s' expressa més cap a l'art, la poesia...

El mural de l'Epifania (Catequesi Familiar de gener)

En el mural es fa una presentació de tot el que els evangelistes Mateu i Lluc ens narren de la infància i joventut de Jesús fins el Baptisme, remarcant-ne el sentit epífànic. En els dibuixos, els personatges que l'evangelista representa com epifànics estan assenyalats amb una corona de llum a l'entorn del cap: Maria, Josep, Simeó, Anna.

INFÀNCIA
1. La narració dels Mags té un sentit especial pel fet de ser de Mateu ja que ell vol remarcar que Jesús és el Messies que porta la salvació a tots els humans. D’aquí la crida universal, simbolitzada per l’estel anunciat pels profetes. Els Mags representen a tots els pobles no jueus. Personatges interessats per conèixer el sentit de les coses (actitud epifànica). Josep i Maria copsen tot el sentit de la circumstància.

El rei Herodes vol matar Jesús. L'Angel avisa Josep que marxa ràpidament. Josep i Maria copsen el sentit de persecució que amenaça l'infant i fugen a Egipte. Herodes fa matar tots els infants de Betlem. Al morir Herodes, Josep i Maria tornen a Natzaret. L'infant ha crescut uns anyets. Aquest nen tan igual als altres, és el Fill de Déu Pare.

2. S'ha de complir la Llei. Totes les famílies han de portar els seus fills al temple per oferir-lo al Senyor. Josep i Maria com una família pobre qualsevol, van anar al Temple a oferir l’infant i oferir l'ofrena dels pobres: dos colomins. El vell Simeó i la vella Anna que havien passat tota la vida esperant el Messies promès, van rebre de Déu l'avís que ja era aquí entre totes les famílies. Simeó agafa el nen i l'ensenya a tothom. La vella Anna només fa que lloar l’infant. Josep i Maria entenen encara més tot el que ja saben de Jesús. La seva joia i la seva responsabilitat és cada vegada més gran. Creixen en la seva fe.

ADOLESCÈNCIA
3. A DALT: Com tots els nois jueus al complir 12 anys, Jesús va al Temple per primera vegada amb els seus pares. Hi havia una gran gentada. Jesús, summament interessat per tot el que veia i sentia, es va perdre. Josep i Maria el buscaven i el van trobar escoltant i fent preguntes a uns sacerdots que estaven admirats per tot el que aquell noi deia i preguntava. Josep i Maria augmentaven cada vegada més la seva comprensió de tot el que Jesús era. Jesús també es feia gran, com marca Lluc.

A BAIX: instal·lats de nou a Natzaret, Jesús adolescent, com un noi qualsevol, era obedient als seus pares i ho aprenia tot d'ells, de manera especial l'ofici del seu pare. Maria observava amb gran interès i atenció el creixement de Jesús i l'ajudava a fer-se gran com totes les mares.

JOVENTUT
4. A DALT: Josep quan va morir, Jesús li feia companyia. Consolava la seva mare. Maria comprenia i vivia molt intensament tot el que era i significava aquell moment que viu tothom quan perd un ser estimat.

AL MIG: Jesús, com un jove qualsevol, es fa càrrec de la casa, de l'ofici del pare i de la seva mare. Comença a treballar per guanyar-se la vida per la mare i per ell. Maria, embadalida, veu el valor immens de tot allò que Jesús fa, a primer cop d'ull tan normal i senzill.

A BAIX: Maria i Jesús passen motes hores parlant. Jesús,com un jove qualsevol, però ple de l'Esperit Sant, com tots els joves conscients, reflexius i oberts, parlava amb la seva mare de tot el que sentia en el seu cor. Maria l'escoltava i tal com diu l'evangeli de Lluc, ho conservava tot en el seu cor. Maria és com una personificació de l'actitud epifànica. Un dia Jesús va deixar la casa i la mare i, ben decidit, va anar cap el riu Jordà, on el seu cosí Joan Baptista batejava a tots els que esperaven sincerament el Messies.

EDAT ADULTA
5 (esquerra): Jesús va trobar tots els que feien cua per ser batejats per Joan demanant perdó dels seus pecats. Jesús, com un jueu qualsevol, es va posar a la cua. Joan que coneixia Jesús i qui era, no s'atrevia a batejar-lo, però Jesús li va manar que ho fes com a tots els altres. Que el tractés com un jueu qualsevol.

(dreta): Però, després de ser batejat, al sortir de l'aigua, Joan va copsar tot el que Jesús realment era i venia a fer al món. Tots els evangelistes utilitzen el mateix esquema simbòlic per exposar el missatge del relat. El cel es va obrir: com a símbol de que, per fi, s'havia complert el designi de Déu Pare d'enviar al seu Fill al món com a Messies. L'Esperit en forma de colom es posa sobre Jesús: símbol de que l'Esperit Sant es comunica a Jesús per fer-lo Ungit, Crist, com una au acloca els seus petits. La veu del Pare que afirma explícitament la realitat de Jesús. Nosaltres per remarcar que aquesta veu és del Pare afegim el símbol de la mà que assenyala Jesús.

La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que celebrem la setmana del 18 al 25 de gener

La Setmana de la Unitat truca a la porta amb un missatge que arriba aquesta vegada de l’Església-mare, de Jerusalem. El suggereix el llibre dels Fets dels Apòstols (2,42): «Units en l’ensenyament dels apòstols, la comunió fraterna, la fracció del pa i la pregària». És una de les frases del Nou Testament que amb més densitat explica què és i què ha de ser l’Església de Jesucrist, l’Església de tots els temps, cridada a emmirallar-se en allò que la constitueix.

L’Església és apostòlica, és misteri de comunió, és dispensadora dels sants misteris i prega al Pare pel Fill en l’Esperit. Dient-ho amb altres paraules, l’arrelament en el mestratge i el testimoniatge apostòlic, la construcció de la fraternitat mitjançant la unió «en un sol cor i una sola ànima», la participació sense ombres en el memorial del Cos i la Sang del Senyor, la proximitat espiritual fruit d’una pregària insistent per la nissaga humana, tot plegat configura una Església rica en santedat i unitat.

De fet, mantenir-se amb perseverança en la vocació rebuda passa per retrobar-se com a únic cos de Crist. L’Església no pot viure sinó unida en allò que la fa ser i la fa viure. La unitat no és una moda, sinó una urgència. No és una opció, sinó una crida. No és una possibilitat, sinó una necessitat. No podem ser tous o displicents a l’hora de pregar per la unitat dels qui confessem Jesucrist. No podem escudar-nos darrere les veus dels qui diuen que l’ecumenisme és cosa d’un altre temps.

Seria una infidelitat a l’Evangeli voler justificar el refredament ecumènic amb raonaments de tipus conjuntural. Quan es viu la passió per l’Evangeli, es viu la passió per la unitat de l’Església. Quan s’escolta la veu del Senyor, se sent el clam del poble de Déu que anhela i sospira per la unitat de les esglésies cristianes. La unitat no és una estratègia ni un recurs determinat per la duresa dels temps, sinó un desafiament que potser tan sols poden entendre els qui són deixebles de Crist.

Del 3 al 5 d’octubre passat es va celebrar a Barcelona la Trobada Internacional per la Pau, organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio, amb el lema "Família de Déu, família dels pobles". L’últim dia, després de la cerimònia final a la plaça de la Catedral a Barcelona, hi havia una gran alegria que agermanava els milers de persones congregades. Els cristians presents havien escoltat plegats la Paraula transmesa pels apòstols, acabaven d’experimentar la unió fraterna fins i tot amb els no cristians, feia dos dies que s’havien reconegut en la fracció del pa a l’Eucaristia celebrada a Santa Maria del Mar, i havien pregat junts amb calidesa.

La joia que els unia era gran i justificada. S’havien sentit única Església del Crist, testimoni enmig del món, cridada a ser una, com l’Església dels apòstols.

Armand Puig
Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

Mons.Sebastià Taltavull presidirà l'Eucaristia de Sant Ildefons

Enguany la festivitat de Sant Ildefons s’escau en diumenge, la qual cosa farà més festiva la celebració. Serà el proper diumenge dia 23. La celebració de l’Eucaristia de dos quarts de nou del vespre serà concelebrada i presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. Ben segur que la nostra participació donarà més relleu a la festa; disposem-nos a participar-hi.

Reflexions a la Paraula de Déu

«T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra» Is 49

Tant de bo que aquestes paraules d’Isaïas fossin una realitat en el nostre món. En veritat ho són, però no ens les creiem, ens cal obrir els ulls de dintre, no la simple raó per saber veure que Déu és amb nosaltres malgrat que de vegades no el sabem descobrir.

Jesús se’ns presenta com a servent, no com poderós ni ple de força, ve amb un clar missatge de servir a tots els homes, d’acollida i d’amor i que porta la llum a tots els pobles.

I després de meditar amb aquestes paraules em pregunto: Per què no les crec? Em sembla que necessito, tal vegada necessitem, una fe més viva i una confiança no en les nostres forces que moltes vegades flaquegen, sinó un convenciment ple que no sabem descobrir els camins de Déu sobre nosaltres i sobre el nostre món.

Joan ens el presenta amb senzillesa i segueix com un camí que l’ha portat a descobrir el Senyor en la seva vida i en el missatge que porta al món.

“Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món” Jn. 1,29

Ens cal demanar al Senyor que ens ajudi a descobrir la seva acció sobre nosaltres, sobre tots els homes i per això crec que necessitem una mirada neta i àmplia sobre els esdeveniments i les persones. Això no és un camí ni curt ni fàcil, és un itinerari constant i una oïda atenta a tot allò que ens passa aquí i ara que de vegades és difícil d’acceptar.

Demanem al Senyor que aquest any tot just començat, la seva pau i el seu amor arribi a nosaltres a tot el món.

Júlia Tejerina

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Concert de la Coral Contrapunto Vocale a 2/4 de 7 de la tarda. Més informació aquí.

Dilluns, 17
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 18
Casal Sant Ildefons: Audició musical per Jaume Torras (guitarra)i Georgina Sáez.

Reunió mensual del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 22
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Missa presidida pel bisbe Taltavull per celebrar la festivitat de Sant Ildefons a 2/4 de 9 del vespre.

El traspàs d'una mare

A finals de desembre la nostra mare Concepció va fer el traspàs de la seva vida en aquesta terra cap a la vida eterna que l’espera a la casa del Senyor.

Per més que la mort era esperada per tota la família, ja que la malaltia de la mare no tenia possibilitats de millora, quan arriba el moment de la mort sempre és un cop dur per a tots els que l'envoltàvem. Durant el temps de vetlla moltes persones de la Comunitat van venir a donar-nos suport i a pregar per la seva ànima i d'altres ens ho van fer saber per altres mitjans en no poder estar presents.

Mai saps fins a quin punt els que tens a prop reaccionaran davant aquests moments, i quan veus la resposta de la Comunitat no pots fer més que donar gràcies a Déu per haver trobat un nucli cristià que encara té present que el que cal és ser "pedres vives" i estar al costat del que et necessita, ja sigui econòmicament com cal moltes vegades, o com en aquest cas moralment, fent costat a una família de la Comunitat que està passant per uns moments espiritualment delicats.

Gràcies Déu nostre i gràcies Comunitat de Sant Ildefons.

Josep Maria-Montse i Xavier-Anna M. Hernández Peris

Propera Estació d'Enllaç: divendres 21 de gener, al Casal Loiola

Ja han passat les festes de Nadal, ja hem estrenat un Nou Any, i el Reis, tot just estan fent el viatge de retorn “per una altre camí”.

Us heu fixat, quan els mags descobreixen Jesús, tornen per un altre camí, potser això també sigui causa de que després de sentir la crida i tenir l’experiència de Jesús, puguem descobrir nous camins, nous estils de vida per comunicar la nostra experiència de vida, noves maneres de ser testimonis de l’Evangeli.

També el Circ evoluciona, encara queden d’aquells circs més clàssics, tot i que d'uns anys ençà hem descobert el circ contemporani, a l’estil del “Circ du Soleil”, on un guió que porta a un món meravellós i fantàstic ens fa constatar que la creativitat i l’originalitat ens ajuden també a descobrir la realitat.

Això farà el “clown” d'Estació d’Enllaç. De manera creativa ens aproparà uns testimonis que diran quins canvis ha comportat la seva trobada amb Jesús, i podrem descobrir com Déu també ens crida i pot fer canvis en les nostres vides.

El grup musical 3AMBTU acompanyarà aquesta trobada de la Delegació de Pastoral de Joventut de Barcelona. Durant les dinàmiques que en aquesta trobada giren entorn al testimoniatge, 3AMBTU estrenarà algunes de les cançons del projecte "Jesús els tres cercles".

Lloc: Casal Loiola (Balmes, 138)
Dia: 21 de gener
Hora: 22:00 hores

Quarta trobada del curs 2010-2011 de la Catequesi Familiar: L'Epifania del Senyor

Els diumenges 16 i 23 d'aquest mes de gener tindran lloc les trobades mensuals de la Catequesi Familiar. Aquest mes el tema a tractar és l'Epifania.

Les celebracions del Nadal i l'Epifania en el calendari litúrgic, no només van seguides una rere l'altra perquè recorden i celebren esdeveniments que van succeir en aquest ordre cronològic, sinó perquè ens fan veure i viure dos aspectes del Misteri de Crist que s'impliquen l'un en l'altre.

Com ja sabem, el Misteri de Crist, consisteix en tota la Realitat Divina que, en i per mitjà de tota la vida humana de Jesús, Déu (Pare, Fill i Esperit Sant) ha realitzat per a la Salvació de la humanitat. En Jesús, Déu realitza (Nadal) i manifesta (Epifania) el seu projecte.

En el tema anterior referent al NADAL, hem vist com el Misteri de l'Encarnació (la concepció i el naixement de Jesús, pel que el Fill de Déu Pare, per obra de l'Esperit Sant, esdevé carn, o sigui: home en la condició de la més total limitació i feblesa humana) suposa, tal com ens diu Pau en la carta als Filipencs, que: essent de condició divina, no es va voler guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s'abaixa i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu ...

Així, el Fill de Déu Pare, esdevingut com un home qualsevol, resulta ser irrecognoscible com a tal, al primer cop d'ull, a simple vista, pels humans.

Però la vinguda del Fill de Déu Pare al món, formant part de manera plena de la humanitat, per conduir-la a la Plenitud de Vida, implica que els humans coneguin i re-coneguin a Jesús com a enviat de Déu, i acullin i assumeixin en la seva vida el seu Missatge. D'aquí que la decisió d'esdevenir un home qualsevol, sembla contradir la necessitat de manifestar-se.

Per això, el Nadal implica l'Epifania, que consisteix en la manifestació de tot el que Jesús és i ve a fer i ensenyar a tots els homes i dones, a fi de suscitar el coneixement i el reconeixement de Jesús i la seva condició divina, que sistemàticament Déu sembla voler amagar per la seva encarnació.

El Nadal doncs demana l'Epifania. Jesús no neix per restar amagat en la seva condició
d'home qualsevol, sinó que s'ha de manifestar, a fi que els humans el puguin reconèixer sense perdre la seva volguda situació d'encarnat.

La consciència que tenia Jesús de la seva divinitat

El proper dissabte dia 15 de gener a les 11 del matí, a la sala Joan XXIII del CIC (Via Augusta, 205 de Barcelona), la teòloga Lucía Ramón Carbonell parlarà sobre "LA CONSCIÈNCIA QUE TENIA JESÚS DE LA SEVA DIVINITAT", dins del cicle de conferències que estan organitzades per Espai Obert. Aquesta és la conferència de novembre que es va haver d'ajornar.

Lucía Ramón és llicenciada en Teologia (Facultad de Teología San Vicente Ferrer de València), i en Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona). Es professora de la Catedra Tres Religions de la Universitat de València. Es autora del llibre "Queremos el pan y las rosas. Cristianismo y emancipación de las mujeres", Ediciones HOAC.

Espai Obert i l'editorial Claret editen totes les conferències al preu de 2,50 €.

Diumenge 16, Concert: Missa de Glòria

Diumenge vinent, dia 16 de gener, a les 18:30 hores i al temple de la nostra Parròquia tindrà lloc un concent on participaran diferents cors. El repertori serà la Messa di Gloria, de Giacomo Puccini.

Hi participaran:
Contrapunto Vocale
Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona
Cantaires dels cors de la Universitat de Barcelona i del cor Vivace
Orquestra de la Universitat de Barcelona
Raül Poblet, tenor; Jordi Ricart, baríton
Carles Gumí, direcció


Giacomo Puccini - Puccini: MESSA DI GLORIA - Sanctus

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 11
Casal Sant Ildefons: Festa de Reis. Representació dels “Pastorets” per l’Escola Nausica.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 15
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Concert de la Coral Contrapunto Vocale a 2/4 de set de la tarda. Més informació aquí.

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, en la seva acceptació de la justícia divina, vol fer com tothom. Joan, convençut, el deixa fer i Jesús és batejat al Jordà (Mt 3, 13-15), com tots els qui es batejaven per a la conversió que Joan predicava (predicació per a la conversió de què Mateu ens parla tot just abans del fragment de l’evangeli d’avui: Mt 3, 11). Jesús, tanmateix, no necessita en absolut la conversió del pecat, però vol actuar com tots els que la necessiten, senyal manifest de la seva encarnació, que assumeix amb la discreció pròpia de qui no coneix privilegis. I és precisament en aquest context, d’acceptació plena de la voluntat del Pare i d’assumpció de la pròpia condició, que rep la designació solemne del Pare com a Fill estimat, tot acollint damunt seu l’Esperit (Mt 3, 16-17), extraordinària epifania divina, profunda, però alhora plàstica i entenedora.

Ja ho deia Isaïas, com ens recorda la primera lectura: “el meu elegit, en qui m’he complagut. He posat damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions” (Is 42, 1). I ho fa portant amb fermesa la justícia, però amb discreció (“no crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers, no trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la”) (Is 42, 2-3). Visió profètica que Jesús, com hem vist, compleix del tot, no només per ser l’elegit ple de l’Esperit, sinó per la seva actuació resolta i discreta.

I Pere, en la segona lectura, ens situa aquesta figura de Jesús, que és ungit per Déu amb l’Esperit Sant i amb poder. D’una banda, ens el descriu en la seva normal quotidianitat, senzilla per la seva plenitud de Déu: “com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell” (Ac 10, 38). I, d’altra banda, ens el presenta com a paraula divina, portador de la bona nova de pau per a tots els homes, per als quals Déu no fa distinció de persones, siguin d’on siguin (Ac 10, 34-36).

Que l’epifania divina del baptisme de Jesús ens ajudi a entendre la plenitud del do de l’Esperit que també nosaltres hem rebut i que, com Jesús, li siguem dòcils amb una vida discreta, sense tractes especials, com tothom, però sempre plena del poder de Déu per tal de fer cada dia el bé i compartir.

Jordi Cors

Anton Cañellas, un cristià compromès

Acaba de sortir publicada una biografia d’Anton Cañellas, un cristià compromès, que mantingué una col·laboració activa en la nostra comunitat i que cultivà una gran amistat amb mossèn Joan Alemany, en els temps difícils de la privació de llibertats públiques, en la segona meitat del segle XX. Cañellas fou, cabalment, un dels forjadors de la democràcia a Espanya.

Polític essencialment i inapel·lablement honest, es guià sempre per la seva consciència, per bé que les seves decisions no fossin compartides per molts dels seus correligionaris.

Com digué Josep Benet, “Cañellas va ser molts anys l’ambaixador clandestí de la Catalunya resistent prop de les personalitats i els moviments democristians que estaven posant les bases de l’Europa Unida.

En els últims anys de la seva vida (1993-2004), Cañellas ocupà el càrrec de Síndic de Greuges de Catalunya, nomenat pel Parlament, on posà en relleu la seva profunda sensibilitat social.

El llibre ha estat editat per “A contravent”, i el seu autor és Josep-Maria Puigjaner, escriptor i periodista, actualment membre del Consell Pastoral de la comunitat de Sant Ildefons.

La nova capçalera del Full Informatiu

Periòdicament la capçalera del nostre Full Informatiu es renova, darrerament ho fem cada dos anys i sempre es confia l’elaboració a persones de la nostra comunitat que cultiven diferents formes d’expressió artística. Aquest any n’ha tingut cura la Mireia Serrano Oliva, especialitzada en disseny gràfic, i ho ha fet amb la representació del colom de la Pau ben farcit de paraules planeres: Jesús, temple, pau, amor, estimar, compromís, Déu, església, compartir, germans, comunitat, Nostre Senyor, família, donar..., que configuren el sentit d’una comunitat de fe oberta al món que vol ser fidel al missatge de Jesucrist.

L’any litúgic: Nadal i Epifania

Aquest temps de l’Any Litúrgic està integrat per una sèrie de festivitats que totes elles giren entorn a un punt fonamental de la fe cristiana: Jesús, home com nosaltres, és el Fill de Déu. La humana i la divina són dues dimensions que constitueixen el nucli més íntim de la persona de Jesús i que, d’alguna manera, sempre han estat en tensió. Una tensió que l’experimentà Jesús al llarg de la seva vida i una tensió que, al llarg de la història, l’ha viscuda la comunitat cristiana a l’hora de confessar la seva fe. Potser per això durant aquest temps litúrgic s’han acumulat una sèrie de festes que tenen la finalitat d’aprofundir el Misteri de Jesús i de celebrar el sentit de la nostra fe.

El naixement de Jesús: “La Paraula era Déu i la Paraula es va fer carn”. Així de contundent s’expressa Sant Joan per explicar la doble dimensió de la persona de Jesús. A Occident tenim tendència a baixar dels núvols, a tocar de peus a terra, i la idea que Déu és també home, ens va entusiasmar i va crear la festa de Nadal. A partir d’ara, la realitat humana serà l’espai privilegiat per entendre millor el que Déu ens vol dir. El perill a Occident ha estat sempre quedar-nos pegats a terra, sense saber emprendre el vol.

La Gran Festa de l’Epifania: És la festivitat més gran de l’església oriental entorn al misteri de la persona de Jesús. La divinitat de Jesús és tan impenetrable com indiscutible. Només a la nit es veuen les estrelles, i això és el que els va passar als cavallers d’Orient. Mirant al cel a la nit es coneix que ha arribat la salvació de Déu per a tots els homes, per a tots els pobles, sense límits ètnics, sense fronteres. Festa de contemplació i poesia. El perill a Orient ha estat sovint quedar-se en el cel i no decidir-se a aterrar.

El Baptisme de Jesús: Jesús se’ns presenta com l’home marcat per l’Esperit de Déu. És el Fill que Déu estima, l’home en qui Déu confia i la persona a qui s’ha d’escoltar. Amb ell s’inicia un temps nou per a tota la Humanitat. És el temps on s’acomplirà la voluntat de Déu, és el temps del Regne, és el temps de salvació, és un temps d’esperança, és el nostre temps. Cal contemplar i saber veure que els núvols s’obren i que Déu ens parla, però també hem de saber que ens cal lluitar enmig del desert contra moltes temptacions.

A partir del segle IV, la litúrgia occidental romana ha agrupat dintre del cicle de Nadal aquestes tres festivitats, per ajudar-nos a contemplar, a celebrar i a viure l’únic Misteri.
Anton Ramon Sastre

Carta als Reis

Estimats Reis Mags d’Orient,

La Comunitat de Sant Ildefons us saluda i us envia aquesta carta i ho fa amb il·lusió perquè vosaltres, Majestats, sou els reis, els sants de la il··usió i a més sou mags. Només cal veure les cares dels infants quan us escriuen i quan us veuen a la cavalcada. La nostra comunitat també ho fa amb aquesta il·lusió d’infants.

Us volem demanar moltes coses que no són materials, però primer ens fem una reflexió: nosaltres quins mèrits tenim per demanar-vos quelcom? Comptem, però, amb la vostra gran bondat i comprensió que salva la nostra insignificança i el nostre pecat.

Posem il·lusió quan volem estimar amb tendresa, il·lusió quan ens donem als altres amb alegria, il·lusió quan la nostra comunitat acull i celebra, il·lusió quan els polítics estimen el poble i no tenen por. Tenim tantes il·lusions... Sabem, però, que amb la il·lusió no n’hi ha prou i per això us volem demanar la vostra ajuda, que enriquiu totes aquestes il·lusions amb una gran esperança per tal d’impedir que quedin com un foc d’encenalls. És que volem que el món sigui millor, començant per nosaltres mateixos.

Finalment us fem, estimats Reis, una recomanació: el dia 6 de gener, tan valorat per tothom, no descuideu l’aparcament dels vostres camells; ho diem perquè no sempre els qui posen les multes treballen amb il·lusió.

Estimats Reis, ens voldríem acomiadar amb una forta abraçada i això és massa difícil. Que la imaginació de mags supleixi aquesta dificultat i us desitgem un feliç retorn a les vostres terres.

Àngel Oliva
en nom de la Comunitat de Sant Ildefons

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Serà el proper diumenge dia 9, Festa del Baptisme del Senyor, a les 5 de la tarda. El dissabte abans, dia 8 a les 5 de la tarda, reunió dels pares i padrins amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Reflexions a la Paraula de Déu

Any rere any escoltem aquest poema de Sant Joan. Podem dir que és l’inici i alhora la síntesi de tot l’escrit que en diem quart evangeli.

Comença fent al·lusió als orígens: “Al principi existia qui és la Paraula/Projecte...” (Jn 1,1) El pla de Déu consisteix en donar, vessar amb escreix vida-amor, i això s’ha dut a terme en la persona de Jesús. Per tant, Ell és el projecte de Déu realitzat.

“A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn,1,18)

Diem i amb tota la raó que Jesús és excepcional, però en què ho és? Perquè ha viscut una vida “extra” i màgica? De cap manera! La seva vida és profundament humana, ha hagut de fer les seves opcions amb llibertat, seguir el seu procés de creixement i maduresa, i fer el seu aprenentatge en el do de si mateix amb responsabilitat per amor. Allò que el fa especial és la seva acceptació de la missió que el Pare li ha confiat. I n’ha fet l’experiència de forma clara i compromesa amb totes les conseqüències de l’amor fins a l’“extrem”. EL seu secret és que s’ha obert de bat a bat a l’acció dinàmica de l’Esperit. Aquest és qui forja els amics de Déu i els profetes.

Jesús en la seva persona ha possibilitat que Déu se’ns faci proper, més encara, que es fongui amb nosaltres i ens atregui i comprometi des de dins. Per això en qualsevol home o dona , sigui com sigui, vingui d’on vingui, faci el que faci, Déu hi és present. Quin respecte, quina admiració, quina esgarrifança! Com hem de mirar per descobrir-ho?

“En canvi, els qui l’han acceptat els ha fet capaços d’esdevenir Fills de Déu: a aquests que mantenen l’adhesió a la seva persona” (Jn1,12). Aquest verset és el moll de l’os d’aquest pròleg.

Ser fills de Déu ja ho som per do gratuït del Pare que ens estima, però fer-se fill és una opció i determinació personal i lliure que implica recórrer el camí que ha fet Jesús. Per això l’únic manament que Ell ens ha donat és aquest: Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat”.

Fent això farem vida de la nostra vida el projecte del Pare, és a dir, arribarem a ser fills seus com Jesús.
Esther Bochita