INFÀNCIA
1. La narració dels Mags té un sentit especial pel fet de ser de Mateu ja que ell vol remarcar que Jesús és el Messies que porta la salvació a tots els humans. D’aquí la crida universal, simbolitzada per l’estel anunciat pels profetes. Els Mags representen a tots els pobles no jueus. Personatges interessats per conèixer el sentit de les coses (actitud epifànica). Josep i Maria copsen tot el sentit de la circumstància.
El rei Herodes vol matar Jesús. L'Angel avisa Josep que marxa ràpidament. Josep i Maria copsen el sentit de persecució que amenaça l'infant i fugen a Egipte. Herodes fa matar tots els infants de Betlem. Al morir Herodes, Josep i Maria tornen a Natzaret. L'infant ha crescut uns anyets. Aquest nen tan igual als altres, és el Fill de Déu Pare.
2. S'ha de complir la Llei. Totes les famílies han de portar els seus fills al temple per oferir-lo al Senyor. Josep i Maria com una família pobre qualsevol, van anar al Temple a oferir l’infant i oferir l'ofrena dels pobres: dos colomins. El vell Simeó i la vella Anna que havien passat tota la vida esperant el Messies promès, van rebre de Déu l'avís que ja era aquí entre totes les famílies. Simeó agafa el nen i l'ensenya a tothom. La vella Anna només fa que lloar l’infant. Josep i Maria entenen encara més tot el que ja saben de Jesús. La seva joia i la seva responsabilitat és cada vegada més gran. Creixen en la seva fe.
ADOLESCÈNCIA
3. A DALT: Com tots els nois jueus al complir 12 anys, Jesús va al Temple per primera vegada amb els seus pares. Hi havia una gran gentada. Jesús, summament interessat per tot el que veia i sentia, es va perdre. Josep i Maria el buscaven i el van trobar escoltant i fent preguntes a uns sacerdots que estaven admirats per tot el que aquell noi deia i preguntava. Josep i Maria augmentaven cada vegada més la seva comprensió de tot el que Jesús era. Jesús també es feia gran, com marca Lluc.
A BAIX: instal·lats de nou a Natzaret, Jesús adolescent, com un noi qualsevol, era obedient als seus pares i ho aprenia tot d'ells, de manera especial l'ofici del seu pare. Maria observava amb gran interès i atenció el creixement de Jesús i l'ajudava a fer-se gran com totes les mares.
JOVENTUT
4. A DALT: Josep quan va morir, Jesús li feia companyia. Consolava la seva mare. Maria comprenia i vivia molt intensament tot el que era i significava aquell moment que viu tothom quan perd un ser estimat.
AL MIG: Jesús, com un jove qualsevol, es fa càrrec de la casa, de l'ofici del pare i de la seva mare. Comença a treballar per guanyar-se la vida per la mare i per ell. Maria, embadalida, veu el valor immens de tot allò que Jesús fa, a primer cop d'ull tan normal i senzill.
A BAIX: Maria i Jesús passen motes hores parlant. Jesús,com un jove qualsevol, però ple de l'Esperit Sant, com tots els joves conscients, reflexius i oberts, parlava amb la seva mare de tot el que sentia en el seu cor. Maria l'escoltava i tal com diu l'evangeli de Lluc, ho conservava tot en el seu cor. Maria és com una personificació de l'actitud epifànica. Un dia Jesús va deixar la casa i la mare i, ben decidit, va anar cap el riu Jordà, on el seu cosí Joan Baptista batejava a tots els que esperaven sincerament el Messies.
EDAT ADULTA
5 (esquerra): Jesús va trobar tots els que feien cua per ser batejats per Joan demanant perdó dels seus pecats. Jesús, com un jueu qualsevol, es va posar a la cua. Joan que coneixia Jesús i qui era, no s'atrevia a batejar-lo, però Jesús li va manar que ho fes com a tots els altres. Que el tractés com un jueu qualsevol.
(dreta): Però, després de ser batejat, al sortir de l'aigua, Joan va copsar tot el que Jesús realment era i venia a fer al món. Tots els evangelistes utilitzen el mateix esquema simbòlic per exposar el missatge del relat. El cel es va obrir: com a símbol de que, per fi, s'havia complert el designi de Déu Pare d'enviar al seu Fill al món com a Messies. L'Esperit en forma de colom es posa sobre Jesús: símbol de que l'Esperit Sant es comunica a Jesús per fer-lo Ungit, Crist, com una au acloca els seus petits. La veu del Pare que afirma explícitament la realitat de Jesús. Nosaltres per remarcar que aquesta veu és del Pare afegim el símbol de la mà que assenyala Jesús.
LECTURES PER A LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA
Primera Lectura
Lectura del llibre deis Fets deis Apòstols 10, 34-43
Llavors, Pere, prengué la paraula i digué: - Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
Vosaltres ja sabeu que ha passat darrerament per tot el pais dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret.
Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el pais dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo a la creu. Però Déu el ressuscità el tercer dia i li va concedir que s'aparegués, no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d'abans, és a dir, a nosaltres, els apòstols.
Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l'ha constituït jutge de vius i de morts.
Paraula de Déu
Segona Lectura
Lectura de L’evangeli segons Sant Mateu 3,13-17
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora del Jordà, perquè el bategés.
Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: - Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?
Jesús li respongué : - Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que és bo de fer.
Aleshores Joan el deixà fer.
Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua i pregava.
Llavors el cel s'obrí i veié que l'Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel:
- Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut
Paraula del Senyor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada