La Setmana de la Unitat truca a la porta amb un missatge que arriba aquesta vegada de l’Església-mare, de Jerusalem. El suggereix el llibre dels Fets dels Apòstols (2,42): «Units en l’ensenyament dels apòstols, la comunió fraterna, la fracció del pa i la pregària». És una de les frases del Nou Testament que amb més densitat explica què és i què ha de ser l’Església de Jesucrist, l’Església de tots els temps, cridada a emmirallar-se en allò que la constitueix.
L’Església és apostòlica, és misteri de comunió, és dispensadora dels sants misteris i prega al Pare pel Fill en l’Esperit. Dient-ho amb altres paraules, l’arrelament en el mestratge i el testimoniatge apostòlic, la construcció de la fraternitat mitjançant la unió «en un sol cor i una sola ànima», la participació sense ombres en el memorial del Cos i la Sang del Senyor, la proximitat espiritual fruit d’una pregària insistent per la nissaga humana, tot plegat configura una Església rica en santedat i unitat.
De fet, mantenir-se amb perseverança en la vocació rebuda passa per retrobar-se com a únic cos de Crist. L’Església no pot viure sinó unida en allò que la fa ser i la fa viure. La unitat no és una moda, sinó una urgència. No és una opció, sinó una crida. No és una possibilitat, sinó una necessitat. No podem ser tous o displicents a l’hora de pregar per la unitat dels qui confessem Jesucrist. No podem escudar-nos darrere les veus dels qui diuen que l’ecumenisme és cosa d’un altre temps.
Seria una infidelitat a l’Evangeli voler justificar el refredament ecumènic amb raonaments de tipus conjuntural. Quan es viu la passió per l’Evangeli, es viu la passió per la unitat de l’Església. Quan s’escolta la veu del Senyor, se sent el clam del poble de Déu que anhela i sospira per la unitat de les esglésies cristianes. La unitat no és una estratègia ni un recurs determinat per la duresa dels temps, sinó un desafiament que potser tan sols poden entendre els qui són deixebles de Crist.
Del 3 al 5 d’octubre passat es va celebrar a Barcelona la Trobada Internacional per la Pau, organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio, amb el lema "Família de Déu, família dels pobles". L’últim dia, després de la cerimònia final a la plaça de la Catedral a Barcelona, hi havia una gran alegria que agermanava els milers de persones congregades. Els cristians presents havien escoltat plegats la Paraula transmesa pels apòstols, acabaven d’experimentar la unió fraterna fins i tot amb els no cristians, feia dos dies que s’havien reconegut en la fracció del pa a l’Eucaristia celebrada a Santa Maria del Mar, i havien pregat junts amb calidesa.
La joia que els unia era gran i justificada. S’havien sentit única Església del Crist, testimoni enmig del món, cridada a ser una, com l’Església dels apòstols.
Armand Puig
Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada