Aquest temps de l’Any Litúrgic està integrat per una sèrie de festivitats que totes elles giren entorn a un punt fonamental de la fe cristiana: Jesús, home com nosaltres, és el Fill de Déu. La humana i la divina són dues dimensions que constitueixen el nucli més íntim de la persona de Jesús i que, d’alguna manera, sempre han estat en tensió. Una tensió que l’experimentà Jesús al llarg de la seva vida i una tensió que, al llarg de la història, l’ha viscuda la comunitat cristiana a l’hora de confessar la seva fe. Potser per això durant aquest temps litúrgic s’han acumulat una sèrie de festes que tenen la finalitat d’aprofundir el Misteri de Jesús i de celebrar el sentit de la nostra fe.
El naixement de Jesús: “La Paraula era Déu i la Paraula es va fer carn”. Així de contundent s’expressa Sant Joan per explicar la doble dimensió de la persona de Jesús. A Occident tenim tendència a baixar dels núvols, a tocar de peus a terra, i la idea que Déu és també home, ens va entusiasmar i va crear la festa de Nadal. A partir d’ara, la realitat humana serà l’espai privilegiat per entendre millor el que Déu ens vol dir. El perill a Occident ha estat sempre quedar-nos pegats a terra, sense saber emprendre el vol.
La Gran Festa de l’Epifania: És la festivitat més gran de l’església oriental entorn al misteri de la persona de Jesús. La divinitat de Jesús és tan impenetrable com indiscutible. Només a la nit es veuen les estrelles, i això és el que els va passar als cavallers d’Orient. Mirant al cel a la nit es coneix que ha arribat la salvació de Déu per a tots els homes, per a tots els pobles, sense límits ètnics, sense fronteres. Festa de contemplació i poesia. El perill a Orient ha estat sovint quedar-se en el cel i no decidir-se a aterrar.
El Baptisme de Jesús: Jesús se’ns presenta com l’home marcat per l’Esperit de Déu. És el Fill que Déu estima, l’home en qui Déu confia i la persona a qui s’ha d’escoltar. Amb ell s’inicia un temps nou per a tota la Humanitat. És el temps on s’acomplirà la voluntat de Déu, és el temps del Regne, és el temps de salvació, és un temps d’esperança, és el nostre temps. Cal contemplar i saber veure que els núvols s’obren i que Déu ens parla, però també hem de saber que ens cal lluitar enmig del desert contra moltes temptacions.
A partir del segle IV, la litúrgia occidental romana ha agrupat dintre del cicle de Nadal aquestes tres festivitats, per ajudar-nos a contemplar, a celebrar i a viure l’únic Misteri.
Anton Ramon Sastre
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada