Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, en la seva acceptació de la justícia divina, vol fer com tothom. Joan, convençut, el deixa fer i Jesús és batejat al Jordà (Mt 3, 13-15), com tots els qui es batejaven per a la conversió que Joan predicava (predicació per a la conversió de què Mateu ens parla tot just abans del fragment de l’evangeli d’avui: Mt 3, 11). Jesús, tanmateix, no necessita en absolut la conversió del pecat, però vol actuar com tots els que la necessiten, senyal manifest de la seva encarnació, que assumeix amb la discreció pròpia de qui no coneix privilegis. I és precisament en aquest context, d’acceptació plena de la voluntat del Pare i d’assumpció de la pròpia condició, que rep la designació solemne del Pare com a Fill estimat, tot acollint damunt seu l’Esperit (Mt 3, 16-17), extraordinària epifania divina, profunda, però alhora plàstica i entenedora.

Ja ho deia Isaïas, com ens recorda la primera lectura: “el meu elegit, en qui m’he complagut. He posat damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions” (Is 42, 1). I ho fa portant amb fermesa la justícia, però amb discreció (“no crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers, no trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la”) (Is 42, 2-3). Visió profètica que Jesús, com hem vist, compleix del tot, no només per ser l’elegit ple de l’Esperit, sinó per la seva actuació resolta i discreta.

I Pere, en la segona lectura, ens situa aquesta figura de Jesús, que és ungit per Déu amb l’Esperit Sant i amb poder. D’una banda, ens el descriu en la seva normal quotidianitat, senzilla per la seva plenitud de Déu: “com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell” (Ac 10, 38). I, d’altra banda, ens el presenta com a paraula divina, portador de la bona nova de pau per a tots els homes, per als quals Déu no fa distinció de persones, siguin d’on siguin (Ac 10, 34-36).

Que l’epifania divina del baptisme de Jesús ens ajudi a entendre la plenitud del do de l’Esperit que també nosaltres hem rebut i que, com Jesús, li siguem dòcils amb una vida discreta, sense tractes especials, com tothom, però sempre plena del poder de Déu per tal de fer cada dia el bé i compartir.

Jordi Cors