Extracte de la homilia del Sant Pare a Santiago:
“En el punt de partida de tot el que el cristianisme ha estat i continua sent no hi ha una gesta o un projecte humà, sinó Déu, que declara Jesús just i sant davant la sentència del tribunal humà que el va condemnar per blasfem i subversiu; Déu, que ha arrencat Jesucrist de la mort; Déu, que farà justícia a tots els injustament humiliats de la història.”
“A nosaltres, estimats germans, ens toca avui seguir l’exemple dels apòstols, coneixent el Senyor cada dia més i donant un testimoni clar i valent del seu Evangeli. No hi ha tresor més gran que puguem oferir als nostres contemporanis.”
“Per als deixebles que volen seguir i imitar Crist, servir els germans ja no és una mera
opció, sinó part essencial del seu ésser. Un servei que no es mesura pels criteris mundans del que és immediat, material i vistós, sinó perquè fa present l’amor de Déu a tots els homes i en totes les seves dimensions, i dóna testimoni d'Ell, fins i tot amb els gestos més senzills. En proposar aquesta nova manera de relacionar-se en la comunitat, basada en la lògica de l’amor i del servei, Jesús es dirigeix també als «caps dels pobles», perquè on no hi ha lliurament pels altres sorgeixen formes de prepotència i explotació que no deixen espai per a una autèntica promoció humana integral.”
“El més profund i comú que ens uneix als humans: éssers en recerca, éssers necessitats de veritat i de bellesa, d’una experiència de gràcia, de caritat i de pau, de perdó i de redempció. I en el més recòndit de tots aquests homes ressona la presència de Déu i
l’acció de l'Esperit Sant. Sí, a tot home que fa silenci en el seu interior i posa distància a les apetències, desitjos i tasques immediats, a l’home que prega, Déu li dóna llum perquè el trobi i perquè reconegui Crist.”
“Quina és la aportació específica i fonamental de l'Església a aquesta Europa, que ha recorregut en l’últim mig segle un camí cap a noves configuracions i projectes? La seva aportació es centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i que és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és absolut, amor fidel i indeclinable, meta infinita que es trasllueix darrere de tots els béns, les veritats i les belleses admirables d’aquest món; admirables però insuficients per al cor de l’home. Ho va comprendre bé Santa Teresa de Jesús quan va escriure: "Només Déu basta".”
“És una tragèdia que a Europa, sobretot al segle XIX, s’afirmés i divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Els homes no podem viure a les fosques, sense veure la llum del sol. I, llavors, com és possible que se li negui a Déu, sol de les intel·ligències, força de les voluntats i imant dels nostres cors, el dret de proposar aquesta llum que dissipa tota tenebra? Per això, cal que Déu torni a ressonar joiosament sota el cel d'Europa.”
“Aquest Déu i aquest home són els que s’han manifestat concretament i històrica en Crist.”
“No deixeu d’aprendre les lliçons d’aquest Crist de les cruïlles dels camins i de la vida, en qui ens ve a trobar Déu com a amic, pare i guia.”
“L'Europa de la ciència i de les tecnologies, l'Europa de la civilització i de la cultura, ha de ser al mateix temps l'Europa oberta a la transcendència i la fraternitat amb altres continents, al Déu viu i veritable des del home viu i veritable. Això és el que l'Església vol aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l’home, des de la comprensió que se’ns ofereix en Jesucrist de tots dos.”
“Estimats amics, aixequem una mirada esperançada cap a tot el que Déu ens ha promès i ens ofereix.”
