1. Cal retornar la confiança i el compromís en la democràcia no com ‘el menys dolent dels sistemes d’organització’ sinó com el millor i més just de tots el sistemes polítics que hem conegut. La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble, la forma com s’inclou en la presa de decisions col·lectives a tots els interessats d’un mateix territori i la única forma possible d’aconseguir una convivència pacífica en la diversitat.
Front el concepte de la PAX Romana (absència de guerra en que es fa servir la violència per eradicar la violència) contraposava el concepte de la FRIDE alemanya (no només l’absència de guerra sinó també la cohesió social, la participació en les decisions i el consentiment dels afectats per aquestes decisions). Aquest és el concepte de les democràcies modernes, especialment a Europa des de la constitució de l’Estat social de dret.
En la democràcia hi pot haver llibertat, diàleg i igualtat d’oportunitats, es pot destituir els governants que no ho fan bé o que són corruptes, les lleis les defineix el parlament, el representant del poble i hi ha seguretat jurídica universal. Quan diem que la democràcia és un mal sistema posem en un mateix paquet el concepte de la democràcia i la seva pràctica, quan el que volem dir és que poden haver-hi males pràctiques a la democràcia. Fins i tot si volguéssim canviar la democràcia per un altre sistema, hauríem de preguntar democràticament al poble quina és l’alternativa.
Vivim en una democràcia per delegació, en que els polítics que escollim en les eleccions ens haurien de representar, però moltes vegades no saben a qui representen i, per tant, vivim més en un sistema de partitocràcia i demoscòpia.El poble ha renunciat a controlar els polítics i a delegar-los completament la presa de decisions i aquest és una dels errors fonamentals en les democràcies europees. El mecanisme de control dels polítics és clau en tota democràcia moderna i s’ha d’exercir des del poble i des de l’opinió pública través d’una premsa lliure i crítica, que ara tampoc tenim.
Què cal fer per defensar i regenerar la democràcia ?
* Sentir-se part del poble, crear comunitats ‘invasives’, tornar la dimensió política a la vida social que en els darrers anys hem deslligat.
* Aprendre a no delegar tant en els polítics, controlar i demanar informació, saber qui està fent quines coses i demanar comptes tant de gestió com dels drets dels ciutadans (de fet una bona democràcia té com a efecte directe un progrés en els drets dels ciutadans). Cal promoure institucions que vetllin per una sana crítica a la classe política i promoure mitjans de comunicació lliures, crítics i exigents amb els nostres responsables polítics i socials
2. Quin és el compromís cristià amb la democràcia ? El compromís dels cristians és lliure i assumit conscientment. El compromís cristià amb l’alliberament I la justícia social té molt a veure amb els valors centrals del sistema democràtic. També el reconeixement de la pluralitat moral és clau en el respecte a les persones i a la diversitat d’opinions, tant pels demòcrates com pels cristians. Si som bons cristians, també hem de ser bons ciutadans, ambdós consideracions han d’anar unides per nosaltres. El testimoniatge com a cristians en l’espai públic és important respectant els valors democràtics i el valor de la discrepància.
D’altra banda constatem que vivim un model d’organització dins de l’Església massa jeràrquic i molt poc democràtic, sovint totalitari. Com volem doncs participar en un sistema democràtic si no vivim un sistema similar a l’interior de l’Església ? Hem de fer potser neteja primer a casa per poder després participar com a veritables demòcrates en la vida social i política?
Com a cristians i demòcrates tenim el deure de participar, demandar majors cotes d’influència i poder en la presa de decisions dins de l’Església. També dins de l’Església no hem de delegar tant i ens hem de sentir responsables de la missió, participant i demandant més poder i capacitat crítica.
3. Quin és el missatge de regeneració que l’Església pot aportar al sistema democràtic ?
Les Religions han estat sovint formes d’organització social que poden aportar instàncies i òrgans de renovació i participació social i política. Com a membre de la xarxa civil pot ajudar a elevar el ‘to democràtic’ de la societat i de les pròpies instàncies polítiques. També han estat organitzacions d’acolliment (per minories, per desvalguts, etc), un element molt important en la nostra societat i en la nostra política.
Les Religions han d’aportar un missatge constructiu i participatiu en la construcció d’una societat més justa i lliure, el valor més important del missatge evangèlic a la nostra societat d’avui. Com a cristians tenim del deure de ser més actius, més participatius i més optimistes en la societat civil i en la seva dimensió política.
DEBAT
Sobre la política de proximitat:aquella més participativa i eficaç i que sovint avui no coneixem. L’hem de reivindicar i fer saber als nostres polítics que la volem.
Cal demanar formes més directes de participació en el sistema polític: per exemple, llistes obertes, iniciatives populars, etc.
L’abstenció o el vot en blanc poden ser eines de regeneració però cal explicar el perquè i que sigui conegut per la societat i els polítics. Si no podem explicar-ho, el vot pot fer-se inútil o, en el cas del vot en blanc, pot institucionalitzar-se.
L’Església és una institució poc democràtica i no ens podem resignar a que la gestió i l’opinió sigui estrictament jeràrquica : hem de demanar més participació i renovació des de la base, hem de participar i fer-nos responsables del dia a dia de la nostra Església i de les nostres comunitats.
Hi va haver un debat sobre la possibilitat de partits polítics confessionals: encara que es valorava el fet de la transversalitat dels cristians en les diferents opcions polítiques i per tant de la completa irrealitat d’un partit polític cristià, també es veia que el missatge de regeneració i de valors essencialment democràtics i de justícia social podia ser molt visible…com a mínim a nivell teòric.
Vivim en temps en que la societat està en recerca d’aliment intel·lectual i espiritual, una bona oportunitat per a les Religions en la major participació en la regeneració democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada