SANT ILDEFONS

El centre de la sessió va ser el pessebre. Un pessebre ben bonic, que algú ha regalat, presidia la celebració. Aquests dies es pot trobar a l’església, per a qui el vulgui mirar amb calma: val la pena acostar-s’hi i deixar-se sorprendre pels detalls.

Cada grup de catequesi va treballar algun aspecte dels seus símbols, i això es va notar a l’inici de la celebració. El grup de sisè va ser l’encarregat de donar la benvinguda i ho va fer amb unes paraules clares i profundes, que ajudaven a mirar el pessebre amb uns altres ulls: Maria i Josep com a imatge de tantes famílies d’avui que tiren endavant amb esforç i amor; el Nen Jesús com a record de cada infant que necessita ser acollit; els pastors com la gent senzilla que sovint passa desapercebuda; i els mags d’Orient com aquells que busquen sentit i no tenen por de fer camí per oferir el millor que tenen.

Com també van dir els de sisè, la idea és que el pessebre no és una història del passat, sinó un mirall del present. La pregunta de fons era ben directa: quin lloc hi ocupem nosaltres? Som acollida com Maria i Josep, senzillesa com els pastors, generositat com els mags, esperança com el Nen Jesús? Més que donar respostes, tot plegat convidava a revisar com es viu el dia a dia, a casa, a l’escola, a la feina.

En Francesc, un dels catequistes, va llegir alguns fragments del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. Un vers en concret va frapar amb força: “Procurem ser una mica criatures, amorosint el baladreig raspós, i diguem: ‘Glòria a Déu en les altures’, amb aquell to que ho deien els pastors”. Molts van reconèixer que aquests mots els havien tocat el cor, perquè conviden a rebaixar la duresa amb què, sovint, es viu i es parla, i a recuperar una mirada més tendra.

En acabar, va quedar la sensació d’haver viscut un bon dia de catequesi familiar, d’aquells que no són només “una activitat” al calendari, sinó una experiència compartida. Tothom va marxar cap a casa amb el cor ple i amb ganes reals de ser, aquest Nadal, part del pessebre: cadascú des del lloc que li toca, però formant part d’aquest pessebre viu que és la comunitat.

La catequesi familiar es tornarà a trobar ja al 2026, però fins aleshores queda oberta la invitació: que, igual que el Nadal ha entrat a casa nostra, el deixem entrar també als nostres cors.