Santità, benvenuto in Catalogna

Avui apareix a les pàgines del Corriere della Sera un anunci en forma de carta al Sant Pare signat per trenta-sis personalitats catòliques catalanes com Jordi Pujol, Joan Rigol, el magistrat Eugeni Gay, els abats de Poblet i Montserrat, les abadesses de Montserrat i de Sant Pere de les Puel·les, els alcaldes de Lleida i Tarragona, i els superiors dels Escolapis, dels Maristes i dels Claretians. A partir d'avui es recullen posteriors adhesions clicant aquí .

El manifest diu:

Sant Pare,

Estem feliços d'agrair-li la vostra propera visita apostòlica a Barcelona.

Veniu per dedicar el temple de la Sagrada Família i coronar el desig de tantes generacions que han posat la seva fe, el seu esforç, el seu talent per dedicar a Déu l’espai que ara és l’edifici més emblemàtic de la ciutat i una de les grans meravelles artístiques del món cristià. El treball meticulós, generós i alhora creatiu d’Antoni Gaudí és un model per a tots nosaltres.

També visitant els infants de l’Obra del Nen Déu, ens ajudeu a compartir la preocupació cristiana envers els més febles i el reconeixement de la contribució de les famílies a crear una societat més justa i més humana. És també aquesta una preocupació per a nosaltres en l'actual context de crisi econòmica que ens urgeix a repensar una societat on el centre sigui la dignitat de la persona i el respecte a la vida.

Barcelona és la capital de Catalunya. Veniu a un territori amb una consciència de nació que sempre ha estat reconegut per la tradició eclesial, com explicita el document episcopal “Arrels Cristianes de Catalunya”.

Us donen la benvinguda a un País amb arrels cristianes. Fa mil anys, cercant la protecció de la Seu de Pere i adoptant la litúrgia romana, començà un procés d’identitat cultural encara molt viu. Al llarg dels segles l’Església a Catalunya ha creat cultura i la cultura ha configurat l’Església. Tot això ha donat fruits de santedat i trets característics que han fet de Catalunya una terra d’acollida i l’han obert als pobles veïns i al món sencer.

Avui, amb centres educatius de prestigi oberts a tothom, amb un gran teixit associatiu i cultural, amb un rellevant nivell d’estudi bíblic, litúrgic i teològic, amb la pràctica de les tradicions religioses populars, i amb un reconegut compromís social i caritatiu, nosaltres cristians continuem sent “sal” de la nostra terra.

Som una comunitat cristiana amb orígens paulins, que creà la primitiva església tarraconense. Ara, desitgem que el vostre pas entre nosaltres, pregant amb nosaltres i en la nostra llengua, i transmetent-nos la Paraula de Déu, marqui una fita en la fermesa dels creients i sigui un encoratjament per a la concòrdia entre tothom.

Amb aquests sentiments us donem la nostra benvinguda a Catalunya.

Barcelona, 2 de novembre de 2010

Encapçalen el manifest l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, l'expresident del Parlament Joan Rigol, el magistrat del Tribunal Constitucional Eugeni Gay, i els alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, Jordi Ballesteros i Àngel Ros. Flanquegen aquestes cinc primeres firmes, els abats de Montserrat i Poblet, Josep Maria Soler i Josep Alegre, Gertrudis Nin, abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Montserrat Viñas, abadessa de Sant Benet de Montserrat, Valentí Miserachs, president del Pontifici Consell de Música Sacra; Josep M. Abella, superior general dels missioners Claretians, Emili Turú, superior general dels Germans Maristes; Josep M. Balcells, superior general dels Escolapis, Cristina Martínez, presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, i el jesuïta i historiador Josep Maria Benítez. Han estampat la seva signatura els tres principals dirigents de CiU, Artur Mas, Josep A. Duran Lleida i Xavier Trias, juntament amb els militants socialistes Josep Maria Carbonell (un dels impulsors de la declaració) i Jordi López Camps, més el president honorari d'ERC, Jordi Carbonell. Completen la llista, Núria de Gispert, Josep M. Cullell, Màxim Muñoz, Josep M. Romaguera, Ignasi García Clavel, Joan Viñas, Ramon Pascual, Josep O. Pujol, Pilar Malla, Eduard Ibàñez, Pere Lluís Font, Tica Font, Albert Manent, Ramon Pla i Jordi Bonet.