Principis de novembre ...

En aquests dies de novembre, molta gent visita els cementiris, porta flors a les tombes, recorda els seus difunts amb afecte i, si és creient, resa per ells. Tenim consciència que els nostres familiars difunts han ocupat un lloc important en la nostra vida i moltes de les coses que utilitzem encara estan carregades del seu record i la seva presència.

És que el record i l'afecte són encara molt vius. Moltes coses ens continuen vinculant als nostres familiars difunts. Per a nosaltres no estan morts del tot. Però, a més, els cristians sabem per la fe que els nostres morts viuen en el Déu de la vida. I per això preguem amb ells i per ells. A les tombes dels cementiris queden el que sempre hem anomenat les “restes mortals”. Hauríem de recordar a molta gent amb poca fe que els nostres morts no estan en els cementiris, sinó que aquí hi ha només les seves despulles, segurament restes carregades de significat per a nosaltres, però només restes.

A més, per la fe, estem convençuts que la mort no és quelcom definitiu ni per a sempre. No és deixar d'existir per a caure en el no-res. La mort és el pas a una nova forma de viure amb el Déu de la Vida. Sabem que els nostres morts estan en les mans de Déu. Aquest és el seu lloc i el seu premi, la seva festa i el seu descans. Això ens proporciona una gran confiança i mitiga en els creients l'amargor de la separació que produeix la mort.